Encetem nova temporada de l'Embalat i ho fem de la mà de Sant Pere.
Sant Pere era bon home i, a més a més, amo de les claus del cel i de la terra.
Ara és anfitrió d'un munt de festes que celebren arreu de Catalunya i és patró dels pescadors.
Sis poblacions catalanes incorporen el màrtir al nom de la seva població.
Així doncs, trobem que Sant Pere pot ser de Ribes, de Riu de Vitlles, de Torelló, de Vilamajor, de Sallavinera o simplement pot ser Sant Pere Pescador.
Són molts els indrets de Catalunya que veneren al Sant i que celebren en el seu honor la seva festa major o festa major petita.
Alguns d'ells són Reu, Sant Cogat del Vallès, Sant Pere de Ribes, Terrassa, Canet de Mar, Begú, Almazonao, Rubí, Vilamajor, Sant Pere de les Bueles, Gabac,
Calafell, Pere, Fita, Montmeló, Premià de Dalt, Abrera i Perefort.
I si fem un repàs als programes d'actes d'aquestes poblacions, trobarem que els actes clàssics com les xocolatades, els balls, les competicions esportives i les rebetlles en coca i foguera són la base de les festes de Sant Pere.
Tot i que els programes d'actes semblin tallats amb el mateix patró, hem trobat que alguna població s'atreveix a innovar.
Calafell, vila medieval de la comarca del Baix Penedès.
Celebra la festa de Sant Pere. Enmig de xocolatades, puxinelis per la canalla i trobades de puntaires, un acte destaca per sobre de la resta.
Estem parlant del Correbars Gaiombada.
Tot i que pertany a la família dels Correbars, no es tracta d'un recorregut pels bars de la població qualsevol,
sinó que es tracta d'una espècie autòctona en la que el recorregut de bar en bar s'ha de fer en Gaiombos.
Magda Joncosa, tècnica de cultura de l'Ajuntament de Calafell.
És d'anar, bueno, és una Gaiombada, això ve de Gaiombos, s'ha d'anar en Gaiombos,
però bueno, si no es vol anar ben bé en Gaiombos, es pot anar en banyador, en biquini, en pijama, en tanga, en pareo...
Bé, una miqueta així amb roba interior.
La iniciativa celebrarà dissabte a 30 a dos quarts de 12 de la nit.
Però aquí no acaben les rareses de la festivitat de Sant Pere.
Si és que per un moment marxem de la demarcació de Tarragona i anem a Rubí, per exemple,
trobarem un pregona, diguem-ne que molt modern.
Javier Gorrochaga.
No, si ja ho diuen ja, que, pagant, Sant Pere canta.
Antes, això no passava.
Els nostres avis, el dia de Sant Pere, s'abstenien de menjar pollastre per no ofendre el Sant Apòstol,
perquè els recordava el cant del gall quan l'apòstol va negar Jesús.
A casa nostra, els pescadors del Serrallo feien una processó presidida per una imatge de Sant Pere
que es remullaven ben bé al mar,
perquè els afavorís la pesca, els calmés el mar quan s'avalotés
i els protegís dels mals tràngols.
Els pescadors creien que la protecció del Sant Patró era més eficaç,
com més intensa fos la remullada.
Tot i que a la rebella de Sant Joan com a la de Sant Pere
s'encenguin fogueres amb trastos vells i llistons de fusta,
el material que s'utilitzava antigament era diferent en cadascuna de les nits.
Per una banda, al dia de Sant Joan es cremaven els mobles i trastos vells,
mentre que per Sant Pere eren els pescadors els que cremaven barques inservibles a la vora del mar.
El que sí que és força semblant són les coques que es menja.
menys en tant en una rebella com en l'altra.
Per acabar aquest embalat inaugural,
ho farem amb un parell de consells en forma de refrany popular.
Primer, busqueu-vos un amic que es digui Pere.
Segons el refrenyer popular, un asa i una somera tot ho paga Sant Pere.
I segon, aneu amb compte amb l'alcohol i la carretera,
i evitem allò que també recullen els llibres de tradicions de
Cada any, Sant Pere, un se'n queda.
Finalment, avui dilluns no s'ha detectat cap embalat instal·lat a la demarcació de Tarragona.
Seguirem buscant.
Són en les festes arreu de les comarques.
Són en el ritme de les dos-tres dances.
Dances de guerra, tabals i dos aïnes.
Són en les festes arreu de les comarques.
Balla la gent en les nostres places.
En els carrers i en les cases ocupades.
Espais d'un somni que creix amb nosaltres.
Balla la gent arreu de les comarques.
Parla la gent i parla de viure,
de viure a créixer en una terra lliure.
Parla la gent i només parla de viure,
de construir un futur més dignes.
Aquí i allà una cançó de guerra.
Marquem tabals el ritme de la terra.
Tenen notar sus grits d'esperança i guerra.
Griden dos aïnes, és grits de la terra.
És grits de la terra.
Grits de la terra.
És grits de la terra.
Grits de la terra.
Grits de la terra.
Grits de la terra.
Grits de la terra.
Gràcies.