Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Ja ens acompanya el responsable del Servei Català de Trànsit a Tarragona,
senyor Josep de l'Almó.
Senyor de l'Almó, hola, molt bon dia.
Bon dia.
Gràcies per acceptar la invitació del matí de Tarragona Ràdio.
52 víctimes mortals a les carreteres de la demarcació
durant el passat 2006.
És una xifra inferior, notablement inferior,
a la dels últims anys,
però suposo que continua sent una xifra,
malauradament, encara massa elevada, no?
Sí, efectivament.
hem pogut constatar, si fem una anàlisi
de l'accidentalitat que tenim a la zona del Camp de Tarragona
des de l'any 2000 fins al 2006,
que són els anys que tenim tancats,
comprovem que efectivament el nombre de morts el 2006
és el més baix d'aquests darrers anys.
No obstant això, com bé diu vostè,
aquests resultats han de millorar a la força,
perquè els objectius que tenim marcats
és reduir la sinistralitat
i, per tant, no es pot baixar la guàrdia en cap moment.
Doncs al contrari.
Per què creuen vostès les autoritats de trànsit
que s'ha produït aquesta davallada significativa?
Perquè si fem un cop d'ullar les dades,
l'any 2000 ens podem trobar
que hi havia 74 víctimes mortals
a la xarxa interurbana de la demarcació
i ara ens situem en aquesta 52,
una davallada, per tant, considerable.
Quins creuen vostès que han estat els factors
que expliquen aquesta disminució de víctimes mortals?
Bé, efectivament, i no és una, diguéssim,
una característica específica de la zona de Tarragona,
sinó que, en general, a tot Catalunya,
la sinistralitat es ve reduint, afortunadament,
any rere any, malgrat que el parc mòbil
es veu incrementat.
No només perquè cada cop hi ha més motorització
en relació a la ciutadania,
sinó perquè cada cop són més gent
residint en el territori.
Els factors que poden influir són múltiples.
Tant poden fer referència a la conscienciació del ciutadà,
barra conductor,
tant pel que fa al compliment de la normativa,
com, és a dir, pel que fa referència
a la seguretat activa en la circulació,
és a dir, respectar els límits de velocitat,
la senyalització vertical-horitzontal,
com pel que fa referència a la passiva,
increment de l'ús del cinturó o del cas, per exemple,
com també podria ser per l'increment
dels sistemes de vigilància
que ha establert el Servei Català de Trànsit
a través de la instal·lació dels radars fixos
a les carreteres,
increment de patrullatge,
de controls d'alcoholèmia
per part de Mossos d'Esquadra,
millora de punts negres de la xarxa aviària...
Per tant, seria una espècie de conglomerat,
una multiplicitat de factors
que donen com a resultat
que, efectivament,
la sinistralitat, afortunadament,
es va reduint,
el que passa que potser
no al ritme que tots voldríem,
perquè una vida és una vida
i, lògicament,
tot allò que pugui accelerar
la reducció en la sinistralitat
és un objectiu claríssim
pel Servei Català de Trànsit.
Fa uns dies que aquestes dades
de sinistralitat
a les carreteres tarragonines
estan damunt de la taula,
ja s'han comentat.
Una altra dada
que segurament, però,
no s'ha comentat tant
és el nombre de morts
en vies urbanes,
en accident de trànsit
en vies urbanes
durant l'any passat,
una dada també força significativa,
ja que una dotzena de persones
van perdre la vida.
Segurament no se'n parla tant
en els mitjans de comunicació
d'aquests atropellaments
o d'aquests accidents
a dins de les poblacions, no?
Sí, pensi vostè
que l'accident en via urbana
té unes característiques
molt peculiars
en relació
als que tenen lloc
a la via interurbana.
En primer lloc,
són més nombrosos,
hi ha més accidents,
hi ha més densitat
de circulació,
més vianants,
més cruïlles,
lògicament,
la possibilitat
de tenir una topada
és molt superior
que anant en via interurbana.
lògicament també
les conseqüències
són menys greus
també,
en general,
a la via urbana
que a la via interurbana.
