Mig minut, un quart de dotze del migdia, seguim amb tots vostès en directe.
Des de la sintonia de la ràdio de la ciutat, des de l'estat de les festes,
saludem la Mònica, com cada dia, que aquí està al peu del canó,
amb les samarretes, amb els programes de mà, amb tot el merchandising de la festa.
Sí que la veiem estallant un raconet, descansant una mica,
ara que hi ha un parèntesi entre tot aquest allau de persones
que lògicament i en moments puntuals volen informació
i que, bé, van ràpidament haver de comprar-se la samarreta de la festa
o qualsevol altre element identificador.
Saludem la regidora de Cultura i Festa, Sandra Coloma, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
I saludem la perpetuadora de les festes, és la Claustra Fa Ballverdú.
Claustra, bon dia.
Hola, bon dia.
Ballverdú, eh? Ballverdú.
I no llimiana, com poden llegir el programa,
o com hem pogut dir els mitjans de comunicació.
Sí, no passa res, no passa res.
Això et passa per tenir un pare famós?
Sí.
D'alguna manera, sí, no?
Almenys aquí a Tarragona, sí.
Però no passa res, vull dir, també n'estic orgullosa, eh?
Però el contacte de la mare ha de sortir.
Només faltaria, eh?
Clar que sí.
Primer que tot, enhorabona, Claustra.
Gràcies.
Això del tema dels esbars i tot plegat,
tu ho has viscut de tota la vida, des de petita pràcticament.
Sí, sí, jo crec que un mamà va també, eh?
Vull dir, ells tots dos, el meu pare és el que, clar, anava davant,
però la meva mare el va seguir sempre a tot arreu
i, evidentment, nantros hi anàvem.
Vull dir, jo me'n recordo que anàvem amb els esbars,
llavors quan ella estava a Vilavella,
i, clar, tots els balladors jugaven amb nantros,
ens portaven per all, bueno.
I jo t'imagino a tu i també a la família més propera,
allò al costat de l'escenari,
mirant i movent una miqueta els peus allà, eh?
Sí, nantros més aviat hem estat sempre a dalt de l'escenari.
A dalt de l'escenari.
Sí, sí, sí.
Quan va ser la primera vegada que et vas posar unes sabatilles
per ballar a les bar?
A les bar, ja ballant en un esbar,
en 12 anys, era grandeta.
Ahà.
Perquè vaig anar a Vilavella a ballar
i com ens ja van a la nit, no em volien prendre,
perquè deien que a la nit havia de dormir.
Però en 12 anys vaig començar a ballar
amb el cos de dansa de l'esbar dançària de Vilavella.
Fa il·lusió, no?
Sí.
I a més una persona com tu, que abans ho comentàvem,
que pel teu taranà i el teu caràcter
ets una persona més aviat discreta,
que no t'agrada mai estar així.
Sí, nantros ensaïjàvem al menjador de casa meva
amb el meu germà.
Amb el meu germà mitjà ensaïjàvem,
s'acopiàvem els ballets i els ensaïjàvem.
Sí, érem petits i ja ho fèiem.
És clar, tant els teus germans com tu,
de ben segur que heu anat a moltíssims homenatges
que han fet el teu pare,
que Déu-n'hi-do la quantitat de reconeixements
més escuts que ha tingut.
Clar, ara serà la família qui anirà
a que rebis tu un homenatge, no?
Justament, clarament.
És bonic.
I a més perpetuadora.
Tu saps què vol dir això de ser perpetuadora de la festa?
Mira, ho he preguntat molt, eh?
Perpetuadora.
Jo entenc, perpetuadora,
que significa una persona
que ha fet coses per la festa
i que d'alguna manera esperen que no deixi de fer coses per la festa.
És el que jo entenc.
O sigui, que fan perpetuadora amb una persona
que pensen que no deixarà de fer coses per la festa,
no deixarà de treballar,
no deixarà que això se'n vagi avall,
sinó que sempre lluitarà perquè aquest seguissi
segueix sent igual o millor.
