Doncs sí, es pensàvem que sempre parlàvem de futbol
a partir d'aquesta setmana.
Hauríem de canviar a dir, parlarem d'alguna cosa que no sigui futbol?
Sí, esclar, però dedicarem una bona part
no només de la programació de Tarragona Ràdio,
sinó també d'altres moments que tenen a veure amb aquesta casa.
Estem parlant del Comunica07,
comença avui mateix la setmana de la comunicació a Tarragona.
El futbol, el rei mediàtic,
amb la participació de moltíssimes persones
que estan vinculades a aquest fenomen.
sense dubte. Ricarlòs, bon dia de nou.
Bon dia, Iolanda.
Oi que ens acompanyaràs una estona,
ens aniràs presentant els noms.
Vaja, currículum no caldrà,
perquè tots són personatges de primera línia,
cadascú en el seu àmbit.
Jordi Sorinyac, bon dia.
I bona hora.
Perdona, però t'he dit suplent,
perquè el titular el tenim a l'AVE, em penso, no?
Sí, sí, el tenim tornant de...
Quim Bons, bon dia.
Quim?
Bé, està a l'AVE, que passa un túnel ara en aquests moments.
Com que passa un túnel, no el tenim bé, ja sortirà, eh?
Quan acabi de passar pel túnel el tindrem.
Quim?
No, no el tenim.
Doncs ja el buscarem.
Però tenim aquí tot el material
per tirar endavant aquest futbolí
després del partit que va jugar
i el Nasti Cacheres.
Moments de glòria, eh?
Et podem avançar que hi va haver...
Hi ha hagut...
Des del punt de vista esportiu,
més aviat allò de...
Home, el partit deixa un regust una mica...
bastant amarg, eh?
Jo que soc una observadora imparcial,
m'he adonat que els dies
que el partit és absolutament avorrit,
traiem molta cosa de que si la pizza,
que si la Tere...
No, no.
El dia que el partit, doncs,
té la cosa emocionant,
ni que perdi, eh?
Ni que perdi, ja...
Diguem-ne que és més professional la cosa.
El partit va tenir un protagonista, clar,
va ser l'àrbitre.
L'àrbitre, és clar.
Que ho sé jo i tots.
Els nostres companys van ser capaços
de treure-li més punta, encara.
O sigui, li van atribuir coses,
la culpa de coses que ell no va fer.
Ara t'ho explicaré.
Sí, doncs, si vols, comença,
perquè el Quim no encara està al túnel.
Deu ser al túnel del temps.
Sí, et sembla, avui ho fem això
per ordre cronològic.
Passaven 50 segons
des de l'inici del partit
quan passava això.
Demana penal i penal en contra.
Mare, quina vedada de Roberto.
És una jugada perquè la vegin
i atenció, Roberto,
que li costarà vermell, eh?
Expulsat, Roberto.
Juanmi s'atapar els vinga,
Juanmi, atura la pilota.
El llançament de Jordi, gol!
El llançament de Jordi, gol!
El gol cobra el partit,
cobra el marcador per part del Xerez.
Juanmi s'ha llançat a l'esquerra.
La pilota ha anat una mica a la dreta
de la porteria del ginestis de Tarragona.
Passaven 50 segons, eh?
I passava això, déu-n'hi-do, Iolanda.
He tingut com una mena de fenomen paranormal,
perquè, clar, això era el camp de futbol.
Sí.
Jo he sentit un timbre que era tipus estació de tren.
Sí, sí, sí.
Com si fos estació de Renfe.
Eh que sí?
Sí, sí, sí.
I dic, no sé si és que és el Quim,
que ha sortit del túnel
i ens estan entrant l'entrada del Quim.
Quim Pons, bon dia.
Bon dia.
A veure, anem a l'important
per si entres en un altre túnel.
Què em portes en aquesta ocasió de souvenir?
Continuem amb la futbol.
Fatal.
i tinguis matrimoni.
I, vaja,
t'he portat una cullereta nova.
Home, porta'm la forquilla
que la cullereta ja la tinc,
així faré la cuberteria.
No, però hem de fer sis i sis, no?
Ah, clar, clar, clar.
D'acord, primer les culleretes.
Molt bé.
Sí, sí, però és d'una marca diferent, eh?
La última...
Fantàstica la Dispanere, eh?
Sí.
