És la una del migdia, en gairebé 11 minuts.
Com era d'esperar, no ha passat desapercebuda
la presentació del líder d'Unió Democràtica de Catalunya
i diputat al Congrés, en Josep Antoni Durán i Lleida,
presentat a la Capona el seu llibre,
entre una Espanya i una altra de l'11M a l'atemptat de Barajas.
Parlem en temps passat perquè,
tot i que ha començat una miqueta amb retard,
la presentació ha acabat una miqueta més tard també,
la cosa s'ha embolicat una mica,
però no s'han perdut ni un detall.
Els nostres companys, Joan Maria Bertran a la part tècnica,
Jordi Sorinyac, bon dia.
Bon dia, Iolanda.
Ha arribat, ha presentat i ha marxat, no?
Doncs, a veure, és que encara s'ha presentant, de fet.
Encara presenta, encara presenta.
Encara s'ha presentant.
La presentació s'ha va prevista l'inici d'aquesta
al punt just de les 12 de 20 dia,
durant l'Ileida ha arribat a dos quarts d'una
i, vaja, la cosa s'ha endarrerit bastant nosaltres,
on ens hem quedat fins gairebé on hem pogut
per prendre bona nota de les explicacions de Durant i Lleida.
Hem seleccionat dos fragments de les seves explicacions,
si us sembla, els posem en antena més endavant,
però abans per introduir exactament perquè la gent se situï
a aquest llibre, com molt bé es comentàveu,
entre un espanyà i un altre,
va ser acabat de lliurar, doncs, a finals de l'any passat,
i narra, en certa manera, les experiències, els pensaments
i les opinions de Durant i Lleida des de l'inici d'aquesta legislatura,
des de l'arribada de José Luis Rodríguez Zapatero a la Moncloa.
No és una biografia, no és una crònica, no és un llibre d'assaig,
però, segons ha explicat, Durant i Lleida,
doncs conté ingredients una miqueta de tots aquests gèneres literaris.
En aquest llibre, Durant i Lleida, doncs, vaja,
dona les seves opinions o valora diferents aspectes de l'actualitat
en diferents àmbits.
Òbviament, política internacional és un dels àmbits prioritaris,
doncs, ha explicat, ha remarcat la importància de la fita de l'11M,
que, segons ell, continua marcant ara
i ha estat un dels fets a punt de... fondamentals,
sense cap mena de dubte, d'aquesta legislatura.
Sobre el debat territorial, un dels punts més espinosos, podríem dir,
Durant i Lleida, ha dit que continua sent una qüestió mal resolta
i ha dit que cap dels partits polítics catalans
s'ha de sentir orgullós pel paper que ha jugat
durant la tramitació de l'Estatut de Catalunya,
unes declaracions força sorprenents.
Ha dit que cal estar a Madrid, en aquest cas,
cal que Convergència i Unió estigui a Madrid.
Tenim ministres a Madrid,
s'hi fa falta en el proper govern, en la propera legislatura.
Segons el líder socio-cristia, Convergència i Unió,
la Federació Nacionalista,
ha d'estar en tots aquells llocs de poder
on hi hagi interessos per a Catalunya.
Segons Durant, doncs, òbviament,
el Parlament de Catalunya,
la presidència de la Generalitat ha de ser una de les prioritats,
però com que a Madrid, ara per ara,
també es continuen decidint força coses
i força coses que interessen a Catalunya,
doncs no s'ha d'amagar que una de les prioritats
de Convergència i Unió ha de ser tenir presència activa.
No ha de fer por tenir presència activa a Madrid.
Ha remarcat, però, que tot aquest procés
s'ha de fer amb moltíssima prudència.
De fet, durant tot el llibre, segons ha explicat Durant,
hi ha una crítica força sagnant a la confrontació
que viu la situació política espanyola
durant tots aquests moments.
