Ara són exactament en dos quarts d'una del migdia
i fa, no diré exactament, una setmana,
però gairebé que en aquest estudi,
concretament aquí a la meva esquerra,
ens acompanyava la cantant Marta Mateu.
A banda d'explicar-nos com li anava la vida
i com tenia l'agenda d'actuacions
i la quantitat de feina que estava tirant endavant,
venia a anunciar-nos que havia estat
una de les persones seleccionades
per participar en el certamen de cant
per a en veus joves, premi Manuel Ausensi.
La Gala, el concurs, per què no dir-ho,
perquè és així, es feia ahir a la tarda
al Gran Teatre del Liceu de Barcelona
amb un jurat d'aquells que dius Déu-n'hi-do.
Bé, el cas és que la Marta Mateu ha estat la guanyadora.
La tenim a l'altre costat del fil telefònic
perquè està a València, que ja saben que actualment
és el seu lloc de residència
i volem, primer que tot, felicitar-la.
Marta, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Enhorabona.
Moltes gràcies.
Que bé, fa una setmana que ens explicaves que anaves allà
i avui felicitar-te a dir
Sí senyora, molt bé.
Sí, sí, sí, sí, fantàstic.
Ahir va ser una tarda màgica.
Home, ja m'ho imagino.
Va ser molt emotiu perquè, clar,
trobar-te allí en aquell espai,
en el teatre,
cantant amb l'orquestra,
moltes emocions contingudes
i molt, molt contenta, molt contenta.
En quin lloc vas actuar?
En quin ordre?
En quin lloc?
Era la setena.
La setena.
La setena.
Era la setena i bé,
com a la segona part, no?,
de la segona tongada de concursants
i bé, vaig sortir molt tranquil·la,
amb ganes de passar molt bé,
de fer música i a més en l'orquestra
de la cadena de l'edició que van tocar,
van tocar fantàstic.
Amb el director també s'ho acompanyava molt bé
i jo m'ho vaig passar molt bé
i vaig gaudir-ho
i intentar fer gaudir també al públic, no?,
que estava allí acompanyant-nos a tots.
Només per això ja valia la pena,
em recordo, que em vas dir,
mira, m'és igual si guanyo o no.
El fet de tocar, de cantar al liceu
amb aquesta orquestra
és que ja és el premi en si mateix, no?
Sí, sí, sí.
La veritat, sortir allà
i veure el Coliseu
i de dir,
va per vostès, no?,
com diuen els carreros.
Marta, el repertori eren tres peces,
si no recordo malament?
No, era només una.
Una només?
Però que en principi
havies d'haver-ne triat entre tres?
Ah, exacte.
Sí, o sigui,
quan tu presentaves
les bases del concurs,
havies de passar tres fases,
l'aliminatòria,
la semifinal
i la final.
Llavors,
en cada fase
havies de cantar una àrea
i ahir a mi em va tocar
en recitatiu i àrea
de les noces de Figaro,
la segonàrea de la comtessa.
Clar.
I va ser
molt emotiu.
Ai, que bé.
Sí, sí, sí.
I què va passar quan,
en quin moment et van comunicar
que havies estat la guanyadora,
el jurat,
deliberava sobre la marxa,
com funcionava el tema?
Sí, el tema va ser
que vam actuar tots els participants
i després van fer mitja part
i a la segona part
actuava el guanyador de l'any passat
i el guanyador del primer certamen
perquè ahir era el deser,
també,
a més,
el deser aniversari del certamen.
I mentre el jurat
s'ha de deliberar,
doncs,
per a fer
entretint de la gent,
doncs,
vam fer la segona part
que van cantar ells.
i nosaltres,
tan tranquil tots els camerins,
tots els companys
anem veient,
no?,
com anava passant.
I aleshores,
doncs,
el Marcel Gurgori,
que és el presentador
que surt de vegades
pel que ha passat.
El senyor de l'òpera de la tele,
com si diguéssim, eh?
Exacte,
era el presentador
i ens va dir,
doncs bé,
ara primer sortiran els finalistes
que no han tingut premi
i després anirem cridant
un per un
el sisè,
el cinquè,
el quart,
menys el tercer,
els tres primers
que sortiran tots a l'escenari.
Vaja,
rotllo aerovisió
salvant les distàncies,
no?
Sí,
i llavors,
clar,
quan van dir,
dintre dels finalistes
no premiats,
no em van dir,
vaig dir,
mira,
doncs,
alguna cosa ha caigut.
Ai, ai, ai.