Parla amb el Melada és fantàstica,
perquè és molt llarga.
Va molt bé.
El que és llar.
Bueno, és igual.
I ara em porto una de Talave.
Molt bé.
El ganador, què és?
Sí, home, ja n'he vist algunes,
perquè havíem tots molta pasta de viatge a l'Ave,
però una colla de chorissos,
perquè tothom té coses de l'Ave a casa seva.
Ja t'ho dic ara.
Espera, perquè he millorat el regal, a més.
Ah, sí?
Perquè porto una tassa a la mar de Mona i Holanda.
Quan la veigis, diràs, oh, que bonica.
Però, desitjable o bona?
No, no, bona, bona, ja veuràs, ja.
Bé, doncs ja podem continuar amb tot l'altre.
A mi m'interessava saber que em portaves d'aquest viatge
i ja en tinc prou.
Jordi, fes tu ara jo ja no tinc interès especial
en parlar res més al que amb el Quim.
Bé, adéu, eh?
Adéu, adéu, que va.
Escolta, on ets ara, Quim?
No, mira, tinc un mapa just davant, eh?
Estic al Tassam Guadalajara, ara mateix.
Molt bé, doncs tens encara una bona estona, eh?
Després passem al Colea del Pilar, Medina Feli, Calatayut, Ricla,
Perguienta, Saragossa, Lleida i també Tarragona.
Hora aproximada d'arribada?
A 2.44, em sembla.
No, restaràs aquí per el futbol al rei mediàtic
i per fer els parabients als convidats, oi que sí?
Home, i per anar l'emperament del Gasti també, eh?
Molt reben, o sigui, això de l'Ave és una meravella.
Vinga, Quim, ànimo.
Vinga.
Adéu, fins després.
Adéu, adéu.
Adéu, adéu, el deixarem, no?, que gaudeixi de les meravelles de l'Ave.
Sí, el que està molt bé és que l'Ave viatja a 300 km per hora,
però la cobertura de telefònia mòbil continua sense millorar-la.
Sí, esperem que l'austesa no pugui escoltar el que hem dit,
perquè, clar, les culleretes, les tasses i tot això...
En fi, parlem del que va passar, eh?
Escolta'm, parlàvem de timbres,
sonava un timbre d'estació en el tall del primer gol.
Si et sembla, girem la vista enrere.
Escoltem què explicàvem fa una setmana en aquest mateix futbolier.
Però avui, com acabarem aviat, la rebran avui mateix a casa, aquest diumenge.
És el partit que acaba les 10, jo calculo que les 10 ja,
el senyor Telepizza, Glinglong, amb la pizza que han demanat.
Com fa el timbre?
Glinglong.
O també pot fer Ding Dong, no?
Jo ho dic.
Calci la tan prín.
5-5-8-8, n'estic un espai,
hi podeu posar el marcador fins la mitja part, teniu temps.
Vam decidir que era Glinglong,
que tenia una certa personalitat.
Doncs hi havia l'opció també d'obrir línies de missatges de telèfon,
5-5-8-8, Glinglong o Ding Dong,
en qualsevol cas la Tere, per tancar la polèmica.
Aquesta setmana s'ha buscat un document sonor,
vaja, inapelable.
Per tant, 5-5-8-8.
El senyor Telepizza,
que porta la pizza amb els ingredients que vulguin
aquelles persones,
aquell parell de persones,
que hagi endevinat el resultat final del partit.
Com fa el senyor Telepizza?
Molt bé.
M'agrada, m'agrada.
I ens han posat d'acord amb el timbre, eh?
És un estàndard.
Tanquem debat.
És un estàndard.
De totes maneres, aquest ding-dong no sé si és gaire modern, eh?
Jo diria que és més aviat de pisos antics.
No, és de piso antic,
d'aquells de porter automàtic que s'encalla i aquelles coses.
Jo diria que ara són altres coses,
però en fi, deixa'm-ho córrer.
Que no has sentit el de casa meva.
Hem tirat, hem tirat de clàssics.
Que fa mec, que és pitjor encara, eh?
Exacte.
No, no, aquest és més agradable.
Aquest és més agradable.
Escolta, em comentàvem,
tornem al partit, com aquell que no...
Sí, sí, sí.
Estàvem parlant de futbol, ara se m'havia passat.
Dos, nàstic dos.
