es donen la coincidència, es donen cita, dos fets.
El fet musical, estem escoltant els PETs,
que seran un dels protagonistes de la festa major de la ciutat de Tarragona,
i la gent gran de la nostra ciutat, concretament,
la gent gran de la residència, la Mercè,
com el seu nom indica, cara a la Mercè,
i coincidint amb Santa Tecla, també celebren la seva festa,
independentment que puguin sortir i participar dels actes en general
que es facin a la ciutat.
Però a la residència Mare de Déu de la Mercè
fan la seva festa específica amb tots els elements que l'acta caracteritzen,
gegants, nanos, ball de dames i vells, rebelles,
en fi, per parlar-ne de tot plegat ens acompanya l'Anton López,
és el director, l'Anton, bon dia.
Benvingut. I la Núria Cartanyà és l'animadora sociocultural.
Núria, bon dia.
No treu que puguin sortir, que facin la seva vida,
els que estan en bones condicions de Santa Tecla,
però aquesta és la seva festa, directament,
que ells prenen part, que ells s'hi senten molt implicats i molt identificats.
Evidentment. És la festa de la residència,
que aquest any s'escau amb el 30è aniversari,
i és la nostra festa major,
tot i que s'imbrinca amb les festes de Santa Tecla
i, a més a més, participa dins d'alguns dels actes de la festa major de Santa Tecla.
Quan la comenceu? Dissabte, directament, ja?
Doncs aquest dissabte, sí, el dia 15,
comencem amb la inauguració de les festes i d'aquest 30è aniversari,
on hi haurà el pregó a càrrec de la senyora Carme Drudis,
que és la directora de la coral de la residència des de fa un feix d'anys,
i després hi ha una festa molt i molt especial,
que és la presentació dels llegants i el nant de la residència.
Pregunta d'absoluta i ignorant,
perquè, clar, que la geganta es digui Mercè, ho entenc,
però per què el gegant es diu Màxim?
Segur que la resposta és evident, però com que ho desconec, ho pregunto.
Pel que m'han dit, Màxim és Magí amb llatí.
Ah, és una qüestió, doncs, més aviat etimològica, eh?
Molt bé, doncs Màxim, Màxim i Mercè.
També hi ha un nano.
Sí, el nano es diu Julius,
per la raó que la residència va ser inaugurada el mes de juliol,
de l'any 1977.
Tindran els seus padrins, lògicament, com ha de ser, no?
Sí, seran els padrins apadrinats pels gegants del carrer Merceria,
i els col·laboradors i creadors d'aquests gegants
tindran un càrrec molt important el dia de la festa.
Qui els han fet i per què s'han fet gegants i un nano aquí a la residència?
Els ha fet gent de la residència.
És el que us volia preguntar, no és un encàrrec a un escultor.
No, no, no, no. Això, quan es va crear la comissió del 30è aniversari,
per allà al mes d'octubre, tot just acabar les festes del 29è aniversari,
es va crear aquesta comissió i va sortir aquesta proposta.
Però va sortir des dels propis treballadors i companys
i vam proposar de fer dos gegants i fer un nant.
S'han fet íntegrament per gent de la residència i també per usuaris,
residents que tenim a casa nostra,
i l'objectiu una mica era dotar d'elements festius en el nostre centre,
en el sentit que la residència no deixi de ser un petit poble.
i bé, com a tots els pobles, doncs es dignen de tenir uns gegants i un nant,
doncs nosaltres, per què no? Doncs també els tindrem.
Què te l'han quedat?
Molt bé.
Això és un secret.
Ah, clar, jo només us pregunto això,
no us pregunto ni com són, ni quina cara fan, ni com van vestits,
perquè, clar, s'ha de reservar una miqueta aquesta sorpresa, no?
Jo l'únic que puc dir és que al principi jo farem uns gegants cap aquí, cap allà,
no me'ls podia imaginar. L'altre dia els vaig veure de dalt a baix i em vaig quedar impressionada.
I la il·lusió que deuen tenir, doncs, de presentar-los a la resta de la comunitat.
Deies que és com un poble, tants caps, tants barrets,
la convivència també, doncs, és com un poble, no?
Hi ha les diferències, avui em barallo, demà som amics,
hi ha grupets, hi ha gent que té millor relació i hi ha gent que no en té tan bona, no?
Evidentment. Que això és el que donen naturalitat i quotidianitat a...
Evidentment, evidentment. És un lloc natural, és un lloc per viure i és un lloc per estar-hi.
