Aragona Radio
Aragona Radio
Aragona Radio
Aragona Radio
Aragona Radio
Aragona Radio
Aragona Radio
Aragona Radio
Aragona Radio
Aragona Radio
Aragona Radio
Aragona Radio
Aragona Radio
Aragona Radio
Aragona Radio
Aragona Radio
Aragona Radio
Aragona Radio

Aragona Radio
Aragona Radio

Aragona Radio



Aragona Radio
Aragona Radio

Aragona Radio
Aragona Radio
Aragona Radio
Aragona Radio
Aragona Radio
Aragona Radio
Aragona Radio
Aragona Radio
Aragona Radio
Aragona Radio
Aragona Radio
Aragona Radio
Aragona Radio



Aragona Radio







Aragona Radio





















Aragona Radio
Aragona Radio
Aragona Radio
Aragona Radio
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.

Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
perquè la cosa va molt, molt ràpid, doncs podrem escoltar la seva interpretació.
És la dotzena formació. Jo, si em permets, veig aquí el Pitu Rovira.
Pitu Rovira, bon dia.
Hola, bon dia.
Hem estat parlant amb el Jordi Bertran.
Sembla que ahir tot allò que parlàvem de la sortida del set, que va anar molt bé.
Sí, i no, i l'afluència de gent també va ser la que normalment és, no?
El que passa que potser sí que estava més esponjada la gent
i vam tindre la sort, ara ho comentava amb ell,
vam tenir la sort que les 20 persones que a vegades intenten d'alguna manera dir-ho així
i de rebentar l'acte, no hi eren alguna cosa, no?
Perquè el problema ve d'aquí, no és tan gros com es pensava, com es havia volgut dir, no?
El problema ve d'una vintena de persones que van a rebentar
o no passar-s'ho bé com s'ho han de fer.
Independentment d'actituds personals i molt puntuals,
el fet d'anar restringint, d'anar tallant places,
d'anar doncs reconduint la situació de les persones que anaven a la festa,
això ha funcionat bé.
Sí, home, es va notar amb això, el que veia, estava més esponjada,
la gent no estava tan posada en un sol lloc, no?
I això penso que és bo per tothom,
pels que hi participen i pel que simplement ho volen veure.
Bé.
Deixem que gaudeixis d'aquest concert, un espai una mica apretadet.
Dolorós.
Però què farem? El que no podíem era renunciar.
No, no, evidentment que no.
Pitu, gràcies, bona festa.
Doncs era el Pitu Rovira, que bé, ens parlava que havia anat òptimament l'acte d'ahir.
El que serà diferència d'aquesta tarda, que es farà el seguici,
no serà el seguici de sempre.
No hi haurà la pirotècnia, que tant ens agrada,
però bé, però hi haurà al Palau de Congressos aquesta possibilitat
de contemplar determinats grups,
els que no tenen res a veure amb aquesta pirotècnia,
i els versors i els parlaments.
Esclar, de Masivell ja ho hem sentit, ens ho explicava Ferní Fernández,
si no plou es farà a l'exterior, com sempre, de la plaça de Masivells,
i si plou es faria a l'interior del local, que és més petit, lògicament,
però bé, ja s'aniria adaptant a les circumstàncies totes aquestes actuacions.
M'ha soltat, Jolanda, que Pitu Rovira conserva encara un volum de veu raonable.
No, és fantàstic, jo també, perquè m'imagino que ahir a la nit
devia acabar destrossat com la resta de portadors
i com la resta dels integrants dels grups que van sortir a la nit
amb aquesta primera sortida del Seguissi.
La primera baixada va durar gairebé una hora, una hora tocada.
La segona baixada se'n va anar des de la plaça del Rei fins a la plaça de la Font
als 50 o 45 minuts.
Pitu Rovira estava, òbviament, al peu del canó.
Ell era una mica l'encarregat de fer que els valents
es col·loquessin a l'interior de la Liga, i ho porta força bé.
Suposo que la batenània és un grau, Jolanda.
I a més, escolta, Jordi, no hem d'oblidar que això
va començar quan era una discreta baixada de l'àliga
per anar a puesto, com aquell qui diu, quatre amics i la pròpia colla.
Per tant, va ser l'àliga, la nostra àliga, la iniciadora d'aquest acte.
Un acte lliurada.
