Les 10 del matí, pràcticament 13 minuts.
Estem a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
parlant, com dèiem, durant uns minuts de política
i de la precampanya per a les eleccions municipals del 27 de maig.
Unes eleccions que, en el cas de la ciutat de Tarragona,
comptaran amb la presència de diverses candidatures
de formacions polítiques que, en aquests moments,
no tenen representació a l'Ajuntament de Tarragona.
Una d'aquestes formacions és Ciutadans,
partit de la ciutadania, que presentarà de cap de llista
Jaume Climent, una persona de 38 anys nascuda a Tarragona,
que ha viscut sempre en aquesta ciutat,
diplomat en ciències econòmiques per la Universitat de Saragossa
i gerent d'un col·legi concertat de la nostra ciutat.
Avui, justament, l'hem convidat a Jaume Climent
als Estudis de Tarragona Ràdio per presentar-lo
i perquè ens expliqui les principals propostes i objectius
de ciutadans aquí, a la ciutat de Tarragona.
Senyor Climent, bon dia.
Molt bon dia.
Bon dia i benvingut al matí de Tarragona Ràdio.
La primera pregunta, gairebé des d'un punt de vista personal,
per què ha decidit encapçalar,
ser el cap de llista de Ciutadans,
partit de la ciutadania, en aquestes eleccions municipals
del 27 de maig?
Doncs, a nivell personal, per una raó de responsabilitat.
A nivell no tan personal,
ens vam engrescar en aquesta nova aventura que és Ciutadans,
arrel del manifest que van signar els 15 intel·lectuals que els hi ha anomenat la premsa,
l'Albert Boadella, el Félix de Azúa, l'Arcadi Espada, etcètera, etcètera.
i es va conformar un moviment social molt dinàmic, molt intens,
que va acabar sent el partit de Ciutadans el 2006
i, bueno, dintre d'aquesta dinàmica,
doncs, amb un plus de responsabilitat,
quan l'agrupació de Tarragona m'ho va proposar,
doncs, vaig acceptar.
Jaume Climent, per tant, és una persona vinculada a Ciutadans ja des de fa mesos
i, tot i que no sigui una persona coneguda en amplis sectors de la ciutat,
és a dir, ja fa temps que està treballant dins de Ciutadans.
Sí, Ciutadans, com dèiem, és una formació nova,
com a partit polític des del juliol del 2006,
però com a moviment des de juny, crec recordar, el 2005,
com a moviment que va generar aquest manifest primer dels 15 firmants.
Jaume Climent és el cap de llista,
té ja decidida o pràcticament decidida i enllestida la llista,
la resta de membres que l'acompanyaran a vostè
en les propostes que presentaran els ciutadans de Tarragona?
Sí, absolutament.
El que ens ha agafat una mica amb el pas canviat
és la llei aquesta de paritat,
però suposo que com a tothom, encara que no ho diguin,
però sí, evidentment, no és una cosa improvisada,
és una cosa que es fa amb molta responsabilitat i amb molt de criteri.
Podem anunciar o podem comentar els noms d'algunes persones,
el 2, el 3, el 4 de la llista,
els perfils professionals de la gent que hi ha a la candidatura de ciutadans?
Sí, sí, el número 2 és el Joaquim Maldonado,
cirurgia de l'Hospital Joan XXIII,
el número 3 és Maria Jesús González,
que és professora de llengua castellana a l'Institut de Tarragona,
el número 4 és l'Antonio Piqué, psicòleg clínic i professor molts anys
de l'Institut Martí Franqués, que va ser, a més a més,
el cap de llista per les autonòmiques passades de la marcació de Tarragona,
etcètera.
És un ventell d'ons molt ampli.
Molt ampli, perquè som molt, molt, molt heterogenis,
volem ser això precisament,
un reflex de la societat, que és el que som,
perquè nosaltres vam néixer no d'una manera premeditada,
sinó al voltant d'un manifest,
que era una quartilla,
amb 5 idees,
i aquestes 5 idees van aglutinar més de 10.000 persones
en 6 mesos.
I d'aquí va néixer aquest partit,
després amb un altre segon manifest,
i va néixer Ciutadans.
Vull dir, aquest és el gran actiu que tenim.
Ciutadans és un partit que buscarà el vot
en part de Ciutadans descontents amb els partits tradicionals?
Òbviament.
La nostra raó de ser és aquesta.
O sigui, Ciutadans neix en aquestes 5 idees,
són un reflex de les malalties,
com deia l'Albert Guadella,
la societat catalana està molt malalta.
molt malalta.