I el fet que tinguem la nostra festa major i tinguem aquests elements festius
fa que siguin un granet de sorra més per donar d'aquesta naturalitat.
Es fan moltes parelles, perquè últimament diuen que moltes persones grans,
amb viudes o solteres, doncs, tenen tendència a buscar aquesta companyia més propera.
Aquí a la residència, tenint en compte que és un col·lectiu que hi ha unes 80 i escacs persones,
pot dir, ja se senten prou acompanyades i no cal, doncs, crear aquesta relació?
Sí. Bé, la definició de parella la podríem agafar des de...
A companys de vida o el que vulguis, no?
Exacte, des de moltes vessants.
Hi hauria des de la parella formal, passant pel matrimoni,
fins a la parella com a parella de fet, que n'hi ha algun,
i fins i tot com a parella o company d'habitació que passa a ser l'amic.
Sí, sí.
Això és molt, molt, molt habitual.
Moltes vegades hi ha aquella temor, aquella recança de dir
ai, ai, no? Què em trobaré?
Doncs, bueno, és com aquests dies que s'ha començat el curs escolar,
doncs, vinc aquí, doncs, mira, faré nous amics.
I bons amics també es fan, aquells de per tota la vida
tenint en compte la limitació que ens dona el fet que ens fem grans, no?
Sí, bons amics, i penso que no només des del punt de vista
dels usuaris, dels residents, sinó des del punt de vista
dels treballadors amb els usuaris i els residents.
Es creen molts llaços, no només amb els residents,
sinó també amb els socis del casal, que fan que hi hagi una riquesa,
permeteu-me l'expressió, brutal.
Ja m'ho crec perquè alguna vegada que hem anat, en Déu-n'hi-do,
l'ambient, l'entusiasme que hi ha, hi ha persones que tenen dependències,
lògicament, diguem-ne que no poden anar engaudida d'aquesta perspectiva
de la bellesa, però hi ha d'altres que en una edat molt avançada
estan en unes condicions de salut realment magnífiques, no?
Sempre s'han de mirar les dues parts, no només la negativa,
que tenim sempre la tendència de mirar cap allò més negatiu.
Tenim el pregó, la presentació dels gegants.
Repassem algunes de les altres activitats que heu programat?
Sí, abans de continuar, volia afegir amb els gegants
que serà una presentació amb totes les de la llei,
amb la seva coreografia pròpia,
amb el seu balset propi, que és l'adaptació de l'himne de la residència
i que ha estat fet per un excompany de la residència.
Per tant, us convidem aquest dia 15 amb aquesta presentació i inauguració
que serà del tot reixida, esperem.
I que també seran beneïts per el mossèn del centre,
que és molt important.
Un acte ober a tothom, com vosaltres mateixos heu indicat.
Després ja passem al diumenge.
Sí, el diumenge tenim la visita de la sessió cultural i folclòrica andalusa,
que porten molts anys venint.
Llavors, el dilluns tenim un concurs de fotografia
i el dimarts una sortida a la Casa Castellarnau de aquí a Tarragona.
Intentem sempre per les festes sortir a visitar alguna part de Tarragona
per les festes i fora de festes.
Sempre intentem aquestes visites culturals i lúdiques seguir-les fent
de la seva ciutat on estan vivint.
Llavors continuaríem pel divendres, que fem una sortida al casc antic
i dissabte dia 22 ja tenim el concert del Corc Gregal.
diumenge la missa de la festa major, que és dia 23 de setembre, Santa Tecla.
La visita del Vall de Bastons i el tan esperat Vall d'Ames i Vells.
Aquesta és una de les coses que esperen, però molt, eh?
I com més obradets van, més contents els avis.
Això és el que ens han dit, la gent de Dames i Vells.
Sí, sí, és així.
Que apretaríem més si poguessin encara, que Déu-n'hi-do.
Hi ha hagut algun any que s'ha hagut de suspendre per culpa de la pluja
i hem tingut, ens han renyat, vaja.
Bueno, clar, però el temps és el temps, no?
Molt bé.
Llavors, diumenge també a la tarda tenim l'escola de Vall de Saló de Perafor,
en què l'any passat va ser tot un èxit,
vam tindre moltíssima participació, moltíssima gent que els va vindre a veure.
I el dilluns, perdó, el dia de la Mercè, ja fem la missa patronal del centre
amb l'arquivisbe d'aquí Tarragona, Jaume Pujol.
Els xiquets de Tarragona, que un any més ens venen a visitar.