M'hem dit que un dels protagonistes de l'enfrontament
va ser Pino Zamorano.
Sense anar més juny, l'àrbitre va assenyalar tres penals.
I, si et sembla, t'hem resumit en vora un minutet i mig
un mix de la rajada, si se'ns permeten,
l'expressió que van fer Jordi Blanc i Quim Pons
respecte a les qualitats d'aquest àrbitre.
Pino Zamorano.
Vull que Pino Zamorano demana calma a la banqueta del nàstic,
un pino que ha vingut calentet, eh?
Jo també voldria veure si era penal o no, eh?
Perquè els jocs del nàstic han brutatat molt
i m'agradaria veure si era penal.
Perquè jo crec que els jocs del xeret reclamen fins i tot sessió,
però es troben al penal.
Mira, mira, mira.
Perdó, perdó, perdó, David Ángel Abram a la frontal,
ho intenta fer tot solet, farà el retall, cau a la frontal.
La veritat diu que no passa res.
Home, Pino, home, per favor.
Hosti, tu.
Jo crec que era una falta de llibre, la que li fan a David Ángel Abram,
que se'n va de dos a tres, eh?
Es planta a la frontal, li fan falta, cau al terra,
Pino Zamorano passa per allà i diu allò de siguen, siguen,
i la pilota la treu el xeret.
Quan vagi bé, us ens remeta l'isme de l'Espluga,
un seguit de dades de Pino Zamorano bastant interessants.
Sí, doncs vinga, digues, digues.
Mira, diu que recorda així per sobre que primera l'any passat a Noeta
va assenyalar vuit targetes contra el Nàstic.
Davant del recre, al nou estadi, una expulsió més que adoptosa de Campano.
A més, recorda que aquest àrbitre és el que ha protagonitzat un derbi,
el derbi espanyol amb més expulsions a la història.
sis a l'Espanyol-Barça, la temporada 2002-2003.
A més, dona a conèixer un seguit de dades de penals a favor del local,
18-5 dels visitants.
Targetes en contra dels locals, 210 en contra dels visitants, 300.
Per tant, per demèrits propis està a segona divisió, no?
Una mica, Pino Zamorano, entre tots.
Vaja, parlant en plata, el van posar caldo.
Hi ha segona part de Pino Zamorano que és més endavant.
Però si hi ha alguna cosa bonica al futbol són els gols.
Encara no n'has posat així un gol...
Vinga, va, gol del Nàstic, ja que han ben marcadors.
També gol de Penal i amb Pino Zamorano el protagonista.
El llançament de Campano amb la cama dreta, la tanca!
Penal, Penal, Penal, Penal!
Ensenyala Penal!
El tio amb mans, mans de la tanca, aquest tio és boníssim!
Penal, penal favorable al Nàstic!
Aquest tio és boníssim!
Penal favorable al Nàstic!
És el meu ídol!
El primer minut i a l'únic!
Riu Javi López a la banqueta, eh?
Aquest tio és el meu ídol!
És molt bo, eh, aquest!
Boníssima, eh?
Ara els ídol joves...
Pino Zamorano, eh?
No, no, és que clar, ara li està dient, perquè clar, Aguilar...
A veure, Aguilar li està dient, com pots pitar mans en un xuc que va a la tanca directe a les mans?
I diu, ah, ha veu ficat amb les mans enganxadetes a certa part, perquè li està gesticulant això clarament!
La posarà l'Àlex del Mallorca, el sevillà que es prepara a la pilota, la xutarà!
Ha estat tres passets de la pilota, llançament amb la dreta!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
És tan bonic quan canten els gols així, eh?
Penal ximple, penal que només va veure l'àrbitre, marca Campano, i entremig d'aquests dos talls que hem ajuntat,
doncs els jugadors del Nàstic no es van posar acords sobre qui havien de xiular penal.
Normalment hi ha gent que té por escènica, doncs no.
Ahir hi havia més candidats que possibilitats de llançar el penal.
Així ho vam explicar.
El Ginástic de Tarragona, llançament del Tati Maldonado, aquí el Nàstic té l'oportunitat d'empatar el partit.
Ui, el Tati Maldonado s'emprenya moltíssim ara, eh?
Sí, sí.
I ara què ha passat?
Ui, ui, ui, que Maldonado s'empipa moltíssim, eh?
I ara Ben li va dir al Tati que no s'empipi.