El procés de descomposició de la política és absolut.
Com deia ahir en un article al mes de Tarragona,
el partit majoritari és l'abstenció.
I tot això respon a una sèrie de circumstàncies
que és el que ens fa néixer.
Ciutadans és una de les formacions
que no tenen representació a l'Ajuntament de Tarragona
i que es presenten a aquests comissis del 27 de maig,
però n'hi haurà d'altres.
De fet, ja han aparegut en els mitjans de comunicació,
i nosaltres també ho hem recollit als micròfons de Tarragona Ràdio,
la voluntat d'altres formacions, de grups independents,
de presentar aquests comissis.
Això per vostès, o per vostè concretament,
és el símptoma d'alguna cosa?
D'aquí hi hagi tants partits o tantes formacions
que vulguin presentar-se a les eleccions municipals
més enllà de les estructures tradicionals
dels partits que ja tenen representació?
Particularment, no sé les raons de cadascú d'ells.
Jo puc parlar d'una manera genèrica,
o sigui, no estic atacant a cap persona en concret.
Òbviament, la condició humana és la que és,
i el poder és el que és,
i la quota de poder és evident.
Suposo que en molts dels casos
el que hi ha és una motivació d'arribar a aquell poder,
o de mantenir-lo.
Una pràctica a la qual estem molt acostumats
per part de tots els partits polítics.
O sigui, els partits polítics han acabat sent
una maquinària de poder
per mantenir tots els puestos de treball que han generat.
I és molt dintre d'aquesta dinàmica
que és perfectament humana,
que és el procés d'aquesta descomposició
que deia l'Albert Guadella,
de mantenir-se.
Això és que ja està estudiat i meditat
des de fa molts segles.
Vull dir, l'Alexis Toqueville ja ho deia
en la seva democràcia a l'Amèrica, etcètera.
Vull dir, és un procés molt previst
i aquí a Espanya i a Catalunya també
ens hem trobat que s'està evidenciant
d'una manera absolutament accelerada.
En les eleccions al Parlament de l'1 de novembre
Ciutadans va obtenir prop del 5% dels vots
a la ciutat de Tarragona.
Quins objectius s'han marcat
per a les eleccions el 27 de maig?
Els nostres objectius són aconseguir
fer arribar aquest missatge,
intentar retornar el valor de la vocació de servei públic
que ha de tenir la política
i donar molta, molta, molta rellevància
a la societat civil,
que és la que ha de portar els criteris.
No és normal que els mitjans de comunicació
la gran part de les pàgines d'informació
sigui de notícies polítiques
i a més a més en un format declaratiu.
No és normal.
No és normal fora que els plantejaments dels problemes
fossin per part de la societat civil.
Els plantejaments de les solucions
fossin per part de la societat civil.
i la classe política d'acord amb la seva ideologia,
que és la que manifesta en les campanyes electorals
i la seva activitat,
rebés el recolzament dels ciutadans
per poder determinar
amb els criteris polítics
quins arguments tècnics
s'atrien o no
per a base d'uns objectius que són polítics.
Però el que s'està fent és tot el contrari.
No s'escolta la societat civil.
Per exemple, ahir vosaltres dèieu
com a informació
que el Col·legi d'Advocats de Tarragona
a través del seu Degà
donava una informació
que tècnicament el més probable
és que el TSJ
rebuqués la revisió de la sentència
d'arrocament del fortí de la reina.
No s'està escoltant.
El Col·legi d'Advocats de Tarragona
no s'està escoltant
al moment que l'Ajuntament
està prenent decisions no polítiques.
Escolti, mantenir el fortí de la reina
no és una qüestió política
és una qüestió d'encaparronament
per uns interessos privats.
Vull dir, no hi ha cap interès públic
en aquesta qüestió.
I aquesta és la gran lluita
que volem tenir a ciutadans.
Aquest seria l'objectiu explicatiu
de cara a la societat,
de cara als ciutadans
però a nivell electoral,
estrictament electoral de números.
L'objectiu que s'ha marcat és
evidentment poder entrar i tenir representació
a l'Ajuntament de Tarragona?
És que el nostre objectiu, insisteixo,
nosaltres som un moviment social,
nosaltres no som una maquinària de poder,
nosaltres no entrem per governar.
Nosaltres ens constituïm com a partit polític
persones que no tenim,
o gens, o gaire, experiència política.
