El Teatre Metropol de Tarragona viurà aquest cap de setmana
la segona representació del cicle Metropol Familiar.
Molt encertat el nom del cicle,
perquè, de fet, anar a veure un espectacle d'alta qualitat
que rememori clàssics de la rondellística,
com els músics de Bremen,
no només desperten l'interès dels més joves, dels més petits,
sinó també dels adults,
que alguna vegada hem llegit o hem vist representat
aquest clàssic que van popularitzar els germans en Grim.
És un espectacle notable, segons han pogut saber,
i és que forma part d'una producció,
el primer espectacle de dansa, de fet, de producció pròpia,
del petit Liceu.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic
el director d'aquest espectacle, els músics de Bremen,
és en Joan Andreu Vallbé.
Joan Andreu, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies, primer que tot, per atendre la nostra trucada.
Ens agrada molt parlar d'espectacles
adreçats a un públic molt jove, infantil en aquest cas,
però familiar també en general,
i d'alta qualitat.
Ja fa anys, afortunadament,
es va perdre allò que per als nens i per als joves
no calia tampoc trencar-se molt el camp, no?
És cert, és cert,
perquè jo crec que justament és quan ens hem d'exprimir més les idees,
els esforços creatius,
perquè amb ells són els que hem d'engrescar,
vincular-se en totes les arts,
tenen tot el món per endavant,
tota la vida,
i per tant, doncs, és un moment
que ells tot això ho viuen en gran
fugositat i afervescència
i ells són els que han de continuar endavant amb tot això.
És un espectacle, com dèiem,
de producció pròpia del Petit Liceu.
Et sembla si parlem una miqueta
d'aquesta iniciativa del Petit Liceu?
I després ja entraríem a parlar de l'espectacle?
Sí, bé, doncs, de fet,
a través del Petit Liceu,
doncs, ens proposem,
tots els creadors, doncs, que hi col·laborem, no?,
anar aportant, doncs,
les diferents facetes teatrals,
fins i tot d'òpera i de dansa,
que és el que al Liceu està més especialitzat,
portar-ho al nivell dels infants.
Moltes vegades l'òpera, doncs,
sembla una cosa una mica llunyana,
pels adults, fins i tot pot ser
que en tinguem una idea ensupida, no?,
igualment la dansa és un llenguatge a vegades difícil, no?,
que per la seva abstracció,
doncs, sembla que no podem acabar d'entendre
i és qüestió que això, doncs,
trenquem aquests clixés
i que veiem, doncs, que realment és l'òpera i la dansa
i juntament, en aquest cas amb els titelles,
doncs, són unes fórmules expressives
que estan a l'abast de tothom
i, és més, fins i tot els adults,
moltes vegades,
acompanyant els infants a veure aquests espectacles,
s'engresquen posteriorment a dir,
a fer el pas d'anar a veure, doncs,
altres espectacles ja purament d'adults.
Els que ja no som nens,
lògicament, ni tan sols joves,
recordem la història dels músics de Bremen.
És una història que té un pes i un contingut
d'aquells contes que, quan ets petit,
vols que t'expliquin moltes vegades,
perquè té moltes lectures, té molts matisos,
ens ha arribat a través de la narrativa,
a través de la paraula,
ja sigui de forma oral o a través de la lectura.
En aquest cas, el plantejament arriba
en música, dansa i titelles.
No hi ha paraula, en aquest cas?
Hi ha paraula, també, sí.
També hi ha paraula.
No us falta de res, eh?
Sí, sí, sí.
Aquesta proposta, doncs,
arrenca justament del centre de titelles,
que ja prèviament havíem fet un muntatge
que era Hansel i Gretel,
amb òpera amb cantants i titelles.
Ara aquí vam fer el salt, doncs, cap a la dansa,
però justament, doncs,
fent tota aquesta amalgama de les arts,
que és la plàstica dels titelles,
l'expressivitat del titella,
amb el cos del ballerí
i la narració d'un actor
i fins i tot d'un músic en viu,
que juntament amb la música registrada,
doncs, donen força
i donen expressivitat a dalt de l'escena.
És un treball en què ballerins i titelles,
com qui diu, es congenien.
El titella es resumeix
amb un cap gros de cadascun dels animals,
uns caps grossos,
que en les mans del titella,
del titallaire,
que en el cas és el ballerí,
doncs, esdevé un personatge.
Podem fer la lectura d'una banda del ballerí,
de l'altra del titella
i la podem fer a la vegada, també,
d'aquest cap amb el cos del ballerí,
com si el cos del ballerí formés part
o fos l'extensió,
el cos d'aquest cap
que és el titella.
