Ens acompanya el professor de Dret Constitucional de la URB, Jordi Haria.
Bon dia, Jordi.
Bon dia, bona hora.
Benvingut. D'aquí una estoneta s'incorporarà la Neus Oliveres,
que també és professora de Dret Constitucional.
I ens acompanyen, el que jo m'atreviria a dir, que tenen un protagonisme,
avui que és l'Aina Carot i el Daniel Rodríguez.
Són estudiants de Dret. Tots dos, Aina, Daniel, bon dia.
Bon dia.
Benvinguts. L'Aina ha acabat quart, no?
Sí, correcte.
I el Daniel tercer.
Ja sou alumnes, diguem-ne, que teniu un peu ja en el món laboral,
en el difícil món laboral, com aquell que diu.
O en el món de la política, qui sap, després d'aquesta experiència.
Podria ser?
Home, ens ho hem de repensar una mica.
Bé, aquesta pregunta a la part que m'ha dit,
s'ho repensen perquè realment han vist la cosa negra
o s'ho repensen perquè diuen, escolta, aquí s'ha d'entrar bé
i amb les coses clares. Ja ho veurem, no, Jordi?
Ja ho veurem, home, jo crec que, en fi, criteri n'hi poden tenir una miqueta més
després d'això la setmana passada.
I en tot cas, jo crec que ho faria molt bé, eh?
Jo abans estàvem parlant així de generalitats i coses molt per sobre
i la veritat és que els hi veus una consistència, una cosa a l'hora de parlar
que dius, i em perdó, ja voldrien alguns polítics professionals.
Això també ho vam pensar nosaltres la setmana passada.
Jo és que en altres edicions que han vingut altres estudiants
que han fet la mateixa experiència, recordo l'any passat que parlàvem amb companys seus,
perquè ells també ja són veterans d'aquesta experiència,
i els hi preguntava què us dedicareu a la política.
I jo vaig estar a punt de dir, a veure, doneu-me el telèfon i tal
perquè el dia que us presenteu jo us voto, m'és igual per quin partit,
perquè escolta, quina consistència davant de tot un ideari, una manera de fer, quina professionalitat, no?
Sí, sí, a més, jo crec que una de les coses que, de una banda més divertida,
d'altra banda més formativa de l'experiència,
és la facilitat en què els estudiants assumeixen el rol de parlamentaris,
tant pel que fa a les formes com pel que fa als continguts,
i jo tinc la sensació que fins i tot amb un respecte superior
que el que de vegades es veu en alguns espectacles lamentables de la vida parlamentària.
En aquest sentit, jo crec que, més enllà de l'educació estrictament relativa al funcionament de la institució,
jo crec que aquesta experiència té un element d'educació cívica
que probablement sigui el més interessant de tot,
perquè, a més a més, durant una setmana conviuen estudiants
que procedeixen de diverses universitats,
de diverses històries, diguem-ne, tan familiars com vitals,
de diverses procedències geogràfiques,
de diverses maneres de veure tant la vida com la política,
i jo crec que, més enllà del que passa durant les sessions a la simulació,
aquesta experiència de convivència i de reflexió col·lectiva,
jo crec que és extremadament formativa.
En aquest sentit, qui va a aquest tipus d'activitat?
Qui participa?
A partir d'un cert nivell d'acabament d'estudis,
qui ho desitja?
Es fan unes proves, es fa una proposta, una selecció?
Quin criteri se segueix?
Això jo crec que qui ens ho pot explicar bé és l'Aina,
que és la persona que més ha treballat amb la preparació
i que ha estat en contacte amb tots els estudiants
que han participat, que els han enviat correus electrònics
per instruir-los sobre què és el que calia fer,
com és que s'havien de fer les coses,
i una mica jo crec que ell ens ho pot explicar millor que jo.
L'Aina, perquè en principi es diu
enguanya, fem la tercera edició del simulacre del Parlament,
de tot plegat, Parlament Universitari, si dic amb correcció.
Qui vol venir, qui vol participar, com funciona?
De normal, els participants es posen en contacte amb les universitats,
hi ha un professor de contacte
i aquest professor de contacte se n'encarrega de difondre
l'exercici de la simulació parlamentària.
I llavors, els participants que s'han apuntat aquest any
eren participants que els estaven interessats en la política
i molts d'ells eren militants de partits polítics.
I això potser va fer que fos més...
que la gent estava molt més implicada
i s'implicava més com a partit polític el que militava
que no pas en el partit polític el que estava simulant que era.
Home, el fet de ser militant en un determinat partit polític,
la visió, jo no sé si...
A veure, si us feia perdre una miqueta l'objectivitat
a l'hora de valorar, de jutjar...
No, hi havia força objectivitat.
Tots tenim papa i mama.
Tots pensem, ai, jo tinc la influència del meu partit,
jo tinc la influència de...
No, però hi havia casos, o sigui, sí que hi havia gent
que anava a triar el partit que realment representava,
però tenim casos, el Gerard, un membre també de la Rovira i Virgili,
que estava el partit blau perquè els partits anaven per colors...
Aquesta és una altra.
Aquí no direm...
En l'exercici no direm partits.
Després sí que podem dir per altres que es fan l'exercici,
no hi ha partits, són simulats.
Exacte.
Hi havia el partit blau?
Blau, anava per colors.
Hi havia el blau, que realment era la ideologia del Partit Popular,
el partit verd, que era el d'iniciativa,
el vermell, que era el socialista,
el groc, el d'esquerra, el taronja, el convergent,
i el lila, que eren els ciutadans, el grup mix.
Doncs això, hi havia gent que es posava en partits
que anaven en contra de la seva ideologia
per intentar també agafar un rol diferent
i intentar argumentar coses que no creus
ni interioritzes tu mateix.
Llavors, també és graciós agafar un rol que no és el teu
per donar una setmana a jugar-lo.
Calla, que si mai he de fer un canvi de dos curs,
que a vegades pot passar en el món de la política,
que també jo tingui...
I en el món del dret, no?
Aquest advocat que ha de defensar coses
que millor no està tot d'acord, no?
Aquesta és una altra.
Vull dir, també, no, no, està molt bé
agafar un rol que no és el teu.
Per tant, entenem que bona part dels estudiants
i els estudiants que van decidir participar-hi
són persones que els inquieta,
que són persones que tenen una participació
o, en tot cas, que són persones
que no són indiferents a la política, no?
No, no ho són.
Després llegeixes diaris que hi ha molt de jovent
que no està gens interessat en la política.