Això és el que crec jo.
Jo també ho crec i, Sandra,
des d'aquest punt de vista,
ni que la festa duri dècades,
no ens quedarem sense perpetuadors ni perpetuadores
perquè són moltes les persones que treballen, no?
Home, realment, sí,
hi ha un col·lectiu de gent que fan que això sigui possible
i els perpetuadors són com la imatge, no?
Cada any s'escollun
perquè són ells els referents
que realment han treballat per la festa
i la continuen fent
i esperem que la continuïn treballant
perquè si no, sense ells no hi hauria festa.
Per la claustre és una Santa Tecla especial
perquè serà la perpetuadora,
la que serà dissabte.
Per la regidora de Cultura i Festes també,
és la seva primera festa de Santa Tecla.
Va tenir Sant Magí.
Sí, va ser amb un entrenament.
Una mica d'entrenament.
Sant Magí, amb l'entrenament,
el Tauró, amb sorpreses.
Santa Tecla és Santa Tecla.
Sí, sí, Sant Magí va ser maratònia,
el que passa és que això ja és una carrera de fons,
allò de resistència.
Santa Tecla és resistència ja.
A més, Santa Tecla s'estrena
amb algunes novetats
que passen pel tema que ja es va anunciant el seu dia
i es va ja començar a iniciar
aquesta descentralització d'algunes de les activitats.
Exacte.
Nosaltres vam decidir que realment feia falta
que tota la ciutat gaudís de la festa
i realment se sentís una mica interioritzar-la,
que és la festa en general,
les de Santa Tecla i les de Sant Magí.
Sant Magí ho vam iniciar
i amb Santa Tecla hem continuat
i jo crec que els actes que hem introduït als barris
són un reflex de que realment la festa vol arribar amb ells també
i jo crec que ho aconseguirem.
Miqueta en miqueta hem iniciat
i això s'ha d'anar treballant any rere any.
Actes que es preven multitudinaris
com el concert de Serrat i Sabina,
però també hi ha actes musicals,
hi ha actes adreçats als més petits, no?
Sí, sobretot...
Bueno, hem treballat molt el que és l'atenció als més petits
i als pares també,
i als teatres de carrer, als mercats,
perquè són llocs que realment
si aglutina molta gent,
llavors volem aprofitar aquest moment de retrobament
de tota la gent del barri
perquè sentin la festa com a seva també.
I jo crec que pot ser una bona fórmula,
és una mica a prova per a veure com respon la gent,
però bueno, en principi jo crec que pot funcionar
i esperem que ells ho pensin igual.
Més enllà del que són activitats,
dins de la línia tradicional
es va intentar que es fes algun ball parlat,
però no va reixir,
no va acabar la cosa de sortir bé al final, no?
Tinc entès?
Bueno, parlarem amb ells,
a veure què és el que...
Poc a poc anirem descentralitzant coses,
però hi ha coses que realment
tenen la seva ubicació tradicional
i aquestes, doncs, és difícil,
gairebé impossible que es moguin
perquè realment el seu lloc és aquell
i llavors no es poden moure d'aquí.
Pel que fa les altres coses,
si a algú li ve de gust
fer-ho al barri o traslladar-se o així,
és qüestió d'anar-ho parlant
i suposem que també hi haurà
iniciatives pròpies de la pròpia gent
que fa possible la festa
perquè hi hagi una ampliació,
no només per part nostra de comanda,
sinó iniciativa per part dels components de la festa.
És a dir, una mica un entente,
però en principi des de la regidoria de festes
us agradaria com a ajuntament,
com a institució,
que es pogués donar aquesta circumstància.
Tot i que bé, tot és parlar-ho
i la decisió l'aprenc i l'aprenc.
