Aquest any 2007 que acabem de començar,
per alguns serà l'any en què el NACI està a primera divisió,
per alguns serà l'any d'unes eleccions municipals,
però segurament per molts, o de fet, per gairebé tots,
serà un any en què haurem d'estar ben atents
al fenomen que s'ha anomenat, que s'ha conegut,
com el canvi climàtic.
Durant fa una desena d'anys, aproximadament,
es van començar a produir un seguit de manifestacions.
Alguns científics van englobar-les sota aquesta etiqueta,
en un primer moment semblava que no hi havia unanimitat,
però ara sembla que sí que hi ha un consens
sobre l'existència d'aquest fenomen
i sobre que les seves conseqüències poden ser realment importants.
Aquest fenomen s'ha manifestat,
o les seves conseqüències les podem començar a palpar
de forma ben notable.
Volem preguntar, però hem convidat avui una responsable,
una entesa sobre aquesta qüestió,
perquè ens expliqui exactament què podem atribuir a aquest fenomen,
què és exactament el canvi climàtic
i quines són les seves conseqüències.
Per aquest motiu hem convidat la Manola Brunet.
Ella és professora del Departament de Geografia
de la Universitat Rovira i Vergili
i és responsable del grup d'investigació del canvi climàtic de la URB.
Manola, hola, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Fenòmens com, per exemple, la manca de neu aquests dies a les estacions d'esquí catalanes.
Normalment no és un fet extraordinari,
però sí, en els últims anys era normal que per aquestes dates
les estacions d'esquí catalanes ja tinguessin neu natural, no neu artificial.
Es pot atribuir, per exemple, a aquest canvi climàtic?
Doncs jo m'inclinaria a dir que és una de les manifestacions del canvi climàtic
que es té ara ja clarament per ser clarament vivint.
Amb un indret muntanyós com els Pirineus,
el clima dels Pirineus és esperable que durant l'invern
les precipitacions caiguin en forma de neu i no en forma de pluja.
En aquest sentit, quan, degut al forçament que els gasos
afecta hivernacle està fent sobre les temperatures del conjunt del nostre planeta,
aquest forçament està incrementant aquestes temperatures
fent que les precipitacions caiguin més en forma de pluja que en forma de neu.
En aquest sentit, per exemple, els salts d'esquí del primer any del 2007
hem pogut veure que en comptes de nevar, com és usual que ho faci en d'altres anys,
en d'altres ocasions, plovia.
Aquesta situació...
Ja es van haver de suspendre, per exemple, exactament.
Després de la primera vegada per primera vegada en la història.
Aquesta situació no és una situació climàticament normal,
l'esperable, climàticament parlant, és que nevi en els indrets muntanyosos
i que no plogui, o que les temperatures siguin reduïdes,
per tant, permeteixin que la precipitació caigui en forma de neu.
Per exemple, a Suècia, doncs, aquesta arrencada de l'hivern
està sent espectacularment càlida.
Encara les precipitacions niboses en forma de neu han estat molt reduïdes
i la gent que viu al país està realment preocupada
perquè estan rebent més precipitacions en forma de pluja que en forma de neu,
quan l'esperable, climàticament parlant, era que a partir del novembre
la precipitació caigués en forma de neu.
En aquest sentit, clarament, l'absència de precipitacions niboses
és una manifestació actual del canvi climàtic.
Ens hem de preocupar realment per aquest seguit de manifestacions?
El canvi climàtic ens ha de preocupar als ciutadans i als governs
perquè pot comportar a curt, mitjà o llarg termini unes conseqüències importants?
Evidentment que sí, que hauríem d'estar molt preocupats.
En definitiva, el clima està condicionant o constringint la vida de les persones
amb multitud de facetes.
Des de la despesa energètica, per exemple,
o des de l'ús de calefacció, refrigeració,
o fins i tot amb la vestimenta que utilitzem.
El clima constrinyeix moltes vessants de la nostra vida
i indueix uns costos afegits al tipus de clima en què estàs vivint.
Si aquest clima canvia, si el comportament normal del clima es modifica
i les manifestacions d'aquest clima es fan més extremes,
o encara que no siguin més extremes,
doncs es desvien del que és esperable en aquell lloc,
tot això indueix un cost econòmic que haurem d'assumir.
I encara que tan sols sigui en aquest nivell,
aquest cost econòmic, evidentment, que ens afecta a tots.
ja no tan sols, des d'un punt de vista, si vols, catastròfic,
que, evidentment, en algunes parts del planeta,
en algunes àrees del planeta,
doncs les conseqüències del canvi climàtic
es viuran de forma molt més catastròfica.
