És la una del migdia, nou minuts, com els dèiem, saludem ja Carme Mas, avui ens acompanya al matí de Tarragona Ràdio.
Carme, molt bon dia.
Molt bon dia.
Benvinguda. La Carme és, a veure si havíem de fer el currículum, potser no parlarem gaire d'aquest llibre,
és filòloga, estudiat o és doctora en filologia catalana.
També vas fer filologia...
Filologia hispànica i pedagogia.
I ara en l'actualitat el teu món professional és...
El teu món professional és la inspecció d'educació ja fa bastants anys, des de l'any 92.
Això ho hem resumit una mica.
El cas és que la Carme acaba de publicar el llibre Dolors Montsardà, La voluntat d'escriure.
Ens agrada posar èmfasi al títol, a l'autora, però també a la col·lecció.
És una col·lecció d'Arola Ditors, col·lecció Atenea.
I aquest és el segon volum.
El primer, si en recordaran, estava adreçat a reconèixer les dones que van patir la guerra i la postguerra,
les dones que van estar en política.
Era un llibre de Montserrat Duc.
És una col·lecció adreçada a publicar textos relacionats amb el món de les dones, del feminisme, del gènere.
I Dolors Montsardà es defineix, ja entrarem en el tema literari, com una feminista del segle XIX, de finals del segle XIX aquí a Catalunya.
Efectivament, des del feminisme que era possible per ella, per el seu moment, per el seu context.
Un feminisme més aviat conservador.
Ella era conscient que obria camins.
Va patir molt.
Ho explica...
Has d'anar resseguint al llarg de la seva obra els seus comentaris personals.
També els ha pogut resseguir a través d'un dietari personal, que era un dietari religiós,
però que es van esporgant aquestes petites perles del que ella pensava, sentia i com s'enfrontava a la vida i a la literatura.
Ella va patir molt, no?, i quan publica el... per escriure, per voler escriure, per publicar el que ella volia,
i perquè d'alguna manera el seu context personal, és a dir, el més immediat que era el marit,
doncs estigués d'acord que publiqués, no?
Per tant, és una dona que comença a escriure allò que era permès a les dones,
per tant, que estava ben vist, doncs poesia, que això no fa mal.
La poesia, diguem-ne, la poesia, entre cometes, doncs, podia ser considerada més inòqua,
poesia i algunes proses, no fa el salt a la novel·la,
realment hi ha com una proposta molt més decidida, fins que ella ja té 47 anys,
és relativament una dona madura, no és fins a l'any 93, per tant...
1.893. Per tant, té una trajectòria difícil que va portar com a molt en secret,
però que la Maria Aurelia Camany, per exemple, explicava allò que ella no havia explicat, no?,
com era objecte, doncs, de certes burles, fins i tot per part, doncs, de burles respecte del marit,
que es considerava, doncs, que aquell mortany xeró, doncs, d'aquell moment, no?,
i, per tant, que ella, d'alguna manera, va anar patint, però que no es va deixar mai vèncer.
És una dona que participa en els jocs florals, en la societat, que fa periodisme,
per tant, és una de les primeres periodistes, periodisme, fa crònica de societat, d'alguna manera,
a l'Existència de la Mujer, unes cròniques que, a més a més, donen molt de...
és de les coses més desconegudes, perquè, òbviament, clar, aquest treball va ser fruit d'una recerca
de formiga, molt, en els arxius, no?, i, per tant, anar recuperant tot allò que estava esparç
i, a banda, de buscar les seves obres, que en el moment que jo em vaig posar a treballar,
doncs, no estaven a l'abast.
Va començar escrivint en castellà?
Va començar escrivint en castellà, i fa el pas progressivament cap al català,
sense deixar, de vegades, doncs, per la mateixa publicació que li encarregava la demanda,
doncs, de fer-ho en castellà.
Ah, perdó.
I, després, té ella, explica sempre, doncs, que hi ha un moment que puja a Montserrat
i ha d'escriure en el llibre, en el llibre del monestir, i que diu, bé, com ho ha de fer això?
Òbviament, només ho puc fer en català, no?
Hi ha com una certa conversió lingüística i, progressivament, progressivament,
ja, òbviament, a partir de què fa les seves novel·les, pràcticament no li trobem res en castellà.
Des del punt de vista literari, la situem en el moviment de la renaixença?
Des del punt de vista literari, és una dona que se situa en la renaixença,
ja, en el pas entre la renaixença i el realisme, perquè, esclar, diríem que tot el que és la seva poesia
se situaria més en l'àmbit de la renaixença, però la novel·la, ja en palma, ja comença a ser considerada,
i així, doncs, els estudis de l'Antònia Talladella, que és qui, bé, en qui primer trobo jo notícia
en la història de la literatura sobre Dolors Montsardà, doncs, està situada en el realisme.