La decisió l'ha d'aprendre sobretot
els que fan possible que les actuacions es facin
i llavors ells són els que decideixen
i si els fa gràcia,
tot és parlar-ho,
el com, el quan i on,
és qüestió de parlar-ho amb ells
i si realment els fa gràcia,
fer-ho possible.
però ja et dic que jo crec que si funciona
i la gent ho acolleix bé
i fins i tot es poden donar iniciatives
per part de la gent.
Jo crec que sí.
Per poder dur a terme tota aquesta activitat
important el tema dels autobusos,
del transport públic,
l'altre dia ho parlàvem també amb l'alcalde,
hi ha tot un dispositiu preparat, no?
Sí, sí, hem volgut fer molta incidència
en aquest aspecte del que és el trasllat
i la comunicació per la nit sobretot
perquè així permetem que la gent es traslladi
i vingui als concerts
i nosaltres hi puguem anar també
perquè allí també es fan coses molt interessants
i hi hem d'anar.
Llavors aquest moviment, aquesta mobilitat
amb la Conselleria de Seguretat i Mobilitat
l'hem treballat bastant
i jo estic contenta del resultat.
Espero que funcioni
i que l'oferta sigui en funció de la demanda
s'equila i que doni resposta amb això.
El que passa és que, clar, ja se sap.
A vegades no passa el bus quan un vol, no?
Però ens haurem d'esperar.
A més, escolta, una festa major
o una activitat d'aquest tipus
que mobilitza tantes persones,
tantes entitats, tanta sensibilitat,
si no hi hagués una miqueta, m'entens tu,
de...
Els autobusos, que si funcionen, que no funcionen,
que no hi hagués una miqueta de polèmica
i no seria festa.
Has vist que havia introduït el tema
que et preguntaré ara?
Ja t'he vist, ja t'he vist.
No, et volia comentar el tema dels castells.
Afortunadament podem gaudir de castells.
Ja sabem que els ciguets del Serrallo,
els castellers de Sant Veri i Sant Pau,
no els acaba de fer el pes.
Estan una miqueta disgustats.
Estan una miqueta disgustats
per la diada d'aquest diumenge,
de la primera diada castellera.
Què els diríem des d'aquí, Sandra?
Jo vull remarcar sobretot
que la diada prevalència,
la que ens fa nostra festa,
la que realment és important,
és la diada de Santa Tecla,
perquè no oblidem que són les festes de Santa Tecla
i per tant el dia de Santa Tecla
és el dia de realment la festa,
independentment que hi hagi
tot un seguit d'actuacions
que marquen l'entorn
de la festivitat en si,
que és el dia 23.
Ells són els protagonistes del dia 23
i el 24 també ho són,
perquè realment allí
les actuacions són molt interessants
i jo convido a tothom que no ho hagi vist,
la baixada dels pilars caminants
jo trobo que és meravellós
i que només ho fem aquí realment.
I en Guany no cal demanar festa a la feina.
Exacte.
En Guany, ni a l'escola,
ni faltar a l'escola, ni fer campana.
Hauríem de vigilar la massificació, llavors.
Però realment l'importància del dia 23 és,
a veure, la vull subratllar
perquè realment és aquesta.
El fet que s'hagi introduït una altra diada,
o sigui, la primera diada,
però que no és que l'altra sigui la segona,
sinó que és una diada més
que complementa una necessitat
de tindre castells de nou a Tarragona
i que es conviden a les colles castelleres de fora.
Però com un cúmvit,
o sigui, voleu vindre a participar de la nostra festa?
Sí.
També diré que aquesta diada és una diada heretada
que tampoc no la vam posar nosaltres,
però tampoc està malament convidar
les colles castelleres de fora
que participin de la nostra festa.
El fet és sumar, no dividir ni restar.
Entenc la seva preocupació perquè ells no hi participen,
però clar, la regla fins ara està muntada
com perquè les dues millors colles castelleres de Tarragona
participin en aquestes dues colles.
