Priscina, hola, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I ho comentàvem, home, no sé ja quina edició és,
però de mica en mica aquesta festa es va fent un forat,
ja comença a ser una data d'aquestes marcades en vermell
al calendari de la ciutat, no?
Sí, és la vuitena edició que es fa.
I, bueno, a nivell de Barcelona, aquí va començar a fer-se el 2003.
Home, la quarta edició ja...
Sí, ja es va consolidant.
La Rambla Nova torna a ser l'escenari central de les activitats
i, vaja, durant tota la jornada s'hi podran fer moltíssimes coses, no?
Sí, la festa comença a dos quarts de dotze
amb una actuació de Bailes de Cauín, de Xile.
Després hi ha un vermut solidari, amb mojitos, cervesa artesana,
l'actuació de capoeira de Badà.
A les dues hi ha un dinar agroecològic amb preus populars
i a dos quarts de sis una actuació castellera,
amb col·laboració de la colla dels xiquets del Serrallo.
I a dos quarts de set hi ha l'actuació infantil amb Pipir i Mosca.
I a les vuit fem la cluenda de la festa
amb una performance que venen a fer l'associació CAT,
Cultura, Art i Transgressió.
fan la performance de la moda que incomoda i la desfilada de moda justa.
Segurament de totes les activitats hi ha un parell de coses que voldria ampliar,
d'una banda, és això del dinar agroecològic que es comentara,
et preguntarem sobre què és exactament,
i això de la desfilada de moda justa.
Quins models, què es podrà veure?
òbviament no ens referim a una passerera tradicional,
d'aquestes que veiem el paper coixer de moda de Milà o de París,
sinó que estem parlant d'altres qüestions.
Què es podrà veure aquest dissabte al vespre?
La moda serà roba d'última tendència, de confecció,
amb roba de 100% de cotó lliure d'injustícies.
Llavors, la veritat és que els conjunts, ja els he vist,
i són bastant de l'última, estan bastant a l'última.
Un d'aquests per posar-se ara que arriba la calor,
que a més a més diuen que la setmana vinent apretarà i força.
I això del dinar agroecològic a què ens referim?
Aquest any aquí a Tarragona, per fer una mica més de pinya,
han col·laborat a altres organitzacions, no només ONGs.
Llavors tenim a l'AOVD Ecològica, gent del camp,
que fa una col·laboració i venen a presentar els seus productes,
els seus bancs de llavors, de llavors que estan...
espècies que estan a punt d'acceurir-se, no?
I també vindran a fer una mica de dinar així agroecològic,
perquè la gent ho conegui.
Totes aquestes activitats són una mena d'arreglant
perquè la gent s'acossi al llarg de tota la jornada
a la Rambla Nova i s'informi sobre què és el comerç just i la banca ètica.
Ara ho comentàvem, segurament el comerç just és un concepte
que cada vegada està més arrelat, més interioritzat als ciutadans,
però no sobra mai recordar-ho, perquè encara hi ha un percentatge important,
així ho diuen les enquestes, que encara no coneix.
Si ho haguéssim de definir, Cristina, de manera senzilla,
com podríem explicar pels nostres oients en què consisteix el comerç just?
Bé, el comerç just consisteix en establir unes relacions d'intercanvi
més equitatives entre el nord, els països rics, i el sud,
entès com els països pobres.
Aquesta relació d'intercanvi promou uns valors ètics i mediambientals
per sobre dels valors econòmics que pretén el comerç convencional
que tenim ara.
Són diferents aspectes els que es primen amb el comerç just.
Segurament amb el que es fa més incidència és l'aspecte econòmic,
el tracte injust que reben els productors del països del sud.
Per exemple, denunciu el cas més conegut, el cas més divulgat,
és el cas del cafè.
I heu comentat que els productors del cafè només reben el 10% dels ingressos
de la venda final del producte, només el 10% del preu.
Quan nosaltres comprem el cafè va per aquests productors,
denunciu que és un percentatge massa escàs.
Sí, hi ha poques multinacionals que estan controlant tot el sector del cafè,
llavors pressionen contínuament els productors perquè els baixin els preus.
per així elles adquiri un ampli benefici econòmic.
I, clar, elles estan tenint en compte bàsicament el que són els beneficis econòmics
sense pensar en aquestes persones, les seves famílies, la comunitat.
I així no canviarem mai el món.
I també de mica en mica cada vegada es va coneixer més
que el comerç just també pretén primar els criteris de sostenibilitat,
que es tingui espacial cura del medi ambient.
precisament aquests dies en la cimera del G8 es torna a remarcar
cada vegada està més present en l'agenda el tema del canvi climàtic,
en qualsevol cas la conscienciació sobre els problemes del medi ambient
i precisament el comerç just vol incidir en aquests aspectes.
Doncs sí, per força cada cop està més a l'agenda política,
perquè la societat cada cop està més conscienciada,
llavors no poden passar per alt.
I, clar, el comerç just, doncs, en això incideix molt, no?
Vol assegurar, vol promoure que en tot el procés d'elaboració del producte
aquest cultiu hagi tingut en compte els valors mediambientals,
hagi sigut un cultiu ecològic que asseguri una sostenibilitat en el temps, no?
Molts dels productes que s'estan cultivant per a les multinacionals,
doncs, són cultius molt agressius, molt intensius,
que poder en tres anys sí que augmenta la producció brutalment,
però al cap de tres anys aquella terra ja està desgastada, no?
I que això no...
A part de tota la quantitat de químics que s'està tirant a la terra
i que també afecta.
Com deien, cada vegada són més els ciutadans que coneixen els productes del comerç just,
que coneixen els seus criteris,
però segurament també al llarg dels últims anys s'ha generat el mite,
ara et preguntarem si és cert o no,
sobre que els productes de comerç just són un pèl més cars
que els productes tradicionals,
que el mateix paquet de cafè amb una botella de comerç just
pot ser una mica més car que en el supermercat tradicional.
És així, Cristina?
Sí, de fet és més car, però és més car per força,
perquè se'ls està pagant més diners als productors per aquest producte
que els diners que paguen les multinacionals.
Llavors, a banda d'això,
s'exigeix que els productes de comerç just tinguin una alta qualitat.
Per tant, no és el mateix quan vas a un supermercat,
encara que no sigui un producte de comerç just,
hi ha diferències entre cars de qualitat o cars de més baixa qualitat.
Doncs, per força, el comerç just com que està promouent tot això,
són més cars els productes.
Has de manar però un esforç de conscienciació als compradors
i que tinguin en compte l'esforç,
el cost no només econòmic de tot aquest moviment, no?
Exacte. A part, els beneficis que es treuen d'aquesta venda de productes
reverteix sobre la comunitat, no?
És un altre dels criteris del comerç just,
que quan un cop hagin cobert el cost de producció d'aquest producte,
si han extret beneficis,
aquests beneficis reverteixen en la totalitat de la comunitat,
ja siguin educació, en sanitat o béns públics.
Catalunya és segurament una de les zones de l'estat espanyol
on més implantat està el comerç just,
però encara estem, no sé si dient junt,
però encara força lluny del nivell de vendes
o de coneixement d'altres països europeus.
És així?
Sí, és així.
Catalunya és cert que és la comunitat de l'estat espanyol
que més productes de comerç just ha vengut aquest any,
l'any passat, perdó,
i, bueno, però estem lluny també de països com Holanda,
com Luxemburg,
que sí que estan més conscienciats
i per això tenen un augment de les ventes també.