Saludem ja en Josep Vallverdú, bon dia.
Hola, bon dia, com esteu?
Nosaltres, doncs, amb moltes ganes que ens expliqueu exactament,
perquè a més ho tenim aquí davant de la pantalla, a l'ordinador,
i veiem aquest en defensa ullalt de mamut,
que heu trobat aquí a la finca de la Boella, no?
Bueno, sí, de fet, ja coneixíem la seva assistència aquest hivern,
perquè, en principi, durant una sortida de camp,
que nosaltres solem venir a fer treballs de camp aquí amb els alumnes
del màster de prehistòria i coternari de l'Orbi Virgili,
doncs vam trobar, doncs, mitjançant les llibresades que hi va haver aquest hivern,
després de les torrentades de la tardor,
doncs unes grans restes òsies i dentàries,
en aquest cas, del que sembla ser una espècie extinta,
anomenada mamut meridional,
i que, en principi, per el que sabem,
en el registre fòssil que hi ha a Euràcia,
va viure aproximadament entre 0,8 i 2 milions d'anys aquí,
al aquest continent, a l'Euràcia.
Quina és la importància d'aquesta peça?
Bé, en principi...
Importància paleontològica, lògicament.
No, no és només paleontològica,
perquè, en principi, nosaltres,
de fet, ja tenim una experiència força dilatada
amb els de baix de cama de tapuerca
i també amb altres llocs,
també nosaltres treballem amb l'equip d'Orsa, per exemple,
a Granada,
sabem que, en principi, hi ha una sèrie d'endrets
que és molt interessant
o que són, per dir-ho així,
que presenten fortes garanties de trobar
no només fòssils, sinó també presència humana,
perquè el que...
el que poc que podem dir d'aquí a la boella
és que això, en principi,
era un lloc molt ric en punts d'aigua.
Penseu que són animals
que necessiten per viure molta quantitat d'aigua,
en el cas d'elefants.
Possiblement també trobarem hipopòtams.
I llavors també trobarem,
en principi,
animals que viuen també de la caça
d'aquests grans herbivors
i, per tant, també trobarem els homes.
Però si ves presència humana
que en Vilaseca, en Sabó Vilaseca,
a finals dels anys 60,
ja va, per dir-ho d'alguna forma,
ja va tenir una primera oportunitat
de poder excavar aquí el barranc de la boella,
de terminar la mateixa espècie de mamut
que hem trobat nosaltres,
però que en aquelles...
en aquells anys, per dir-ho així,
ningú s'ho va creure,
perquè en principi,
el que se sabia llavors,
en quant a l'evolució humana
al continent europeu,
ha remuntat principalment
que la primera presència humana
era uns...
estava situada en torns de 100.000 anys.
Nosaltres, amb el treball de Tepuer,
que hem pogut demostrar
als anys 94-95,
la presència humana a Europa
en torna a la xifra de 1.000 d'anys,
i després ha estat corroborat
a llocs com a Orfe
i possiblement
nosaltres estem treballant
en aquest nou any
en poder evidenciar
o demostrar la presència humana
també al camp de Tarragona
en torna a aquestes tecnologies.
Per tant,
la feina que esteu fent
a la boella,
diguem-ne,
que entra en sintonia directa
i és també un camp de treball
amb tot el que s'està fent
a Tepuer.
Sí, sí, exacte.
Nosaltres,
des d'un punt de vista
de la institució,
del nostre centre d'investigació,
som un grup d'investigació
que té molta visibilitat internacional
en tant en aquesta línia d'investigació,
o sigui,
totes serien les primeres
migracions humanes
fora d'Àfrica,
el que es diu
tota l'evidència
de les sortides d'Àfrica,
i pensant que són
sortides d'Àfrica
amb molt pocs efectius demogràfics,
que hi ha moltes extincions,
per exemple,
diferents gusts que migren,
i que en principi
això serien
petites agulles
d'un gran paller
i llocs com la boella,
on hi ha
aquests recursos hídrics,
molts animals
disponibles,
seria un bon lloc
per buscar,
no estem aquí
per casualitat,
perquè fixeu-vos
en la nostra geografia
i patàvem els llocs
per buscar,
però bueno,
hi ha una sèrie d'indrets
que són
claus
per trobar
aquest tipus d'evidències,
no només pel entològic,
sinó que també...
i de fet,
ja tenim algunes troballes
que apunten
possiblement
que tinguem presència humana
antiga,
que això ens aniria molt bé
com a això,
com a grup de recerca
que estem
a la frontera
o al capdavant
d'aquest tipus
d'investigació
amb el que és
l'evolució humana
a Europa.