I per la tarda ja tenim el fi de festa amb el còctel de la Mercè,
per reconegut tascament Eduard Boada,
i l'actuació del Francis García, que és un gran col·laborador del centre.
I els encanta la música i el temps.
Ball hi haurà en algun moment de la programació d'actes, oi?
Sí, al mateix temps que cante, ballen.
Perquè el ball també agrada moltíssim
i és una activitat molt bona des del punt de vista físic,
també perquè la desenvolupin.
Activitats en feu moltes, de manera quotidiana, aquí al centre,
per estimular els avis i les àvies del centre, no?
Sí, és molt important tindre una activitat contínua,
perquè a ells els agrada molt,
és el que diem, si estàs moltes hores sense fer res,
arriba un moment que t'avorreixes molt.
Llavors tenim un programa d'estiu, un programa d'hivern,
un programa de les festes, que no sols són les de Santa Tecla,
sinó que també venen les de Nadal...
Ara ve la castanyada, doncs, poc o molt alguna cosa fareu?
Quatre panellets, quatre castanyes, no?
Com fem tots, lògicament.
Fem la castanyada, fem una festa, fem un berenar,
en la que, bueno, l'any passat vam fer un intent de fer panellets,
no l'hem per menjar, però sí, vam intentar treure'n la recepta,
que tothom té una recepta una mica diferent,
era allò, creem una mica de debat i de discussió,
però sí, s'ho passem molt bé.
Llavors també hi ha tot el programa de tots els tallers
i diferents activitats que portem a terme de dilluns a divendres.
És un moment important també dins de la festa.
Es viu la festa de Santa Tecla, de la Mercè, al centre,
i són moltes les activitats i persones que prenen part
i que també s'acosten a aquesta entitat de la ciutat,
que va fent, va fent portes endins, com si diguéssim,
i de tant en tant cal entrar-hi i compartir una estona del nostre temps.
Les obres bé, no?, em deies abans, van fent el seu camí.
Molt bé, de portes endins, com deies.
Sí, fan el seu camí, suposo que hi haurà el moment de la inauguració,
però sí, van a molt bon ritme, tot i que aparentment sembla que no avancin,
però des del punt de vista d'estructura interior van a molt i molt bon ritme.
Jo tinc entès que teniu un particular interès, i ho entenc també,
han de fer referència que hi ha entitats i institucions que col·laboren
molt directament en l'organització d'aquesta festa, no?,
que no sigui dit perquè realment és important mostrar aquest agraïment, segurament, no?,
per a vosaltres.
Sí, és molt important perquè és una col·laboració totalment altruista,
i des de l'Ajuntament de Tarragona, l'Arcabisbat,
l'Associació Folclòrica Andalusa de Tarragona,
l'Associació de Gent Gran de la Mercè,
l'Associació de Voluntaris que fan una tasca importantíssima
dins del nostre col·lectiu,
no només durant les festes, sinó al llarg de tot l'any,
l'Associació Pro amb el Servei de Voluntariat Europeu,
amb un recull de voluntaris europeus
que periòdicament venen de la resta d'Europa a casa nostra,
el Vall de Bastons del casc antic de Tarragona,
que ja fa una pila d'anys que venen,
el Corc Gregal de Tarragona,
l'Eduard Boada, que també fa una pila d'anys que ve
amb el seu còctel de la Mercè,
l'Escola de Vall de Saló de Perefort,
el Francesc García, que també fa una pila d'anys que ve,
els gegants i nanos del carrer de la Mercèria,
els grellers palacanyes de Tarragona,
els grellers del grup Baciana de Tarragona,
el grup de dames i vells,
que també fa un munt d'anys que venen,
a mossèn Robert Pasqual, evidentment,
els xicats de Tarragona,
i a la comissió organitzadora, evidentment,
d'aquest 30è aniversari,
i a tots els companys i companyes
que d'una manera desinteressada
ens han donat el seu temps.
Doncs serà un èxit, segur que sí,
perquè hi ha moltes ganes que tot surti bé.
S'han fet algun vestit nou,
sobretot les senyores?
Perquè a mi m'han dit que alguna senyora
es fa algun vestidet per la festa de la Mercè.
I sempre en reserven els més bonics per les festes.
Allò, les mejores gales, que es veia.
Moltíssimes gràcies, Anton López,
director de la Residència Mare de Déu
de la Mercè Núria Cartanyà,
animadora sociocultural.
Moltíssimes gràcies, de veritat, per venir.
Que sigui tot un èxit.
Bona festa major al centre.
Adéu-siau.
Adéu.
Gràcies.