Doncs avui, a la primera, no hi ha hagut equivocacions,
ha estat directa.
La primera trucada l'han encertat.
L'Antònia tenia ben clar que avui visitàvem
la Vila Romana dels Munts.
Com hem comentat, geogràficament,
aquest equipament es troba situat al terme municipal d'Altafulla,
però es gestiona des d'aquí Tarragona,
en concret el gestiona al Museu Nacional Arqueològic.
Tenim a l'altra banda del fil telefònic
una de les conservadores d'aquest museu,
ella és l'Esther Ramon.
Esther, què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Quina és la importància de la Vila Romana dels Munts?
Bé, doncs, és un únic, com podríem dir,
és un dels jaciments millor conservats de la península.
Tots aquells que us apropeu fins a la Vila dels Munts
veureu que és un jaciment molt important,
tant des del punt de vista de la importància històrica,
arqueològica i com està conservat, també.
Quan estem parlant de Vila Romana,
estem parlant d'això, no es tracta d'un monument
com els que podem tenir aquí a Tarragona,
no estem parlant d'un edifici administratiu,
sinó que estem parlant d'un antic poble romà, no?
Bé, més aviat seria la residència d'un personatge important.
En concret, en el segle II després de Cris,
sabem que era la residència del Dombir de Tàrraco,
una mena d'alcalde de l'època.
Per tant, era una residència, però de categoria.
D'allò, una residència, un xalet de luxe, podríem dir, no?
Sí, i de fet, si us apropeu, veureu que estàvem en un lloc immillorable,
vull dir que van triar el lloc per ubicar-lo a la perfecció.
Quins luxes tenien aquestes antigues viles romanes, Esther?
Bé, hi ha de molts tipus.
Aquesta en concret té un gran hortus, un jardí molt espectacular,
té un conjunt de banys,
el que comúment es coneix com un esterme,
molt importants.
Per ser uns banys privats,
tenen una magnitud que no és habitual.
i veu una extensió també que tampoc és habitual
en els llaciments d'aquest tipus.
Suposo que, com totes les cases senyorials,
les antigues, les romanes i també les d'avui en dia,
la casa té dues parts,
zona on vivien els senyors, els amos,
i l'altra suposo que el servei, els esclaus,
fins i tot en aquella època, no?
Sí, estaven en un lloc a banda,
també hi havia un lloc on hi havia els estables,
els cellers, els magatzins per guardar les eines.
Es conserva una mica de tot en la Vila dels Mons,
però, clar, el més espectacular seria la part residencial,
la part senyorial de la vila.
Com has comentat en diferents ocasions,
que està ben conservada,
que és una vila destacada.
Què en destacaríem especialment, Esther?
Bé, jo de la visita destacaria,
per exemple, al Centre d'Interpretació,
que us podreu fer una mica la idea
del que és una vila romana
i de com era la Vila dels Mons.
després, tot el conjunt de les habitacions
de la zona residencial,
la zona dels banys,
i no he dit abans que hi havia dos conjunts de banys,
un a dintre de la vila,
comunicat amb la zona residencial,
amb un passadís,
amb un que passava per l'Hortus,
i hi ha un altre conjunt termal a la platja,
a peu de platja,
en el qual la piscina d'aigua freda era al mar.
Déu-n'hi-do, sí que vivíem força bé.
Des del Museu Arqueològic, a més a més,
ja fa algun temps que durant,
especialment les setmanes d'estiu,
oferiu una visita teatralitzada,
que són els propis senyors,
en Callus i la seva dona Faustina,
qui en són una mica Cicerone.
Tots els dissabtes al capvespre,
aquest serà l'últim dissabte ja,
podeu gaudir d'una visita guiada pels propietaris,
i al final, fins i tot, com a bons anfitrions,
us convidaran a anar amb un refrigeri,
un petit refrigeri al jardí.
Aquestes són les visites teatralitzades,
visites especials,
però suposo que la vila romana dels munts
també es pot visitar en d'altres moments, no?
Es pot visitar individualment,
pel vostre compte,
i aquestes visites, amb reserva prèvia,
es poden fer durant tot l'any,
per grups, bàsicament.
Doncs, Esther Ramon,
conservadora del Museu Nacional Arqueològic,
gràcies per donar-nos més claus,
més dades, sobre la vila romana dels munts.
Queda tothom convidat a gaudir d'aquestes joves.
I moltes vegades passa això,
que tenim indrets interessants al costat,
que segur que si anéssim a l'altra punta del món
els visitaríem,
però com que els tenim aquí a la vora,
doncs, vaja,
per aquestes coses misterioses que passen,
moltes vegades no els coneixem.
Esther, fins la propera, una abraçada.
A rebeure'm, molt bon dia.
Adéu.