La trampa és que sempre són la jove i la vella
potser les que més possibilitats tenen,
no en participar en aquesta diada.
però nosaltres volem promoure i promocionar
el Consell Municipal de Castells
i llavors jo crec que serà el lloc adequat
per parlar tots aquests temes amb les colles castelleres,
decidir el que és millor per tots nosaltres
i amb consens i parlant,
segur que arribarem amb una entesa
en la que tots puguem estar,
si no més, més o menys satisfets
perquè la nostra feina sigui entorn del concurs,
entorn de totes les diades
i parlar-ho tot perquè ens trobem,
hi hagi un punt d'unió.
Quan en aquest cas diem primera diada,
és un tema cronològic,
és la primera que es dona en el temps,
no pas en importància.
Exacte, és la primera diada
perquè és el primer diumenge,
vull dir que no té més importància.
La coincidència que aquesta Santa Tecla
i la claustre la convidem a participar,
si ella també hi vol, només faltaria.
A més, estem aquí molt a gust, a la Rambla.
Anava a dir fresqueta relativament
perquè fa una mica d'aixafogor.
El fet que sigui en cap de setmana,
que fèiem aquest comentari
de la baixada dels pilars, de la Mercè,
que tanta gent podrem gaudir,
també complica,
perquè si ja les festes de Santa Tecla
són multitudinàries quan cau entre setmana,
el fet que tinguem el dissabte,
el diumenge i el dilluns
els actes així com a més multitudinaris,
bé, com a més, durant tota la setmana també,
això obliga d'alguna manera
a reforçar encara totes les mesures de seguretat,
tot el dispositiu que des de l'Ajuntament esteu coordinant.
Sí, hi ha un protocol de seguretat
i ho vam comentar l'assessora,
sobretot amb el tema del seguici,
però també amb les altres actuacions.
De fet, si el programa està pensat
perquè hi hagi festa a diferents punts de la ciutat
perquè no es nucleïtsi tot,
perquè si tots anem a la para alta
en el mateix moment, a la mateixa hora,
potser hi haurà una necessificació.
Llavors, la intenció és aquesta,
de donar una mica d'amplitud al programa
perquè tothom que tingui ganes de veure alguna cosa
no s'hagi de concentrar en un lloc concret.
Llavors, aquest protocol va orientat
en funció del programa en aquest sentit
i després hi ha un desplegament
a nivell de seguretat,
de creu roja, protecció civil
i tot això ho estem mirant molt.
De fet, el dia 21 és un dia
prioritàriament problemàtic
per la baixada i això de l'IGAI,
però que nosaltres ja hem fet referència al programa
dient-li que un toc de crida a l'atenció
i al respecte a la festa,
respecteu la festa
perquè realment, si no les respectem,
aquests actes treuen valor
i llavors la gent no hi va
perquè la massificació no et fa còmode.
Tots hem de fer un esforç per cridar la calma
i dir, eh, és una festa,
no convertim això en un moment desagradable,
que la gent s'enfada i empentes.
Sí, és una feina de tots.
I aquelles coses que a vegades són de mal parlar,
perquè estàs parlant de festa diadera,
no cal empènyer l'altre,
si hi ha canalla, deixeu-los que es posin davant
per veure-ho millor.
Totes aquelles coses que sembla que les hem de portar de sèrie,
de casa,
però que, escolta,
que quan estem allò amb l'ambientillu
sembla que ens oblidem de les maneres tots plegats.
Bé, l'Ajuntament, nosaltres posem els nostres efectius
perquè això sigui possible,
però, com en tot,
la ciutadania és el més important
i ells són els principals col·laboradors
perquè això funcioni
i sigui el més agradable possible
per nosaltres i per ells.
I per les entitats,
perquè Déu-n'hi-do,
quan esteu fent el seguici o la processó,
a vegades teniu autèntiques dificultats
per desenvolupar una miqueta els baixes o les danses
en determinats moments, o no?