Que era espontani, que la gent anava per lliure
i que, de mica en mica, s'ha hagut d'organitzar, lògicament,
per la gran influència de públic.
Que després, Jolanda, amb el pas del temps, resulta que tothom,
tot a Tarragona, estava en aquella primera baixada espontània de l'àliga.
Eren quatre gats, la llegenda diu que eren quatre gats,
però ara, després, resulta que tothom vol ser un d'aquests quatre gats.
O sigui que jo crec que només falta fer samarretes explicant
jo estava en la primera baixada a l'àliga perquè, vaja, la mitologia
ha fet que tothom s'hi vulgui apuntar.
Ara, són els grellers toca ferro?
Són els grellers toca ferro, gent de la ciutat,
gent també amb molta mili, en el bon sentit de la paraula,
els que estan damunt d'aquest escenari de la plaça Verdaguer.
Si et sembla, els escoltem.
Els escoltem i alhora que, en tot cas,
suposo que la gent que està a l'interior de l'embalat
haurà de moure's una miqueta perquè el cel està molt amenaçador
i no ens estranyaria que, en qüestió, en qüestió de minuts,
que hi és un altre xàfrec, serà la constant al llarg de la jornada,
ja ens apuntaven des de l'organització.
La web del Ministeri, que sembla que és la que en aquests moments més fiable,
apunta que hi ha un 70-80% de possibilitat de pluja important,
és un percentatge altíssim i bé, i després la visió natural i normal
de mirar amunt cap al cel, que és la més d'anar per casa,
que ens confirma que realment d'aquí no res començarà a ploure i de valent.
Jo pateixo per tu, Jordi, haurem de treure la taula d'on la tens,
perquè heu de fer el programa Toc de Castells,
els heu instal·lat aquí fora i haurem de moure mobles ràpidament, eh?
Això t'anava a comentar, o sigui, no sé com,
però d'una a dues parlarem de casets, no sé com ni en quin escenari,
potser ho farem dins el cotxe, però vaja, sigui com sigui,
d'una a dues tenim Toc de Castells, programa òbviament avui
especialment important, Vigília Santa Tecla,
o sigui, que no sé com, però ens en sortirem, eh?
Ja hem fet el canvi, els convidats, tothom ja està avisat,
doncs que ha de venir aquí a la plaça Verdaguer,
però vaja, si ens hem de tornar a moure, a ficar sota un pi
o dins d'una botiga, ho farem, eh?
Sota un pi, no, que pot haver-hi tempesta,
de totes maneres, jo veig aquí algun que altre portal,
llàstima que no hi ha porter, si no parlaríeu, demanaríeu permís,
perquè aquí dins de l'embalat, impossible, primer,
perquè no hi ha espai, i segon, perquè, clar,
la música tampoc no permetria, de manera tan directa,
que poguéssiu posar al corrent els oients
del que serà la dia de Castellera,
que meteorològicament parlant no perilla, no, Jordi?
No, no, afortunadament, vaja, segons aquestes previsions,
diumenge és el dia en què no ha de ploure,
esperem que sigui així, perquè, vaja, recordem que ja l'any passat
va ploure pel dia de Santa Tecla,
i, home, és com si t'estàs preparant tota la temporada
per un dia i resulta que no ho pots ensenyar.
O sigui que esperem que avui,
doncs, vaja, si ha de ploure, entre cometes,
que plou, i avui tot el que hagi de ploure,
que sigui el mínim possible,
i que demà el dia s'ha entrat a les fesses,
no només pels Castells, sinó per totes les altres activitats,
doncs que el temps se'n respecti.
Si et sembla, Jolanda,
estem al costat del Josep Maria Salvador,
del grup de grellers dels Bordons.
La que vam de saludar fa una estoneta,
torna-li a saludar de per nostra.
Perquè el Josep Maria està a tot arreu,
podríem dir, parlar amb ell dijous,
del matí de Tarragona Ràdio.
Ens ha d'explicar una mica, Jolanda,
com és la seqüència ritual dels grellers,
en certa manera.
I ara el veiem el Josep Maria ja
amb una mica cansat,
amb els primers símptomes de cansament, Josep Maria.
Jordi, comença a ploure.
D'aquí un moment tindreu un allau de persones
que entren dins l'embalat.