Tot i que, clar, quan ella fa la novel·la, quan ella fa, per exemple, la Montserrat,
que és la primera novel·la, ja en Narcís Ullé ja ha publicat la majoria de les seves novel·les.
Per tant, clar, va una mica a contratemps en aquest sentit.
Per la seva condició de dona, suposo, és clar.
Precisament, per la seva condició de dona.
Déu-n'hi-do la quantitat d'escriptores, de dones que escrivien,
de dones que participaven activament a la societat i a la cultura d'aquella època
i anteriors, fins i tot, oblidades.
Algun dia algú intentarà, doncs, recuperar-les per la nostra història
i pel gaudi, també, de les seves obres.
Carme, per què Dolors Montsardà?
Què et va cridar l'atenció? Vas arribant a ella casualment?
Ho explico una mica en el preàmbul,
perquè realment aquesta és una part de la meva tesi
que vaig presentar, doncs, no fa massa.
Per tant, tot just fa un any,
quan ja em van dir o la presentes o ja se t'acaben tots els terpinis.
Vaig començar, doncs, ja fa gairebé 20 anys,
fa una mica de vergonya dir-ho, però va ser així.
I jo volia fer un altre tipus de treball comparatiu
de quina era la condició de dona en la novel·la realista,
però, com que veia que la cosa no acabava d'anar,
en una de les entrevistes amb el director, que és el doctor Moles,
a qui ha d'agrair que em digués
faci només Montsardà,
doncs, em vaig espantar una mica,
i vaig pensar, i on trobo les coses de Dolors Montsardà?
Perquè, realment, sí que a la fabricanta
hi havia una edició de la Roser Mateu,
fruit d'una recerca seva
que havia fet entre els anys 40, 50 i 60.
s'havien de fer unes obres completes
i es va quedar només en aquella edició.
Aquesta és una història que vaig trobar després
a la Biblioteca de Catalunya
entre els papers de la Roser Mateu.
Vaig tenir una sort immensa
que va ser trobar l'arxiu familiar
i que em deixessin rebenar-ho tot, d'alguna manera.
Per tant, vaig trobar les seves cartes,
que són realment molt interessants,
interessants pel ventall de persones i d'escriptors...
i escriptores.
Les cartes que té ella amb la Caterina Albert
són precioses, són magnífiques,
i per sort les hem pogut escreuar.
I són unes cartes
en què es despullen una mica totes dues
en els seus sentiments, no?
I parlen realment d'aquestes dificultats
de la condició d'escriure
i de la condició,
ni diu de vegades la Caterina Albert
de dona de sa casa i dona de fora de sa casa, no?
Com ho porta tot allò.
Per tant, aquestes són unes cartes molt interessants,
les cartes també amb una escriptora tarragonina,
com és la...
el Coverenca, eh?
Com és la Maria Domènech,
les cartes amb la Josep Massanés,
també tarragonina,
que va ser, d'alguna manera, la seva mestra,
el seu mirall.
Per tant, tot això és
un món
que ens apropa al personatge
i, d'alguna manera,
aquesta part d'estudi
que hem intentat de donar-li,
no sé si ho he aconseguit,
de donar-li un to més de divulgació
sense renunciar
al rigor científic,
com pertany a una part,
en aquest cas, de la tesi doctoral,
apropar
més especialment el personatge.
No és un text
no és un text
en què es faci crítica literària,
tot i que hi plana,
sinó que vol posar a l'abast
el personatge
perquè, doncs,
se'l conegui realment.
Jo en coneixia molt poquet,
molt poquet,
molt poquet,
quan vaig posar treballar
en Dolors Montsardà
que realment em va abduir.
I amb el personatge,
el coneixement de l'època
des d'aquesta mirada de dona.
Quan parlaves
de la correspondència
amb altres escriptores
del moment,
el primer que m'ha vingut al cap
és, bé,
allà és dels escenaris
on pots captar millor
els sentiments
d'aquestes dones
escriptores,
militants,
una miqueta amb la vida
d'aquest final del segle XIX
o començaments del segle XX.
Eren molt diferents
aquells sentiments
els que podem tenir ara,
les dones?
