Get Back era el tema que van triar una representació
de l'Associació de Músics de Tarragona
per fer la presentació als mitjans de comunicació
del que no em negaran.
És una iniciativa realment fabulosa.
Ho van fer al terrat d'un edifici de la plaça de la Font.
Ho hem tret de la pròpia web de l'Associació de Músics de Tarragona.
Per tant, el sol, lògicament, no és el que podríem escoltar en un estudi.
Però el sol que sonarà demà a partir de les 9 del vespre a la plaça de la Font,
garanties no donem, però tenint en compte tot el que hi ha al darrere
i la quantitat de músics que hi treballen, segur que serà esplèndid.
Tenim a l'altre costat del fil de la Font i Miral Cruz,
és el president de l'Associació de Músics de Tarragona.
Miguel, bon dia.
Hola, bon dia, com estem?
Molt bé, quina web que teniu, eh? Enhorabona.
T'agrada la web?
Oh, moltíssim, és molt complerta.
I fixa't, fins i tot hem piratejat el Get Back aquest que heu penjat,
que també està al YouTube.
Gravat en viu i en directe, en un micro de càmera de vídeo
petita, o sigui, que Déu-n'hi-do.
Per això que sona molt bé.
I ara, perquè, clar, també ha passat fins aquí a la ràdio, tot plegat,
però si s'escolta directament des de la vostra web i al YouTube,
sona fantàstic.
Sí, sí.
Són Beatles, Beatles.
Aquestes eines noves d'informació són una passada.
Està molt bé.
All you need is Beatles.
Sí que necessitem tots una mica de Beatles,
perquè proporciona una alegria, una cosa així com a pop i com a xula, no?
La música dels Beatles.
I l'Handa, et va, et va, et va, tu, lo de los Beatles.
Sí, a mi me va, el que convingui.
Ja es nota, ja es nota.
No, m'agraden molt els Beatles.
Pues sí, creiem que lo principal y lo funcional es con Xuguera.
A més, tots junts.
Clar, i tots junts.
I a més, gent que feu músiques completament diferents.
Si no m'equivoco, és un total de 16 grups i solistes que participeu en aquest concert, no?
Sí, sí, molt bé.
Molt bé, Jolanda, t'has fet els deures, eh?
Home, tu diràs, és que hem de donar tota la informació perquè la gent que ens escolta no s'ho pensi.
Molt bé, molt bé, molt bé.
I ja comenci a agafar lloc a la plaça de la Font a partir d'avui mateix, ja, si vol, eh?
Sí, sí, sí, sí.
Per què els Beatles, i no em diguis per què no, Miguel?
Bé, els Beatles, simple i llenament, perquè és el grup que ha simbolitzat el canvi dels 50, als 60, al mayo francès i des de llavors al rock and roll i a tot el que n'hi ha ara mateix.
El metal, el reggae, el ritme en blues, la música ètnica, tot el que està fent tothom ara mateix al segle XXI és música que ve ja de la mà dels Beatles i dels George Martin, sobretot.
I jo, pel que tinc entès, perquè això, diguem-ne, que pertany més a un col·lectiu més jove, més adolescent, ara hi ha molts grups que han recollit, no?, una miqueta aquest testimoni i estan fent música autènticament Beatles i fins i tot versionen algun que altre tema.
Banda es bitànica, sobretot, no?
Sí, sí, jo fins i tot diria, Jolanda, que fins i tot l'estan fent molt millor, molt millor, sobretot tenint en compte que són a Tarragona, que no tenim res de res,
que no n'hi ha unes infraestructures mínimes per a fer una miqueta d'indústria musical, cultural, i el que estan fent l'estan fent per amor a l'arte, com se dice, no?
O sigui que llavors el resultat de veure un grup com S21, que és un grup molt jove, potser tenen 20 anys, que té més edat, fent les versions que fan, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
A més faran el Si Love You i l'All My Loving, vull dir-ho, els temes...
L'ailola, l'ailola, sí, sí.
Però no faran versió Manolos, no?
No, és bé, l'ailola ja ho faig jo, si vols.
Vale.
Jo ja faig l'ailola, l'ailola, l'ailola, l'ailolero.
A més, a més, com estic a la plaça de Catalunya, al centre de la ciutat Condal, mira...
Doncs escolta, potser et ser un bolo.
Molt ben acompanyat per cel.
Potser et ser un bolo i tot, mira.
O potser, m'espera, em treuré el sombrero i a veure si cao alguna...
Per a la xartés, direm.
Sí, la veritat és que sí. Home, parlarem del concert, però no està malament que ens expliquis.
A veure, com us heu organitzat?
D'acord que les noves tecnologies faciliten molt les coses i el contacte i els correus,
però com us heu organitzat i coordinat tots els grups?
Sou 16 grups i solistes i tot el repertori?
Perquè, clar, forçosament us heu trobat, independentment que després els assajos hagin estat independents, individuals,
però la coordinació ha estat imprescindible, no?
