Ara són tres quarts de dotze del migdia.
Abandonem el tema de la salut en el sentit estricte,
però parlem de salut en general
i sobretot adreçada als més joves.
Aquesta tarda a les 6 es presenta a l'Ajuntament
la guia de pares dins del projecte de prevenció de consum de cannabis.
Entre els joves el projecte es diu Perquè petes
i vol sensibilitzar els adolescents
sobre els riscos del consum d'aquesta substància.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic
el cap de projectes de la Fundació
en Viure i Conviure de Caixa Catalunya.
Senyor Miquel Juncosa, molt bon dia.
Molt bon dia.
Aquesta guia parteix de tot un treball previ
que s'ha fet per conèixer la incidència, els hàbits
i com afecta el consum de cannabis a la població adolescent.
Sí, efectivament.
Nosaltres, l'any 2005,
just abans de prendre endavant aquest projecte,
el que vam fer va ser una enquesta
entre 2046 alumnes de tercer d'ESO
de 47 escoles de Barcelona
i encara que les dades simplement són de Barcelona
i, per tant, no s'han d'extrapolar arreu del territori,
sí que ens marcaven algunes tendències.
En aquell moment ens manifestaven un 37%
de nois de tercer d'ESO,
per tant, nois entre 14 i 15 anys,
que l'havien consumit alguna vegada.
I un 18% deien que ho feien,
que ho havien fet recentment.
I un 11% que ho feien de manera habitual.
També vam preguntar una mica
per quines eren les circumstàncies del consum,
del primer consum.
Ens deien que l'havien consumit per primera vegada
més o menys quan tenien 13 anys.
També els preguntàvem
per quines eren les circumstàncies concretes
i ens deien, sobretot,
les seves respostes ens deien
que era una droga bàsicament social.
Normalment es fa amb els amics,
amb espais públics,
i sempre sense pagar-ho.
Normalment hi ha algú que et convida.
En aquest sentit,
nosaltres destacàvem la importància
que fa de la pressió dels companys.
Els joves sovint prenen cànnabis
per sentir-se integrats en el grup d'amics
i no sentir-se exclosos.
És la pressió del grup
i el que generalment preocupa més els pares,
perquè diuen, no, no, el meu fill o la meva filla no,
perquè ho sap tot, està molt ben educat,
però un cop surt al carrer
i està amb el seu entorn
en una edat que els amics i el grup
és el més important i és el punt de referència,
aquí és molt complexa, no?
Sí, els joves fumen,
consumeixen cànnabis per diverses raons.
Una de les més importants,
la que hem detectat que és bastant important,
és aquesta, la pressió dels companys.
També hi ha altres raons, evidentment.
Una mica la curiositat.
Molts joves volen experimentar
amb el cànnabis.
També és un indicador d'independència,
igual que abans ho era fumar tabac,
doncs ara un indicador d'independència
és fumar cànnabis, no?
També ho fumen per fugir dels problemes,
o, bueno, bàsicament també perquè és una droga
de fàcil accés
i sobretot perquè hi ha una tolerància
dins l'opinió pública sobre aquesta droga, no?
Hi ha una certa tolerància,
bueno, sembla que es percebi socialment
com una droga poc perillosa.
Fins i tot es percep com menys perillosa
que altres drogues lagaritzades
com l'alcohol o el talac, no?
I es planteja d'allò,
fer una cigarret de marihuana
és el mateix que prendre't
una copa d'alcohol,
que no té més risc, no?
És aquesta la percepció que es té.
Clar, hi ha aquesta percepció
que és una droga poc perillosa
però en canvi els efectes dels consums del cànnabis
són evidents, no?
I estan allà i estan demostrats
pels científics, no?
El consum del cànnabis pot provocar
problemes de cognició i de memòria,
per tant pot ser font de fracàs escolar, no?
També provoca distorsió en la percepció sensorial,
pot provocar crisis d'ansietat,
marejos, etcètera, etcètera, no?
I sobretot consumit de forma habitual
pot generar independència.
Moltes persones es creuen que el cànnabis
no és una droga de la qual et puguis enganxar
i en canvi al voltant del 40%
dels consumidors habituals
poden esdevenir dependents d'aquesta droga.
Curiosament, els nostres adolescents d'avui en dia
són fills d'una generació
en què no hi havia aquesta informació,
no se'n parlava tant, en tot cas,
i podien ser consumidors en la seva joventut
de marihuana o de haixis.
No sé aquests exconsumidors, la majoria,
perquè ja s'han fet grans,
com perceben la dependència
o el consum que poden tenir els seus fills?
No és el mateix que el podien sentir
els pares d'aquests pares, no?
Que això de la droga, no?
Alguns d'ells n'hi havien sentit a parlar mai.
Clar, el que hi ha ara és molta informació
que abans no es tenia, no?
I sobretot abans estava lligat al cànnabis,
encara ara també, no?
Però es lligava, sobretot abans,
a certs moviments contraculturals, no?
Els hipis en fumaven molt.
