Seguim endavant, ja en directe des del matí de Tarragona Ràdio.
Són dos quarts de dotze del migdia, nou minuts, amb el doctor Azzerà, la doctora Jordi.
Parlàvem de totes aquestes transformacions, dels nostres hàbits que hem de fer per treure
aquest sobrepeso, aquests mals hàbits que hem adquirit durant les festes de Nadal.
És un clàssic, passa cada any, però després hi ha tot un col·lectiu que diu
que si m'hi poso algun quilet a sobre, com que aniré a esquiar,
i allà cremaré molt, ja m'ho trauré de sobre.
En guany el panorama, diuen els experts que no estan gaire bé,
que la climatologia, aquesta estranya climatologia que ens acompanya,
no ha permès que es donin aquells plens importants d'altres anys a les estacions d'esquí.
Estem parlant sobretot del Pirineu, que són les de referència dels esquiadors
i esquiadores tarragonins, que n'hi ha molts i que els hi encanta.
Volem tractar aquesta abesància, i ho tractàvem des de l'abesància científica,
amb la doctora Manola Brunet sobre el canvi climàtic.
Avui volem parlar de vida quotidiana i d'hàbits, com ara aquest de pràctica esport,
i anar a esquiar.
Per això tenim a l'altre costat del fil telefònic,
Francesc Ferrer és encarregat de la botiga No Limits aquí a Tarragona.
Francesc Ferrer, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Vosaltres heu notat aquesta davallada de practicants d'esquí?
A veure, en principi, el que és campanya de Nadal, jo et diria que no massa.
És a dir, jo crec que la gent tenia ja reses les fetes en temps,
i la gent ha pujat una mica amb l'esperança que el temps empitjorés, si tu vols,
i la gent ha pujat igual.
En general, et diria que no.
Jo crec que es notarà més ara, possiblement.
Sí, que no hi hagi tanta afluència, no?
Sí, jo suposo que la gent, en aquests cas de setmana,
tot el tema de lloguers i venda de material,
en general et diria que per Nadal no s'ha notat,
però aquest mes de gener o febrer pot ser que si no neva,
sí que les estacions jo crec que ho notaran.
Clar, perquè vosaltres teniu una mena de baròmetre
que us permet saber una miqueta els hàbits, no?
A l'hora de llogar, a l'hora de vendre material d'esquí,
i altres estris que també, doncs, semblen que complen les pistes, no?
Clar, complement, sobretot.
És a dir, el que és aquest any, el que s'ha notat,
si tu vols en venda, si hi ha hagut de ballar...
Però és que jo crec que, en general, tota la botiga textil,
perquè nosaltres, per molt que siguem botiga d'esports o multiesport,
venem molta moda, també.
Llavors, el tema de la moda, jo crec que ens n'hem ressentit tots plegats.
El material d'ú i et diria que no,
però el que és moda, complements, gorros,
totes aquestes històries que per Nadal, doncs, bueno,
s'ha venen, doncs, aquest any s'ha venut menys.
Clar, però és que aquí es posa un anorac i un gorro avui, per exemple.
per anar per Tarragona.
Qui se'l posa, si ahir la terrassa s'estava de conya.
Qui és capaç de vestir-se d'aquesta manera?
Sí, sí, és impossible.
És que no hi ha ni ganes.
És a dir, la gent, quan s'ho prova, s'ho prova amb angúnia.
Entren en màniga curta a comprar-t'un anorac.
És una mica incongruent.
No, no, és ben cert.
En quant al material d'ú d'esquí,
la tendència passa una miqueta com al món dels ordinadors
o aquests altres aparells, no?
Que canvia constantment nous materials, canvis constants.
Es renoven molts els equips d'esquí?
Avui en dia, sí.
És a dir, client de primera compra n'hi ha,
però possiblement el que hi ha més és substitució.
La veritat és que jo ja fa uns quants anys que em dedico al tema aquest,
i sí que fa potser 15 o 20 anys tenies molt client de primera compra,
i avui en dia, des que es va revolucionar tot amb el tema de les noves tecnologies,
amb el tema del carving i el camí d'esquí,
molta gent que estirava molt els esquís molts anys, això s'ha acabat.