És molt bonic.
Abans va venir el concert dels Bernets,
que amb els quals vam parlar també.
Espectacular.
Un concert virtuosíssim, tremendo.
Són molt bons, tio.
És que s'ha de dir, això.
S'ha de dir, són molt bons.
Quan són bons s'ha de dir.
Però bueno, agafant una mica de força
s'anar amb el vermut,
que ara ve el bo.
La tarda, demà al dematí,
tot el dia, matinades,
de nou a ofici, tornà a ofici,
als castells,
a la tarda de processó,
oi, oi, oi, oi, oi, oi, que queda.
Parlàvem ara amb el Jordi Guas,
del grup de greixes Esquatre Garrofers,
un altre integrant
que també té molta mili a les seves espatlles,
i ella ja que segurament el moment més...
Atenció, que comença a ploure la balena aquí fora, eh?
Déu-n'hi-do, veiem corredisses.
I tant, corredisses,
perquè les gotes són importants.
Mira.
Déu-n'hi-do, eh?
Em penso que haurem d'entrar al cotxe, Jordi.
Tu no et moguis d'aquí per si de cas.
Es van dir de general,
sigui com sigui.
Però bé, al cap ja la fies aigua, eh?
Sí, sí, no passa res.
No passa res.
Que tampoc la gent no es pensi que cau el Chartres, eh?
I que comenci a sortir una res aigua, eh?
No, no, però si a l'aigua que cau ara
fos Chartres, t'asseguro que aniríem tots vent, eh?
No, no, estàvem comentant amb el Josep Maria Salvador
que segurament el moment més cansat,
teòricament és la Sarcavila del dia 22,
no és el que esteu tocant més estona?
No, sí, són unes tres horetes,
tres horetes que vas amunt i avall.
Surs de la pasta a la font,
puges pel carrer Major,
arribes pel casc antic,
baixes pel cas del Bou i tornes a baixar la Rambla.
Evidentment, quan arribes a la pasta a la font
ja tens ganes d'acabar perquè el llavi,
personalment, el llavi,
si no l'assaigues i no el treballes, no aguanta.
Com es treballa el llavi, Josep Maria?
Mira, nosaltres per tocar la graia
forres les dents amb el llavi
i fas força perquè les dues pales puguin vibrar.
Llavors, clar, quan tu comences a tocar,
és allò, notes un passillu que ets.
Nosaltres ja estem acostumats, no?
Tenim la durícia feta al llavi.
Però, clar, quan comences a tocar
i portes una horeta i mitja o quasi dues,
el llavi ja es comença a ressentir.
Llavors, és quan ve l'efecte Chartres,
és a dir, un grupet de Chartres per mullar els llavis
i que els crema una mica
i que tornes a recuperar una mica de força.
O sigui, l'efecte de Chartres
no és que tingueu més ganes d'agrés
que de les que toquen,
sinó que fins i tot té, diguem,
d'efectes beneficiosos per la vostra salut.
Principalment és això, pels llavis, pels llavis.
A veure, això de veure Chartres de Cercavila,
com que no?
I cervesa, doncs mira,
si t'agafes algunes, encara,
però el músic ben tocat
i el que toca bé és el que no el veu.
I això s'ha demostrat.
Josep Maria, moltíssimes gràcies i ànims.
Ja ens veurem, vinga, que vagi bé.
Iolanda, plou, home, no direm que a Bots i Barraus,
però gairebé, eh?
Home, Jordi, tu dius plou a Bots i Barraus,
no, perquè estàs dintre d'una malaltia,
jo t'asseguro.
Ben mirat, Déu-n'hi-do, eh?
Ara, et diré una cosa,
sabent que d'aquí cinc minuts
comença el repartiment del vermut.
La cua no s'ha desfet, malgrat la pluja.
La cua continua a emparar aigua, sense,
però la gent està fent la cua pel vermut,
ni que plogui aixoplugats així sota alguna que altra botiga,
però també enmig del carrer amb els seus paraigües.
Nosaltres buscarem algun lloc
on pugueu fer el programa Toc de Castells,
però el que tu deies, eh?,
el cotxe.
Segurament tenim l'opció del cotxe.
Haurem de fer...
Haurem de buscar algun mètode primitiu,
però, vaja,
els col·laboradors és gent també entregada a la causa,
podríem dir,
i si ens hem de mullar, ens mullarem, no passa res.
Doncs, sí, diu el Joan Maria que el cotxe no us deixa, eh?
Que està ple de coses que ha hagut de posar dins
perquè plou, perquè no es mullin.
A veure, escolta,