Però, clar,
després era el sisè,
la mezzo,
dic,
bueno,
jo no soc,
el cinquè premi,
el veríton,
dic,
tampoc,
i jo em pensava,
ui,
mira,
doncs,
el quart,
el tercer,
doncs,
tampoc.
I el tercer,
i dius,
s'han oblidat de mi.
I esclar,
i pensava,
i esclar,
ostres,
dic,
estaré entre els tres primers,
i sí,
sí.
I va ser quan
ens van dir els noms
dels tres finalistes,
els tres primers,
i vam sortir a l'escenari,
llavors,
clar,
allí l'expectativa era màxima,
perquè el públic estava,
a veure,
a veure,
a veure,
i llavors,
clar,
el presentador encara feia més,
més emoció,
no?
I van dir,
doncs,
el tercer premi és per,
per un altre soprano,
i llavors vaig dir,
ostres,
el segon o el primer?
I diria el mamal tenor,
jo el dic,
res,
perquè havien afegit,
a més a més d'aquest any,
que qui guanyava
havia de tornar a cantar
per cloure l'acte,
la mateixa arenda
que havia concursat.
Sí.
I jo li deixo el tenor rient,
i dic,
bueno,
dic,
ja estàs per cantar,
i clar,
jo pensava,
dic,
no t'ho penses
que t'ho puguin donar a tu,
i a mi em fan dir,
bé,
el segon premi pel tenor,
jo,
oh,
em vaig quedar en aquell moment
que no,
no,
no tenia paraula.
És que t'imagino,
t'imagino a l'escenari.
A més,
clar,
tot a l'escenari,
o sigui,
l'escenari,
tota la gent allí,
i bé,
el públic,
doncs,
la família,
els amics,
i més,
el públic en general,
bé,
es va vindre baix.
Ai,
que bé,
Marta.
Per dir-ho d'alguna manera,
molt,
però molt contenta.
Molt bé per l'emoció
d'aconseguir aquest premi,
perquè implica,
no només,
diguem-ne,
el valor del premi,
la quantitat econòmica,
sinó el que implica
pel que fa a actuacions,
no?
Sí,
perquè aquest premi,
a banda del tema econòmic
que dèiem,
què té com a actuacions?
Doncs,
actuacions,
doncs,
té un paper
al Teatre de Liceu,
amb alguna de les produccions
que em diguin al teatre,
després té tot un reguit
d'ells de recitals
per tota la comunitat,
o sigui,
per tota Espanya,
doncs,
el Festival de Santander,
després,
el Canet de...
Bueno,
diferents festivals d'estiu
que hi ha a tot Catalunya,
a Espanya,
i després,
també,
passo directament
al concurs
d'Operàlia
que organitza
Amplació de Domingo,
i aleshores,
clar,
aquest concurs
que és a nivell internacional,
i clar,
o sigui,
és molt,
no?
Marta,
ja et deia jo,
que anar pels pobles
al final et sortiria bé.
Sí,
perquè poquet,
poquet a poquet,
s'ha de començar
d'alguna manera,
no?
Escolta,
i tu ja tenies
uns quants compromisos,
entre ells un projecte important
que es materialitzarà
aquest estiu
que era a Galícia.
ja?
No,
la setmana que ve.
La setmana que ve,
això mateix,
avui,
em despisto.
La setmana que ve,
sí,
sí,
tot el que tenies previst
és compatible
amb això d'ara?
En principi,
suposo que sí,
demà,
no sé que ara
em comencin a trucar,
però sí,
la gent de moment,
crec que la gent
per aquest any,
sí,
sí,
la compatibilitat.
I ara triomfes a Galícia,
la setmana que ve,
et surten més contractes,
noia?
Sí,
la Marta ve,
sí,
sí,
això sí,
Tarragona demana,
ja,
ja,
ja,
m'ho imagino.
Marca Mateu,
de Tarragona.
No res,
el Lluís Comas i Servidora,
si ens necessites
per fer-te les maletes
de secretaris o alguna cosa,
ja saps,
aquí ens tens,
eh?
Sí,
tinc una llista
pel xofer,
pel secretari,
per la perruquera,
per tots.
No ens agradaria res més
que acompanyar una diva
en la seva carrera.
Moltíssimes gràcies.
Marta,
seriosament,
de veritat,
i t'ho puc dir
que ens ha donat molta alegria
aquí a la ràdio
quan hem sabut
que havies guanyat el premi,
perquè pensem que t'ho mereixes,
primer perquè ets una cantant
de primera
i perquè ets una persona
extraordinària.
Moltes gràcies.
Gràcies,
una abraçada
i a disfrutar.
Gràcies a vosaltres.
Moltes gràcies.
Adéu.
Adéu.