I per no deixar de ser veritat que en aquests moments
hi ha moltíssima més informació de la qual teníem abans, no?
I ara hi ha estudis rigorosos que ens diuen
que aquesta droga té unes conseqüències evidents
sobre la salut.
I, per tant, quan estem parlant de nois i noies
de 14 i 15 anys, els hem d'explicar carament
que hi ha uns perills derivats del consum del cànnabis.
I sobretot el que intentem amb el nostre programa
és donar-los les eines, les habilitats necessàries.
A part de la informació, que és bàsica,
els donem les eines necessàries
per resistir la pressió de grup, no?
Que és un dels trets més fonamentals
a l'hora d'iniciar-se en el consum del cànnabis.
Ens pot posar algun exemple?
Algun exemple de...
De la guia, d'algun d'aquests aspectes
que contempla la guia.
I quan diu, no, no, però és que els altres ho fan,
però jo si no ho faig no voldran estar amb mi.
Aquí els pares i les mares ja sabem
que hem de dir allò de bé,
doncs si t'obliguen no són els teus amics.
I dius, home, aquest discurs em penso que no cola ja, no?
Clar, sí, no, a veure,
a la guia posem molts exemples
com el que acaba d'indicar
i també, sobretot, orientem
a respondre a determinades situacions, no?
Els joves es fan moltes fantasies
al voltant del cànnabis, no?
I tenen idees preconcebudes
i d'alguna manera aquí ja els hi diem...
els donem una mica de pautes
per si algú...
Si el noi et diu, bueno,
si tothom fuma, no?
Doncs sap dir què és respondre, no?
I si els amics s'emprenen i no passa res,
doncs saber quines són les respostes
que pot aportar el pare,
el pare i la mare, evidentment,
per contrarrestar aquests inputs
que els hi venen d'altres joves.
Preguntes d'aquelles
que els pares i mares de fills adolescents
es troben a vegades referent a aquesta qüestió.
Papa, mama, tu mai has fumat un porro?
I el papa i la mama que han de contestar?
Perquè aquesta és la pregunta latent
quan el jove comença a descobrir aquesta substància.
Es diu, si el papa i la mama ho han fet,
no serà tan dolent.
Bé, nosaltres apostem, sobretot,
pel que és la informació.
I bàsicament...
Però sinceritat absoluta?
S'ha d'afrontar aquest tema?
Home, jo no sé què dir-te.
Jo no sóc psicòleg, eh?
I no tens fills adolescents, no?
L'important sempre, l'important és el diàleg i parlar i no mentir.
Ser molt sincer, sobretot, eh?
Ser molt sincer i explicar ben bé quines són les conseqüències del cànnabis, no?
Sobretot això, no?
I que vegin els efectes a curt termini, no?
Perquè un jove de 15 anys que li diguis quan siguis gran et caurà el cabell,
dirà, uf, d'aquí a que jo sigui gran.
Probablement és explicar-los que això els hi passarà ja.
Clar.
Si fumen cànnabis, tindran problemes de cognició i de memòria.
Per tant, poden tenir problemes en el seu rendiment escolar.
No només en el rendiment escolar, també en el rendiment físic.
Una persona que em prengui de forma habitual pot tenir problemes físics, també, no?
Vull dir, l'important és el diàleg, això sempre.
Actuar amb serenor, però explicar i informar molt bé de les conseqüències d'aquesta droga.
Jo trobo que és alarmant que 37,5% de nois i noies sobre aquesta mostra realitzada
a més de 2.000 joves hagin declarat que han consumit alguna vegada cànnabis
i, de forma habitual, un 10,3% dels nens i un 11,1% de les noies.
Ho trobo molt alt, no?
És alt, però és una droga de molt fàcil accés.
Com deia abans al principi, hi ha una tolerància absoluta respecte a aquesta droga.
Es pot fumar, es pot fumar, els joves el fumen a espais públics i normalment a espais públics ho fan.
Sí, sí.
I normalment sempre hi ha algú que convida, per tant, el preu és baix.
És una droga de molt, molt, molt fàcil accés i, sobretot, bastant tolerada al nivell social, no?
I això, quan estem parlant de nois i noies de 14 i 15 anys, doncs s'ha de posar remei perquè estan jugant amb la seva salut, no?
Molt bé, doncs aquesta tarda es presenta la guia, també hi ha una plana web que es pot consultar, no?
Sí, la pàgina web de perquetpetes.com.
Molt bé.
Escriu xkpts.com.
Sí, jo sort que els companys m'han dit, és per què petes, no?
Sí.
Perquè dic, sí, xkpts, dius, fins que no me l'agafes, no, no, molt bé.
És aquest llenguatge que utilitzen els joves en els pisatges de correu de...
Sí, del Messenger i totes aquestes coses.
Molt bé, Miquel Juncosa, cap de projectes de la Fundació Viure i Conviure de Caixa Catalunya.
Moltes gràcies per atendre la nostra trucada i enhorabona per aquest treball. Bon dia.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adéu-siau, adéu.