Ara són dos quarts de dotze del migdia, quatre minuts.
Seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio
i parlem de Frankfurt.
No se m'espantin, no tanquin la ràdio,
que parlem de Frankfurt, dels llibres, dels llibres de Frankfurt,
de les editorials que han estat a la Fira del Llibre de Frankfurt.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic,
Jordi Ferrer és el responsable de Vissons Cosetània.
Un veterà en aquesta fira editorial.
Jordi, bon dia.
Hola, bon dia, què tal? Com estem?
Bé, fa com a sis anys que vas a Frankfurt,
que vas a la fira editorial.
Aquest és el sis any que hi hem anat, sí, sí.
Aquest ha estat diferent a les anteriors,
si més no per la teva experiència personal, esclar.
Segur, no ha estat diferent, segur,
perquè, clar, ser la Catalunya o la cultura catalana,
la convidada d'honor a la fira de Frankfurt,
doncs ha tingut un caire ben diferent per nosaltres, sinó.
Ens hem sentit el malic del món cultural.
Home, doncs això està molt bé.
I tant.
Jo deia que al marge d'aquest aspecte cultural,
a nivell general, és interessant,
perquè també s'ha de dir,
i no sé qui són els responsables,
s'ha parlat molt de la cultura catalana,
s'ha parlat molt de la vinculació política,
però sota la meva modesta opinió
s'ha parlat poc dels llibres,
de la presència dels llibres.
A nivell de mediàtica,
vosaltres heu fet la vostra feina, eh?
Sí, perquè això se passa,
aquest País nostre és un país que no és un país normal,
per entendre's, no?
És un país que no té estat, no?
I llavors qualsevol cosa que es faci,
doncs acaba també una miqueta envoltada per la polèmica, no?
Per què?
Perquè, primer,
perquè els catalans, primer lloc,
ens costa tenir reconeixement internacional.
Ens costa tenir sempre.
La prova d'això és que
hi havia d'haver un partit de futbol amistós
entre Espanya i els Estats Units,
i per una ridícula decisió,
perquè d'altra manera no s'entén,
doncs no es va deixar fer, no?
Per tant, hi ha qui
es preocupa que no es tinguem reconeixement internacional, no?
Què passa?
Que quan algú te'l dona,
com és aquest cas de la Fira de Frankfurt,
quan algú et fa com qui diu el tractament d'Estat,
doncs,
doncs,
doncs,
li donem
a vegades més transcendència fins i tot que la que té, no?
I què vol dir això?
Que també
qui no vol que mai tingui Catalunya, doncs,
un reconeixement internacional,
també li dona transcendència, no?
I confueix, doncs,
amb una polèmica política absurda,
cancina,
llarga,
fora de lloc,
en el qual s'han dit mentides,
mentides pròpies del Pinotxo,
m'entens?
I que, doncs,
més enllà, doncs,
del parlar de llibres,
que és el que hauríem d'haver estat fent
tots aquests dies,
doncs,
també s'ha volgut parlar de tot això.
Clar, és que...
De totes maneres,
a Frankfurt,
a Frankfurt,
la gent que hem estat per la feina,
hem estat parlant de llibres,
eh?
T'ho dic això, no?
Que és molt interessant saber, doncs,
quins autors es traduiran,
quins negocis,
en el millor sentit i més complet de la paraula,
he fet les editorials catalanes,
quin tipus de transaccions es fan,
el paper de les editorials,
com ara la que tu representes,
endavant d'aquestes grans multinacionals del llibre,
són temes realment apassionats
i dels quals ens agrada saber
quin és el paper de la nostra literatura.
Per això hem trobat a faltar
una miqueta més d'aprofundiment
del món del llibre,
en definitiva, no?
A veure si tu ens dones una...
Com a mínim quatre pistes, eh?
De com ha anat l'assumptu.
No, no, no.
A veure, segur,
segur que hi ha faltat aquest sentit
una miqueta més d'aprofundiment
i que la gent ben bé tampoc sabia
què era la Fira de Frankfurt, no?
A veure, hi havia gent, fins i tot,
que es pensava que era una fira
que es venia en llibres, no?
Però, bàsicament,
la Fira de Frankfurt és una fira
on es compren i es venen drets.
Nosaltres tenim els drets
dels llibres dels nostres autors
i els intentem, doncs,
vendre a altres editors estrangers
perquè es publiquen amb la seva llengua.
Aquesta és la principal feina
de la Fira de Frankfurt.