Ara veurà targeta Tati Maldonado, eh?
Droga pel Tati Maldonado per haver xutat la pilota, li diu que ok.
Però Tati s'ha emprenyat...
Per no xutar el penal, perquè l'anava a xutar ell, Javi López, Campano.
No, però és que Javi López li diu, Campa, tu.
I Campano va acabar allà i diu, ep, que xuto jo.
No.
Bueno, damunt tenim problemes d'aquells de qui porta més galons, no?
Perquè t'equip també.
Ei, que xuto jo.
Això jo ho he sentit a la canaga quan juguen.
Quantes vegades no t'has enfadat tu quan eres jovenet, Jordi?
Jo poques vegades em deixaven jugar, que era molt dolent, però vaja.
Home, doncs, bueno, tu eres aquell que no deixaven jugar, però vinga, va.
És a dir, que quan triaven l'equip et quedaves al mig.
A mi passava igual.
Jo era que quan feien capitans, jo sempre era els que escollien l'únic.
Clar, sempre serien listillos, eh?
Que els agafaven i un es quedava allà mirant el terra, mirant-se les puntes de les sabates.
Bueno, escolta'm, passem pàgines.
Mitja part.
Normalment el descans és d'un quart d'hora,
però ahir a la sèrie de Chapin, la segona part, va tardar més de 20 minuts de rellotge a començar.
Això teòricament no es pot fer perquè hi ha un reclament que marca que el temps descans ha de ser 15 minuts.
Què passa? Estaven els dos equips damunt del camp i tarda en sortir l'àrbitre.
Finalment l'àrbitre surt. Així ho narravem.
La gespa, però falta el gran protagonista, el gran showman, l'home que ho arregla tot i que ho soluciona quan ell vol.
Hauries d'anar a trucar a la porta, eh?
Que ja l'estan esperant.
Jo crec que s'ha dormit.
Mira-li que hem d'anar a sopar i totes aquestes coses, eh?
Són les 7 del vespre i 9 minuts i Pino Zamorano segueixen s'aparèixer.
És que portem 18 minuts de descans.
Però és que, Ter, hauries de veure els dos equips ara sobre la gespa escalfant,
perquè quan parlàvem amb Roberto Saldao de Xarés,
i Pino Zamorano, mira-l'ara, ara, perquè vol el protagonisme.
Si no, li deiem al Joamaneu que piqués a la porta.
És buenas tardes, Pino.
Aquí el que farà el serveix ara el Nàstic...
Doncs al final ha assenyalat l'altre.
Fora la banda, no ha assenyalat la falta, sí.
Fora.
Sí, sí.
Pino Zamorano està fatal, eh?
Està...
I el bé que li queda aquest groc i empana, Pino Zamorano.
Bueno, ja li serveix la samarreta per si se li espatlla el cotxe de tornada cap a casa.
Sí.
Ja té el reflectant.
Va fer amics aquest home ahí, eh?
Sí, va fer amics, però és que saps què és el millor?
És que l'home que va fer tard no era Pino Zamorano.
Què dius ara?
Pino Zamorano es va lesionar, a la mitja part es va canviar l'àrbitre.
I la gent no posava verd aquell pobre home que sortia...
La segona part la va xiular el quart àrbitre, el senyor, ara t'ho dic, Santana Ponce,
que també es va lluir de glòria.
Però és que, Quim Pons, Jordi Blanc i tothom...
Posant verd a Pino Zamorano.
De Pino Zamorano i Pino Zamorano estava al vestidor o camí de casa seva.
Sí, però pel que dius també es va cobrir de glòria,
per tant, aquelles xiulades que va tenir ja...
Li van pagar avançadament, eh?
El millor de tota la història és que aquí tothom,
o sigui, Tarragona Ràdio i totes les altres mitjors,
perquè ningú se'n va adonar, tothom va estar rajant de Pino Zamorano
i Pino Zamorano no hi era perquè s'havia lesionat.
Déu-n'hi-do, eh?
D'acord, això...
S'havia lesionat o havia volgut...
S'havia escaquejat.
S'havia escaquejat, no?
S'havia lesionat, déu-n'hi-do, eh?
Doncs, vaja, així aquí queda el capítol.
Molt ràpidament, tanquem amb els gols,
perquè al final ens vam il·lusionar.
