Al futbol hi ha en directe a la darrera hora del Nàstic.
No hi ha entrenament, no hi ha jornada de Lliga aquest cap de setmana,
però sí que hi ha o ha hagut en roda de premsa
del president de la SAT, el Nàstic, Raül Font.
Jordi Blanc, bon dia.
Hola, bon dia, Jolanda.
Ha acabat ja aquesta roda de premsa?
Doncs mira, ara mateix acaba d'acabar aquesta roda de premsa,
una roda de premsa que s'ha allargat uns 50 minuts
i en el que Raül Font,
president del Consell d'Administració de la Gimnàstica de Tarragona,
ha donat un repàs al que ha estat aquests 70 dies,
concretament el proper dimarts es compliran 70 dies de mandat,
d'aquest mandat provisional que ell ja va anunciar aquell llisset de gener
quan els companys del Consell d'Administració
li van proposar que agafés les rendes
d'aquest Consell d'Administració del Gimnàstica de Tarragona
fins que es convoquessin eleccions anticipades.
Tenim amb nosaltres el president del Consell d'Administració del Nàstic,
el senyor Raül Font.
Senyor Font, bon dia.
Bon dia, bona hora.
50 minuts de roda de premsa
per fer una mica de balanç del que han estat aquests 70 dies,
que li agrairíem que ens resumigués ràpidament
el que han estat aquests 70 dies al capdavant del Consell d'Administració.
Home, doncs han sigut uns 70 dies molt intensament viscuts,
on he tingut l'ocasió d'aprendre moltíssim,
de fer una...
Jo vaig entrar aquí com a...
sense títols,
sense títols,
i he surto...
havent fet un màster,
i amb la sensació, doncs,
que he tingut un suport extraordinari
per part de tots els tècnics de l'equip,
de l'equip de gerència,
de tots els professionals del club gimnàstic,
administratius,
màrqueting, publicitat,
tothom, absolutament tothom,
jo crec que són uns grans professionals
que han fet un bon rodatge.
Crec que el club ha viscut una situació de crisi,
però que la crisi ben entesa,
crisi etimològicament parlant,
vol dir canvi,
i a vegades els canvis són bons,
i els canvis a vegades operen com a revulsius,
com a fenòmens d'oxigenació de les estructures dels clubs
i de qualsevol organisme, entitat o institució.
Jo crec que hem sabut utilitzar,
quan l'entorn hem aconseguit pacificar-lo,
hem sabut utilitzar aquesta energia
que es desprèn en tot procés de crisi,
per canalitzar-lo cap a aquesta recuperació
de les possibilitats esportives del club.
A partir d'aquí és quan l'entrenador
ha pogut treballar amb tranquil·litat,
ha pogut fer una pinya al vestidor,
ha aconseguit que els jugadors i l'entorn
especifiquessin i tots anessin a la una,
que els jugadors s'ho creguessin,
que els jugadors s'hagin conjurat
perquè aquest revulsiu pugui ser un èxit,
i en aquests moments,
10 setmanes enrere,
si m'hagessis preguntat quina possibilitat
teníem de salvació, t'hauria dit que un 4%,
i ara te puc dir que un 50%, com a mínim.
I si som més optimistes, potser més.
Jo crec que la possibilitat de la salvació està aquí,
i l'experiència que m'enduc és la gran quantitat
d'amistats que m'enduré a la butxaca cap a casa,
i aquest aprenentatge a marxes esforçades
que he pogut fer,
i donar-me'n compte, sobretot,
que el futbol és una metàfora,
i que tot quan va bé tots són fantàstics,
tots són bons, i l'entrenador és bo,
i els jugadors són fantàstics,
i tothom l'encerta, i tothom és un crac,
i quan les coses van malament i la pilota no entra,
a vegades per l'àrbit, o a vegades per la mala estrogança,
doncs tots som un desastre, i tot és un fàstic,
i tot ho hem de canviar, i això no serveix per res.
Jo crec que ni una cosa ni una altra,
però segurament la grandesa del món del futbol,
i el fet que això estigui tan mediatitzat,
i que hi hagi tota aquesta roda multimilionària
que s'hi mou al seu entorn,
doncs tot això hi ajuda, no?,
que això sigui així,
que el futbol tingui aquestes misèries,
però també alhora aquesta grandesa.
Permet-me dues preguntes per acabar,
perquè anem pràcticament a contra rellotge.
La vessant esportiva sembla que més o menys
ha començat a aixecar cap,
sembla que les coses s'han tranquil·litzat
al voltant del Ginési de Tarragona,
el que han passat són pràcticament 66 dies,
i el Consell segueix sense consens,
i per tant doncs sembla que aquests darrers quatre dies
abans de les eleccions són dies claus i definitius
per intentar trobar aquest consens
que des de fa tantes i tantes setmanes
no existeix dintre del Consell d'Administració del Nàstic.