Per tant, del que es tracta
és que si un país,
si una cultura,
si una llengua té projecció,
és més fàcil que es venquin drets.
Però, de la meva manera,
qui són els que venen més drets?
Els països anglosaxons.
D'Europa, qui ven més drets?
Escolta, a part d'Anglaterra,
França veig molts drets,
Alemanya veig molts drets,
Itàlia veig molts drets.
En general,
els editors,
tant que diuen en castellà
com els que diuen en castellà,
som cultures compradores.
Comprem més del que venem.
La manera d'això capgirar-ho
és que tu tinguis,
en la mesura que sigui possible,
una cultura de referència.
Per tant,
com més coneguda siguis en el món,
més fàcil t'ha de vendre drets.
A més a més,
d'aquest cas estem en una cultura sense estat,
que per tant,
els editors,
de sempre,
que fa temps que hi van,
abans d'haver-hi un dret,
han de fer una llició de geopolítica,
m'entens?
I han d'explicar,
sí,
perquè nosaltres estem aquí,
però aquí també s'ha dit en castellà,
també s'ha dit en català,
però també en castellà,
que no sé quantos,
no?
I els hi ha d'explicar tot això,
però això això t'ho fa més difícil.
En el moment en què
es convida la cultura catalana
com a cultura d'odor,
en el moment en què la gent veu
que aquí hi ha una literatura,
que aquí hi ha uns editors,
que aquí es fan llibres de cuina,
que aquí es fan llibres d'assaig,
etcètera,
la gent diu,
eh,
això va de debò,
això és en sèrio,
això no és una cosa molt minoritària,
no?
Per tant,
què produeix?
Que sigui més fàcil,
que en sigui més fàcil els editors
vendre drets
a partir de la promoció
que es fa
en ser
la cultura catalana
convidada d'odor.
En el cas de Cossetània
té una molt bona projecció
o heu apostat
des d'aquest punt de vista
pels llibres de cuina,
per les guies d'excursionisme,
per aquesta cosa
de les cultures,
però no heu apostat ara
en aquesta edició de Frankfurt
o heu seguit la línia
d'edicions anteriors?
Hem seguit la línia
que teníem usat,
però el que passa
és que com fa més temps
que hi anem,
ara tenim contactes millors
i anem concretant
i hi ha més coses,
no?
A exemple,
tornem de Frankfurt,
lligada,
només falta signar el contracte,
però està tot emparaulat,
l'edició en alemany
de la guia
de Pèl Palau-Costa de Grada
que vam treure
la mes de juliol.
Això està concretat,
només falta
predictar el contracte,
m'entens?
Segur que ens discutirem
pels punts de sempre
que discuteixes
en el contracte,
però l'acord hi és,
no?
Tenim moltes bones
llibracions
per la publicació
a l'anglès
del llibre
de la millora quadrada
que treurem
la primavera que ve
sobre amanides.
El llibre ja el tenim
completament muntat,
el vam ensenyar
a maquetat
i hi ha molt bones
vibracions
en aquest sentit.
Que estaria en la línia
d'aquell que vau presentar,
aquesta...
La mateixa col·lecció.
La mateixa col·lecció
al segon volum.
La mateixa col·lecció,
sí, sí.
Doncs aquest pinta molt bé
els contactes
que s'han fet,
però clar,
fins que no...
allò no es pot dir blat
fins que estigui
al sac i ben lligat,
no?
Hem fet...
També hi ha
una guia
al Camí Sant Jaume
que pinta
força bé
el tema del francès.
Però s'ha de veure,
també, no?
Sí, sí.
Jo diria...
Si volguessis
que hi ha possibilitats
diria que hi ha un 60-40,
no entens?
Hi ha dos llibres,
hi ha, per exemple,
La ciutat dels somriures
del Martí Juner
i Vietnam
de Jaume Mestres
que els contactes fets
perquè puguin ser traduïts
als italià
també diríem
que tenen possibilitats.
50-50, per entens?
No?
50-50, no?
Per tant, jo diria
que s'han fet contactes
interessants,
la gent està interessada
pels autors d'aquí,
oi?
Els que han fet narrativa
i que s'han projectat
els autors
també els hi ha estat
més fàcil
i pel que parlàvem
de la gent
tenint la gent
això és pinta bé.
Tot i que s'ha de dir,
clar,
en dos dies,
pensa que nosaltres
vam tindre 28 reunions
en dos dies,
doncs és difícil també
tancar completament les coses.