Clar.
Parlaves d'aigua,
parlaves de la presència
d'aquests animals
de la presència humana,
tinc entès que també
ja es va trobar
fa temps
alguna que altra
resta lítica
i a més a més
això fa també...
Es pot pensar
o dibuixar
la vegetació
que podríem tenir
en aquest indret?
Sí, sí,
la vegetació
i també
nosaltres,
a part d'això,
a part de tenir
uns coneixements
profuns
del que seria
tot el que és
el contingut
per dir-ho així
de les indústries
lítiques,
els gabinets
fets amb pedra
i també
a través dels tralls
de tapó
perquè també tenim
uns forts coneixements
i en aquest cas
estem molt recolzats
amb l'equip d'Orfe
també,
que també estem treballant
amb ells,
amb el que serien
les qüestions
de pel·licologia,
o sigui,
la reconstrucció
dels indrets
per dir-ho així
l'evolució
dels paisatges,
no només vegetació
sinó només
la mateixa geografia,
per exemple,
pensam aquí
que pot ser
la Buella
seria un antic estuari,
un antic,
clar,
possiblement,
caldria remuntar
a prop d'un milió d'anys
per trobar
l'antic estuari
de tot el que seria
l'orla
de l'antic
Vall del Francolí,
doncs,
en què se cota,
per dir-ho,
que estaríem
sobre uns 50 metres
sobre el nivell
del mar actualment
i fer aquest tipus
d'investigació
també és molt
interessant
en quant a
doncs es remunta,
lliga molt bé
la història humana
amb la història natural
de les comarques
d'aquí Tarragona
i, bueno,
és un tema molt maco també.
La meteorologia
pot jugar
bones o males passades
segons es miri,
és un jaciment
que resta obert
lògicament
i que permet
la investigació
durant un cert temps,
però
les esllavissades,
les pluges
afecten,
no?,
negativament
o no
en aquest tipus
d'excavacions.
també és una altra cosa...
Ho és fruit de l'atzar,
segons com?
No.
No, no, no la vostra feina,
dic el tema
que la pluja
arrosseri
alguns materials...
No, bueno,
això també
són aquestes coses
que s'han de saber
mesurar
la seva justa
mesura,
perquè,
per exemple,
nosaltres,
el cas de Tepor,
que, per exemple,
tota l'obra
d'una construcció
d'un camí
de tota una cantera
i tot per passar
un ferrocarril
va obrir
un munt de coves.
Aquí, de fet,
el barranc ens ajuda
a la neteja periòdica
de les seccions
que ajuda
a aparèixer
noves restes fòssils.
I el que també
t'haig de dir
és que això
són gestiments
que són enormes.
Això no es tracta
d'una cova
que pot ser
un espai limitat
per la roca mateixa,
sinó que això
és on penseu
que poden tenir
una extensió
que responés
a això
a una antiga
de quilòmetres quadrats
realment molt grans.
Jo tinc davant
una fotografia
del barranc
i realment,
dius,
home,
aquí podeu estar
fent feina
molt de temps,
no?
Sí,
però nosaltres
treballant
en el mètode científic...
No deixa de ser
un laboratori,
no?
Sí,
però nosaltres
treballant
en el mètode científic
podem treballar
molt en previsió,
o sigui,
saber què és
el que trobarem
i també podem treballar
amb el que seria
amb l'estimació
que és la redundància
de la mateixa mostra.
O sigui,
que nosaltres
assertivament
tinguem poc material
podem saber moltes coses
i sobretot
també és molt important
des d'un punt de vista
odontològic
fer una molt bona gestió
entre el que surt
dels jaciments
i els recursos humans
que ho poden estudiar
després.
De fet,
nosaltres ens interessa més
tenir pocs fòssils
i tenir gent
que els pugui treballar
perquè sabem que un cop
que aquests fòssils
s'hi surten
a l'atmosfera
i entren en contacte,
per dir-ho així,
es desenterren,
entren en contacte
amb els que treuen
del seu contexte,
ja pateixen processos
de degradació
molt irreversibles
i aquí cal fer una gestió
molt acurada
de tot aquest patrimoni
paleontològic
i arqueològic
que, bueno,
nosaltres des d'un punt de vista
de la nostra professió
ens interessa molt
tenir una bona gestió
sostenible
en termes econòmics
i això és
això és una cosa capital.
Quantes persones
treballeu ara,
en Josep?