Hi ha tots els personatges clàssics
del conte El gos, el gat, el ruc i el gall,
m'imagino.
Exacte.
Hem partit d'aquesta història,
n'he fet una adaptació
de cara al món de la dansa.
En aquest cas,
tothom sap
que són uns animals
que descontents amb la vida quotidiana
que porten,
volen esdevenir músics
i se'n van cap a Bremen.
En aquest cas,
els animals senten la música dins seu,
dins del seu cos,
i això els fa saltar i ballar
sense que ells mateixos
en siguin conscients.
Fins que algú des de fora els diu
ei, vosaltres potser no ho sereu mai de músics,
però si us n'heu adonat,
sou uns grans ballerins
perquè no hem vist mai al bosc
uns animals que vagin tan bé com vosaltres.
És a dir,
hem portat l'aigua cap al molí de la dansa
i veure com la música i la dansa
s'interrelacionen.
A vegades,
un tira cap al camí de ser músic,
altres cap al camí d'interpretar
aquesta música amb el seu cos,
com és el món dels ballerins.
La rondellística és molt rica,
és universal.
Clar, jo,
no sé vosaltres,
a l'hora de triar
una determinada història,
una determinada faula,
perquè ho agafeu aquesta
i no pas una altra.
què us va impulsar a triar aquesta?
De fet,
els clàssics sempre ens retornen
perquè sempre som capaços
de descobrir en ells
aquest pòsit que encara avui dia
és latent en la nostra vida.
En el cas dels músics de Bremen,
jo recordo quan era petit i llegia,
que era un conte que a mi em decebia,
em deixava decebut.
Llegia,
veia aquells animals
tota una expectativa,
volien anar cap a Bremen
a ser músics,
després pel camí
es trobaven una casa
on hi havia uns lladres,
ells els foragitaven,
els hi feien por
i ells es quedaven a viure
en aquella casa
i com que s'hi estava tan bé,
doncs ja no es preocupaven
d'ara més
i s'oblidaven de ser músics.
Sí, aquest és el final tradicional.
Exacte.
Llavors a mi això
em sublevava una mica,
pensava,
i on queda tot aquell anhel,
tota aquella il·lusió
de ser música?
On és?
Aquí a la primera de canvi
ja ens oblidem
dels nostres ideals,
això no pot ser.
Aleshores,
tot i respectar
que el conte va per aquí,
en escena
doncs
s'hi dóna el tom
i dir
això
va cap a una altra banda
en aquest cas
i és que
aquests animals
evidentment
no poden ser músics,
però és això
que us he dit,
poden arribar a ser ballarins
perquè senten
la música dins
i és més,
llavors es queden a viure
en aquesta casa
al bosc
on hi viu un personatge
que és el que els fa
aquesta reflexió
i es queden a viure allà
i a partir d'aquell dia
fan que allò
que per ells
és una festa
sigui també una festa
pels altres animals
del bosc
i cada dia
inviten a tots
aquests altres companys
que vinguin
a participar
d'aquesta festa
que és una festa
del ball.
Doncs encara
sort que heu canviat
el final
perquè era un final
molt resignat
era un final
i tenint en compte
l'aspecte aquest
lliçonador
que tenen els contes
i pedagògic
han de fer
aquest final
resignat
passiu
renunciant als somnis
trobo que aquest
que heu fet
és com a més
engrescador.
I és que jo crec
que als somnis
no hi hem de renunciar mai
potser els hem d'adequar
moltes vegades
i ens somnis
que no els podem
realitzar
al peu de la lletra
però a veure
si nosaltres tenim
a dins
aquest afany
de fer una sèrie
de coses
d'alguna manera
d'una altra
nosaltres
és l'aportació
que podem fer
a la societat
i tenim el compromís
de fer-ho.
Joan Andreu
si m'equivoco
ja em corregiràs
però el vau estrenar
l'octubre
de l'any passat
aquest espectacle?
Sí, exacte
sí, sí
es va estrenar
al teatre del Liceu
i ho faria
unes quantes representacions
i us han vist
al teatre del Liceu
després s'han fet
al teatre de Cornellà
i ara doncs
ja està de gira
tot i que aquest espectacle
també
any rere any
durant uns quants
doncs
es anirà fent
també al teatre del Liceu
i al petit Liceu
de Cornellà.