Jo crec que no.
No.
Jo crec que no.
Durant el seguici, la gent...
Home, a veure, venen els nens, toquen cintes,
però això és superdivertible.
No, clar, això està bé,
jo us pregunten i...
Sí, i potser estan pel mig,
doncs bé, és igual.
Però jo no crec,
durant el seguici,
no, on hi ha problemes
i sí que intentem cridar una mica la calma
als valls i a la gent que hi participa,
és a l'entrada del braç.
L'entrada del braç és caòtica,
els valls no poden banyar,
ningú es pot moure...
L'any passat que va ploure...
Sí, l'any passat va ploure.
Sí, però vull dir,
inclús quan es fa al carrer,
clar, quan nantos arribem està ple,
no hi cap el ball.
Vull dir, a vegades,
en vez d'entrenar,
nantos sortim i entrem pel mateix foradet
i anem, mira, a fer alguna cosa, no?
Però vull dir,
clar, el que intentem és que la gent
no entén que tu arribes
i t'has de col·locar allí
perquè és el teu lloc de ballar.
I el que intentem des dels valls
és que ningú dels valls
s'encari en la gent.
Vull dir,
que, bueno,
si no hi cabem més,
hi cabrem menys.
Si algú no ho entén,
perquè llavors passes a ser
d'una cosa divertida
a una persona maleducada.
I tampoc estàs dient res de l'altre món,
sinó que hi has de ballar allí
que és el teu lloc.
Però, bueno,
és complicat.
A vegades has de sacrificar
aquest paper que teniu
legítim a la processó
una mica per evitar
una miqueta de confrontació.
Això, que és una cosa
que tothom entén,
no, no,
perquè nantos han dit
que arribem allí
i hem de ballar allí.
Bueno, és igual.
Si no podem ballar,
doncs es movem menys.
I si no,
que toquin la música
i així, ja està.
però no discutim amb ningú
què si ets.
Quin secret teniu
per aguantar
com aguanteu
els peus, sobretot, no?
Perquè dic
que han de patir dels peus.
Per tant,
ara estic de peu moltes hores,
ara sec,
ara ballo.
Clar,
és que una cosa
és que estàs en moviment
però ara moltes hores de peu.
Mentre estàs dret
no ens nota.
Ara,
quan arribes al local,
allò és un escampai
de sabatilles
i de gent descalça,
caixant-se.
Bueno,
allò sí,
però...
Peus en remull,
massatget i perfecte.
Fins a l'endemà no cal tant.
No, no,
tant de compte no.
No, no, tant de compte no.
No, no, tant de compte no.
Ai mira,
jo que pensava
que es cuidaven més, eh?
No, que va.
No, no, no.
No, no, no.
No, no, no, no.
No, no, no, no, no.
No, no, no, no, no.
Aquesta és una festa molt benllogada
i quan s'ajuntem...
Hi ha molts efectes per allà, no?
Sí, clar,
la connexió entre els valls i...
Enguanya faran uns quants brindis
per tu sola, suposo,
perquè ets la perpetuadora.
Hi havia el Vall de Serra Llonga
i hi havia la Gemma,
per tant l'any passat i els vam fer.
Enguany també,
espero que sí, no?
Molt bé.
Com has d'anar vestida demà
a fer de perpetuadora?
Suposo que no has d'anar de gitana.
De gitana?
No ho sé, no crec, no?
Sí, per això t'ho pregunto
i no ho sé.
Com t'ho vulguis.
No, no, suposo que de persona, no?
Normal.
De civil, de paisà, que diuen, no?
De paisà.
Sí, sí, discreta.
Sense flor ni mocador.
I saps que has de fer algun parlament
o alguna cosa?
No, no.
No?
Ah, no sé, no sé.
Està allà?
No sé, ja que parli ella,
que és la política.