No fas una mica,
prens contacte
i després ja vas meditant
i treballant
les relacions.
Les coses estan
amb estradetes,
aquest tema de la Costa Brava
perquè ja el portàvem
treballat des d'abans
i allà només faltava
com qui diu
encaixar les mans
per dir doncs venga.
Tot el que ens hem parlat,
tot el que ens hem dit,
ens sembla bé
tirem endavant,
entens?
Però ja hi havia
un treball previ fet,
no?
Per tant,
ara cal fer el seguiment
de tot això.
Només veneu
o també compreu, Jordi?
També comprem.
També comprem.
Heu comprat alguna cosa?
Teniu intenció
de comprar alguna cosa?
Sí, hem comprat alguna cosa.
Nosaltres vam començar
una col·lecció,
tu ja saps,
nosaltres fem coses
de cuina,
de viatges,
també coses de natura,
que van lligades
amb lo de viatges,
no?
Vam començar
una col·lecció
que era per infantil
que es deia
un llibre que es deia
La vida al voltant d'un arbre,
el vam publicar l'any passat,
aquest llibre,
i ens ha funcionat
prou bé
i ara hem comprat
dos llibres més
de la sèrie,
que és La vida al voltant d'un riu
i La vida al voltant d'un prat.
Aquest llibre el trobem
en català,
per cosetània,
que és allà per lèctio,
no?
Sí.
També fa un any i escaig
vam treure al mercat
uns contes
de narrativa eròtica
d'una autora canadenca
que es deia
amb lèctio,
que es deia
Historiats per Ruboritzar-se,
una autora
que és un autèntic
best-seller
al Canadà
amb més de 400.000
exemplars venuts,
una cosa terrible.
Hem tret amb lèctio
en castellans,
ha funcionat prou bé
i ara hem comprat
un següent llibre
d'aquesta autora
per treure de cara
al 2008-2009.
i hem fet
diversos contactes
del mateix,
de gent
que hem vist
els seus projectes,
sempre de coses
lligades
amb excursionisme,
amb excursionisme
hem fet
diversos contactes
en aquest sentit
de llibres
que, per exemple,
que nosaltres
no tenim,
del Pirineu,
que estan editats
en francès,
i també de llibres
relacionats
amb la natura.
I també
en cuina
amb un editor
sec
que ens va ensenyar
un projecte nou
molt interessant.
Tot això,
ara nosaltres
hem de rebre
el material,
ens hem d'estudiar,
amb algun
ja hem demanat
oferta,
ens passarà l'oferta,
estarem negociant
via e-mail
i, doncs,
pot ser que es
acabi lligant
i pot ser que no.
Doncs,
Jordi,
t'agraïm molt
que hagis atès
la nostra trucada
perquè,
aviam,
volíem també dir
que a Frankfurt
es va fer feina
i molta feina
i molt ben feta.
Sí, sí.
Que no és només
allò del colorín.
A Frankfurt
hi anàvem a treballar.
A més a més
de treballar
hem aprofitat
també particularment
per anar
als actes.
O sigui que,
hem treballat molt
i hem dormit poc
i hem tornat esgotats.
Molt bé,
doncs ara cal veure
el resultat
de tota aquesta feina
i d'aquestes
més de 20 reunions
en poques hores
que heu tingut.
Jordi Ferrer,
responsable de
Cosetània Edició.
Ensenyora Bona,
gràcies per atendre
la nostra trucada.
Bon dia.
Gràcies a vosaltres.
Bon dia.
Adéu-siau.
Adéu.
Doncs ja veuen, eh,
si es treballa
a Frankfurt
i de Valent
més enllà
d'aquelles imatges,
de les polèmiques,
del fons
o no fons
de la qüestió
editorials
com la nostra.
I diem nostra
per una qüestió territorial
que el Cosetània
ha treballat
i de Valent.
Ara cal esperar
a veure el fruit
que l'anirem veient
al llarg de tot l'any
amb l'edició
de diferents obres.
Canviem ràpidament
d'escenari,
deixem Frankfurt
i tornem a casa.
Anem cap al Mercat Central.
Avui, sens dubte,
és l'escenari
protagonista
de la nostra ciutat,
el punt de mirada
de bona part
de l'actualitat.
El Josep,
en penso
que per no tenir
aquella enyorança
ha sortit
de l'edifici modernista
i ja està instal·lat
gairebé
com els paradistes
a la Carpa.
En Josep, bon dia.