Ha agafat
un prestigi
al teatre
l'espectacle familiar
l'espectacle infantil
quan darrere
hi ha un segell
com el del Liceu
a banda dels professionals
que hi treballeu
esclar.
És cert que...
Això de les marques
ja saps tu
que som una mica
tontets tots plegats
les marques són importants
nosaltres també
ens adonem
que els treballs
que fem al centre
de ditelles
doncs
ja tenim també
una clientela
que ens segueix
això doncs
també ens posa
una mica
a vegades
la pell de gallina
de dir
ens hi hem d'esforçar
i hem de fer
un màxim de bé
que és el que procurem
sempre
però és que
a banda d'això
és que és cert
també que quan es produeix
un treball ben fet
és indiferent
que sigui per infants
o sigui per adults
és més
quan és un espectacle
que és per pares
i fills
per adults
i joves
per totes les generacions
jo crec que és sempre
una gran troballa
perquè ens dona l'ocasió
que grans i petits
puguem dialogar
a partir d'una experiència
que hem tingut en comú
no hi ha masses experiències
així en comú
i en viu
com és el teatre
que ens permetin
després
doncs
dialogar
que és el que ens cal
Joan Andreu
no volia ser descortès
ni de bon tros
perquè el Centre de Titelles
de Lleida
és un referent
en el món titallaire
no d'ara
sinó ja de fa temps
i és la capital
de la titella
podríem dir
arreu de Catalunya
quan feia referència
al Liceu
no era en cap cas
menys tenir
diguem-ne
el vostre treball
el que passa
que és allò
que dèiem
de les marques
i el fet de la música
i la dansa
i tot això
que explicàvem
és evident
sempre és un referent
que la gent
li dona seguretat
que quan algú
li dona l'imprompte
que esteu preparant
per un futur
perquè segur
que esteu pensant
el Centre de Titelles
seguim produint espectacles
estem preparant
ara el que estem
a les portes
i avui hem fet
la roda de premsa
és de la Fira
de Titelles de Lleida
i com sabeu
és una de les activitats
del Centre
que ve a la Capdalt
perquè ens porta
molta feina
és una cita
que tenim cada any
amb els professionals
els programadors
i amb la mateixa
ciutat de Lleida
i de tota la gent
que ve a Lleida
a veure la Fira
una plataforma
de mercat
per espectacles
de Titelles
i al mateix temps
una gran festa popular
això
tindrà lloc
a partir del dia 3 de maig
i per tant
ara estem ja
ultimant-ho tot
i hem fet la roda
de premsa
donant a conèixer
en què consistirà
aquest any
la Fira de Titelles
Ens ho apuntem a l'agenda
a partir del 3 de maig
Lleida està aquí mateix
i val la pena
acostar-s'hi
de moment
la cita
la tenim
aquest cap de setmana
al Teatre Metropol
per cert
no t'ho he preguntat
perquè no sé
si és necessària
la pregunta
i la resposta
hi ha unes edats
per totes les edats
ja ho sabem
però hi ha unes edats
diguem-ne
com a més adients
per a aquest espectacle
a partir de quina edat
oi d'una altra manera
que el món
pel que fa a la dansa
tot i que és molt plàstic
i molt referent
els nens una mica
més grandets
el poden entendre
bé
però hem vist
que cada vegada
el públic és més jove
el públic que va
ho hem vist a Cornellà
ho hem vist al mateix Liceu
hi ha gent que ve amb cotxets
i tot al teatre
no?
i els nens
doncs jo crec
que ho entenen
resten bastant
bocabadats
davant del que va succeint
perquè també
encara que
crec que potser
ja dic
aquest món
de la dansa
del moviment
és més abstraient
i es dirigeixi
més a nens
una mica més grandets
de posem
de 6-7 anys
però fins i tot
els més menuts
com que van veient
l'aparició constant
de nous elements
el moviment
que no s'atura
l'actriu
que fa al mateix temps
d'enllaç
entre el que està succeint
amb la dansa
i la història
crec que és
un espectacle
que arriba
a tots
doncs no ens ho perdrem
ja t'ho asseguro
ara
i t'agraïm moltíssim
la teva atenció
moltíssimes gràcies
Joan Andreu Ballbé
director
artístic
en aquest cas
d'aquest espectacle
del Centre de Titelles
de Lleida
una producció
del mateix centre
i el Gran Teatre de Liceu
moltíssimes gràcies
bé
gràcies a vosaltres
per divulgar-ho
i espero
que el públic
de Tarragona
també em pugui fer
força
fins a la propera
bon dia
adeu
adeu-siau