Saps que ha de fer o no?
Home, doncs no ho sé,
suposo que alguna intervenció
potser sí que faràs,
de donar el que sempre es fa, no?
Sí, jo crec que això va una mica
per lliure, no?
Jo crec que si a tu t'ha de gust
dir alguna cosa perquè la sents
i això també és bonic.
Això no s'ha de limitar.
Tindrem en compte, eh?
Entenc que el protocol
sempre ha d'anar lligat a les persones
i no al protocol en si.
Molt bé.
De fet, és l'alcalde,
Josep Félix Ballesteros,
que com és tradicional,
l'alcalde fa la primera crida
com a màxima autoritat municipal.
La regidora ha de fer
algunes paraules o alguna cosa?
No, la regidora està allà
a viure les festes
i posar-me les sabatilles
també per anar a córrer
a tots els actes.
i posar-me coreuetes
a veure qui vaig,
aquí també i aquí també.
Sí, ja m'he picat els post-its.
Parlant d'actes multitudinaris,
el tema del foc,
perquè abans,
com que ens hem embolicat
en una altra cosa,
amb el tema de la cercavila,
quan jo et comentava,
claustre,
que s'ha d'anar en compte,
s'ha d'anar en compte també
amb el tema del foc,
de les bèsties,
aquí també costa una miqueta,
no?
Els més joves,
que són més agosarats,
però ja comencen a tenir
una experiència, oi?
Però jo crec que aquí
està molt controlat, eh?
Nantros hem anat amb els gitanes
a cercaviles fora.
Jo crec que sí,
que està molt controlat.
I te poses les mans al cap, eh?
El que t'arriben a fer.
Vull dir,
te col·loquen al davant d'una bèstia
i el morro de la bèstia
cremant els músics.
I hem tingut que dir
a l'organització,
escolteu-me,
però què esteu fent?
Que Nantros no som de foc?
Sí, sí, sí.
Vull dir,
que crec que aquí
està molt organitzat
i molt controlat.
Crec que molts llocs
haurien d'aprendre
de l'organització
que tenim aquí, eh?
Home,
notables,
no s'ha d'anar a més.
A més,
la gent d'aquí,
com que allí són els convidats
que els hi diu
doncs poseu-vos aquest tipus de roba,
el barret,
el mocador,
el no sé què.
De fet,
el programa també...
Som autèntics professionals
en aquest tema.
Sí, sí, aquí som professionals.
Les nostres colles de foc
són fantàstiques.
Jo crec que sí,
tothom sap, no?
Si vols gaudir
i posar-te molt a prop
ja saps com has d'anar a vestir.
I a més la gent ho sap, també.
Sí,
si no la gent
que no li agrada molt
o el que sigui
s'aparta una mica,
sap els cantonets
que ha de buscar...
La roba que has de portar
una mica.
Jo crec que és més
per la gent de fora,
els d'aquí.
Com hi ha aquesta cultura
també del foc
i que tots més o menys
des de petits ja ho hem viscut,
ja saps que
si has d'anar a sota
t'has de posar
un mocador,
roba texana,
unes sabatilles
i un barret de palla.
Vosaltres heu tingut
el vostre moment,
bé, jo m'imagino
com que sempre has estat
amb les barres,
heu tingut el vostre moment
aquell com la gent
més joveneta
i no us estic dient
que sèieu grans
ni d'altres.
Però clar,
hi ha moments a la vida,
hi ha moments a la vida
allò de posar-vos davant
amb aquest entusiasme
perquè tots hem tingut
aquest moment,
vosaltres també?
Jo sí, jo he corregut
molts anys.
Sí, quan érem jove.
Veus el que et deia
que ja l'havia dit?
Sí, sí, sí.
Allò a veure-ho en la distància.
Ara no, ara no.
És tan bonic, no?
A mi m'encanta,
jo he corregut molts anys
i després a la font.