I aquí hi ha un centenar de joves
que estàvem allà durant una setmana de juliol
que podíem haver estat a la platja
o podíem haver estat fent vacances
i ens va intrigar el tema
d'estar una setmana allà al Parlament,
debatent, coneixent gent,
tractant ideologies, tractant parlamentaris...
Vull dir, a la gent jove també els preocupa la política.
Enguany, la URB coordinava una miqueta
a nivell de tot Catalunya aquest Parlament universitari?
Sí, enguany, el Parlament va entrar en contacte
amb la Facultat de Ciències Jurídiques de la URB
perquè hi hagués d'alguna manera
un contacte universitari únic i més o menys fiable
que coordinés des de la universitat l'activitat
i que ajudés el Parlament a muntar la simulació.
I en aquest sentit, per l'experiència dels anys anteriors,
tant pel que fa als estudiants de la Universitat Rubí i Virgili
com pel que fa a alguns dels seus professors,
havia fet que el Parlament pensés en nosaltres
per fer la coordinació de la simulació a nivell de Catalunya.
A veure, jo aquí no sé si es va modificar d'alguna manera.
tinc l'horari, una miqueta, de cadascuna de les sessions.
En principi arribàveu el dilluns d'horeta, us van fer matinar,
i a les 8.30.
Abans dèieu que la imatge que té moltes vegades la ciutadania
que els parlamentaris no treballen és incerta perquè realment
als despatxos, a les comissions, és on es fa molta feina,
que no es veu, que no es burra les fotos.
Clar, quan veus la teva sessió plenària, allò és com la litúrgia, no?
O sigui, és el tancament d'un procés que s'ha treballat setmanes anteriors o mesos.
I tot el tema, no sé, el que es va veure més ara actualment l'Estatut.
L'Estatut, el que es va fer allà a la sessió de plens,
era l'última gota, podríem dir, de tot el xaroc.
Llavors, tot el procés que va fabricar l'Estatut
porta uns mesos de treball darrere molt grans.
I això ho veus quan estàs allà,
i veus els parlamentaris que van amunt i avall fent reunions aquí,
fent comissions, fent feina.
I realment els treballen, encara que no ho sembli, treballen.
Tots els dies us vau quedar a dormir,
és a dir, va suposar també la convivència amb altres estudiants,
per tant, tots aquells dies vau estar a Barcelona.
Sí, sí, estàvem en un alberg allotjats,
i és on es feia part també de la simulació,
perquè feies les reunions de partits,
i les negociacions, part de les negociacions,
a l'hora de després, de les esmenes, dels projectes,
o de la feina que hi havia els anteriors, els pròxims dies,
doncs es feia dins de l'alberg.
Com es fa una reunió de partit per tractar un tema?
Jo demà estic en un partit polític, d'acord?
Soc parlamentària, però jo no tinc experiència parlamentària ni en la política,
però mira aquelles coses de la vida.
I em diuen, no, no, tenim una reunió que hem de parlar del tema X.
Aquí jugàvem un avantatge, és que en cada partit hi havia una persona
que ja hi havia estat amb altres simulacions.
Cada partit tenia un coordinador, com, per exemple, jo estava al partit d'Aronja
i coordinàvem i una mica donaves l'experiència i guiaves com havia d'anar la feina.
Llavors, amb aquesta carta també hi jugaven els que entraven de nou.
El que fèiem era situar la gent, abans de la reunió del Parlamentari,
el coordinador, que era el que tenia experiència, situava la gent i deia
doncs avui parlarem de tal, s'ha de fer això, s'ha de fer tal,
i llavors organitzaves una mica les tasques i llavors ho reparties entre la gent.
Com que estava amb la gent dividida en dues comissions,
cadascú treballava en una comissió i llavors donaves les pautes de com s'havia de treballar.
Quins temes treballàveu perquè hi havia, diguem-ne, dos grans blocs de treball
en aquesta simulació parlamentària. On era l'Estatut?
Sí, vam fer una comissió de seguiment de com estava el procés estatutari
i llavors van haver tres compareixences amb el conseller de Governació i Administracions Públiques.
Què vas fer tu de conseller, Jordi?
Sí, jo també vaig simular.
Tu també vas fer?
Jo també vaig simular, jo també vaig jugar.
Oh, que interessant. Aquesta no la sabia jo, ja sortia.
És honorable, és honorable conseller.
I què tal, com a conseller el vèieu?
Bé, va fer un discurs.
Tenia credibilitat com a conseller?
El nostre partit estava al nostre cantó, o sigui, què hem de dir, no?
Molt bé.
Sí, de fet, aquesta taula que estem donant en aquest moment és poc representativa
perquè només hi ha membres de la majoria del Govern i no de l'oposició.
Doncs, escolta, això pot ser una mica criticable, eh?
Bé, però tot és simulat, el programa també és simulat, eh?
Podem plantejar-ho així i cap problema.
Hi havia el tema del seguiment de l'Estatut,
hi havia també el tema de la reforma...
Una comissió legislativa que vam elaborar un projecte de llei electoral.
Déu-n'hi-do, no?
I l'actual que també estarà candent amb l'actualitat.
Clar, és que a més són dos temes que no eren temes...
No dic que al Parlament es debatin temes anecdòtics ni de bon tros, són temes importantíssims,
però són dos temes que, a més a més d'importants, són polèmics, són controvertits,
tenen molts esculls en el seu camí.
Clar, diguem-ne que a mesura que anava avançant la vostra pràctica,
jo no sé qui s'encarregava de posar-vos dificultats,
perquè fos una simulació una mica autèntica,
que tingués una certa credibilitat per a vosaltres i que fos útil,
suposo que us hauríeu de trobar també amb les dificultats,
que hauríeu de conèixer el reglament d'una manera molt exhaustiva, no?
Sí, i en fèiem menció.
Quan vam entrar el primer dia, el Parlament ens va donar el missal que diuen,
que es utilitzen els diputats,
que és on hi ha la Constitució, l'Estatut d'Autonomia i el reglament de la Cambra.
I llavors, sobre allò, seguíem les regles del joc que ens marca el mateix reglament,
o sigui, estava tot molt bé simulat.
I això ho portàveu a la mà?
Cada dia.
Sempre.
I els parlamentaris?
Els parlamentaris ho saben, ho saben de memòria ja.
Segur? Ningú ho portava a la mà?
No, no ho veia, no ho veia.
Tu, Jordi?
Jo no els vaig veure.
Jo crec que els parlamentaris...
Tu el portaves o què?
Jo sí que el portava, sí.