És a dir, la gent sol renovar el material més sovint.
I què ho provoca?
Una miqueta la moda?
Una mica allò d'avui tenir els millors esquís del mercat?
Perquè és un ambient molt competitiu, el de l'esquí?
Més que competitiu, jo et diria que és bastant,
tot una mica la mateixa tendència que del món d'avui en dia, no?
És a dir, sembla que vivim bastant una mica de cara en fora,
és a dir, molt per l'aparença,
i el fet de portar un producte més modern o més actual,
sembla que et faci sentir, si tu vols, més al dia o...
O més important, no?
O més important, no?
Una mica la sensació que allà que si porta un esquí més modern o millor,
doncs el meu nivell d'esquí serà més...
o em valoraran més pel fet d'un esquí més actual, no?
Una mica, suposo, com tot.
Aquells que els que els agrada molt és esquiar,
diuen que opten pel lloguer,
i així no cal preocupar-se de tenir sempre els esquís a punt.
Sí, el que passa és que el material de lloguer d'alta gama escasseja, eh?
És a dir, la veritat, que és difícil de localitzar,
i normalment jo soc bastant de l'opinió que, com a mínim,
la gent que t'esquia des de fa 4 o 5 temporades
té el seu material segur.
En un 90% dels casos, botes segur,
i l'esquí, doncs, depèn.
Però trobar material de lloguer d'alta gama és complicat.
No és fàcil.
I més enllà d'aquestes qüestions, diguem-ne,
més consumistes que es mantaven fa un moment,
cada quant és convenient renovar-se botes i esquís?
Mira, si t'ho dic com a esquiador...
Com a esquiador, com a esquiador.
Mal negoci de venedor, no?
Mira, la bota és una cosa que és complicada.
Si realment arribes a trobar una bota
amb la que t'hi entens molt bé...
Que és difícil, eh?
Sí.
Però sempre fa mal, allò.
Adaptar-se a una bota és complicat.
Si arribes a tenir una bota al teu gust,
jo soc bastant de l'opinió d'aprofitar-la al màxim.
Els esquís ja és un tema més personal.
I aquí sí que...
És el que deia, influeix molt més el...
Si tu vols el poder adquisitiu de cadascú,
el que el hobby t'arriba a omplir,
el que et representa...
Hi ha gent que, bueno, amb el món de la bicicleta,
es gasta verderes fortunes amb bicicletes
i la gent que no li agrada al món no ho entén.
I el que esquia es gasta verderes fortunes amb material dur
i molta gent tampoc no ho entén.
Un esquí pot durar-te molts anys
i normalment en 3 o 4 anys hi ha molta gent que el renova.
Ara en aquests moments, del material que coneixeu,
vinga, i ara et pregunto com a venedor, eh?
Digue'ns quins són els esquís més guais,
més cars i més estupendos que teniu a la botiga.
I quant poden costar, per curiositat?
Mira, de preu, un esquí de gama alta,
avui en dia, està al voltant de 700 a 900 euros.
I marques, doncs tampoc no t'ho diré en cap,
perquè tampoc no soc massa de personalitzar-t'ho amb marques.
Hi ha diversos models.
Normalment una línia, un esquí de gama alta,
avui en dia, s'està movent per sobre dels 700 euros.
Home, doncs això que dius,
si teníem en compte altres elements esportius,
com una bicicleta o com altres,
tampoc no és tan exigerat, eh?
Sí, el tema de l'esquí, jo t'he de dir la veritat,
més que la compra del material,
que moltes vegades espanta,
és el que et pot costar-te un cap de setmana d'esquí.
Si una família de quatre persones,
pujar dissabte i diumenge a esquiar,
amb hotel, forfers,
amb desplaçament de cotxe,
el preu se't pot disparar-te el cap de setmana
a un viatget maco, també.
Clar, sí, sí.
Més que la inversió en el material,
el problema és el cos del...
diguem el cos que porta el fet de poder-lo practicar.
En una bicicleta sí que fas la inversió,
però surti el diumenge,
que realment no tens cos zero, si tu vols.
I, en canvi, amb l'esquí no.
O sigui, poder practicar,
després d'haver fet la inversió,
després, per poder-lo practicar,
sobre ell he de fer una inversió,
si tu vols, cada cop o diària,
per poder-lo portar a terme, no?