Fins i tot un any
me vaig trencar un dit
i tot,
me vaig caure des de la font.
que dius ara,
et vas trencar un dit?
Sí, sí, però fa mil anys.
Això és increïble.
Una regidora de la cultura
de la font.
Home, tenia 16 anys.
Bueno, no sé,
si es pot perdonar.
Té un passat, també.
Té un passat.
Té un passat.
Té un passat, eh?
Molt formaletara,
però té un passat, eh?
Déu-n'hi-do.
Per cert,
el tema del foc,
el Vall de Diables del Port
s'integra al Correfoc
de diumenge, finalment.
Sí.
Hi havia també,
doncs, aquell punt que es deia
no s'acabava d'ajustar
el que era la normativa
o sí que s'ajusta.
Sí, exacte.
Senzillament i ja està.
Home, és que s'ha d'ajustar
la normativa,
si no, no, no pot sortir.
Ens hem reunit amb ells,
amb la coordinadora del foc,
la coordinadora...
No la normativa,
el protocol, eh?
Si hem de ser més correctes
en els termes.
S'ha de...
Bueno,
ells estan disposats
a la coordinadora
a ajudar-los
i ells a rebre tots els consells
que facin falta
perquè, en definitiva,
el Correfoc de Tarragona
ha agafat un...
Bueno,
és un Correfoc molt important,
té molt de renom
i realment s'ha de respectar
tota la trajectòria
i fins on ha arribat
i qui hi participa.
Llavors,
bueno,
jo crec que
ho poden fer bé
i la gent els ajudarà
a fer-ho bé.
Vindrà moltíssima gent de fora,
el fet que sigui cap de setmana.
La difusió també que es fa
a mitjans de comunicació
de bas de tot Catalunya,
doncs també farà
que aquesta Santa Tecla
vingui moltíssima gent de fora.
Pot ser extraordinari.
Això també anirà bé
pel tema de l'hostaleria,
per la pròpia ciutat,
per les botigues...
Sí,
promoció econòmica sobretot
i Tarragona.
Jo crec que està adquirint
bastant d'importància.
De fet,
per Sant Magí
m'ha de trucar
molta gent de fora,
preguntant moltes cadenes de fora,
preguntant per les festes
i que realment aquest any
Tarragona
havia tingut un programa
molt atractiu
i jo crec que per Santa Tecla
hem millorat
i això es notarà segur.
Vamos,
estem agafant un bombo,
ja ho veuràs.
Sí, sí.
Jo ja sé que no és original,
però a mi em ve de gust
fer sempre aquesta pregunta.
Persones que
hi ha una part emocional
de la festa,
que se'ns dubta la claustre,
la que la té.
Jo també, eh?
A tu vas després.
Que et penses
que no ho tenia previst?
Jo és que soc més gran, eh?
Ella és perpetuadora.
moment de la festa, eh?
Moment de la festa.
La foto teva.
Per fer, mira,
ara farem una foto de la festa
que et penjaràs al menjador.
Ui, la foto.
Una foto gran.
Més que la foto,
el moment.
Sempre recordo
la baixada de les escales,
el 23,
com un moment difícil.
és bonic
i trist.
I sempre s'avarreix a això, no?
Vull dir,
l'emoció
de la baixada de les escales,
que és un moment bonic,
amb la tristor
que s'acaben.
Pel ball,
realment,
s'acaben les festes
en la baixada de les escales.
S'arriba a la plaça,
s'ha de fer la ballada
que moltes vegades
estan les cintes totes liades
i ja no es pot quasi ni fer,
però vull dir,
allà s'acaba
i aquell és el meu moment,
crec.
Doncs mira,
el compartim.
Sí?
I aviam,
agradant tot,
però aquella baixada
que fa l'àliga
i que comencen a fer
totes les bèsties,
amb aquell grau de dificultat,
però que escolta,
que sembla que l'evitin,
que vinguin del Tíbet,
perquè hi ha una cosa,
ja és un moment
realment extraordinari.