Per exemple, pensem que el camp que,
d'acord amb l'opinió generalitzada dels experts internacionals,
un increment de les temperatures del planeta
significarà un increment del nivell del mar,
i aquest increment del nivell del mar
significarà la inundació de zones costaneres,
per exemple, puc pensar en Bangladesh
o en les illes del Pacífic,
doncs és evident que, en aquest cas,
el canvi climàtic per a la gent vivint en aquests espais
tindrà unes conseqüències de caràcter catastròfic,
amb, probablement, processos de migració massiva, etcètera,
que, indirectament, afectaran altres indrets del planeta
per haver d'absorbir aquesta avalanxa de gent.
Però no tan sols amb aquest nivell, diguem-ne,
de conseqüències més catastròfiques,
sinó amb l'altre nivell.
El dia a dia.
En el dia a dia, el canvi de clima ens afectarà.
Si els estius, com s'està veient fins ara,
s'estan fent més calorosos,
això tindrà un impacte clar sobre, per exemple,
la població menuda, sobre els nanos,
o sobre les persones grans, o sobre els malalts,
perquè l'estrès tèrmic afegit a un major calor
durant l'estiu,
té unes clares repercussions sobre la salut,
sobretot per les persones més febles.
Aquest any 2007,
si no tenim malentesa de publicar,
s'ha de difondre un informe
de la Grup Intergovernamental
sobre el canvi climàtic de l'ONU,
de les Nacions Unides.
Què pot dir aquest informe
i quines conseqüències pot tenir un informe
d'un organisme com Nacions Unides?
Pel que jo conec, probablement,
un dels aspectes que més incidiran,
o en el que més ha incidit aquest quart informe
del IPCC, com es coneix per les seves sigles,
serà que els científics han arribat
a la convicció i a l'acord
que aquest canvi climàtic
està associat directe i estretament
a l'increment en l'atmosfera dels gasos
d'efecte hivernacle.
Què són exactament els gasos d'efecte hivernacle?
Perquè són tres paraules
que cada vegada n'hem sentit més,
però segurament no us les relacionem
amb unes coses concretes, tangibles.
Què són exactament aquests gasos?
Mira, els gasos d'efecte hivernacle
és un conjunt divers de gasos,
com per exemple el diòxid de carboni,
o el metà,
o fins i tot altres
que entren en menor proporció
menors proporcions a l'atmosfera,
com els cloroforocarbonats.
Aquests gasos tenen una propietat,
que és la propietat d'absorbir radiació terrestre.
És a dir, la Terra es caldeja per la radiació
que absorbeix provinent del Sol,
però a la vegada, per mantenir-se en equilibri,
emiteix radiació cap a l'espai exterior.
Bé, els gasos d'efecte hivernacle
actuen com si fos la paret d'un hivernacle.
És a dir, en un hivernacle,
els ratxos solars,
la radiació solar penetra,
caldeja a l'interior de l'hivernacle,
un cop aquest hivernacle s'ha caldejat,
torna a radiar cap a l'exterior,
però el vidre, en aquest cas,
en els hivernacles actuals,
els plàstics de l'hivernacle
no permet que aquesta radiació surti cap a l'exterior
i es queda atrapada a dintre.
Això és el que estan fent els gasos
d'efecte hivernacle en l'atmosfera del nostre planeta.
De la manera que l'increment d'aquests gasos
repercuteix en un increment de les temperatures.
Aquests gasos produeixen de l'acció de l'home,
vehicles, activitat industrial, etc.
la reducció d'aquests gasos
podria permetre aminorar
o fins i tot invertir aquesta tendència,
aquest canvi climàtic?
Podria aminorar-la.
Invertir-la és difícil
perquè estem arribant a unes concentracions ja elevades
que estan fent el forçament tèrmic
pel conjunt del planeta que estem veient.
reduir-la difícilment
perquè de moment no es veu
que a escala internacional però també a escala nacional
es prenguin mesures per estabilitzar l'emissió de gasos.
Si associat a les activitats humanes
s'estan contínuament emitent
no la mateixa quantitat de gasos que s'emiteien abans
sinó que s'està emitent molta més quantitat
doncs és esperable que les concentracions atmosfèriques
continuïn pujant
i per tant l'efecte hivernacle continuï agravant-se.
En aquest sentit
el que podem fer
i del que es va tractar, discutir i aprovar
amb el protocol de Kyoto
és arribar a una estabilització
en la concentració de gasos
amb efecte hivernacle
associat a una reducció
amb una minva en l'emissió d'aquests gasos.
Però aquí hi ha països sense anar més lluny a Espanya
que no estan complint a deparada els paràmetres de Kyoto
i hi ha d'altres països sense anar més lluny als Estats Units
que ni tan sols tenen el compromís
ni tenen ganes de complir-los.
Desafortunadament aquesta és la realitat.
El nostre país està emitent en aquests moments
un 50% més dels gasos que emitíem el 90
quan el compromís que va assumir
va ser la d'estabilitzar-se
amb un 15% més d'emissió.