Feia les bones funcions d'un bon conseller.
Clar, clar.
El que passa que no sé si dins d'aquesta simulació que anirem aprofundint
entrava també la part aquesta de contacte amb els mitjans de comunicació.
Això és una cosa que finalment en aquesta ocasió no va poder...
Clar, la comunicació és fonamental, no?
No va poder arranjar-se, però vaja, ja estava pensat.
El que passa que finalment la cosa en guany no ha quallat,
però la idea és que això es complementi també amb estudiants de comunicació
que facin el rol de periodistes,
de manera que si tot va bé l'any vinent
també tindríem, més enllà del treball de comissions,
de les negociacions a la nit, etcètera,
doncs, diguem-ne, compareixences davant dels mitjans,
és a dir, rodes de premsa,
i eventualment fins i tot podria arribar-se a fabricar
un diari digital de la simulació que fes el seguiment
de l'activitat parlamentària.
De fet, l'òptim seria que aquests dos diaris digitals,
posem el diari vermell i el diari blau,
també en posicions contraposades,
que fessin una lectura de l'activitat parlamentària.
I, home, ja seria d'alguna manera la culminació de tot això
que allà al costat del Parlament els membres del govern
fessin inauguracions que fossin criticades per l'oposició.
Escolta, estaríem creant un món absolutament virtual,
i com funcionés millor que el real,
a lo millor hi havia com una mena d'esquizofrènia social,
que Déu-n'hi-do, no?
No, però realment jo crec que,
tenint en compte que el cas és estrictament
la simulació de l'activitat parlamentària,
doncs ha funcionat molt bé,
complementar-ho amb estudiants de comunicació, de periodisme,
que facin justament el rol de periodistes,
doncs jo crec que pels estudiants de periodisme
pot arribar a ser també molt formatiu,
i pels que estan participant com a parlamentàries
en la simulació també des del punt de vista
que el contacte amb els mitjans,
des del punt de vista polític, és imprescindible,
però fins i tot des del punt de vista professional,
en moltes ocasions també ho és,
i tots, poc o molt, hem vist com,
per exemple, en l'administració de justícia,
molts professionals de l'administració de justícia
tenen mancances importants a l'hora de tractar amb els mitjans,
i a l'hora de construir una estratègia de presència pública,
cosa que, per exemple, als Estats Units no passa, no?
I en aquest sentit jo crec que pels estudiants de drets,
ciències polítiques, econòmiques, etc.,
tenir una certa experiència de contacte amb uns mitjans virtuals
també serà una experiència molt formativa.
Hi havia altres professors que també assumien càrrecs
de la Generalitat, institucionals?
No, els altres professors formaven part del cos jurídic.
És a dir, que el teatrillo només el vas fer tu?
No, no, els altres professors formaven part
de, diguem-ne, els serveis jurídics de la cambra,
i feien el corresponent assessorament reglamentari
sobre la tramitació, etc.
I tothom tenia el seu rol.
A mi em va tocar fer de conseller.
Et va tocar o et van votar?
No, no, com a conseller em va anomenar la presidenta de la Generalitat.
Et va anomenar la presidenta.
Molt bé.
És el que us anava a dir.
Teníeu presidenta de la Generalitat.
Veus com esteu creant un món completament diferent?
I era algú dels alumnes?
De la Universitat Rovira i Virgili.
Sí, va tenir una presència institucional bastant important,
la Universitat Rovira i Virgili.
Probablement que sí, eh?
Vau lluir d'allò més.
Aquí veiem que l'horari ha estat molt intens, no?
Les nou primeres sessions parlamentàries dels universitaris
a la sala de grups parlamentaris,
reunió amb el grup mix a la sala dels grups,
a les 12, reunió amb el grup parlamentari
d'Iniciativa per Catalunya Verde Esquerra Alternativa.
És a dir, que a banda d'aquesta simulació,
us anàveu retrobant i reunim-vos
a representants parlamentaris de debò.
Sí.
Com si diguéssim, no?
Llavors ens explicaven una mica la seva experiència,
uns 10 minutets.
Bé, depèn del polític,
hi havia polítics que xerraven més o xerraven menys,
i després hi havia un torn obert de preguntes d'actualitat totals.
Vull dir, el membre d'Esquerra,
quins corrents hi havia ara mateix dins d'Esquerra Republicana,
cap a quins cantors decantaven,
els socialistes per què no tenien un grup propi a Madrid...
Vull dir, preguntes punyents també d'actualitat,
i llavors feia molta gràcia el debat
que se seguia amb els diputats, de veritat.
El coneixement que teniu de l'Estatut en aquests moments,
jo diria que ens podeu donar un bany a tots, no?
Ui, aquest...
Sí, no, Jordi?
Ja veus les cares que...
Ara saludarem la Neus,
que ja l'hem dit que s'acuparà a l'estatut.
Se'l van haver d'estudiar entre altres coses,
perquè justament una de les parts de la simulació
era aquesta comissió de seguiment,
que de fet pretenia controlar l'activitat del govern
en relació amb el desplegament de l'Estatut,
i clar, van aparèixer temes com ara,
posem per cas el traspàs de l'aeroport del Prat
o del servei de rodalies,
la gestió de les carreteres,
l'ordenació territorial, la qüestió lingüística,
i per tant, jo crec que l'Estatut se l'han hagut d'estudiar bastant
i el coneixen bastant bé.
Tant el que posa com el que no posa,
que també és important.
És molt important, allò que no es diu a vegades
és més important que el que és evident.
Saludem la Neus Oliveres.
Neus, bon dia.
Hola, bon dia.
Una altra de les professors de la URB,
professora de Dret Constitucional.
Jo no sé quin rol et va tocar,
i han vist que ell era conseller de Governació.
A mi, assessoria jurídica.
Ah, tu estaves al servei jurídic del Parlament, no?
No, el primer dia vam escollir el president del Parlament,
que era un noi que va fer-ho molt bé,
però com molt bé has dit,
els alumnes no coneixen,
o sigui d'entrada,
no coneixen necessàriament el reglament,
sobretot perquè hi ha alumnes que no són de dret,
hi havia gent que eren d'enginyers,
de ponts i camins,
hi havia arquitectes, de sociologia,
i per tant no tenien un coneixement d'això.
Aleshores, el president del Parlament
a vegades es trobava en un moment d'un pul de sac,
que no sabia molt bé què havia fet,
llavors deia assessoria jurídica,
i sortíem els professors i dèiem
no, no, això ha d'anar per aquí, això ha d'anar per allà,
una mica en aquest sentit.