Sí, però escolta'm, a vegades,
a mi em costa que s'intenta,
que ho he intentat molta gent,
jo mateix he intentat maldar perquè això s'hi arribés,
però escolta'm, a tots els clubs passa,
també segurament potser és un símptoma de maduresa,
quan un comença un projecte, una idea, una il·lusió,
doncs tothom va a la una i tothom treballa aquí,
i és quan es produeixen aquests amplis consensos
del 100% de gent que hi està treballant i col·laborant,
potser la maduresa i el fet que l'equip acabi tenint experiència
i que s'acabi de consolidar
passa perquè també hi hagi un govern dintre del club
i una oposició dintre del club.
Això passa a tot arreu,
és propi de totes les societats democràtiques,
i potser el que és irreal o potser el que és idíl·lic
i romàntic és el que passava fins ara.
Era lògic com a fruit d'aquest nou projecte,
d'aquesta nova entrada de l'equip a la primera divisió
i d'aquesta nova etapa que s'obria,
però jo crec que tampoc també ho hem de desdramatitzar.
Continuem treballant fins dimarts
per veure si som capaços d'aconseguir-la,
però si finalment no s'assolaja,
escolta'm, el que tingui més majoria,
tots a donar-li recolzament,
o almenys l'Ajuntament donant recolzament
a l'opció que finalment aconsegueixi
tirar endavant aquesta majoria que el club necessita
i a treballar tots plegats
i els uns des de dintre, els altres des de fora,
els altres des de l'Ajuntament
i l'afició donant suport,
és el que necessita en aquests moments el club.
Per resumir, vostè ho deia,
i en aquest cas escenificava bastant bé
com està ara mateix el panorama.
Hi ha un costat, diguem-ne, una candidatura,
la que representa Jordi Virgili,
que té clar que Jordi Virgili vol ser president,
té menys poder accionarial,
l'altra és una plataforma,
té més poder accionarial,
però no tenen clar qui ha de ser el president.
Per tant, podria ser una persona de consens
que no tingués un pes específic dintre de l'eleccionariat,
la que podria assumir aquest càrrec de president
i amb aquest càrrec de president
o amb aquesta figura
podria ser vostè la persona que continués endavant?
A veure, primer et contesto la primera pregunta.
Pot ser una persona de fora
que no tingui aquest pes accionarial
i fins i tot alguna persona
que no tingui ni tan sols cap acció.
La llei de societat anònimes així ho permet
i podria ser un president
nomenat pel Consell d'Administració
que no tingués cap acció dintre del propi club.
La segona pregunta que em fas tu,
home, jo t'agraeixo que m'ho facis
i agraeixo a l'alcalde
i a altres persones que estic veient
que ho estan dient públicament
en algun mitjà de comunicació,
però no crec que sigui la solució ideal.
Jo crec que hi ha altres persones
dintre de l'entorn que tu em comentaves ara,
de gent que ha format part d'altres directives
i gent que té petits percentatges d'accions,
però que també han estat històricament implicats
en el club,
que segurament serien unes persones ideals
per arribar a aquest final de temporada
i per poder treballar ja la planificació
de la temporada que ve.
No és que tècnicament no pugui ser,
no és que no em fes il·lusió,
no és que hi renuncí,
però jo crec que tal com es va polititzar
el tema de la meva entrada al començament
i amb el ressò mediàtic que va tenir
i amb unes eleccions el 27 de maig
a l'Ajuntament de Tarragona,
a les quals tinc ganes de tornar-me a presentar,
no crec que sigui l'opció.
Jo crec que l'Ajuntament ha de continuar
a estar representat
i per mi serà un orgull i una satisfacció,
però fent la feina que havia fet
fins al 17 de gener,
és a dir, de feina de relació institucional,
de pont, de diàleg, de col·laboració,
de cooperació entre el gimnàstic
i l'Ajuntament,
que és el principal accionista
i principal esponsor alhora.
Molt bé, senyor Rolfo, moltes gràcies.
Gràcies a Valtros
i ara me'n vaig pitant cap a Barcelona
perquè tinc reuniós amb el director general d'Arqueologia
de la Generalitat
pel tema de les excavacions del Mercat Central,
a veure si també ens en sortim d'aquest tema.
Sortim d'un i entrem a l'altre.
Molt bé, moltes gràcies.
Gràcies a Valtros.
Doncs, Raül Fono,
president del Consell d'Administració del gimnàstic de Tarragona,
Iolanda, president del Consell fins al proper dimarts,
en què hi haurà aquesta Junta General
extraordinària d'accionistes
per ser acabat la roda de premsa
d'una forma bastant graciosa,
recordant que és l'únic president
que ha agafat el nàstic a primera divisió
i que el deix també a primera divisió.
Doncs, mira, l'anècdota.
Gràcies a en Jordi Blanc,
que ampliarem aquesta qüestió
i d'altres que tenen a veure
amb l'actualitat esportiva de la ciutat
a l'informatiu Tarragona Actualitat
a partir de dos quarts de dues.
Gràcies, Jordi,
i gràcies a Joan Maria Bertran,
que ha estat a la part tècnica.
Fins després.
Fins ara.