Ara són dos quarts de dotze del migdia, tres minuts,
la Fundació Catalana de Suport a la Gent Grana
ha començat a treballar a Tarragona per col·laborar
amb les persones que necessitin des d'ajuda psicològica, legal o material.
Entre els promotors de la Fundació i empresaris,
representants de col·legis professionals i ciutadans particulars,
el president és el tarragoní Antonio Fernández, que avui ens acompanya.
Senyor Fernández, bon dia.
Bon dia, tingué.
Benvingut. El veig en forma, li deia ara.
Moltes gràcies.
No només des del punt de vista personal, sinó amb iniciatives
i amb ganes de continuar fent coses.
Gràcies a Déu, tinc el cap despejat.
És una cosa que tinc a agrair a Déu tots els dies.
I també físicament estic molt bé.
Ara acabo de caminar uns 8 o 10 quilòmetres
perquè he fet una sèrie de gestions per Tarragona.
8 o 10 quilòmetres?
Sí, he sortit a les 8 del matí de casa
i no he parat d'entregar sobres,
d'entregar coses per les cases.
Bé, per les cases, pels que anava ja directe, no?
La seva sí que és una jubilació activa, eh?
La meva és una jubilació activa.
Déu-n'hi-deu, perquè des que es va jubilar pràcticament
sempre ha estat implicat en projectes de ciutat.
És l'únic que es creix la meva senyora, que està moltes vegades sola a casa.
Home, clar, si vostè sempre està tan enfeinat...
Sempre estic a fora.
I ara això de la Fundació Catalana de Superar la Gent Gran,
que comença a caminar ara, per tant, és un projecte recent.
No un projecte, perquè ja està materialitzat.
És una iniciativa recent.
I, en principi, per què decideixen crear aquesta fundació?
Bé, hi he d'explicar.
Tinc una mica d'experiència amb aquests temes de gent gran,
perquè, a part que soc president d'una associació que es diu
l'Associació Popular de Gent Gran, que són quasi mil socis,
he tingut molts contactes amb moltíssima gent gran.
I després també hem fet una residència a Espallaresos.
A nostre llarg.
A nostre llarg.
Que escolti, quina lluminària dona gust, eh?
Passa per allà, es veu maco, maco.
Sí, sí, sí.
És molt gran.
Té 5.000 metres quadrats construïts
i 5.000 metres més de jardineria.
Bé, llavors allà hi viuen 170 persones, ja.
I n'hi caben 220.
Ja viuen 170?
N'hi viuen 170, ja.
Ja estan allà 170 persones vivint cada dia.
I unes 8 o 10 en centre de dia.
Només venen durant el dia.
Bé, això m'ha fet pensar moltíssim,
perquè veiem moltes mancances amb gent gran
per estar amb l'associació i per estar amb la residència.
I fa un any que estàvem meditant
que era important fer una fundació.
Per què?
Perquè hi ha moltes coses que la gent gran encara no pot gaudir.
Les administracions públiques fan coses, eh?
Realment hem de gaudir.
I a l'Anna Badí se'n parla molt d'aquest matí,
justament parlant d'un augment del tema de les taliassistències,
per posar un exemple.
Però després hi ha tot un seguit,
un col·lectiu molt ampli de la gent gran.
Dones, majoritàriament viudes,
moltes persones que tenen situacions difícils, no?
Com estava dient,
les administracions públiques fan moltes coses.
S'ha de reconèixer que dediquen molts pressupostes
i moltes iniciatives a ajudar la gent gran.
L'Ajuntament, la Generalitat,
l'Inserso...
Es fan moltes coses, però no arriben a tot arreu.
És molt difícil.
Ara mateix la llei de dependència
no començarà a actuar d'una manera forta
a partir d'aquest any pròxim, del 2008.
I no quedarà cobert
tothom que tingui dependència
fins al 2015.
O sigui, això vol dir que hi ha mancances
ja, immediates.
Nosaltres observem que molta gent
necessita que se'ls ajudi.
No solament a donar-los directament coses,
sinó a fer, diguéssim, gestions.
Demanar-los subvencions per ells.
perquè moltes persones no saben siquera
el que han de fer per aconseguir coses, no?
I nosaltres estem disposats a ajudar.