Home, Jolanda, la veritat és que portem quasi més de sis mesos treballant en això.
Al gener vam haver d'agafar un director artístic, que és el Ramon Romeu, el meu company, el meu cantant,
el meu amor des de tota la vida, que pujarà a l'escena amb mi en companyia de Música del Tumtum.
i Ramon, doncs, ha fet com és un enamorat dels Beatles, o sigui, ell és músic per la culpa aquesta, no?, dels Beatles, ja ho diu el budgetí i la informació que donarem demà a la gent, no?,
A ell va proposar Africa, no?, i encara no sónnicament, a la gent que donarem del budgetí per veure, perquè vegi
com va sortir la idea, no?
I des de, des de...
A llavors, valgués redundància, el Ramon, doncs, està fent la eina bruta, que és fer una coordinació artística, no?
una coordinació artística, no?
Agafar els temes, mirar la gestió de l'espai i temps,
o sigui, començar al principi i acabar al final dels Beatles
en una seriositat i una contundència total.
Llavors, ell ha fet, diguéssim,
tota la reunió sobre el material que es farà,
tocat en directe,
ha sigut des de ben a prop el que ha anat als ensayos,
el que l'han portat les maquetes,
el que ha dit, escolta, això així, això s'ha...
O sigui, que ell, personalment,
ha agafat una part molt important d'aquest treball.
Després, tenir la part, diguéssim,
dels mitjans de comunicació, que l'ha fet el Guille,
que, bueno, ja ho coneixes, no?
I tant.
Tindre un bon ressort.
I ens manté molt ben informats, sempre, eh?
Sí, sempre, sempre.
Per això, formant un petit grup de treball,
diguéssim, que la junta directiva és petita,
però el que fem ho intentem fer molt bé,
o els mitjans que tenim,
fer-lo el millor possible.
Llavors, el Guille ha fet tota la promoció,
ha atacat a tots els mitjans,
i aquest és un resultat,
m'estàs fent aquesta entrevista perquè t'has enterat
de lo que estem fent.
Llavors, després tenim tota la gent que està treballant,
que demà treballarà agafant els amplificadors,
anar a recollir-los, anar a portar-los,
fer backline les proves de so,
la gent del càtering,
la gent que porta les samarretes,
la gent que estarà perquè puxi un grup
i baixi immediatament,
perquè, clar, toquem dos temes
i tenim dos o tres minuts, com a molt,
d'intercanvis de guitarras i tal,
perquè la cosa no caiga, saps?
Sí, a més, amb això de l'instrument,
que vulguis que no els músics,
no és un caprici ni és cap tonteria,
vull dir que cadascú està acostumat
a tocar amb el seu instrument.
Feu també un gran esforç, no?,
des d'aquest punt de vista,
que això passa desapercebut al gran públic,
però entre vosaltres és important.
Sí, bueno, lo important
és que hem arribat a un acord tots plegats
i tenim un ball d'any que es queda allà,
o sigui, tenim tres amplificadors de guitarra,
un de baix i una bateria,
que tothom tocarà el mateix, m'entens?
Llavors és molt important,
per això que dius tu, no?,
que la bateria té su estil, su història,
i llavors tocar com el que n'hi ha
és important perquè és també
una miqueta de llançar-se més al buit, no?,
al buit hi trauré un resultat encara més millor,
més improvisat, més directe,
més rockero, que estem parlant de rock, que coño.
Ara que dius això,
ara que dius això, que estem parlant de rock,
la companyia de musical Tuntón toqueu Revolution.
Pues sí, sí, claro.
És una de les mirades més rockeres dels Beatles.
Sí, bueno, comencen a anar a Revolution
i després continuarem amb el Conchuguer.
Per això tu dic que és el més rockero, no?,
no és la paraquesta més pop del començament.
Clar, clar, perquè nosaltres som més rockerillos, no?,
som més vellets, som més perros viejos,
i llavors, clar, pues claro,
tu no ja coges a Revolution per a mi,
i el Conchuguer també, claro,
Allò que la veterania és un grado, no?
No, claro que sí, claro que sí,
però se ha de demostrar, eh?,
cuidado, eh?,
que els companys ja diuen,
bueno, bueno, ja veurem si ho fareu bé.
Vosaltres som uns jajos, uns dinosauris, sí,
però després van quedar tots així com dient,
bueno, vale, d'acord, lo que tu digas.
Mira, agradarà més o menys,
però el Pol McCartney encara s'arrossega pels escenaris.
A vegades s'arrossega literalment,
però per aquí el tarif, no?
L'altre dia, el mes passat,
va fer un concert ahir de tapadillo,
que n'hi havia 800 persones,
i va triomfar en la seva formació actual,
que, bueno, que van tocar quasi tot des Vítels.
Sí, no, no, i quan va estar a Barcelona també tot era repertori Vítels,
però en fi és una mica allò,
l'arqueologia en el bon sentit del terme de la música.
Després hi ha DVD, després del concert,
més endavant, sí que bé.
Aquesta és la idea, aquesta és la idea.