Penseu que això era bastant important,
tenir en compte que fins i tot ho hem tenint emoció de censura.
Exacte.
Ah, sí?
Exacte.
Que com pots veure, no està previst.
No, no, clar, és que jo segueixo el guió una miqueta preestabler,
però lògicament hi ha coses molt imprevisibles.
Com es va donar tota aquesta circumstància?
Doncs això us ho dirà el Dani,
que va ser el defensor,
va tenir una picabarall important amb el cap,
bueno, amb el candidat proposat a president de la Generalitat.
Explica, explica.
Tenim un govern, un tripartit a la basca, que diuen, no?
Hi havia els grocs, els taronges i els verds,
que és Esquerra, Convergència e Iniciativa,
i el Partit Socialista, que era la segona força,
doncs no hi estava gaire d'acord.
I llavors, el dijous al matí van entrar a la mesa
doncs una emoció de censura.
Clar, la emoció, segons el govern, no estava ben establerta
i no estava ben redaxada.
Però vosaltres sabíeu que entraria en una emoció?
Formava part o...?
Sí, hi havia el rumor que entraria.
Però en allò, escolta, demà farem veure que us fem una...
No, no, no.
O sigui, va entrar perquè va entrar.
És a dir, que us podien agafar desprevinguts
i hi havia una mica de defensar la vostra postura sobre la marxa.
Va entrar al matí i llavors tens un temps
i a la tarda vam simular l'emoció de censura.
Ens quedava també un espai i vam aprofitar per fer-la llavors.
I llavors, doncs, bueno, hi havia el...
Jo, per exemple, vaig jugar a la carta de dir
que aquella emoció no estava ben redactada,
no estava ben presentada, no...
I llavors la mesa es fatava una mica,
va tindre que quedar els serveis jurídics...
El viejo truco de les formes.
I llavors vam entrar en un debat molt ric, vull dir,
cada grup argumentava si estava d'acord o no estava,
quins motius l'havien portat a fer firmar aquesta emoció,
perquè tota l'oposició es va votar a favor d'aquesta emoció de censura.
Llavors hi havia un grup que, bueno, no ho va quallar,
que estaven allà lluitant pel govern, que diuen, pel poder.
I quan venia cap aquí, us estava escoltant,
quina era la relació amb la premsa i tal,
i va haver-hi, al Canal Parlament mateix,
va fer una entrevista a la presidenta de la Generalitat
i una entrevista també al candidat abans que es fes,
o sigui, el dijous al dematí, abans que es fes l'emoció de censura,
que han dit que ho passarà en el setembre, i bueno, no ho sé.
Doncs és qüestió de veure-ho, això.
Sí, sí, una mica les compareixences més importants es van gravar i també...
Va filtra la premsa, tot.
És que heu d'anar amb compte, heu d'anar amb compte amb això.
Jo tant a tu, Daniel, com a l'Aina, us veig persones molt serenes,
molt capaces d'anar construint un discurs sense perdre els papers.
que és, en algun moment, en alguna sessió, us vau apassionar,
no vosaltres particularment, sinó la gent que participàveu?
A l'emoció de censura.
A l'emoció de censura, és a dir, allò de dir...
I va haver-hi passió, també, a la cosa?
Va ser un demat molt intens, cada dos per tres es demanava torns de paraules,
va durar dues hores, quasi tres hores seguits, sense cap mena de pausa,
tothom demanava el torn de paraula, però bé...
I com ho sentíeu en aquell moment?
Bé, la gent es va emocionar, es va ficant molt en el paper, bé, molt bé.
Sentíeu que fèieu alguna cosa important, realment, no?,
posats en aquell paper, vull dir, que era transcendent el que allà es debatia
i el que allà es parlava.
Perquè agafes el rol que estàs en un govern, que estàs al govern del teu país
i que ho has de fer bé, no?, has de fer la feina que toca,
has de defensar el que penses, el que sents, i la feina que has fet,
llavors aquest govern no es podia dissoldre, no hi podia haver una emoció de censura,
llavors ho defensaves a capa i espada, deies, no?
Tenint en compte, doncs, que en paral·lel estàveu fent aquesta tasca al Parlament
i la realitat, doncs, anava donant informació a diferents imputs,
per exemple, en referència a l'Estatut,
d'alguna manera l'actualitat del moment l'anàveu incorporant, també?
Sí, per exemple.
Avui, per exemple, que han vingut amb el clínic sota el braç,
aquest tipus de coses, debats anteriors de les rodalies,
de la renfa, dels aeroports,
cada dia hi havia informacions referents a aquests temes.
ho incorporàveu al debat parlamentari?
Sí, s'incorporava i llavors també ho ironitzaves una mica,
vull dir, normal que sortís la frase del 3% durant tota la simulació,
vull dir, era senzill i fàcil,
i llavors agafaves els temes d'actualitat,
a part els tractaves també, com hem dit abans, amb els diputats,
perquè els preguntaves directament com estava el tema,
i després, durant la simulació, sí que els traies.
Jordi, et cau la bava, eh?
És que m'ho haig passat molt bé.
Escoltant-los, et cau la bava.
Home, perquè feies de conseller, suposo, no?
A banda d'altres coses.
No, no, és que realment,
jo crec que és extremament divertit i extremament formatiu,
i home, també està bé que de tant en tant diguem,
com a professors d'universitat, compensacions d'aquest tipus.
Saps, a mi, que m'ha cridat l'atenció abans quan parlaves,
que independentment del nivell acadèmic i de formació
que puguin tenir en quant al coneixement del reglament, etcètera, etcètera.
Jo he intuït per les teves paraules
que el que has vist a diferència del que és la política real
és sobretot allò que es reclama tant des de la societat,
que són les formes, tot i l'apassionament.
Has vist una diferència en quant a les formes?
Les formes...
Dels estudiants i els polítics reals?
Sí, un detall que em va semblar genial,
després de l'emoció de censura,
és justament el Dani donant-se la mà amb el candidat alternatiu.
Després de l'apassionament del debat,
després d'anar-se la mà,
i a més a més això fer récord,
perquè els va sortir d'ells.
És això.
Sí, home, perquè estàs fent una simulació,
vull dir, encara que juguis aquest rol,
després quan ja s'ha acabat, se tancar la sessió,
doncs, bueno, ostres, felicitats.
Però vols dir que si no fos una simulació...
De fet, aquella nit t'ha acabat de sortir, no?
Sí, vam sortir de fer sol damunt, vull dir...
No que els diputats...