Un dels objectius de la Fundació és aquesta.
Ajudar la gent a tramitar papers
i a fer coses perquè...
Ja han vingut a veure'ns a l'oficina
i han vingut a preguntar
què hem de fer amb això.
Expedients de revisions de pensions.
Pensions que potser es pensen que cobren
menys del que haurien de cobrar,
doncs els fem un expedient de revisió.
Coses d'aquestes.
Ajudar a tramitacions,
a demanar coses.
pensi que hi ha unes estadístiques molt curioses
que el 60%
o no, el 60%
sí, el 60% de les subvencions
que dóna l'Estat a gent
no els fan servir.
És curiós, això, eh?
Perquè ningú les sol·licita.
Perquè ningú les sol·licita
o perquè no ho saben.
O perquè diuen
jo podia haver demanat això
però no ho sabia.
Nosaltres estem disperats,
estem ben enterats
de totes les subvencions
i totes les ajudes que es poden demanar
i ajudar que les demanin.
Clar, jo aquí veig a més, per exemple,
des d'ajudes per a llets i grues articulades,
el tema de pròtesi,
assessorament legal,
centres de dia,
serveis de teleassistència,
com dèiem,
serveis de menjar
i bogaderia a domicili.
Per tant, aquí estem parlant
de cobrir les necessitats
des de materials
fins emocionals i legals
de tot el col·lectiu
de la gent gran.
És immens, eh?
És el que li anava a dir.
Però, a veure,
qualsevol persona,
perquè dins d'aquest col·lectiu
és com la resta de la societat,
lògicament,
hi ha persones que tenen pensions
que viuen materialment bé,
hi ha altres persones que estan soles,
hi ha persones que poden tenir
alguna discapacitat
que els impedeixi
fer una vida normal
o anar a una finestreta
de l'administració.
Parlem de tot el ventall
de la gent gran?
Parlem de tot el ventall.
I pensi que a la província de Tarragona,
el nostre àmbit
de la fundació serà provincial,
jo calculo que hi ha 100.000,
100, eh?
100.000 jubilats i pensionistes
a la província de Tarragona.
Només a Tarragona Capital Sol
ja passen de 20.000.
Aquí hi ha 20.000 pensionistes i jubilats.
En Tarragona Capital hi ha 20.000 persones
entre jubilats i pensionistes.
Estic aviat, eh?
No, no,
ens guanyen a tots els altres col·lectius.
No tenim,
per molta ambició,
jo tinc molta ambició.
Com un dia vulguin fer la revolució,
ens guanyen a tots, eh?
S'ha parlat que es pot fer un partit
de jubilats,
que això és una utopia,
perquè jo sempre,
les persones que m'ho proposen,
per què no organitzem un partit?
És impossible,
perquè cada persona té una ideologia
i els partits tenen les seves ideologies.
Llavors,
un partit de jubilats
hi haurien 50 ideologies.
I això se'n parla
en el CID de l'Associació
i quan estan de tertúlia
de fer un partit polític?
Sí, sí, es parla molt
de fer un partit polític,
però és molt difícil
perquè, ja dic,
cada persona té la seva ideologia
i un pensa socialista,
l'altre pensa...
Ser jubilat no és suficient
com per crear un partit polític.
Llavors,
nosaltres tenim aquesta inquietud.
Jo tinc molta ambició,
en el bon sentit de la paraula.
Sí, sí, l'entenem.
No ambició econòmica,
ni molt menys.
Gràcies a Déu
tinc una bona pensió
i ja no necessito res més.
Ja tot el que fem
és el turista.
Però tinc molta ambició
de fer coses,
moltíssimes coses
que es poden fer.
Llavors,
no podrem arribar
a les 20.000 persones
o a les 100.000
que hi ha a la província,
però sí que podrem ajudar
amb persones puntuals
que diguin a mi
jo tinc aquest problema
i no sé com resoldre.
Si podem ajudar-lo,
l'ajudarem.
Com a tota fundació,
està,
parteix,
funciona
des del punt de vista legal,
des d'un patronat
que forma vostè mateix
com a president,
però també hi ha altres persones
de Tarragona,
algunes d'elles jubilades,
persones vinculades
amb el món de la sanitat,
amb el món legal també,
vull dir que dona
aquesta perspectiva
que dèiem
de cobrir les necessitats.