Però si constatem
que hi ha una certa resistència
a la reducció
de la sinistralitat
en zona urbana,
per exemple,
així com estem parlant
que del 2000,
de l'any 2000,
al 2006,
detectem una reducció
progressiva
de la sinistralitat
en la via interurbana,
és a dir,
a carretera,
copsem també
que a la zona urbana,
per exemple,
han patit
un increment
d'un 20%,
el que és la demarcació
de Tarragona
del 2006
en relació al 2005.
Han passat
de 10 víctimes mortals
a 12.
Això, lògicament,
ens preocupa,
ens preocupa,
no,
l'objectiu del Servei Català
de Trànsit Primordial
és encarregar-se
de la vigilància
de la regulació
del trànsit
i la prevenció
d'accidents
a la via interurbana,
a la carretera,
però també tenim,
lògicament,
preocupació
i tenim
que controlar
i donar suport
als ajuntaments
a l'hora de reduir
la sinistralitat
en via urbana
i fruit d'això,
per exemple,
està el fet
que el Servei Català
de Trànsit
està potenciant
l'assignatura
de plans locals
de seguretat viària
amb els ajuntaments
per tal de millorar
els índexs d'accidentalitat
que estan patint
les zones urbanes.
Aquests plans locals
ja s'han signat
amb algunes poblacions
de la demarcació,
un poc,
Tarragona
és una d'elles.
Podem recordar
exactament
què inclou,
quines són les mesures
que impulsen aquests plans?
Bé, a través del Servei Català
de Trànsit
es posa a disposició
dels ajuntaments
i de les seves policies locals
la possibilitat
d'establir
com hem dit
uns plans locals
de seguretat viària
que consisteix
bàsicament
en que a través
d'una enginyeria
especialitzada
en el tema
es dona suport
a l'Ajuntament
per tal que es detectin
quins són
els punts
d'accidentalitat
o els factors
que concorren
a l'hora de produir-se
accidents
en el municipi
en concret.
Es fa un estudi,
es fa una anàlisi,
es fa una fixació
d'objectius
a assolir
i un seguiment
i a partir d'aquí
es marquen unes pautes
que cal anar controlant
per veure si el pla
s'ajusta
al que s'havia previst
o no.
Estem en fases preliminars,
tot just
s'acaben de signar
aquests plans locals
de seguretat
però esperem que
un cop s'engeguin
i tirin endavant
i s'analitzin
les causes
dels accidents
i s'apliquin solucions
doncs puguin millorar
les estadístiques
en zona urbana.
Properament,
per tant,
obtindrem una radiografia
dels accidents
de trànsit
a la ciutat de Tarragona
per intentar
esbrinar
quines són les causes
i òbviament solucionar-ho.
Seria
com fer una radiografia
de la ciutat,
detectar
on es produeixen
els accidents,
per què es produeixen
els accidents,
si cal millorar
la senyalització,
si cal millorar
alguna rotonda,
interseccions,
etcètera,
etcètera.
És una radiografia
com bé diu vostè,
global
de la ciutat.
Les autoritats de trànsit,
la Conselleria d'Interior
i de fet
tots els ciutadans
intenten,
fan tots els esforços
possibles
per reduir
la sinistralitat
de les carreteres.
A més a més,
hi ha un incentiu
o un objectiu
és la data del 2010
perquè des de la Unió Europea
s'ha marcat aquesta data
el 2010
com una data clau
per intentar reduir
tenint en compte
els 10 anys
aquest període,
aquesta primera dècada
de l'any 2000
del segle XXI
intentar reduir
a la meitat
la sinistralitat.
Catalunya,
ho hem comentat,
està en la bona línia
però no sé
si hi arribarem.
Com ho veu?
Doncs és complicat,
la veritat,
no és fàcil.
No és fàcil
per molts factors.