Doncs jo crec que no gaire,
perquè realment
es trobaven
amb els mateixos,
a veure,
es trobaven amb problemes,
òbviament hem avançat
i gràcies a elles
hem avançat,
això com a premissa,
però realment
les dificultats
que hi podia haver,
trobes en aquestes cartes
allò de dir,
bé,
hi ha aquest certament literari,
ja ho veiem,
ja tornen a donar-li el mateix,
ja se sap,
o bé
algun comentari
molt graciós
quan el Teodor Llorente
va venir,
crec que,
si no m'equivoco,
per les festes
de la coronació
de la Mareu de Montserrat
i era,
a la vegada,
aquell any,
el...
el president
dels llocs florals
i ell es compta,
entre ell
i la Masseners,
diuen,
bé,
aquest senyor
arriba avui,
si va a Montserrat
i s'ha de llegir
tots els treballs
dels llocs florals,
quan tindrà temps,
com aniran les coses,
no?
O fan comentaris
balats sobre
ja ha tornat a guanyar
tal o tal altra persona,
o bé,
hi ha molt al final
de la seva vida,
hi ha un comentari
que ella li fa
a l'Apel·les Mestres,
que també té
una correspondència
molt bonica,
també amb la Sisoller,
i li diu,
jo no vull
ni que em donin
més ni menys,
però en tot cas
que em tracti injustament,
perquè alguna vegada
m'han escatimat
algun premi,
algun guardó.
Ella,
per exemple,
que va participar,
és de les dones
que més participen
als llocs florals,
no va aconseguir mai
el mestratge,
però li va faltar
un premi.
Ah, no?
Va tenir molts exècits
i tal.
Bé,
algú dirà,
home,
doncs si no tenia
una poesia
de primeríssima qualitat,
bé,
potser ens hem d'anar
mirant quines són
les primeríssimes qualitats
també en aquell moment,
no?
Pel que fa a l'obra,
a banda de la poesia,
abans esmentaves
la novel·la
a la Montserrat,
llegint,
a banda d'aquest llibre,
molta informació
que hi ha a la xarxa
de la que n'ets tu,
l'autora també,
es posa
un cert ènfasi
en la fabricanta,
perquè una mica
doncs és aquesta cosa
de la lluita
de la dona
de la classe obrera
des de la seva perspectiva
més conservadora
ideològicament,
no?
Sí, sí,
d'alguna manera
la fabricanta
ve a ser,
diguem-ne,
el contrapunt
al que seria
l'efebrador
de la Cisoller,
no exactament així,
però d'alguna manera
és una altra visió
d'aquell moment,
del moment
de la industrialització,
des del punt de vista
de la lluita
d'una dona
per tirar endavant
un negoci,
un petit taller
que acaba
doncs sent
una fàbrica
de teixits,
òbviament,
i per tant
és com aquesta dona,
una dona
absolutament pragmàtica,
com ella mateixa,
ella era una dona
molt,
jo crec que molt pragmàtica
i molt conscient
del que podia fer,
de com ho podia fer
i de quin moment
ho podia fer,
i doncs aquesta
Antonieta Coromines,
la fabricanta,
dona estalviadora,
allò,
estalviadora al màxim,
compraven el pa
per tota la setmana
i el deixaven assecar
al balcó
perquè,
perquè esclar,
si el pa és una mica
més aixut,
no se'n gasta tant.
S'en menja menys.
S'en menja menys.
És un llibre pràctic
també pel que veig.
Però crec que això
també es feia
en alguna casa.
doncs aquesta,
malgrat,
diguem-ne,
un marit
que té,
que és
absolutament
nefast
per al negoci,
doncs ella
aconsegueix
tirar-ho endavant.
I és un personatge
que després
recupera,
ella no té
unes novel·les
lligades
amb una
saga familiar,
com podien ser
la trilogia
del Pini Soler.
Però sí que aquest personatge
jo crec que li té
un especial
carinyo
i una especial
predilecció
que ens el fa sortir,
ens el fa sortir
després a la família Esperó,
ens el fa sortir
també
més endavant
en una obra
de teatre inèdit
que va quedar
que és a Mormana.
Aquí veig
que va fer
tres obres de teatre.
Sí,
té tres obres de teatre,
dues estrenades,
aquestes dues estrenades,
una en català
i una en castellà,
al teatre,
al Romer,
a la societat,
a la societat romea,
que això era els anys 70,
un als 74
i l'altre 76,
i després l'any 1913
en fa una altra
que queda inèdita,
que es diu
Mormana
i que es publica
cap als anys 30
juntament
amb una de les novel·les,
amb la Quitèria.
Curiosament,
en aquestes,
en aquestes dues obres
de teatre,
per la crònica,
per les cròniques
que trobem,
ella no hi era,
perquè sembla ser
que en el marit
no li agradava gaire
ni que hi fos
ni que escrivís teatre,
tot i que era una família
que a tots els encantava
el teatre,
però era un món
massa frívol,
la poesia,
diguem-ne que això...
I l'hi aguantava prou,
ja l'hi aguantava prou.