D'això no us preguntarem res del temps de lleure a Barcelona, eh?
No...
Els diputats, o sigui, millor estiren els plats dins de la sessió plenària,
però després al carrer també es parlen, vull dir,
no és allò que s'ho dient, tampoc.
Home, hi ha rivalitat política, com diu el tòpic,
però no hi ha un tema personal.
Sempre hi ha excepcions.
No, no cal dir noms, eh?
No entrem en aquest terreny de la xafarderia,
però sí que és cert que hi ha persones que,
independentment del color polític que defensin,
tenen bona relació i fins i tot hi ha casos d'amistat,
però hi ha, com a tot arreu,
persones que hi ha una gran antipatia entre elles, no?
I que a més coincideix que estan en diferents grups polítics.
Però bé, això suposo que no ha d'interferir
o no interfereix en el que és la pràctica parlamentària.
No, i menys en aquesta simulació,
que tots érem estudiants, tots jugàvem un rol, ja et dic,
i miràvem d'agafar el paper com millor podíem.
L'ígalell que feia de Lila, que el pobre no era res Lila,
i estava allà intentant defensar tot el que pensàvem els ciutadans.
Vull dir que fa el rol d'un partit polític,
té el bo i té el bo bé, no?
Que es va coincidir amb el tema dels ciutadans, amb el Congrés?
No, va ser després.
Va ser després, no?
És que ara no les dates, però...
Li va haver la pregunta típica, i el Ribera...
A l'Albert Rivera li vam preguntar pel tema del Congrés.
En Neus, comentaves que hi havia estudiants d'altres disciplines,
enginyers, per què hi eren allà?
Quines motivacions creieu que els portaven a ser allà?
Jo crec que són gent que tenen molta, no ho sé, motivació política realment.
La veritat és que el conseller de Política Territorial i Obres Públiques
era un enginyer, i ens va sorprendre tot,
perquè allò, el punt quilomètric 33, allà hi ha...
O els taluts s'han de muntar d'aquesta manera,
i hem començat a expropiar, que hi havia...
Bé, nosaltres tenim la formació de dret,
i les coses de dret, d'acord,
però quan ens començava a parlar d'això,
dèiem, aquest noi és un crac.
Clar.
I ell, doncs, bé, perquè li venia de gust.
De fet, em sembla que només eren dos.
un enginyer superior, tres, un enginyer superior,
i els altres no sabem que eren tècnics,
però va fer-ho molt bé, va fer-ho realment molt bé.
El dia abans em sembla que l'havien alliçonat
amb dos o tres articles de la Constitució,
que els va citar, va quedar molt bé,
i després ja es va quedar mar de gust.
A veure les reunions prèvies de preparació
d'aquestes compareixences amb el govern,
perquè tots havíem d'anar amb una.
Clar, i pujàveu en papers, lògicament?
Sí, sí.
Perquè, clar, el discurs, segons com, així apela...
Amb aquest noi que va fer de conseller
de Política Territorial i Llobres Públiques,
la nit abans vam estar mirant articles de l'Estatut,
articles de la Constitució,
coses que podia anar citant,
i llavors allà vam quatre anotacions
per poder sortir, quan fessin les preguntes,
poder contestar correctament.
Has de tindre el tema una mica preparat,
perquè l'oporís que et pot preguntar una pregunta
que et pot deixar allà amb calçotets a l'aire, vull dir.
I per molt preparat que ho tinguis, també pot passar, no?
Sí, sí, clar, però si tens do de paraula
i una mica saps portar la cosa...
El govern nostre se'n va sortir de la meravella.
Molt bé, ho ha fet molt bé.
No, però sobretot la idea és,
els parlamentaris no són juristes.
Per tant, hi ha metges, hi ha geòlegs, hi ha de tot,
i per tant, els estudiants que no són de dret
també tenen coses a dir-hi,
també tenen inquietuds i tenen...
Bueno, la política sí que té el recolzament del dret, però...
Moltes vegades els parlamentaris argumenten que...
i els carres electes que no necessàriament han de tenir coneixement
d'aquella conselleria que representen,
que per això estan els tècnics, ja ho diuen.
El que passa és que, clar, si expliques el cas d'aquest noi,
enginyer de camins i ponts i de tot l'altre,
i que sap parlar de carreteres i punts quilomètrics,
home, si més no, cara al ciutadà dona com a més confiança.
Després, no sé si sí o sí, no?,
però en principi, ui, aquest senyor sí que entén, no?,
aquest senyor sí que sap de què parla.
Sí, home, en aquest sentit, jo crec que aquesta compareixença
va ser particularment brillant.
I d'altra banda, doncs, una de les qüestions
que d'alguna manera aproximada també va estar en la simulació
a l'activitat parlamentària real,
és que, òbviament, els grups que formaven part de la majoria de govern
feien preguntes regal al conseller, pel que el conseller és Lluís.
I els grups d'oposició feien preguntes, doncs, diguem-ne,
més punyents, amb el sentit que les preguntes
als grups de la majoria de govern les havien pactades prèviament
tant amb la presidenta com amb els consellers
per tal que no els agafessin en fals.
Vull dir que la liturgia parlamentària
estava extremadament cuidada des d'aquest punt de vista.
La ritualitat també a vegades ens ofereix imatges
d'aquell parlamentari que té un sentit de l'humor
i que és capaç d'introduir una ironia
que també pot destensar l'ambient, o tot el contrari.
És a dir, aquesta retòrica parlamentària
que a vegades es diu que s'utilitza,
no tothom és capaç, com no tothom té l'obligació de ser graciós.
Vosaltres vau treure una part més personal vostra
i la vau treballar també perquè us fes servei
a l'hora de fer el discurs.
És a dir, jo no sé si sou divertits o corrents,
si us agrada el cinema, com deien en la pel·lícula tal,
o com deia...
És a dir, recursos personals del vostre bagatge,
els fèieu servir també en els discursos?
Sí, clar.
O sigui, utilitzes per fer-ho més entenedor,
més fàcil i més irònic,
busques els recursos que tinguis a més de mà.
A veure, algun exemple de les vostres intervencions?
Sí, jo me'n recordo una intervenció,
José Tomás saliendo en brazos de la Plaza Monumental.
Què opina usted, senyor diputado?
Això és una intervenció d'aquestes lluïdes.
Hi havia un alumne que estava preocupat pel tema dels braus.
I van pensar així, fer una intervenció...
I de fer una llei, de tirar endavant, això ja més...
Aina, tu recordes algun moment teu o d'algun company o companya
que dius, mira, ha estat ocorrent allò.