Al nostre partit hi ha alguna excepció,
òbviament, però la gran majoria de persones
no han estat a partits polítics
amb llocs de responsabilitat
ni han estat
amb càrrecs públics.
És un moviment social
que neix espontàniament
al voltant de cinc idees
manifestades per 15 intel·lectuals
i no aspirem a governar.
Els nostres objectius no són governar.
Evidentment,
vam trobar l'anàlisi
d'aquest procés de moviment social
que va ser l'Associació de Ciutadans de Catalunya,
vam trobar que l'única manera
de poder fer sentir aquesta veu crítica
amb la degeneració del sistema
era entrant a la lluita política
per fer-nos sentir,
per fer sentir aquesta veu.
O sigui, la nostra intenció
és fer arribar aquest missatge.
Com a objectiu és aquest.
Ara bé, ja estic d'acord,
però potser estava una mica
amb el plantejador de la pregunta,
aquest és l'objectiu.
Ara bé, per arribar a aquest objectiu
sí que necessitem entrar a l'Ajuntament.
Llavors, quines són les nostres expectatives?
Doncs entrar.
Entrar com a mínim.
Òbviament,
l'expectativa ha de ser guanyar.
Jo de l'alcalde
i els 27 restants de la llista
regidors de l'Ajuntament.
Però, escolti,
això,
sent realistes,
no tenim cap tipus de sondeig,
no tenim l'entitat
d'un partit polític
establert,
no tenim mitjans
com per poder fer
enquestes, etcètera,
però, en base a la dada que donava,
no?,
és a dir,
l'1 de novembre del 2006
vam obtenir
a Tarragona Ciutat
un 4,88%
dels vots a mesos,
amb la qual cosa,
això vol dir
que el tall del 5
estàvem a prop,
no érem tan coneguts com ara
i hi ha estimacions
molt optimistes
en aquest sentit.
Nosaltres no fem
ni derrotisme,
o sigui,
la nostra expectativa,
insisteixo,
és entrar
i tot allò
que els ciutadans
demostrin
en el seu recolzament
a nosaltres,
benvingut sigui,
però és que nosaltres
no necessitem entrar a governar,
de fet,
no deixarem de treballar,
nosaltres ens hem de guanyar la vida,
però no amb aquesta activitat.
Quines seran
les principals propostes
o els principals missatges
que farà Ciutadans
durant les properes setmanes
i que llançaran,
justament faran arribar
els tarragonins
per intentar entrar
a l'Ajuntament?
En què es basaran?
En quins seran els missatges?
Seran molt similars
als expressats
a nivell general
de tot Catalunya
en els últims mesos
i també en l'última campanya
de les eleccions
al Parlament
o seran molt específics
i concrets
pel que fa a temes
de Tarragona a Ciutat?
Doncs hi ha una mica de tot.
Òbviament,
una municipal
no té la mateixa
rellevància
segons quins temes.
Vull dir,
hi ha coses
que són de dimensió.
autonòmica,
coses que són
de dimensió general
de l'Estat
i coses que són
de dimensió municipal.
A Tarragona,
Ciutat,
tenim una situació
tan dramàtica
que hi ha molts temes
que tractar.
Vull dir,
però és que
cada tema
és representatiu
d'aquesta
degeneració
que tenim.
Per què és la situació dramàtica?
O posi'm exemples?
Exemples?
El fortiu de la reina.
No pot ser.
No pot ser.
de cap manera
que un ciutadà
decideixi...
Escolti,
jo demà vaig a l'Ajuntament,
la gent ha de ser igual
per a tots,
demano fer un hotelet
a la Torre dels Esipions
i l'Ajuntament
ficaria tots els seus serveis,
contractaria bufets
de Barcelona
d'avocats
per defensar els meus interessos?
No.
Doncs és la mateixa manera.
Escolti,
amb això del fortiu de la reina
se sentiran els trastos uns i altres,
però tots hi estaven involucrats.
I aquells que puguin haver canviat d'opinió
quan han estat a l'oposició
o van estar a l'oposició
però també estaven al govern,
vull dir,
estan tots involucrats.
No s'ha sentit cap veu crítica
en aquest sentit
que fiqués el crit al cel
perquè és per ficar el crit al cel.
O sigui,
no té cap sentit.
És una barbaritat
en si mateix.
Després,
escolti,
el Parc de Jaume I,
els plans urbanístics,
el Nàstic.
