logo

Arxiu/ARXIU 2007/ENTREVISTES 2007/


Transcribed podcasts: 1324
Time transcribed: 18d 23h 28m 8s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Senyor Roca, bon dia.
Ara fa un any s'esperava l'impacte que ha tingut el tren d'alta velocitat.
És a dir, les previsions un any després són les que s'esperaven fa 12 mesos?
Realment no. El resultat, 12 mesos després,
avui fa un any que es va inaugurar oficialment l'estació,
demà farà un any que va entrar en funcionament la línia regular per a viatges,
han superat de molt les previsions inicials.
Es feien unes previsions d'aproximadament uns 20.000 viatgers,
les més positives, uns 20.000 viatgers de mitjana mensuals,
i estem en torn dels 40.000.
Pràcticament arribarem a uns 500.000 viatgers,
mig milió de viatgers, usuaris d'aquesta línia.
Tal que el 82% és destinació Madrid i Madrid-Tarragona.
Tot i que l'estació ja no es pot moure,
és evident que encara moltes vegades hi ha un cert debat
sobre l'ubicació de l'estació del Camp de Tarragona.
En fi, vostè que també és alcalde de la Secuita,
però com a president del Consell Comarcal del Tarragonès,
que afecta, per tant, un territori més ampli,
en fi, fora del debat de l'ubicació,
els accessos han millorat?
Calen moltes coses encara per accedir i sortir de l'estació?
Els accessos actuals són els mateixos d'ara fa un any,
i pràcticament els mateixos de fa 20 anys,
abans que hi hagués l'estació.
Per tant, ha suspengut,
necessita millorar el tema d'accessos,
s'ha reivindicat moltíssim,
no solament dels dels ajuntaments,
sinó també del Consell Comarcal i d'altres administracions.
I, per exemple, et diré que la part del Vendrell,
la part d'allà davant de la comarca,
pràcticament no està connectada,
la Nacional continua sent la mateixa que és,
i amb hores punta d'entrada i sortida del sector químic,
hi ha retencions,
l'accés que connecta la Nacional amb l'estació
encara no està recepcionat per cap administració,
la futura autovia de Sant Ramon,
la que connectaria Sant Ramon amb l'estació
està pendent d'execució,
i la connexió també des de l'estació cap arreu,
saltant la química pel nord
i passant per damunt del poble del Morell,
també està pendent d'execució.
Com la connexió també per la vall de la Riera,
del riu Gaià,
anem buscant la sortida de l'autopista Torre d'en Bar.
Per tant, en carreteres suspens.
Estem exactament igual que fa un any.
Com a Consell Comarcal han fet alguna gestió
o pensen fer alguna cosa una indesprès de l'arribada de la B
per millorar precisament aquestes infraestructures viàries?
El tema d'infraestructures és complicat,
doncs depèn de diferents administracions.
Depèn de la Generalitat,
depèn segons el tipus de via,
depèn de la Diputació,
o depèn de carreteres de l'Estat.
i també és cert que en l'últim any
hi ha hagut transferència de segons quines vies de comunicació.
Han passat vies de comunicació de la Diputació o la Generalitat,
amb el que s'ha retressat
i fins i tot s'ha retressat també l'execució d'alguna variant nova.
És un tema complicat.
El que sí que s'ha de reclamar,
i ho fem des de totes les administracions,
és que s'executin aquells projectes,
que estem parlant de projectes de l'any 95.
Estem parlant de projectes de fa 12 anys,
12 anys passats.
Per tant, el que hem de fer és reclamar
que s'executin quan abans millor.
El Consell Comarcal és una de les institucions
que ha seguit de ben a prop
i ha tingut un cert seguiment
d'aquesta qüestió de l'alta velocitat.
Fins i tot ara fa unes setmanes
va participar en unes jornades
sobre l'impacte de l'alta velocitat
que es feien a Ciudad Real.
Però des del punt de vista dels municipis més propers,
vostè és alcalde de la Secuita
i el seu company Joan Martí Pla
és alcalde de Parafort.
Des del punt de vista del territori més proper a l'estació,
en fi, l'impacte a quin ha estat?
També el que s'esperava fa un any?
No.
Crec que en aquest moment
comencem a prendre consciència
de la realitat de l'estació,
cosa que no vam ser capaços de fer
abans de la posada en marxa d'aquesta estació.
És una estació que, per la seva ubicació,
està al centre del camp de Tarragona,
jo diria més,
està quasi al centre del que seria la vagueria,
les cinc comarques.
És una estació que està molt a prop
de tres grans ciutats,
Reus, Tarragona i Valls,
que està situada molt a prop d'un aeroport,
molt a prop d'un port,
molt a prop també
de diferents sortides
de vies ràpides d'autopistes,
i per tant no teníem consciència
a nivell de territori
fins ara de la importància d'aquesta estació.