Però ho anava fent forat,
anava fent forat,
i curiosament,
l'any 1913,
el marit ja era mort
i va tornar
a empalmar
amb el tema del teatre.
D'altra manera,
després de les novel·les,
sí que és remarcable...
És una dona
que va fent
com a diferents processos,
jo veig
que en la seva obra
va anant tancant,
va anant tancant fases,
ja hem fet poesia,
per tant,
fem un recull,
i això és l'any 88.
Després d'aquest recull
de poesia,
comença a escriure novel·la,
perquè la primera novel·la
està a cinc anys
escrivint-la,
i comentant-ho molt
amb l'Uller,
amb el Narcís Uller,
perquè ella
ho sabem per les cartes,
perquè diu
quan jo li vaig llegir
aquell capítol
volia saber
el que vostè en pensava,
perquè segons el que m'hagués dit,
però veient que
no li semblava malament,
vaig tirar endavant,
però està a cinc anys
escrivint-la.
I després d'això
va tancant també
aquesta novel·la
que diríem,
ella ni diu novel·la
de costums,
i es dedica
a posar en pràctica
el que després de la novel·la fa,
que és l'assaig.
És a dir,
és l'assaig,
ja estem,
el 1907,
quan fa un petit opuscle
que es diu
El feminisme a Catalunya,
i després
Estudi feminista,
que és ja
un text programàtic
molt més
molt més extens,
dintre d'aquest
que tampoc és
un volum
de moltíssimes pàgines,
i totes aquestes idees
que ella té
respecte de la societat,
respecte de la dona,
i especialment
respecte de la dona
treballadora,
des d'aquest punt de vista,
doncs més conservador,
perquè no li podíem demanar
altra cosa
pel seu context,
però es podia haver quedat
a casa ben tranquil·la,
i d'altra banda
té unes inquietuds socials
que transforma
en el tema
del patronat
per a les obreres
de l'agulla.
Carme,
per acabar,
perquè estem
exhaustint el temps,
parlaríem moltes hores,
a més és un personatge
que treu moltíssim,
podem trobar
algun dels seus llibres?
Aquest és el gran problema
de moltes escritores.
Malauradament,
en aquest moment,
els podem trobar
a les biblioteques,
perquè hi ha edicions
recents,
totes les recents
que són,
totes ja del segle passat,
ja hem de dir
que són del segle passat,
que no es troben
a les llibreries
perquè estan descatalogades,
però sí que hi ha
les edicions
de la Fabricanta,
que trobarem
la de la Selecta,
de l'any 72
de la Roser Mateu,
i les que van fer,
que van revitalitzar
una mica
de los Montsardà,
la Isabel Segura,
les edicions de la Sal,
la Fabricanta,
i el del Món.
Més endavant,
jo em vaig proposar,
vaig tenir l'oportunitat
d'editar també
una novel·la seva,
i vaig editar
la Montserrat,
però això ja era
l'any 95,
i per tant
tampoc es troba,
aquesta està
amb una col·lecció
dedicada a alumnes,
per tant té una introducció
i un treball didàctic
a la col·lecció
que el Tinell,
i això és el que es troba,
el que es troba
a biblioteques.
Òbviament,
jo crec que
si no s'han fet
més estudis,
entre molts altres motius,
és que no hi ha
unes obres completes
a l'abast,
com es van fer
en aquell moment
des de la Víctor Català,
o de la Cisoller,
o d'en Verdaguer,
penseu que ella
era contemporània,
va néixer el mateix any,
en Verdaguer,
en Guimarà
i la Dolors Montsardà.
Doncs treballs com aquest,
en Dolors Montsardà
de la Carme Mas,
ajuden,
sens dubte,
a que es revitalitzin
aquestes figures
i que el món editorial,
fent un esforç,
doncs es recuperi
obres que no només
tenen valor
per la seva representació
històrica,
sinó el propi valor
literari de l'obra,
per gaudir-ne, no?
Molt breu, Carme.
Sí, molt breu,
especialment
reconeixer
el mèrit
d'Edicions Arola,
d'haver confiat
a la meva persona
per fer,
per publicar
aquest estudi
que, sens dubte,
doncs jo crec
que pot
engrescar
o picar
una mica
el coquet
i a la Montserrat Duc,
que és la directora
de la col·lecció,
doncs per
haver-ho encarregat.
Gràcies per venir avui
a la ràdio.
Moltes gràcies a vosaltres.
Gràcies a vostès
perquè ens separa
un minut i mig
de dos quarts de dues
i prenen el relleu
als serveis informatius
de Tarragona Ràdio.
Els esperem demà
a l'hora de sempre,
a partir de les set en punt,
fins aleshores,
el que dèiem...