És que hi havia diverses persones que utilitzaven molt graciós
a l'hora de fer preguntes.
Feien preguntes punyents, però...
A Mironia, eh?
Sí, a Mironia, però allò d'aquelles així,
preguntes allò per xinxar una miqueta,
però que les feien així, les plantejaven amb molta gràcia
i feia, no sé.
Bé.
Sí, jo en recordo una altra,
que el partit, quin era el partit?
L'ecologista aquest, el Verds.
El Verds, sí.
Els partits, a veure, al moment de l'emoció de censura
estaven molt peltats les rèpliques i contrarrèpliques,
perquè si no s'apassionaven i no...
Tothom deia rèplica, per al·lusions.
T'ha d'article...
Bueno, m'han de tanyar i vam dir,
només poden intervenir els membres del govern.
I en sec van començar a sortir consellers de tot.
Tothom es va autoassignar a una conselleria.
I aleshores va haver-hi...
Una mica.
Sí, exacte.
I un del grup de l'oposició diu,
vosaltres només teniu d'ecologistes
que us surten consellers com a bolets.
Aquesta també va ser una d'aquests.
Està bé, està bé, sí, sí, sí.
Qui va fer de president del Parlament?
Perquè, clar, amb aquesta personamenta que dius
no devia ser fàcil, no?
No, no, feia molt bé.
Samuel García.
I controlant el temps, allò, les intervencions...
Posant ordre.
Sí, sí, un joc institucional.
O sigui, era d'un partit groc que estava el govern
i marcava el temps igual per uns que per nosaltres.
Vull dir, jugava aquest joc institucional,
que està molt bé.
O sigui, imparcial.
Sí, aquest nivell d'utilització de l'eronia,
dels bons discursos, alguns fins i tot literaris.
En el món real, Jordi, en general,
que no posarem cap exemple,
però en el món real existeix o tenim uns parlamentaris
més aviat succeits i poc ocorrents?
Jo crec que hi ha una mica de tot,
però em fa l'efecte que en algunes ocasions
fem judicis una mica injustos
en relació amb els polítics que ens representen,
perquè, de fet, diguem-ne que això queda bastant
canalitzat per la imatge que es transmet
a través dels mitjans de comunicació.
I en moltes ocasions és molt més important
la compareixença a la sala de premsa
que no pas la compareixença a la tribuna d'oradors del Parlament.
Per tant, jo crec que la imatge real
de com funciona el Parlament
i el nivell del discurs parlamentari,
de la retòrica parlamentària,
jo crec que ens arriba molt esbiaixada
perquè, a banda, els mitjans també tenen
les seves pròpies necessitats.
És a dir, el tempo del Parlament és un,
el tempo d'una compareixença de premsa és un altre.
I amb això, el que moltes vegades, doncs, diguem-ne,
es valora més és la capacitat de comprimir
la capacitat d'aquelles pastilles que et donen el titular
i que hi ha polítics que ho saben fer molt bé
i altres que no ho fan tan bé,
però que potser, amb la llarga distància,
són més ocorrents, més elegants o més graciosos.
És a dir, hi ha gent que és molt bona comunicadora
amb les compareixences de premsa,
hi ha gent que potser són molt bons oradors parlamentaris,
però, en canvi, les compareixences de premsa
poden arribar a ser, doncs, avorrits
perquè no donen aquella pastilla de 30 segons
que al periodista li dona el titular
i que dona aquells 15 segons de televisió de ràdio
que són els que han acabat, acaben sortint, no?
Per tant, jo crec que hi ha una mica de tot
i que, d'alguna manera, els partits també,
per una qüestió de necessitat,
van anar a buscar més aviat
el personatge que dona bé,
diguem-ne, amb la compareixença dels mitjans,
que no pas l'orador parlamentari.
O sigui, els mitjans han modificat extremadament
la vida parlamentària
i això jo crec que acaba incidint en el perfil de parlamentari.
Per tant, quan parlem que potser ha baixat el nivell
en relació amb parlaments històrics,
és possible, però jo no crec que sigui culpa
de, diguem-ne, de la formació dels parlamentaris,
sinó del que ara es demana als parlamentaris.
Per això, en aquest sentit,
la simulació és molt interessant
d'introduir també la part de les compareixences
davant dels mitjans.
Vau tenir ocasió també d'establir contacte
amb una altra de les institucions importants,
com és el síndic de Greuges.
És un aspecte molt diferent, no?,
el que és el funcionament del Parlament.
Com va anar aquesta experiència?
Que va fer una compareixença ell?
Vau tenir una reunió?
Sí, va fer una compareixença de 20-25 minuts
i després se'ls donava un torn de preguntes
perquè els participants de la simulació
preguntin els que a ell els interessa.
Però això va passar amb el síndic de Greuges
i la sindicatura de comptes.
Van intervenir, llavors van explicar una mica
el funcionament, com funcionava,
què és el que feien,
i després la gent preguntava.
I també van dir,
el conseller audiovisual de Catalunya.
El del CAC, sí.
Exacte, que va estar molt bé.
Com va anar l'experiència amb els polítics reals?
Quin contacte vau tenir?
Amb els polítics deixes una mica de banda la simulació,
surt el rol aquest que tens tu.
Però vau tenir molt de contacte amb ells?
Sí, sí, sí.
Vau parlar molt?
Són bastant sincer, són...
Bé, o sigui, t'expliquen coses, detalls.
Me'n recordo l'any passat, per exemple,
vaig estar tres hores amb el David Pérez
a baix al carrer xerrant de política a nivell nacional.
Vull dir, es crea aquest grupet petit
i llavors íntimes una mica
i t'explicen coses que millor a la premsa no explicarien.
I està molt bé.
I surts una mica del rol aquest del grup que tinguis
i llavors fas preguntes que una mica, com dèiem abans, punyents, no?
I busques, a veure, què et diuen sobre algun tema d'actualitat.
Heu tingut...
Heu copsat si realment estan preocupats
o parlen o pensen o opinen sobre la percepció que té la societat de la política,
la imatge de la política està una miqueta deteriorada en determinats sectors.
Vosaltres en algun moment vau copsar que aquest fos un tema que els preocupés?
En alguna de les converses que vau tenir?
Sí, tots els polítics te deien que s'havia de canviar l'estil de fer política
i havia de ser molt més proper.
Llavors cada polític t'explicava què creia que ell havia de fer,
que si hi havia d'haver més mitjans a l'hora de les noves tecnologies,
implantar-les més propers al ciutadà,
el tema de les vagaries que volen implantar ara,
que creuen que serà, que millorarà la relació amb el ciutadà
i ho farà tot més proper.