En primer lloc,
perquè la mobilitat
any rere any
es va incrementant
en general
a tots els països.
En segon lloc,
perquè Catalunya
està patint
una forta pressió demogràfica.
És a dir,
no som els mateixos habitants
del 2007
que els que érem
l'any 2000.
i ja li dic
que és difícil
però l'objectiu
és l'objectiu
i s'ha d'intentar assolir.
No diem
que no hi podrem arribar,
diem que està difícil
i que esmerçarem
tots els esforços
que calguin
per tal d'assolir-los.
Anem en una línia,
si veiem
l'estadística
d'accidentalitat
i el nombre
de víctimes mortals,
hem reduït
en un període
de 6 anys
dels 74 víctimes mortals
a 52.
Això vol dir
que són 22 víctimes mortals menys.
Si seguíssem la progressió
potser podríem arribar.
Ho hem d'intentar
de totes totes.
Farem els esforços
que calguin.
S'ha implantat
el permís per punts
des de fa 6 mesos
que està en vigor.
Tot just pensem
que aquest any
començarà a tenir
els seus efectes.
Continuem la línia
d'instal·lar radars fixos
per les carreteres
de la demarcació
i de tot Catalunya.
S'incrementen
els controls d'alcoholèmia.
Es mira,
com dèiem abans,
de signar
plans locals
de seguretat viària
per millorar
la seguretat
en la circulació
en zona urbana.
Es fan estudis
sobre punts
de sinistralitat
a la carretera
tant per part
de l'administració
com per part
d'entitats
tipus RAC
que ens assessoren
en aquesta línia
i per tant
l'objectiu
està aquí
i amb aquesta línia
hem de treballar.
El 2010
veurem
si realment
s'han assolit
o no s'han assolit
però vull deixar
constància
que no només
és un objectiu
que té l'administració
que no podem
anar sols
amb aquesta cursa
per si em permet
l'expressió
sinó que és una responsabilitat
de la societat
en general.
Les víctimes mortals
ens afecten
a tots
per desgràcia
amb uns de més a prop
altres de més lluny
però tothom té
algun amic
o algun familiar
que o bé ha mort
o bé ha quedat
fèrit greu
amb un accident de trànsit
i per tant
això és una xacra
que hem de mirar
de reduir
a la mínima expressió.
Ara parlarem
si li sembla
de la implantació
del carnet per punts
d'aquesta tasca
que vostès es realitzen
amb els radars
però m'agradaria
preguntar-li
sobre la xarxa viària
de la demarcació
de Tarragona
perquè vostès han comentat
en alguna ocasió
que les característiques
de la xarxa viària
segurament no ajuden
en aquest sentit
a reduir la sinistralitat
i moltes vegades
es focalitza
aquesta atenció
en una via
en concret
la Nacional 340
que si fem un cop d'ull
a les dades
de sinistralitat
d'aquest 2006
veiem que
malauradament
un altre any
va ser la via
en què es van registrar
més accidents mortals
un total de 13-15 persones
van perdre ahir la vida
intentar millorar
la xarxa viària
intentar sobretot
millorar la Nacional 340
creu-vos que seria
una prioritat
o hauria de ser
una prioritat?