El patronat aquest, no?
Sí, sí, el patronat.
El patronat són 9 persones.
La fundació està constituïda
de moment
per 50 membres fundadors.
De moment.
Però volem fer
fins a 100
que seran 50 més
socis
o fundadors,
no seran,
però seran col·laboradors,
benefactors,
ja busquem el nom adequat.
Però els fundadors són 50
i dintre d'aquests 50
hi ha 9 patrons.
Un dels patrons
és el doctor Soler,
que és el director
de la...
El president del col·legi
de metges.
Un altre dels patrons
és un notari jove
molt actiu
que es diu Carlos Estrada,
que està en actiu,
és un notari.
Després hi ha un altre patró
que és empresari,
un altre patró
que és menys de finques,
i després hi ha
dues senyores
ex-empresàries,
són jubilades,
però que són
de molta categoria
ex-empresàries,
que també s'han fet
de patronat.
O sigui, en conjunt
hi ha un tesorer secretari
que és un funcionari,
bueno, funcionari,
un empleat de banca
que s'ha prejubilat.
Està preparadíssim.
Llavors, aquestes 9 persones
farem el patronat
i farem l'equip de govern
de la Fundació.
No és un partit polític,
però, escolti,
és un organisme ja
que té la seva cosa.
Ara, aquí hi ha idees polítiques
i hi ha...
No, no, és molt heterogènic, eh?
Amb aquests nous
hi ha persones de socialista,
hi ha el Partit Popular,
hi ha la Convergència,
hi ha Esquerra...
I oi que s'entenen?
S'entenem perfectament.
Veu que ve, si és possible.
Perquè només teníem una idea
d'ajudar la gent gran.
I després, dintre de la Fundació,
s'han fet, dels fundadors,
s'han fet molta gent coneguda
a Tarragona, d'empresaris,
i persones que són polítiques,
però s'han fet com a persones físiques,
no com a polítics.
De la Fundació n'hi ha cap partit polític,
però hi ha persones
com Enrico Má de Castellarnau,
que ha sigut tenint el cap de...
Ha estat aquest matí a la ràdio,
miri.
Ah, sí?
Sí, doncs aquest senyor és...
El senyor Maldonado,
que és de Convergència,
el senyor Raül Font,
que és de Convergència,
i el senyor Nareggio,
que és de Convergència,
el senyor Alejandro Fernández,
que és del Partit Popular.
Ara se'n faran de la Fundació
dos socialistes,
molt macos.
O sigui que hi haurà una gamma
de totes les idees polítiques,
però no ens dedicarem a la política.
No, no, està claríssim
quin és l'objectiu.
I justament per això
jo li volia preguntar.
Treballaran o es coordinaran
amb determinades institucions
i entitats de l'administració,
sobretot per conèixer les mancances,
m'explico.
La gent que està amb el tema
de la teleassistència,
vostès tenia algun vincle
per saber,
doncs miri,
quan hi ha un poble
a 20 quilòmetres de Riu de Cols
que hi ha una persona
que necessitaria teleassistència,
de quina manera
volen o poden funcionar vostès
per poder copsar les necessitats
d'aquest àmpli col·lectiu?
Dins l'equip de govern
que estem preparada,
farem un altre grup
de persones
que formarem unes comissions
de diferents...
I aquestes comissions
són les que
cada una específicament
tindrà una missió.
I sí que farem això
que diu vostè.
estarem coordinats
amb la Creu Roja,
amb Càritas,
amb qui faci faltant.
Per exemple,
amb els projectes
que nosaltres tenim
en mente,
que són molt macos
i molt especials.
No n'hi explico tant.
Expliqui'ls que pugui.
Un dels projectes
que tenim
és
posar ascensors
a les cases
de la part de Tarragona
i Sant Pere i Sant Pau
i Torreforta
que hi ha encara
en cases
amb quatre pisos
alçades
sense ascensors.
Això és molt ambiciós
perquè...
a mi jo ens hi ha
persones grans
que no poden sortir
al carrer mai.
Que no poden sortir mai
i estan en un quart pis
i els han de portar
el menjar i les coses
al quart pis,
els seus amics,
els seus veïns,
els familiars.