Vull dir, tenen les mesures plantejades
que són discutibles o no
per donar sortida en aquest abstencionisme que ells ara fan crida.
Els preocupa l'abstenció realment.
Sí que els preocupa.
Tots ens ho van comentar.
Érem un discurs que tots ens van fer.
I eren capaços de fer una certa autocrítica?
Ja no parlo com a partits, com a institució,
sinó així en les converses que teníeu amb vosaltres.
És a dir, assumien una part de responsabilitat?
Sí, jo crec que sí.
Tot és percepció que teniu vosaltres.
Vull dir, veien que part de la culpa també és seva,
que estan lluny, que a vegades surten amb unes coses que no toquen.
Hi ha coses, els mateixos d'Esquerra,
que et deien que el de la corona tan famosa
no tocava en aquell moment, no tocava i sortís.
Vull dir, també és culpa,
ells també diuen, no?
És culpa nostra, és culpa dels mitjans
i és culpa de la gent que no s'implica.
Vull dir, ells fan un discurs
que no és sola la seva culpa.
Vull dir, tots en tenim part,
i en part és raó.
Els mitjans que busquen la frase curiosa
i punyent,
el ciutadà que no s'hi vol implicar
i el polític que hi juga la seva.
Vosaltres, com a professors,
també vau tenir contacte molt estret,
molt directe amb els polítics?
Sí, però més aviat
amb els serveis educatius del Parlament,
que són els que realment
eren els nostres interlocutors al Parlament.
I que, bé, eren ells els que després
es posaven en contacte
amb els diferents polítics
o amb cada grup parlamentari
que després ens enviava
a un dels polítics el que es tingués més interessat.
En aquest sentit,
van fer una tasca important
des dels serveis educatius,
perquè, bé, gestiona tot això,
gestionar les que hi hagin 90 persones
movent-se pel Parlament
per temes de seguretat no és fàcil.
El primer dia van arribar directament allà,
per tant van arribar amb les maletes,
una mica complicat tot això.
En aquest sentit,
nosaltres hi parlàvem,
però era més una cosa...
D'organització, més que...
D'organització i més els polítics
era més pels alumnes,
que a més a més jo crec
que és el que els feia més gràcia a ells.
És a dir, anar-los a buscar per allà
i fer-se un book de fotos que n'hi ha algú que té...
En fi...
Amb qui us heu fotografiat?
Vosaltres, per exemple?
Jo no, jo no.
Tu no?
No tinc cap foto en cap parlamentari,
però hi havia noies que amb el Rivera
van fer-se 50 o 60 fotos.
Vull dir, era el parlamentari guapo.
El Rafa López també tenia molt d'èxit del PP.
També tenia...
Fixa't els de partits així com a més conservadors,
que com trenquen, eh?
Amb les noies.
Déu-n'hi-do, eh?
No, però són joves,
estiguen conyats, no?
Tu no et vas fer cap foto, Jordi?
Jo no em vaig fer cap foto.
Tu que m'agradis.
Però jo en general no em faig fotos, eh?
És a dir, que no era un cas excepcional.
No, no era un cas excepcional.
Vas tenir oportunitat, com la Neus,
com dèiem, també de parlar amb algú,
també lògicament,
t'ho dic perquè com que vas fer de conseller
dic, calla, que no tinguis un cert privilegi, no?
Sí, però no m'han fitxat, eh?
No?
I mira que tu dic, calla, que em lluiré, no?
Assagiant a la nit davant del mirall i no...
Sí, sí, jo vaig intentar fer una bona compareixença,
vaig obrir el mòbil tota la nit i no...
No, no sortiré.
Déu-n'hi-do.
De fet, espero la pròxima crisi del govern
per veure si em fitxeu.
Però si cau alguna cosa?
Si cau alguna cosa.
Escolteu, ara que el tema de la llei electoral
ha estat un tema important,
però també el tema del seguiment a l'Estatut.
Ara per ara, vosaltres com veieu
el desenvolupament de l'Estatut?
Des de la vostra perspectiva,
després d'haver estat treballant tants dies?
És a dir, imagineu que estem en una tertúlia de cafè,
surt el tema de l'Estatut.
Quina opinió donaríeu vosaltres?
És una opinió...
Molt personal?
Trobes que és molt personal?
No, no, si no et sents còmode donar-la, jo...
No, no, sí.
Vull dir, aquí el tema és que és difícil...
No sé, jo crec que l'Estat està en un moment
que li és difícil, no sé per què,
donar unes competències que estan otorgades per una llei.
O sigui, jo crec que hauria de ser tot una mica més fàcil.
S'han d'atorgar competències amb uns mínims,
vull dir, hi haurà un finançament,
les mesures que ens permetin que les puguem assolir
i les puguem portar decentment.
Tampoc agafarem competències per agafar.
Però creus que la cosa està...
Està difícil, jo crec que està.
Està difícileta, no?
Tu, Aina, què en penses?
Jo crec que s'acabarà aconseguint a poc a poc,
però al final ho tindrem.
Però està difícil, hores d'ara.
Sí, ara mateix sí.
Aquesta va ser una de les preguntes
que van fer gairebé tots els polítics,
o la gran majoria.
Què opineu vostè que dirà
al Tribunal Constitucional
sobre el recurs d'inconstitucionalat contra l'Estatut?
Fins i tot ho vam preguntar al Consell Consultiu,
que havien fet un dictamen,
que abans ens hem oblidat que aquesta institució
també vam anar-hi,
i que evidentment ells havien fet un dictamen
sobre l'Estatut,
i aleshores van dir,
bueno, nosaltres hem fet el dictamen,
el Pere Jové, que és el que ens va atendre,
va dir, bueno, jo crec que el Tribunal ja dirà,
i la veritat és que es va mantenir bastant...
Al marge.
Al marge.
No va intentar...
Bueno, tothom es mantenia una mica al marge,
tothom un punt d'esperança...
És que mullar-se, no ho sé,
és una mica difícil de dir,
ostres, ara ens estan donant competència
i després que el Tribunal vingui
i digui, no, no, tot això està malament
i ho tommi tot.
Vull dir, es pot donar una incongruència,
és una cosa que la gent ha votat a favor,
l'abstraccionisme aquí va bé o que no,
però, no sé,
és difícil que ara el Tribunal Constitucional
ho tombi.
Retallarà d'alguna manera,
però jo tombar-ho crec que no ho tombarà.