Sí
la Nacional 340
és una via
que any rere any
no és novetat
no és notícia
és la que registra
els índexs
d'accidentalitat
més elevats
de la zona
a Tarragona
no és cap sorpresa
si tenim en compte
que és una via
convencional
és a dir
amb un carril
per sentit
amb una intensitat
elevadíssima
de circulació
i amb unes peculiaritats
molt concretes
que la fan
altament perillosa
pensem vostè
que per exemple
hi ha circulació
de vianants
de bicicletes
hi ha fins i tot
establiments comercials
arran de la mateixa
carretera Nacional 340
campings
hotels
accessos a platges
és una carretera
complicada
una carretera complicada
i no ho hem descobert
nosaltres
sinó que és una evidència
crec que per tothom
que l'hagi utilitzat
alguna vegada
a la seva vida
i crec que tots els que
ens estan escoltant
ara mateix
saben com és
la Nacional 340
està en aquest moment
en fase de millora
amb una bona part
de la demarcació
s'està habilitant
com a autovia
i per tant
tot això
entenc jo
que ens ha de donar
resultats
esperançadors
amb el que fa referència
a l'accidentalitat
hi ha altres vies
també
que any rere any
pateixen un major nombre
d'accidents
com pot ser la P7
per la seva pròpia
naturalesa també
és una via vertebradora
del territori
travessa la demarcació
de Tarragona
de nord a sud
són molts quilòmetres
hi ha una elevadíssima
intensitat de circulació
fins al punt
que
ja s'ha arribat
a l'acord
de la seva ampliació
fins a Salou
amb tres carrils
per tant
hi ha una certa saturació
i lògicament
també és una via
que ens presenta
molts accidents
a banda d'això
doncs
les altres vies
com poden ser
la C14
la nacional 420
la 240
i no podem oblidar
un fet
que se'ns ha constatat
aquest any 2006
i és que
s'està
registrant
un cert increment
de l'accidentalitat
amb el que fa referència
a via secundària
a vies
que no són principals
i on acostumen
a estar implicades
moltes persones
del territori
de la zona
on es produeix l'accident
gent que teòricament
es coneix molt bé
que sabia
que potser
va més confiada
del compte
exactament
això
ho estem detectant
darrerament
i ens preocupa molt
lògicament
els esforços
amb què fa referència
a la instal·lació
de radars
sistemes de vigilància
patrullatge
de mossos d'esquadra
es concentren
principalment
a les vies
més importants
com pot ser
la P7
la 340
240
420
però no podem oblidar
que també
s'ha d'incidir molt
amb el que és
la xarxa secundària
perquè també
per desgràcia
tenen
un increment
de l'accidentalitat
Parlem
si li sembla
a senyor
de l'Olmo
del carnet per punts
aquesta mesura
que va entrar en vigor
a mitjans
de l'any 2006
una mesura
força mediàtica
si ens permet
l'expressió
i que a més a més
va aixecar
força expectatives
tenint en compte
els bons resultats
que sembla
que ha tingut
tant d'altres països
d'Europa
on ja és vigent
vostès van presentar
la setmana passada
es va comentar
que s'estan tramitant
prop de 16.000 expedients
que aquestes denúncies
comportaran
quan es facin efectives
si es fan en ferm
la retirada
de més de 50.000 punts
però vostès
també van comentar
que el procés administratiu
d'aplicació
d'aquestes mesures
de carnet per punts
segurament va una mica
més lent
del que estava previst
és així?
Bé, sí
com diu vostè
això va entrar en vigor
ja fa mig any
una mica més de mig any
concretament
l'1 de juliol
de l'any passat
i les estadístiques
que tenim
de Tarragona
són les que
ja vam donar
l'altre dia
a la roda de premsa
que si vol
l'hi reitero
ara
a 31 de desembre
s'havien tramitat
o s'estaven tramitant
més de 16.000 expedients
que comportaven
més de 50.000 punts
i ja s'havien dictat
1.706 resolucions fermes
i recorribles
en via administrativa
que comportaven
5.224 punts
de retirada
per conductors
de Tarragona
i de fora de Tarragona
però que havien comès
la infracció
dins de la demarcació
bé
el fet que