Llavors nosaltres
intentarem posar ascensors
a tot arreu on puguem.
Molt ambiciós, eh?
Però això és molt ambiciós.
Però això
tenim el suport
de la Generalitat.
La Generalitat
ens donarà,
ja ens ho ha dit
d'una manera
més o menys oficial,
que ens donarà
el 70%
del cost
dels ascensors
que posem.
és molt, eh?
El 70%.
L'altre 30%
el distribuirem
entre altres esponsors
o, diguem,
altres persones
amb els fons
de la Fundació també
i una petita part
que està calculada
amb un 15%
que pagaran
perquè no ho volem fer gratis,
que el gratis no s'agraeix bé.
Volem fer que els...
El propietari,
com si digui.
Els propietaris
o els inclinors
d'aquella finca
paguin un 15%
de tot el cost.
Home,
de pagar el 15%
a pagar el 100%
és una gran diferència.
No és molt, eh?
Llavors això ho tenim calculat.
Ja hem vist
diverses cases
que és relativament fàcil
posar ascensor.
Perquè el problema
dels ascensors
no és l'ascensor,
és curiós, eh?
És l'obra civil.
Jo m'havia fet
una idea
una mica equivocada
de dir,
un ascensor que val
dos o tres milions de pessetes
que és igual,
un ascensor normal
per una casa
així de quatre pisos.
Però l'obra civil
és complicada.
Hi ha encostos
i inclús
no es permet posar ascensor.
A més,
en determinats immobles
són molt estrets,
costa molt d'encaviro...
Són escales que són horitzontals,
no són escales horitzontals,
estaran en molts zones horitzontals
i és quasi impossible
que no sigui un ascensor
a la faixada
o en un pati interior.
Però en canvi
hi ha moltes cases
que ja n'he vist
al carrer Sant Magí,
al carrer Reding,
que té
un vestíbul fantàstic
i després
té un ascensor
fantàstic
i no costa gaire.
Només es valdrà
l'ascensor.
Molt bé.
Què li anava a dir?
Aquest és un projecte
i vostès estan amatents
també a tot el problema
perquè encara és problema
que hi ha
de la manca
de places
de centres de dia,
de residències assistides...
Molta manca.
Hi ha moltes residències privades
que estan plenes
però són una mica cares
perquè, clar,
les residències privades
són empreses.
Què pot costar
una residència privada?
A veure,
una residència privada
està des de...
Arregladeta,
en condicions.
Arregladeta,
arregladeta
de 1.500 euros en amunt.
Al mes.
Al mes,
per persona.
Persones autònomes.
Autònomes vol dir
persones hàbils
que se ho fan tot.
A partir de ser autònomes
tenen dependències.
Hi ha quatre graus
de dependència.
Dependència lleu,
dependència mitja,
dependència lleu...
En funció de la dependència
va augmentant el preu.
Sí, va augmentant el preu.
I hi ha residències privades
que la màxima dependència
arriben a cobrar
a 3.000...
No, arriba a 3.000,
no, però a 2.500 euros, sí.
Home,
és un salari
arregladet
per a la família, no?
Ja és molt fort.
Les residències públiques,
que lògicament
les residències públiques
que les té la Generalitat,
però les residències públiques
són molt barates
perquè només van en funció
a una residència pública
i no paga ni els 400 euros
perquè encara li deixen
alguna cosa
del que té la seva pensió
per als seus gastos.
El rest ho posa
a la Generalitat
amb els impostos de tots.
I a aquestes residències públiques
no n'hi ha suficients.
O sigui que
hi ha molta gent
amb llista d'espera
i no hi ha prou places.
Nosaltres, per exemple,
que tenim una organització privada,
estem concertats
amb la Generalitat
i tenim 40 places
de la Generalitat.
I tenim llista d'espera
nosaltres
a la llista d'espera
de la Generalitat.
En canvi,
tenim places lliures
a la privada.
Si no heu entès malament,
deia que 170 persones
tenien ja...
170 persones
de les quals 40
són de la Generalitat
que paguen
el que corren de pensió
i una mica menys
i els altres 130
són nostres,
són privats.
Aquests paguen...