Ara s'està prenent aquesta consciència,
i també he de dir que per part de les ciutats,
sobretot de Tarragona,
s'està sent molt més receptiu
a liderar una miqueta
aquesta situació
de vertebració del territori.
També s'està debatint
la intermodalitat
amb una altra possible estació,
al sur de l'aeroport,
que seria complementari amb aquesta,
en el moment de connectar
el corredor del Mediterrani,
tot això són incògnites,
però sí que a nivell de territori
ara sí que s'està tenint consciència
de la importància
de la connexió d'aquesta ferroviària
i de poder lligar
aquesta gran infraestructura ferroviària
amb la resta del territori.
Com han patit,
si és que han patit d'alguna manera,
o com han gaudit els habitants
de la Seguita i també de Parafort,
però en fi, sobretot de la Seguita,
vostè és alcalde d'aquest municipi,
com han patit el tema de l'AVE
durant aquest any?
Home, aquest any l'hem patit
d'una forma molt més relaxada
que els anys anteriors.
Els anys anteriors estaven lluitant molt
i unes primisses que s'havien de contemplar,
aquest any l'hem viscut
d'una forma molt més relaxada.
Tothom a la Seguita,
pràcticament tots els habitants de la Seguita,
estan orgullosos de tenir una estació
d'aquestes característiques
a dintre del nostre terme municipal.
Però, al tanto,
una cosa és tenir aquesta estació
que ens comporta una petita borsa de treball,
que ens comporta un apropament
amb la resta de l'Estat,
que ens comporta un número determinat
de gent que s'hi guanya la vida fent el taxi,
porta certa riquesa,
però també som molt prudents
i no volem que el fet de tenir aquesta macroestació
ens hipotequi el model de vida
que hem escollit els habitants del municipi
envers els nostres pobles.
Aquesta és la gran aposta futura de l'Ajuntament.
Puguem mantenir un equilibri
entre la vida rural i de qualitat,
ser capaços de tenir una gran infraestructura
com l'estació,
repartir el nostre creixement
entre els quatre pobles que composen el municipi
i dotar a l'entorn de l'estació
d'una zona suficientment potenta
perquè generi una riquesa
que es pugui, a més a més,
fondre,
que es pugui acoplar
al nostre territori.
Vostès fa un any,
i quan dic vostès,
parlo de vostè i de l'alcalde de Parafort,
temien molt
una pressió urbanística
important sobre els seus municipis,
un creixement descontrolat
de la població.
S'ha produït això,
tal com podíem preveure
en plan amenaça
ara fa 12 mesos?
La pressió urbanística
s'ha produït
i de forma constant,
no amb aquests últims 12 mesos,
sinó molt abans.
Però també he de dir
que el municipi de la Seguita
vam ser capaços de reaccionar,
de muntar una estratègia de joc
i d'aguantar
aquesta pressió urbanística.
He de dir que en els últims
3-4 mesos
també s'ha relaxat una miqueta,
doncs sembla que també
el sector està començant
a travessar unes expectatives
que no són les que es produïen
fa dos anys.
Però no ens enganyem,
nosaltres vam intentar regular
el nostre creixement,
el nostre creixement ha de ser
en tacadoli, sostingut,
sense estirar més el braç que la màniga,
que la població que s'incorpori
pugui entrar
amb la població existent
i que la població existent
també recepcioni
la població no avinguda.
Per tant, això hem de buscar
aquest equilibri
i sobretot els serveis,
poder tenir tots aquells serveis
abans d'hora
que després ens demanaran
els nous usuaris.
ens vam cifrar la Seguita
amb un creixement a 6-7 anys
de 3.500 habitants.
Parlo de la Seguita municipi
dividit entre quatre pobles
i estem en aquesta línia.
En l'últim any,
el municipi de la Seguita
entre els seus quatre pobles
haurà augmentat uns 200 habitants.
Més enllà d'això,
hem de recordar que avui,
que fa justament un any,
de la inauguració
de l'estació del Camp de Tarragona,
precisament el Consell Comarcal del Tarragonès
té una reunió plenària,
no per parlar, crec,
de l'impacte de la B,
però sí per parlar de trens,
des de l'altre punt de vista,
que és el tren convencional,
el tren que ha portat
tants problemes als habitants
també del Camp de Tarragona
en els últims mesos
arran dels talls
en els accessos a Barcelona.
Serà una qüestió que abordaran avui
amb una moció, no?,
en el plenari?
Sí, avui tenim un plenari
força important.
Primer de tot,
diria que avui es debataran
els pressupostos del Consell del 2008,
per tant,
és la part més important.
però amb el capítol d'emocions
hi ha dues mocions
i una d'elles parla sobre
el caos ferroviari
d'aquests darrers últims mesos,
sobretot amb els accessos a Barcelona.