siguin resolucions
fermes
i que per tant
la pèrdua de punts
sigui ja efectiva
no vol dir
que efectivament
aquests punts
es retirin
automàticament
pensi que el sistema
està articulat
de tal manera
que la competència
per gestionar
el registre
de conductors
la té reservada
a l'administració
de l'estat
concretament
la direcció
general de tràfic
i el que fa
el servei català
de trànsit
hores d'ara
és enviar
totes les dades
dels conductors infractors
i dels conductors sancionats
en aquest temps
perquè facin
la notació
informàtica oportuna
i les notificacions
que calguin
davant dels conductors
que perdin el crèdit
de 12 punts
o de 8 punts
en funció
de la seva antiguitat
per entendre'ns
vostès s'encarreguen
dels tràmits
purament administratius
enviant la informació
a Madrid
a la DGT
i és la DGT
que ha de fer efectiva
aquesta excepció
dels punts
nosaltres som els que imposem
la sanció
i la DGT
és el que la nota
a partir d'aquí
jo el que li puc dir
és el que hem fet nosaltres
com a servei català
de trànsit
que són aquests resultats
la fotografia
31 del 12
és aquesta
però clar
aquesta altra fase
ja no depèn
de l'administració
de la Generalitat
sinó que depèn
d'un altre organisme
i serien aquests
els que estarien
més en disposició
d'informar
amb detall
de com es començarà
a aplicar
i quines seran
les primeres retirades
de permisos
però és evident
que això ha de caure
en cascada
perquè és acumulatiu
i per tant
ha arribat
un període
de venciment
endent a caer
en massa
les retirades
de punts
i per tant
entenc jo
que les retirades
de permisos
també
però tenint en compte
que d'acord
que no és competència
seva
que és extracció
el fer efectiu
d'això
segurament
sis mesos
cinc
quatre mesos
no és un període
de temps
massa llarg
si ja hi ha
una sentència ferma
si ja és recorrible
tal com tenim la normativa
no
tal com tenim la normativa
no
perquè
pensi vostè
que des del moment
en què el Mossos d'Esquadra
fa la denúncia
el secret de la trànsit
la tramita
poden haver
alegacions
per part del ciutadà
eventualment
es poden produir
aquestes alegacions
s'han d'examinar
posteriorment ve la resolució
que en aquest cas
seria sancionadora
si comporta
la retirada del permís
perdó
del permís
del permís
o dels punts
i llavors
hi queda encara
la fase
del recurs
d'al·legacions
eventual
s'ha de deixar
transcorrer el mes
si es presenten
recursos d'alçada
s'han de resoldre
s'han d'examinar
i tot això comporta
un transcurs
del temps
quan estem parlant
de sis mesos
és una mitjana
hi ha altres
que es resolen
amb un mes i mig
si no hi ha
alegacions
o no hi ha recursos
això el que vull dir
és una mitjana
com que encara
no s'ha fet efectiva
la retirada
de cap d'aquests punts
des del servei català
de trànsit
tampoc no s'ha pogut
començar a aplicar
fer funció
un seguit de cursos
que vostès tenen preparats
perquè aquells conductors
que hagin perdut part dels punts
puguin recuperar-los
sí efectivament
hi ha dos tipus de cursos
com vostè ja sap
hi ha el curs
per recuperar punts
i el curs
per recuperar el permís
quan se desperta
el crèdit
total
tenim tres centres
dins del que és
la província de Tarragona
habilitats
una a Tarragona
una a Reus
i una a Tortosa
a hores d'ara
no tenim coneixement
que s'hagi impartit
cap curs
aquesta és la realitat
a data d'avui
no s'han impartit cursos
però esperem
que s'activi ràpidament
perquè
retirar des de punts
sí que n'hi ha
i per tant
això ben aviat
ha de ser efectiu
per acabar
per acabar
aquesta entrevista
ens agradaria
parlar dels radars
un mecanisme
del qual
el servei català
de trànsit
en fa una
una valoració positiva
i de fet
vostès per aquest 2007
tenen previst
fins i tot
més instal·lar
més radars
a la zona
en concret
sis nous radars
a les carreteres
de la demarcació
és així
bé
serien sis
a la zona del camp
i quatre
a Terres de l'Ebre