Al minut 75 el Nàstic va marcar el segon gol
i el narravem així.
Som-hi al llançament, estem al 29,
ara mateix de la segona meitat.
Xerez, empat en el 1, el Xerez i el Nàstic,
la centrada ara d'Alejandro Campano,
la pilota el segon per...
Es nota, eh?
És allò de la típica narració
que vas tot el partit amb un home menys,
aconsegueixes remuntar,
et fiques per davant el marcador,
queden només 10 minuts, tot de cara,
però què passa?
Que al minut 90,
un altre penal, el tercer,
com aquell qui no vol la cosa,
aquest sí, sembla que és just,
i el Xerés empatava.
Ho narràvem així.
No té pressa, aquest home no deu haver d'agafar cap bol ni res.
Penal, penal, penal, penal.
Penal sobre Antonyito.
Sí, sí, sí.
Penal de Gorka de Carlos claríssim sobre Antonyito.
L'agafa per la samarreta.
I Gorka de Carlos s'ha posat les mans al cap.
Innocent, innocent, innocent, innocent Gorka de Carlos.
Amb tots els respectes, eh?
Doncs Gorka de Carlos, que veu, targeta groga.
El llançament de Mitchell.
Juan Missot a pals, el llançament de Mitchell.
Gol.
El llançament de Mitchell, el 90.
I torna el tip.
I el gol d'Alxerés.
És de Renfe, eh?
És de Renfe.
Jo crec que és de Renfe.
I quan feien aquest...
Suposo que després del gol, no?
Després del gol.
Quina cosa més poca.
Allò per anunciar que sonava per megafonia, no?
Però és poc sentit, no?
Aquest...
En fi, el futbol és així.
Visc, tòpic 342 del món de futbol.
Gràcies, Jordi.
Jordi Sorinyac.
Ricard Lazo, molts convidats.
Pino Zamorano no vindrà?
Home, no tenim Pino Zamorano, però tenim un àrbitre que, Déu-n'hi-do, eh?
Qui vindrà, qui vindrà?
Juan Andújar Oliver.
Que ens hauríem de preguntar tots, perquè els àrbitres els hi diem amb els dos cognoms.
Si és veritat.
Juan Andújar Oliver, el senyor Pino Zamorano, Matías Laoz, que no és familiar meu, però també és un àrbitre molt mític.
Per què?
Ho sabem?
No.
Doncs pregunteu-ho avui de la cosa.
Que hi va haver molta gent, Ricard, que es pensava, quan Mateu Lazo va fer un arbitratge no gaire digne al nou estadi, va ser víctima, suposo.
Fixeu-vos com a curiositat, tenim 36 convidats a la Setmana de la Comunicació.
En el tríptic, i a tot arreu surten els 35 convidats amb el nom i el cognom, menys el de l'àrbitre, que és el nom i els dos cognoms.
Deu ser alguna cosa de nom artístic.
Deu ser, no sé, no sé, però realment, sisplau, pregunteu.
Però tots els àrbitres sempre els iríem amb els dos cognoms.
És veritat, és veritat.
Doncs aquest àrbitre que ve d'Almeria, per cert, i que ja ha arribat a Tarragona, sabem que va arribar ja al vespre i ha passat de la nit aquí en un hotel de Tarragona,
doncs serà una de les estrelles, entre cometes, d'aquesta primera jornada de la Setmana de la Comunicació.
Juan Andújar Oliver va ser 15 anys àrbitre de primera, també havia estat a segona divisió A i a segona B,
i ara, des de fa ja unes quantes temporades, es dedica a fer d'això de comentarista, d'analista arbitral en diversos mitjans de comunicació.
I ara està a la Sexta, així que és un personatge bastant popular.
Està de comentarista a la Sexta i avui formarà part de la primera taula rodona que obrirà la Setmana de la Comunicació.
Amb ell tindrem un tècnic, com és el Jordi Gonzalvo, molt conegut aquí a Tarragona perquè va ser entrenador del Nàstic algunes temporades,
i entrenar també al Lleida, al Terrassa, al Càdiz, al Castelló, Jordi Gonzalvo també és comentarista,
en aquest cas els partits de segona i de segona B a TV3, a Televisió de Catalunya.