Senyora regidora,
el seu torn,
facis el seu pòster
per penjar
a la paret de casa seva.
Home,
jo com comprendràs,
per ser políticament correcta,
t'has de dir
que em faria molts
de pòsters
i realment és així,
em faria molts
perquè jo entenc
que ara les viuré diferent
perquè sempre,
perquè per se'm hagi
em pensava
serà tot igual,
no,
és diferent.
I diferent de quan
la regidora
es va trencar el dit
a corrents.
Exacte,
molt diferent.
I realment,
perquè també ho heu vist
més intensament
amb les entitats
que potser abans
tenia una relació
però era molt diferent,
clar,
era més de ciutadana
de tu a tu
i ja està.
Ara també és de tu a tu
però des d'un altre punt de vista
perquè t'has d'implicar molt més.
Hi ha una responsabilitat.
Hi ha una responsabilitat
i això és,
bueno,
és inherent en el càrrec.
Llavors,
com a actuacions així
que me posen
els pèls de punta,
allò
que m'emociona moltíssim,
sobretot l'entrada
del braç de Santa Tecla,
quan he viscut
persona de carrer
sempre m'he emocionat molt
i el Pilar
caminant
també m'emociona moltíssim.
Són moments d'aquí de...
I ploro, sí.
Jo m'he arribat a emocionar molt.
M'he arribat a plorar
perquè m'emociono.
Però suposo que
aquest any
que ho viuré tot
molt més intensament
en trobaré
molts més
de moments així.
Espero trobar-los.
Clínex a la butxaqueta?
I tant.
En una butxaqueta,
els clínex,
a l'altra,
el programa de mà.
I...
I a la moxilla,
els mitjons de recamble.
Sí,
i compta amb els balles parlats.
Compta.
Home,
dic jo, no?
A veure.
Dic jo?
Sí.
Perquè ja sabem com són,
eh?
Des dels diables,
dels dames i vells,
en fi,
que jo no vull dir res.
Bueno.
No sé res,
però aviam,
s'ha d'aguantar aquí
el que caigui, eh?
Sí, sí,
aguantarem com...
Aprofitem l'avient entesa
per dir que aquells que no puguin,
l'endemà normalment
Tarragona Ràdio
els retransmet
íntegrament i en directe, eh?
Per tant,
que els diuen
calla,
que m'aixecaré al matí
i me'ls poso a casa
a la ràdio
i els escolto,
els gravo
i bé,
esperem no donar feina
als tribunals de justícia
que prou tenen
amb lo seu.
No crec,
no crec que no.
No, no, no,
són divertidíssims, eh?
Sí,
anirem a riure,
ja passar-nos-ho bé
amb ells,
clar que sí.
I si no ens fa gràcia
doncs no ens fa una milla riallena,
no, no?
Ei,
que els polítics ja diuen
no, no,
a vegades,
escolta,
m'ho he d'empassar,
en fi,
que si no som capaços
de riure'ns
de nosaltres mateixos
estem perduts,
però això no només és polític
sinó tots
a la nostra vida diària.
I ho penso, vamos.
Molt bé,
no us entretenim més,
Sandra Coloma,
regidora de Cultura i Festes
de l'Ajuntament de Tarragona,
moltíssimes gràcies,
de veritat,
per venir avui.
A vosaltres,
per convidar-me.
Per respondre
a totes aquestes qüestions,
algunes d'elles,
doncs,
que formaven part
de l'actualitat.
Claustre fa,
enhorabona,
de veritat,
també,
perquè tu,
com els companys,
les companyes,
la família,
sens dubte,
formeu part
del patrimoni
d'aquesta ciutat,
perquè és patrimoni sensible
aquell que configuren
les persones
i les entitats.
Moltíssimes gràcies,
enhorabona.
Adéu-siau,
bon dia.