O sigui,
escolti,
jo trobo el Nàstic
amb tots els meus respectes,
trobo que el Nàstic
a l'hi desitjo el millor,
és una representació molt maca
de la ciutat,
però l'Ajuntament
no pot,
com a representació
de tots els ciutadans,
entrar en propietat
d'aquell club,
entrar al seu accionariet
per ser propietari
d'aquell club
i que ara mateix
el president del club
sigui el regidor d'esports.
Escolti,
polítiques socials
de l'Ajuntament
en quant a esports,
esports infantil
i juvenil,
hi ha moltes possibilitats.
No destinar
aquestes quantitats
enormes de diners,
estem parlant
de 3 milions d'euros
l'any.
Amb 3 milions d'euros
l'any,
encara que sigui una mica
demagògic,
però no és tan demagògic,
es podrien fer
moltes polítiques
de desenvolupament
d'esport base
infantil
i juvenil
a barris de Tarragona
amb unes problemàtiques
molt serioses
de cohesió
que l'urbanisme,
per cert,
tampoc ajuda.
I després,
altres qüestions
com el nostre lema
que s'ha de portar
a la raó
i al sentit crític
a la política.
Vull dir,
escolti'm,
estem aquí
parlant
de la façana marítima,
portem
les dues darreres eleccions,
la façana marítima
s'ha de portar
tota la vida.
Jo encara no n'hi havia nascut
que hi havia
inclús un projecte
de passar la vida
del tren
quan jo encara
no estava ni projectat
per sota la Rambla Nova
fent un túnel
i que
on hi havia
davant del motoclub,
on hi havia
aquells lavabos
abans,
fer allà
una pedero
de l'estació.
hi ha hagut
moltes previsions
però és que
l'estació de trens
ens l'han ficat
al vell mig del camp
que ha d'anar
a replegar calçots
per agafar el tren.
Aquell tren
per aquelles vies
és sobre on passaran
totes les línies
de llarg recorregut.
O sigui,
l'estació de Tarragona
acabarà sent
una pedero
perquè és l'única
que mantindrà
l'ample de via nacional
que està una mica
desfasant ja.
O sigui,
totes aquestes qüestions
on vull arribar?
Tarragona,
ciutat,
Reus,
Cambrils,
Salou,
Valls,
tota aquesta àrea
és la segona àrea
metropolitana
de Catalunya
en la pràctica.
És la concentració
més gran
després de Barcelona
de població.
No s'està fent
absolutament res
en aquesta línia.
Tenim l'exemple de Barcelona,
podríem aprendre
dels exemples
de les errades,
dels problemes
que ha tingut Barcelona
i no estem fent res.
Mantenim la identitat,
discutim,
sí,
se discuteix
sobre la capitalitat
del camp.
Que si hi ha Reus,
que si hi ha Tarragona,
escoltim.
hi ha coses més importants
que ser la capital.
El més important
és que les infraestructures
funcionin,
que les ciutats,
ara mateix,
l'urbanisme
hauria d'estar projectat
en aquest sentit.
Han de ser ciutats obertes,
quantíssima gent
no coneixem
i nosaltres mateixos,
que o vivim en una ciutat
i treballem a l'altra
o vivim en una ciutat
i anem a comprar l'altra,
etcètera.
Vull dir,
escoltim,
la realitat és aquesta.
Les infraestructures
que tenim
són les de fa
més de 40 anys.
Potser ja va ser
una hora
que ens deixem
de discutir
entre tantes entitats
públiques
i comencem
a treballar
per donar
respostes
als veritables
problemes
del ciutadà
i donar
les infraestructures
i el marc
estable,
previsible
que necessita
la societat
per ser
que el seu dinamisme
aporti
el que ha de portar
que és la riquesa
i el desenvolupament
de tots.
En fi,
aquesta és una visió general
que té Ciutadans,
Partit de la Ciutadania.
Avui hem convidat
el seu cap de llista
en Jaume Climent
per primera vegada
perquè justament
s'exposés
de manera resumida
aquestes propostes
o com veu
aquest partit
aquesta formació política
la realitat
de Tarragona?
Així que l'emplacem
per més endavant
per entrar en alguns detalls.
Sabrem
com evoluciona
la precampanya
i la campanya
de Ciutadans
de Partit de la Ciutadania
i avui li agraïm
que hagi vingut en directe
als estudis
de Tarragona Ràdio.
Senyor Jaume Climent,
moltes gràcies
i molta sort
en aquest debut
en el món de la política
i de les campanyes electorals.
Moltes gràcies a vosaltres
i a la vostra disposició.
Adeu-sia, bon dia.
Moltes gràcies.