Tindrem el narrador dels partits de primera divisió a TV3, que és l'Àlex Castells,
i tindrem un altre periodista que ha fet retransmissions de partits fa unes quantes temporades
i que ara treballa i col·labora en diversos mitjans de comunicació, que és el Frederic Porta,
un periodista de Tarragona molt conegut.
Amb ells obrirem la Setmana de la Comunicació.
Doncs no està gens malament.
Home, i tenim l'àrbitre que avui jo crec que serà protagonista.
A més, el Juan Andujar Oliver, el Jordi Gonzalvo i el Frederic Porta,
després a les 8 faran una mena de doblete i estaran aquí, en aquests estudis, en el Semprenàstic.
Hi haurà personatges al llarg de la setmana molt controvertits,
no només des del punt de vista esportiu i des del punt de vista del que són les retransmissions esportives,
sinó també, diguem-ne, a nivell de negoci, el que suposa,
perquè tenim aquí noms molt controvertits en els darrers temps.
Sí, de fet, tindrem aquesta tarda el Jaume Roures, un personatge, en fi, no sé si molt o poc conegut per la gent en general,
però quan parlem de la polèmica entre la Sexta i Audiovisual Esport i Soge Cable
pel tema de les retransmissions de partits, segur que molta gent...
En fi, Jaume Roures és el principal accionista de la Sexta,
cofundador de Mediapro, que és aquesta empresa que, en fi,
està lluitant amb els drets de les retransmissions dels partits de futbol amb Soge Cable.
Té drets de molts clubs de futbol i, en fi, estem amb aquesta polèmica des de fa setmanes
sobre si alguns partits es poden veure en obert o pagant.
Jaume Roures estarà aquesta tarda, compartirà taula a partir de dos quarts de set
amb el Francesc Escribano, que és el director de TV3,
amb el Pere Barte, que va ser cap d'esports de Televisió Espanyola,
i amb l'Eduard Pujol, que és el director de Barça TV.
I després, per acabar aquesta primera jornada de la Setmana de la Comunicació,
doncs, d'un i do, també tindrem gent molt coneguda,
perquè estarà amb nosaltres el Pitja Alonso,
que va ser jugador del Barça, de l'Espanyol i del Saragossa,
que ha estat entrenador, ha estat el seleccionador de Catalunya
i ara també és comentarista, durant moltes temporades
ha estat comentarista de partits de televisió.
També compartirà ell taula amb el Lluís Canut,
periodista de TV3 i col·laborador en diferents mitjans,
amb el Javi Diaz, periodista de Televisió Espanyola a Catalunya,
que va dirigir durant moltes temporades el programa El Rondo,
una de les tertúlies més populars dels últims anys,
i també estarà amb nosaltres l'Albert Lesant,
que en el seu moment va fer parella amb el Javi Diaz
i que ara és el director, no del Rondo, sinó de la Ronda,
que és un programa molt similar que es fa a Canal Català
i que, per tant, també podem veure aquí de dimarts a divendres,
cada dia a Canal Català Tarragona.
Aquests són els convidats avui.
Demà, també ho podem anunciar,
que durant tota la setmana farem un futbolí especial
cada dia a aquestes hores per anar recordant
els convidats, els diferents, i les veus, les opinions
dels diferents protagonistes de la Setmana de la Comunicació.
Amb l'Elder Moya podrem fer un futbolí aquesta setmana diari.
Sí, perquè pensin que aquests noms coneguts,
la majoria d'ells no és allò de dir,
mira, el primer dia d'arrencada,
amb veus i cares populars i conegudes
dins del món de la comunicació i el futbol.
El nivell es manté fins al dimecres,
amb moltíssims convidats.
Val la pena que cada dia fem memòria
i que no es perdin aquestes sessions que prometen, i molt.
L'entrada és lliure, lògicament,
a l'Auditori Caixa Tarragona.
Poden venir a l'hora que vulguin,
a les 5, a les 6, a les 7, anem renovant.
Sessió continua, com el cinema d'abans.
Exacte, amb tres pel·lícules, podríem dir.
Imagina't, programa triple, no doble.
De 5 a 9, aproximadament.
Gràcies, en Ricard, una aposta un any més
per la comunicació des de la sintonia
de la ràdio de la Ciutat de Mà.
Apostarem perquè ens acompanyin,
novament, des de la seta en punt fins a les hores.
Gràcies per la seva atenció.
I acabin de passar un bon dilluns.
Adéu-siau.