Són dues coses diferents.
La inversió ferroviària,
que sembla que s'ha vessat únicament
en alta velocitat,
aquí tenim un exemple,
i l'abandonament de la inversió
amb les connexions directes
de Rodalies
i mig i recorregut
que no sigui d'alta velocitat.
L'emoció va en aquest sentit.
L'emoció demana
que s'apliqui
les mateixes bonificacions
pels usuaris de Tarragona,
que utilitzen mig recorregut
quan aquests mesos
fron a l'agravi comparatiu
que suposava
l'abonament dels bitllets
per als usuaris de Rodalies,
perquè Rodalies acaba a Sant Vicenç,
però escolti, és que Rodalies
podria arribar a Tarragona
arreus perfectament
i a centenars,
milers de persones
que cada dia es desplacen
a treballar a la ciutat de Tarragona
i a l'inrevés.
La moció denuncia
la manca d'inversions
amb aquests serveis,
amb aquestes infraestructures
de Rodalies
i de mig recorregut,
amb aquestes línies nostres
de costa
i fins i tot
va més enllà
i demana la dimissió
de la ministra de Foment,
que també,
com aquests dies,
moltes altres mocions
presentades
per molts altres grups
i moltes
ajuntaments
i organitzacions
han demanat.
Aquesta moció
es debatre
en el ple
del Consell Comarcal
del Tarragona
és aquest vespre,
com deia el seu president,
el punt central
serà el dels pressupostos,
aprofitant que avui
el tenim en directe
i en aquest programa,
tot i que l'havíem convidat
per parlar bàsicament
del tren
amb quatre paraules
de manera sintètica
com definiria
els pressupostos
del Consell
del 2008,
que per cert
seran els primers
que presenta vostè
com a president
del Consell.
Hi ha algun canvi
significatiu
respecte
a l'anterior etapa?
Els pressupostos
del Consell
primer de tot
he de dir
que són finalistes.
El Consell
no és una institució,
no és un ajuntament
que cobra un IBI
i amb aquest IBI
pot fer segons quines coses.
el Consell
es basa
amb la capacitat
de gestió.
Evidentment,
jo he de dir
dues coses.
Aquests pressupostos
prevaleixen
dos factors
molt importants.
L'atenció social,
l'atenció social
jovent,
dones,
inserció,
programes
d'inserció
laboral,
capacitació
d'immigrants,
el bloc
de l'atenció social
que té
un fort
recolzament
en aquests pressupostos,
i el pressupost
a cultura.
També la difusió
de cultura
en el territori
jo diria
té una pujada
del 50%
en aquest pressupost.
Seria
un altre
eix
important.
I sobretot
programes
també
destinats
als joves
a joventut
a través
dels punts
d'informació
juvenil
que tenien
escampats
pel territori
i que cada vegada
en tenim més.
Són els tres eixos
importants
on es destinen
sense abandonar
els de més,
on el Consell
Comarcal
fa una forta aposta
a aquesta legislatura.
En números
hi ha un augment
significatiu
respecte a l'any passat?
Aviam,
en números
jo diria
que per exemple
el pressupost
de l'ICODE,
l'Institut Comarcal
de Desenvolupament
Econòmic,
augmenta
un 87%
la seva capacitat
la seva capacitat
de gestió
de cursos
de formació,
de plans turístic
a mitja plaç,
un 87%,
els números
del Consell Comarcal
són modestos,
però és un increment
aproximadament
d'uns 100 milions
de les antigues
pessetes
d'uns 600 mil euros.
El pressupost total
del Consell Comarcal
queda més o menys
equilibrat
amb el pressupost
d'aquest any 2007,
però,
al tanto,
el 2007
s'han acabat
una sèrie d'inversions
que són
dels plans
únics d'obres
i serveis
que amb el 2008
no hi seran,
i seran amb el 2009.
Per tant,
hem suplert
amb prestacions socials
aproximadament
dos milions d'euros
que abans
estaven destinats
a inversions.
Per tant,
sent els números globals
pràcticament iguals,
l'esforç
que s'ha fet
per l'atenció social
a les persones
ha estat molt important.
Queda clar,
doncs.
Amb aquest apunt
sobre els pressupostos
del Consell Comarcal
acabem aquesta conversa,
aquesta entrevista,
avui,
amb el president
del Consell Comarcal
del Tarragonès
i alcalde de la Secuita
o del Roca,
al que hem convidat
especialment aquest matí
per parlar
de l'any
de la inauguració
de l'estació
del Camp de Tarragona
i de l'arribada
de l'alta velocitat
de les nostres comarques.
Senyor Udel Roca,
moltes gràcies
per venir aquest matí
en directe
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
i fins la propera.
Bon dia.
Moltes gràcies a vosaltres.