Actualment estem 10,
10 persones
que estem lligades
a l'Orbíria de la Gila
i a l'Institut
de la Intel·ligència Humana
i l'Evolució Social,
però, bueno,
en principi tenim també ja
en guany només
estem fent
sobretot una tasca
de rescat
d'aquestes peces
que van a forar
amb els aiguats
i llavors també fem
una cosa molt interessant
que és fer
intentar valorar
exactament
l'interès
que pugui tenir
aquest indret
i per fer-ho això
ho fem sobretot
rentant molt de sediment
i buscant
els microvertebrats.
Els microvertebrats
donen una edat
molt precisa
dels dipòsits sedimentaris
i això ens permetrà
eliminar
moltes incerteses
en quant a la cronologia,
en quant a també
el tipus
que dèiem això
de la geografia
que és
que, bueno,
la geografia antiga
que es donava
aquests d'aixons
a aquests jaciments
en quant a la flora,
en quant al clima
i en principi farien
tot moltes coses
de recerca bàsica
i immediata
per poder donar
el que serien
els promotors
públics,
en aquest cas
l'Ajuntament de la Canonja,
la Generalitat de Catalunya
una idea
de clara
i una valoració
també
de l'interès
que pugui tenir
aquest dret.
Fins quan estareu?
d'aquesta investigació.
En principi,
aquest matí
estem parlant
amb el servei de cultura,
el servei d'arqueologia
i s'han demanat
un mes més d'excavació
perquè estem trobant
en principi
quasi quatre capes
amb material arqueològic
i paleontològic
sobretot paleontològic
de gran tamany.
Positivament hi ha
com fins a tres nivells
amb tres nivells
de restes paleontològiques
molt grans
que són
molt delicades
d'excavar.
De fet,
són aquest tipus
de restes
que només
ens fan
que són impossibles
a rescatar
si no és
amb una metodologia
molt acurada.
Si ho treguessis
amb un pic
no podries fer mai res
d'això.
Es desfà tota la mà
ens treballem tranquil·lament
amb pinzells
amb aspiradores
i bons consolidants
i ho anem
en tot.
És una...
En tot una metodologia
molt rigorosa
perquè,
bé,
realment,
coses tan complicades
de...
No és per dir-ho així
la típica arqueologia
del tesor
o dels grans...
Ah,
és el de paciència,
paciència, eh?
Sí,
que està basada
molt en
estudi científic
aplicant tècniques
de restauració
in situ,
força
complexa
especialitzada.
De corredor de fons,
eh?
Arqueologia,
la que feu aquí
a la Vellà.
Sí,
són aquests,
home,
són...
Jo penso que
aquests projectes,
una mica en el que ve
amb la nostra experiència
de porc,
eh?
Ives de Boa,
Capellades,
el romaní,
són projectes complicats,
sobretot en el sentit aquest
de fer una bona gestió
entre el que surt
de l'excavació
i la capacitat
de treball
aquí a darrere.
I,
per això precisen de...
Sembla que hi hagi
bona valoració
i que tinguem
un fort interès,
són precisen
10 o 15 anys
d'investigació bàsica
per tenir
uns continguts bons
per publicar
bones revistes
internacionals
i fer després
tots els processos
de socialització,
això vol dir
desmuntatge
de materiales
positius,
llibres,
etcètera.
Per cert,
Josep,
per acabar,
permeta'm que em posi
una mica frívola
i a tall d'anècdota.
Digue.
Jo no sé
què menjarien
els primers habitants
de les comarques
maridionals,
però jo tinc entès
que vosaltres
esteu menjant molt bé.
Això també.
Eh que sí?
Sí,
estem aquí...
A la Boella,
no?
A la Boella,
bueno,
estem aquí,
no exactament
al restaurant,
estem amb...
Però, bueno,
ho tenim aquí
a 10 metres
i ara mateix
estic al davant
dels darreres
de la cuina
i ens inviten
el senyor Antoni Salles
d'una gran...
Molt bé.
Una gran gràcia
a la seva part
i ens deixen
compartir el seu menjar
com feien els primers homínids
també.
Veus?
Ja veurem que diran
els arqueòlegs d'aquí
no sé quants milers
de milions d'anys
de vosaltres,
ja veurem, eh?
Quan facin les escabes
si és qui som,
si és qui som.
No,
nosaltres també ho notarem, eh?
Nosaltres també
deixem bona penjada,
això és clar.
I tant que sí.
Josep Vallverdu,
enhorabona per la feina
que feu de veritat
i moltes gràcies
per atendre la trucada.
Bon dia.
Gràcies per la vostra atenció.
I ara,
adeu-siau,
bon dia.
Adéu.
Adéu.
Gràcies.