ràpidament busquem un espai alternatiu, eh?
Tu no pateixis, Jordi,
que quan surtis de l'embalat t'haurem solucionat el tema
perquè pugueu fer el Toc de Castells.
Avui ens explicareu coses que tenen molt a veure
amb la Diada Castellera de demà
i l'acte de dilluns,
que segur serà molt i molt multitudinari,
recordem que és festiu,
cosa a la qual no estem habituats aquí a Tarragona.
Sí, l'abaixador dels pilars del dia de la Mercè
és un acte que, no cal dir-ho,
és segurament dels més multitudinaris a la festa,
després, doncs, de la processó
i segurament després del Castellera Focs del dia
s'entreté clar a la nit,
la plaça de la Font està plena a Gomagomis,
un dels pocs actes que és capaç de congregar
aquesta xifra màsica de 15.000 persones
a la plaça de la Font.
I és un acte, avui parlarem amb els caps de colla
dels xiquets de Serrallo i de Sant Pere i Sant Pau,
que sobretot motiva especialment a les colles petites
perquè aquell dia el públic tracta tothom per igual.
O sigui, és igual que facis que en les dues rondes d'abans
faci del 3 a 8, el 3 a 7, el 3 a 6 o el que vulguis.
La gent aquell dia espera els pilars
i aplaudeix les quatre colles per igual.
I fins i tot jo m'atreviria a dir,
home, que les rivalitats, si és que hi són,
doncs sempre romanen,
però és el dia en què els aficionats de la jove
segurament tenen menys problemes
en aplaudir el Pilar dels xiquets,
els xiquets del de la jove i el que sigui.
És un dia en què segurament s'altera
el ritme habitual,
la rutina habitual
del món que se llegeix a la ciutat de Tarragona.
Doncs Jordi, d'aquí una estoneta
ja començarem el to de Castells.
No et preocupis, que insisteixo que trobarem un espai
perquè pugueu tirar endavant
el programa d'avui.
Ara, si et sembla, la Sílvia García
ens posarà en contacte
amb l'actualitat nacional i internacional
a través del bolletí horari de la 1A del migdia.
Després continuarem des de la sintonia
de la Ràdio de la Ciutat
des d'aquesta programació especial
de Santa Tecla.
La Ràdio de la Ciutat,
la Ràdio de les Festes.
de la Ràdio de la Ciutat.
Quizá porque mi niñez sigue jugando en tu playa
Y escondido tras las cañas duerme mi primer amor
Llevo tu luz y tu olor por donde quiera que vaya
Y amontonado en tu arena guardo amor, juegos y penas yo
Que en la piel tengo el sabor amargo del llanto eterno
Que han vertido en ti cien pueblos de Algeciras a Estambul
Para que pintes de azul sus largas noches de invierno
A fuerza de desventuras tu alma es profunda y oscura
A tus atardeceres rojos se acostumbraron mis ojos como el recodo al camino
Soy cantor, soy embustero, me gusta el juego y el vino
Yo tengo alma de marinero
¿Qué le voy a hacer si yo nací en el Mediterráneo?
Nací en el Mediterráneo
Y te acercas y te vas después de besar mi aldea
Jugando con la marea te vas pensando en volver
Eres como una mujer perfumadita de brea
Que se añora y que se quiere, que se conoce y se teme
Ay, si un día para mi mal viene a buscarme la parca
Empujar al mar mi barca con un levante otoñal
Y dejar que el temporal desguace sus alas blancas
Y a mí enterradme sin duero
Entre la playa y el cielo
En la ladera de un monte más alto que el horizonte
Quiero tener buena vista
Mi cuerpo será camino
Le daré verde a los pinos y amarillo a la cenista
Cerca del mar
Porque yo nací en el Mediterráneo
Nací en el Mediterráneo
Nací en el Mediterráneo
Nací en el Mediterráneo
Nací en el Mediterráneo
Nací en el Mediterráneo
Nací en el Mediterráneo
Nací en el Mediterráneo
Nací en el Mediterráneo
Nací en el Mediterráneo
Nací en el Mediterráneo
Nací en el Mediterráneo
Nací en el Mediterráneo
Nací en el Mediterráneo
Nací en el Mediterráneo
Nací en el Mediterráneo
Nací en el Mediterráneo
Nací en el Mediterráneo
Nací en el Mediterráneo
Nací en el Mediterráneo
Nací en el Mediterráneo
Nací en el Mediterráneo