Clar, aquells que els surt més a comptes,
és aquell perfil, m'imagino, jove,
que amb l'entrepà, la motxilla,
pugen a primera hora del matí,
baixen al vespre,
aprofiten fins a l'última hora, no?
I pugen el diumenge i tornen al mateix diumenge, no?
I quadren un cotxe i dormint a refugis,
com aquell que diu.
Si pots, i llauna i motxilla i tira amunt,
no, no, sí, sí, evident.
El que passa que, de totes maneres,
aquesta mentalitat cada vegada és més complicada, també.
Ens estem tornant, és el que t'anava a dir,
som massa senyoritos, Francesc.
Sí, sí, ens estem massa ben acostumats.
I tant, més enllà de l'esquí,
hi ha altres pràctiques, avui dia, de neu,
que, déu-n'hi-do, també els materials
estan en la mateixa línia que els esquís, no?
Sí, sí, tot el que és...
De fet, és que s'està fusionant bastant tot,
vull dir, tot el tema de l'esnow,
o abans es va començar com, si tu vols, com molt trencador,
o molt com una via completament independent,
i avui en dia això s'ha acabat.
És a dir, tot està bastant més fusionat.
És a dir, el mateix que esquí amb un diumenge,
la setmana següent per anar en taula,
a l'hora de comprar la roba, compra la mateixa roba,
vull dir que tampoc és més un tema d'aspecte personal o de moda,
aquí sí que realment influeix amb el textil molt la moda del moment,
més que no pas el fet que practiquis una activitat
i busquis una roba molt específica per un ús molt concret.
És el que et comentava abans,
que realment ens hem convertit més en una botiga de moda,
moltes vegades, les botigues d'esports,
que no una botiga específica d'esports.
De fet, les pistes cada cop s'assemblen més a una passarel·la.
Tu que em penso que ets esquiador o esquiador,
dius, escolta, potser que ens dediquem a esquiar.
Sí, ens hem d'amagar.
A cada estació, que realment sembla...
El pàrquing ja és una exposició de cotxes,
i l'estació, sí, el que deia, és una passarel·la molt.
La veritat és que...
Fixa't, i és una opinió personal de totes aquestes actituds,
que cadascú faci el que vulgui només faltaria,
però desvirtuen l'esport, no?
Aquells que us agrada i que sou apassionats de l'esquí.
El desvirtua una mica perquè sempre relaciona
amb un cert estatus, una manera de fer,
i hi ha molta gent que el que és és una apassionada
per la neu, per les pistes d'esquí,
per aquesta pràctica de l'esport.
Clar, realment s'està convertint en un esport elitista
pel poder adquisitiu que s'està exigint per poder-lo practicar.
És a dir, realment s'està posant en un pla bastant complicat.
Que entenc que el fet que les estacions,
les inversions que fan anualment
puguin ser multimilionàries,
però jo considero que un forfe avui en dia
a 40 o a 45 euros,
realment per mi és excessiu.
No res, Francesc...
Però bé, això és una opinió del que paga, no?
Clar, naturalment.
Això és com tot.
Sempre hi ha els dos costats de la moneda, no?
El que ho ha de pagar i el que...
I el que viu d'això, esclar, és normal.
És complicat.
Francesc Ferrer, t'agraï moltíssim
que hagis atès la nostra trucada,
perquè a més ens has donat aquestes dues vessants,
la del comerciant, com si diguéssim,
i la del malalt de la neu, si tu vols.
I la del malalt de la neu.
Podràs anar a esquí en guany,
tindràs oportunitat d'anar-hi.
Intentaré fins ara, encara no m'he pogut excavar,
perquè amb la feina per nosaltres és complicat.
Ara, en teoria, és quan comences a estar una mica més tranquil,
però amb la neu que hi ha, em sembla que haurem de marxar lluny.
Ja ho veurem, una miqueta lluny sí que caldran a buscar.
que arregli verd una vegada, tu, si no malament.
Perfecte.
Francesc Ferrer, encarregat de la botiga No Limits de Tarragona.
Gràcies.
Molt bon dia.
Adéu-siau.