A veure,
la nostra residència
és sense ànim de lucre
i només paguen els costos
del menjar,
de l'assistència sanitària,
de la neteja...
Sí, perquè donen tots els serveis.
I els costa,
aproximadament,
està pel voltant dels mil euros.
ja dic,
molt més barato
que buques.
Curiosament,
quan...
Va ser un projecte
que va costar molt
tirar endavant,
jo ho recordo,
senyor Fernández,
i curiosament
d'aquells primers anys
que es posaven els fonaments,
la primera pedra,
ara,
tota aquella zona
s'ha poblat.
Hi ha tantíssima gent
visquent
que aleshores
les persones que viuen allà
no estan aïllades.
No.
Surten a passejar
i hi ha ambient,
hi ha gent,
canalla...
Hi vaig a dir una cosa
molt curiósica.
Això deu ser bo
per la gent que hi viu,
per no sentir-se isolada.
Per la gent nostra,
molt bo perquè surten a passejar
i veuen ambient
i veuen...
Ara,
inclús posaran botigues
que fins ara no hi veien.
Miri,
no m'agrada fer números
però els explico.
Nosaltres vam comprar
una hectàrea,
10.000 metres quadrats,
ens va costar
en aquell temps
6 milions de pessetes.
Encara no hi havia l'euro.
6 milions.
I ara les hectàrees
que s'estan venent al voltant,
al voltant nostre,
costen 40 milions cada hectàrea.
Imagini's.
Nosaltres 6, 40.
Gràcies a que es va requalificar
tots aquests terrenos
amb les gestions
que jo vaig fer a Barcelona
i bueno,
he insistit moltíssim.
No, recorregut que m'ha costat molt
tirar endavant.
El nostre vam comprar
era zona rústica.
l'agentiment em va prometre
que amb el seu dia
seria zona urbana
però jo vaig voler activar-ho
i es va activar
i en un any i mig o dos
vam aconseguir
que fos zona urbana.
I ara ja és zona urbana
i s'ha recalificat
tots els voltants nostres.
I fixi's,
vostè,
s'estan fent urbanitzacions
fantàstiques.
Déu-n'hi-do.
En quant a la fundació,
senyor Fernández,
la Fundació Catalana
ha de suport a la gent gran.
Lògicament,
com tota fundació,
està oberta a aportacions
de tipus material i econòmic
però també al voluntariat.
Sí,
al voluntariat
obrirem una oficina
de captació de voluntariat
perquè, per exemple,
per fer això
que li dic jo
dels ascensors
i altres coses
necessitem que ens ajudin
persones voluntàries
que facin...
Gestions.
No, més que gestions
que facin promo...
No, tampoc promoció
no és adequat.
Que facin...
Que mirin
les necessitats que hi ha
i vagin pels barris
i...
Una mica de treball de camp.
Per a continuar la gent
i llavors
necessitem voluntaris
per fer això.
I després també
gent que ajudi
a la fundació
perquè amb els fundadors
no n'hi ha prou.
Els fundadors
deixen un capital
i és el capital fundacional
que no es pot gastar.
En canvi,
buscarem socis col·laboradors
amb una petita quota
anual o mensual
i buscarem ajudes
d'altres persones,
altres empreses
que d'una manera puntual
ens diguin
per aquest projecte
es puc deixar això,
es puc donar allò.
Això també ho buscarem.
Molt bé.
Doncs que tiri endavant.
I amb la mateixa força...
Espero que sí.
I amb venta
que altres iniciatives
que han tingut
senyor Antonio Fernández.
Recordem que és el president
de la Fundació Catalana
de Suport a la Gent Gran.
Moltíssimes gràcies
per venir avui a la ràdio.
Ja està, només això.
Ja està.
Què més vol que li pregunti?
Que ràpid ha sigut, no?
Que ràpid.
Sempre li passa igual.
Miri el rellotge.
Vostè és una gran periodista
i jo esperava
que em fes més preguntes,
però no hi ha temps.
Doncs ve un altre dia
i ho acabem de...
Vostè em pot citar quan vulgui.
Molt bé, senyor Fernández.
Gràcies.
Moltes gràcies a vostè
i al públic que m'ha escoltat.
Adéu-siau, que vagi bé.