La idea és que, bueno, ja tenim diverses hores filmades
del que han sigut les reunions, els ensajos,
les baralles, els xistes, la riència de tothom i tot allò,
això ja ho tenim, i ara falta la part important,
que és el muntatge,
que comencem demà a les 7 del matí a muntar tots els equipaments,
i el que seguirà fins a les 12 del concert.
Tot això es gravarà,
i tot això es farà un DVD al cap d'any, no?,
de ventre,
perquè la gent sàpiga el que hem fet des de Tarrant.
Serà el primer, perquè CD's sí que n'heu fet,
aviam,
i l'estem posant al d'un munt d'idees.
Sí, sí, sí, molt bé, molt bé.
Home, i tant.
Si nosaltres que som de casa no ho posem,
no podem exigir que els altres ho posin, no?
Clar, clar, és que l'important és que fem producció des de casa,
amb gent de casa, amb equipaments des de casa,
això és important.
I no sé si tothom ho té clar, això, saps?
És important treballar des de Tarragona.
És qüestió d'anar fent, no?,
és la cursa del corredor de fons, mica en mica.
Bueno, nosaltres portem ja vuit anys,
amb la tonteria.
És el que jo t'anava a dir,
que amb vuit anys deu-n'hi do la feina que heu fet, no?,
des de l'associació.
I la que queda encara, Jolanda,
i la que queda,
perquè queda molt per fer,
molt per demanar,
molt per treballar.
Molta gent de la que estem aquí van continuar,
van començar sense res,
no hi havia sales per jugar,
no hi havia sales d'ensaios,
no sabien el que era un canvi de cordes,
GHS,
per una Fender,
una Jitson,
i llavors en l'edat
i en la veritat de Terania,
com diies tu,
comences a veure la cosa d'una altra manera.
Creiem que la posta sincera
és un centre,
com la Chartres,
i creiem que la posta més honesta
és fer que aquesta cultura,
aquesta indústria,
surti cap a fora,
perquè, a més a més,
tenim molt bones espades,
primeres espades,
des dels Pets,
a l'AC,
a en Busto,
que són de la ciutat,
gent que ha sigut molt bones espades,
com no ho sé,
els gatos locos,
que Déu n'hi do la de giras
i les de bolos que han fet
per tot l'estat,
no sé,
que els mateixos leño,
la base de leño,
el Ramiro,
Pena,
i el Toni Urbano,
que són de la nostra quinta,
ells eren la base total de leño,
una de les bandes principals
del rock and roll espanyol.
O sigui,
què hem de dir?
De Tarragona,
què hem de dir?
Si mirem enrere,
hi ha, diguem-ne,
fusta,
i si mirem endavant,
doncs Déu n'hi do la quantitat de grups
que, com tu veia,
de d'elles,
continuen, no?
I estan deixant ara.
Déu n'hi do,
el Dani Catena,
un bateria molt virtuós,
brutal i bestial,
que l'important era veure el tocar
a l'octubre aquí a Badalona,
telonellant els mus,
a los news,
veient com el baixista
se le trencava
a no sé què història amplia
i ell,
vinga, va,
pa'lante,
improvisació de solo de bateria
i veient 4 o 5 mil persones
que l'aplaudien al Dani,
això és brutal,
això és brutal.
O sigui,
Dani és aquesta línia
de músics,
de compositors,
de creadors
que tenim a la ciutat,
músics,
gent que ha sortit
de la nada
i que està treballant
molt seriosament,
per això s'ho creu
i lluita per ell.
Ens estàs emocionant,
eh, Miguel?
Te fico aquest exemple
perquè és el més adient,
perquè ara
en Poets and Proses
si surten d'una vegada,
si els deixen,
no els deixen a la Guardiola.
A veure,
es veu que està a punt,
no?
Està a punt de sortir
el disc,
però no acaba de quallar.
Aquest grup
pot matxacar molt
el pop a tot l'estat
perquè tenen nivell
i...
Els vam veure a la xar 3
l'any passat
i des de la cantant
fins al bateria,
com deies,
passant per tots els integrants.
És una passada
de bons que són, eh?
En fi,
ja parlarem, eh,
dels grans grups
que tenim.
Ara ens quedem
amb aquesta cita ineludible.
Demà,
la plaça de la Font
a les 9 del vespre,
els músics de Tarragona.
Gratuit, gratuït.
De gratis,
que deien les àries abans, eh?
De gratis.
By the face,
com diu l'anunciar.
By the face,
després un DVD
i realment
el que necessitem
és Beatles
i el que necessiteu vosaltres
perquè nosaltres
en podem gaudir
posteriorment
és trobar aquest lloc
i esperem
que abans de complir
la dècada,
Miguel,
tindreu
el lloc que diem
per reunir-vos,
assajar
i que pugueu tirar endavant
més projectes encara.
Esperem.
Moltíssimes gràcies,
Miguel,
per atendre la nostra trucada.
Una abraçada.
Molt bé.
Fins aviat.
Adéu, adéu.