deu en total
serien deu a la província
per entendre'ns
estan contents
de la feina
que fan els radars
bé
estem
és un element útil
en el sentit
que
és
és un vigilant permanent
de la xarxa viària
i permet
doncs
que els efectius policials
es puguin concentrar
en altres zones
per tant
totes aquelles zones
que fins ara
havien de cobrir
Mossos d'Esquadra
zones de sinistralitat
punts negres
i de més
estiguin coberts
per un mecanisme automàtic
per una màquina
i que els recursos
es puguin esmerçar
per exemple
amb el que dèiem
en centrar-se
també en vigilar
la xarxa secundària
perquè també
ens estan produint accidents
però no
requereixen
instal·lació
d'un radar fix
per intensitat
de circulació
per volum global
d'accidents
tenen com a mancança
el fet que
lògicament
el conductor habitual
ja sap
on està
el radar
de fet
els radars
estan degudament
senyalitzats
exactament
amb la qual cosa
l'efecte
també té
una certa
caducitat
estem detectant
estem detectant
que hi ha
conductors
que infringeixen
el límit de velocitat
fins uns metres
abans
del radar
passen al radar
la velocitat controlada
i després
tornen a incrementar
d'aquí també
que els Mossos d'Esquadra
facin controls
periòdicament
en zones
adjacents
als radars
fixes
precisament
per detectar
aquestes
infraccions
que cometa
el conductor
per dir-ho d'alguna manera
habitual
però sí que és una arma
molt efectiva
de fet
la velocitat
s'ha reduït
en certs punts
i en zones
on tenim
una certa accidentalitat
per exemple
s'està atacant
de manera efectiva
ja tenen previst
on instal·laran
aquests nous radars?
sí
principalment
la zona en què
pensem actuar
és la Nacional 340
aquesta és la via
principal
per aquests motius
que li he donat
no podia ser
d'una altra manera
tenim intenció
de tapar
per dir-ho d'alguna manera
la ferida
que ens produeix
aquesta carretera
i a partir d'aquí
amb un progressiu
increment
d'aquests aparells
anar cobrint
les principals
vies de la demarcació
però segurament
la voluntat
que tenim ara
per ara
és crear una espècie
de corredor
simplement l'expressió
segur
a la Nacional 340
que vagi
des de la zona
de Bellver
i l'Arbós
fins al Canà
això és el que
ara mateix tenim
nosaltres pensat
i això és el que
pensem fer ara mateix
els radars
i ara sí
ja per acabar
són unes màquines
uns objectes
que han patit
i també a la demarcació
diferents
atacs de vandalisme
són constants
el degoteig
de notícies
que ens informen
de les pintades
o de la crema
d'alguns d'aquests
radars
vostès han hagut
de reposar
algun d'aquests
radars
els últims mesos
de la demarcació
sí
efectivament
periòdicament
es produix
algun acte
vandàlic
en alguna
d'aquestes
instal·lacions
i intentem
reposar-ho
el més aviat
possible
per exemple
Vallmoll
va patir
un acte
vandàlic
el radar
que ja ha situat
a la Nacional 240
ja hi comptem
amb això
és una llàstima
que sigui així
perquè
entenem
que aquests aparells
tenen una funció
important
que és la de mirar
que els conductors
redueixin la velocitat
pensi vostè
que la finalitat
en si
no és recaptadora
perquè estan
debudament
anunciats
tots
per tant
no té
l'efecte
sorpressiu
sinó
simplement
l'efecte
de fer
que en aquells
punts
on interessa
especialment
que la velocitat
es redueixi
es faci
efectiva
això
intentarem
establir
mesures
de control
i vigilància
per evitar
aquests actes
vandàlics
a través
de càmeres
de vigilància
de sistemes
d'alarma
i de més
però sí que realment
és un fet
que es ve produint
periòdicament
amb algun radar
que sí que pateix
algun acte
de vandalisme
senyor
Eusebide Lelmó
responsable
del Servei Català
de Trànsit
a Tarragona
gràcies
per comentar-nos
aquestes dades
avui al matí
de Tarragona Ràdio
i esperem
que aquest 2007
es mantingui
i s'accentui
encara més
aquesta tendència
a la reducció
de la sinistralitat
esperem-ho
moltes gràcies
bon dia
a veure bon dia