Hem superat de creus
de bon llarg
aquesta quota d'emissió
que ens vam autoimposar
amb el protocol de Kyoto.
En el cas dels Estats Units
encara és molt més vergonyós
perquè en definitiva
aquest país emiteix el 25%
de les emissions de diòxid de carboni
que és el gas protagonista,
el gas amb efecte hivernal
protagonista
de l'escalfament del planeta.
Per tant,
és evident que de moment
no podem ser massa optimistes.
Els sectors econòmics
lliguen de mans i peus
als governs estatals
que impedeixen
poder complir a la pràctica
aquestes mesures
per complir el que dicta Kyoto?
D'alguna manera
ho intenten.
És cert que
als agents econòmics
és bastant
molt més normal
que s'hagin opossat
tant a la realitat
científica
del canvi climàtic
com a la pressa
de mesures
per mitigar-lo.
En aquest sentit,
en el cas dels Estats Units,
amb la pressió
dels grups
o dels lobbies de pressió
sobretot relacionats
a la indústria petrolífera,
doncs
és clar
i manifest.
Ha lligat
de mans
i probablement
amb ganes
a l'administració
Bush
que s'ha negat
a ratificar
el protocol
de Kyoto.
Per tant,
en aquest país
una mesura
que hauria d'anar
d'haver estat
presa de dalt
i anar cap a baix
s'està fent
d'una manera
contrària.
Són els Estats
els que estan prenent
la iniciativa
i estan assumint
de manera voluntària
els Estats
que formen
part de la Unió
nord-americana
compromisos
de reducció
perquè
la seva administració
l'administració
Bush
no està fent cas
de
les demandes
internacionals.
Probablement
associat
als interessos
de la família Bush
del president Bush
amb les set germanes
amb les grans
companyies
petrolíferes.
El canvi climàtic
és una qüestió
interessantíssima
molt extensa.
El temps
se'ns està tirant
a sobre
però no m'agradaria
acabar aquesta conversa
sense preguntar-li
dues qüestions.
L'hi reclamo
en la mesura
del possible
brevetat.
La primera d'elles
és si vostè
és optimista
davant d'aquest
panorama
més o menys
catastròfic,
desolador
o aquesta descripció
dels fets
no gaire optimistes.
no sé si vostè pot aportar
un brí d'esperança
perquè aquesta situació
pugui aminorar.
Soc racionablement
optimista.
Crec amb la gent,
crec amb els agents
socials
i em penso
que si aconseguim
entre tots,
si aconseguim
que la societat
prengui consciència
de la gravetat
d'aquesta amenaça
medioambiental
com és el canvi
climàtic
i pren mesures
per reduir
les seves emissions
personals
de diòxid de carboni
fent un ús
molt més eficient
de l'energia
tindrà
la capacitat moral
per exigir
demanar
i exigir
als seus representants
polítics
que prenguin
mesures polítiques
a nivell
amb aquesta instància.
En aquest sentit,
com crec que en la societat
soc una mica
optimista.
Aquesta era la segona pregunta
que li volíem fer.
Hem parlat fins ara
durant molts minuts
del paper de l'Estat,
del paper dels governs,
però tots els ciutadans
suposo que hi tenim
un paper
més o menys destacat
en tot aquest procés.
Realment,
quins són els consells
des d'un àmbit domèstic,
des d'un àmbit personal,
què hem de fer
per intentar remallar
aquesta situació?
Doncs com he dit abans,
com som éssers consumidors
d'energia,
el que hem de fer
és fer un ús
més eficient
d'eficient
d'aquesta energia.
I això ho podem fer
de múltiples maneres,
utilitzant transports públics
més que el nostre
vehicle privat,
utilitzant d'una manera
més racional
els llums de caça
o els aparells
elèctrics i electrònics
que en tenim,
no mantenir-los engegats
a la corrent
tot el dia
quan no els utilitzem.
fer ús de bombetes
molt més eficients
des del punt de vista
del consum energètic.
Una sèrie de mesures
de tipus privat
poden beneficiar clarament
en el compliment
de la nostra reducció
de gasos a efecte hivernacle.
Professora Manola Brunet,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos avui
per explicar-nos
d'aquesta manera
tan clara,
tan didàctica,
tan divulgativa
que és el canvi climàtic,
un dels temes
que de ben segur
vostè ho coneix més que ningú
serà un dels grans temes
de debat
d'aquest 2007.
Recordem que la Manola Brunet
és professora
al Departament de Geografia
de la Universitat
de Rovire Virgili
i al mateix temps
és la responsable
del grup d'investigació
del canvi climàtic
de la URB.
Senyora Brunet,
gràcies novament
i de ben segur
que en tornarem a parlar.
Moltes gràcies
per invitar-me
al teu programa.
A veure,
bon dia.
A veure.