No, hi podia ser.
Us veieu en el futur,
com a parlamentaris, d'entrada.
Us dedicaríeu a la política a hores d'ara?
No sé si us dediqueu o no,
però jo us ho pregunto com...
Jo sí.
Van dir que a la política no parlo
d'una militància de base,
no parlo de pertanyar a un partit polític,
sinó parlo allò,
amb un objectiu de fer política,
de prendre decisions,
de treballar-hi en la política,
en el millor sentit del terme.
Tu t'hi veus?
Sí, suposo que sí.
Vull dir, si tens uns ideals
i tens ganes de fer coses,
des d'allí se'n poden fer moltes.
Tu, Aina?
Jo no.
Tu no et veus a la política?
A mi m'agraden més les tasques d'organització
i gestió, això sí,
però jo com a parlamentària ara mateix no.
No et veus com a parlamentària?
No, no.
Ni com a consellera?
No.
Ni com a presidenta de la Generalitat,
tampoc.
Home, ja m'agradaria, eh?
Això sí, veus?
Però no, no.
No, no, realment és així
i el que abans em comentàveu tots dos
abans de començar aquesta tertúlia
era que sobretot que...
és a dir, que no es pot deixar de banda
el compromís com a ciutadans, no?
Que vosaltres que heu estat aquests dies,
ja sabem que no tenim el millor dels sistemes,
ja sabem que en molts aspectes no funciona, etcètera, etcètera,
però no podem desvincular-nos, no?
No podem perdre la il·lusió que diuen.
Perquè sí, perdem la il·lusió de dir,
ostres, tots són dolents.
No, tots no són dolents.
sempre hi ha aquell que surt del diari,
doncs, bueno, que sempre hi ha...
Som persones i ens podem equivocar,
vull dir, tots podem tindre el dia que fotin mal a la caixa,
perquè sempre hi ha el polític dolent.
Però tots no ho són.
Hi ha gent que treballa amb ganes,
amb empenta, amb il·lusió
i té ganes de fer coses pel país.
Aquesta és la sensació amb la qual heu tornat,
no heu tornat decebuts,
de la classe política catalana.
Feu una valoració positiva.
No, jo la faig molt positiva.
O sigui, a vegades veus per la tele,
i abans ho comentàvem, no?,
allà al Celsió Plenària,
que sembla que estiguin llegint al diari,
però tota la feina que s'ha fet...
O sigui, els diputats treballen, de veritat,
i en tenen ganes,
i treballen pel país,
i passen moltes hores.
I això els hi ha de reconèixer.
Jordi.
Sí, home, això és veritat.
És a dir, que consumeixen hores,
jo crec que és una cosa
que no es pot negar, en principi.
En principi.
Una altra cosa és com les consumeixen,
i una altra cosa és si aquest consum d'hores
s'adiu amb la seva funció
de representants de la comunitat,
que és la que en realitat tenen com a parlamentaris.
És a dir, que consumeixen hores,
que estan hores al Parlament,
i hores que no estan al Parlament,
però que estan treballant.
Això és veritat.
En canvi, el que jo ja no n'estic tan segur
és que consumeixin prou temps
intentant fer-se ressò,
a través del coneixement de la situació real
de la gent que d'alguna manera
ells representen,
doncs, de diguem-ne dels interessos,
les mancances,
les pors, les necessitats
de la gent que ells representen.
Jo crec que és una imatge falsa a la política,
que no treballin,
però potser és una imatge correcta
que el temps que consumeixen
el consumeixen molt presoners de dinàmiques internes.
És a dir, no rendibilitza cara a la societat d'aquest temps.
O no rendibilitza,
d'acord amb el que jo entenc,
que són una societat democràtica.
És a dir, de la mateixa manera que diem a vegades
que, per exemple, els metges o els advocats
són col·lectius molt endogàmics
i que els periodistes també ho són,
doncs els polítics també ho són.
És a dir, la major part de feedback
que reben els polítics
és de companys seus de partit
o de companys seus d'altres partits
o d'assessors o de periodistes.
I el contacte amb la realitat,
al final, acaben perdent-lo.
I a mesura que, diguem-ne,
van pujant amb l'esglaó de representativitat,
és a dir, no és el mateix
un regidor d'un ajuntament petit
com un parlamentari al Parlament de Catalunya
o com un diputat a Madrid o com un ministre,
jo crec que van perdent una mica el món de vista.
I a mi és el que més m'hi preocupa.
És a dir, no em preocupa que treballin poc
perquè crec que això no és així.
Em preocupa que treballin
amb una imatge de la realitat
que cada vegada és més allunyada
del que els ciutadans de peu podem tenir.
Això ho compartiu amb el Jordi, aquesta visió?
Sí, quan vam allà mateix a la simulació mateix,
quan vam començar la simulació
hi havia molta gent que deia
ah, nosaltres creiem que els polítics no treballen,
que els parlamentaris no treballen,
però llavors, clar,
a mesura que anava passant la setmana,
que anàvem simulant que érem diputats,
els vespres quedant a treballar
fins a les dues o a les tres al dematí.
Al final de la setmana molta gent ens deia
ostres, nosaltres pensàvem que no feien res,
que només estaven allà llegint el diari,
estaven amb l'ordinador portàtil,
però ara hem vist que sí,
que fora del ple sí que es fa molt de treball
intern amb els despatxos, això.
I la gent, clar,
tenia una imatge molt generalitzada
que no feien res
i van acabar pensant que sí,
que en el fons sí que es treballa.
Neus,
finalment,
diuen que fa falta un relleu en la política,
maneres de fer,
que fa falta gent jove a la política.
Tenim un bon braçolet, no?,
encara al futur?
Sí.
Perquè ja és el tercer any que feu aquest programa
i ja heu tingut temps de comprovar
la fusta que tenen els nostres joves.
Sí, i a més a més,
la gent que ho ha fet un any vol repetir
i te diuen,
l'any que ve,
aviseu-me perquè jo també vull apuntar
i el que els hi diem a molts
és que facin una mica de publicitat
amb els seus companys
i que, a veure,
és el que dèieu abans,
que al juliol s'està molt bé la platja,
que ja s'han acabat els cursos,
s'han acabat els exàmens
i la gent té ganes de descansar.
Sí, que s'apuntin aquí,
que els animin,
que s'ho passaran molt bé,
que descobriran moltes coses,
la convivència,
el fet de les formes parlamentàries,
s'aprendran moltíssim,
està molt bé
i jo crec que sí que hi ha gent que s'animarà.