Ha repetit al llarg de la seva presentació paraules
com paciència, tranquil·litat, serenitat,
i, de fet, Durant-hi Lleida ha abogat
per la creació o per la potenciació
d'un espai intermigio entre aquestes dues Espanyes,
entre el que ell considera l'Espanya socialista
i l'Espanya de dretes,
l'Espanya més de fi al Partit Popular.
Doncs bé, ell creu que hi ha una tercera Espanya,
que hi ha un tercer espai polític,
un tercer espai polític que, de fet,
podria vertebrar una formació política
i ha posat com a exemple
les darreres eleccions franceses,
on, tot i que Nicolás Sarkozy i Céronen Royale
han estat els candidats que han passat a la segona volta,
doncs s'han dessecat i molt els excel·lents resultats
que ha tingut François Bayrou
en aquesta opció política de centre.
Qui ha de tirar endavant aquesta tercera opció política?
Segons una ni Lleida,
no s'ha de fer des de Catalunya.
S'ha posat, no és casualitat,
el pròleg, el llibre s'ha prologat per Miquel Roca,
l'exdirigent de Convergència Democràtica.
Com bé recordaran els ollents més veterans,
Miquel Roca va tirant davant l'any 1986
una operació, la anomenada Operació Roca,
que pretenia, doncs, això,
crear un partit polític d'àmbit estatal,
de centre, però des de Catalunya.
Segons Durán i Lleida,
aquesta operació no es podria repetir ara per ara,
i si us sembla, Jolanda, explica'm els arguments.
Jo crec que avui no és possible fer-ho des de Catalunya,
amb èxit.
No és possible fer-ho amb èxit.
Primera, perquè això que acabo de dir
és un element que limita les possibilitats d'èxit
d'una operació d'aquest tipus.
Això que acabo de dir em refereixo a la pèrdua de prestigi de Catalunya.
Quan en Miquel va fer l'operació reformista
i va anar com va anar,
era l'any 86,
i Catalunya tenia un gran prestigi.
Portem sis anys de govern autonòmic de Convergència i Unió.
Convergència i Unió i el catalanisme polític a Catalunya
havia estat molt positivament contribuint
a tot el procés de la transició.
Avui hem perdut pistonada.
Si cotitzéssim en bolsa,
com dèiem un article diumenge a La Vanguardia,
doncs els nostres actius valrien menys.
Per tant, fins que no tornem a recuperar aquest prestigi,
aquesta operació encapçalada per Catalunya,
encara és més difícil.
Segona, ho deia també l'article aquest de La Vanguardia,
jo crec que perquè això ho pugui fer algú des del catalanisme polític,
des del catalanisme polític,
el catalanisme s'ha d'implicar abans en el govern d'Espanya.
És a dir, no és veritat,
però en política,
ho ha ensenyat en Pujol,
les coses no són com són,
sinó com sembla que són.
I sembla a Espanya,
ja sé que no és veritat,
perquè hi ha gent que li interessa alimentar això,
però reitero,
les coses no són com són,
sinó com sembla que són.
Espanya sembla
que els catalanistes
només anem a Madrid
a ocupar-nos de la nostra.
I a defensar la nostra esmena,
però no sé quin tema pressupostari,
etcètera.
Cosa que és legítima
i que fan la resta.
Però com que estem parlant de fer política
pel conjunt d'Espanya des de Catalunya,
és important tenir-ho en compte.
Doncs aquestes són les declaracions
d'Uran i Lleida
sobre la creació d'aquest hipotètic partit de centre
des de Catalunya,
des del catalanisme polític.
Dos aspectes molt ràpids,
també fent referència al llibre.
També tracta del que,
segons Durán,
és el laïcisme imparant a l'estat espanyol
en aquests moments.
Ha criticat la política en afers religiosos
que s'ha donat a terme
tant en el tripartit a Catalunya
com el govern de Rodríguez Zapatero
des de la Moncloa.
I també hi ha un últim capítol
que parla sobre el descrèdit de la política,
un tema que torna a ser d'actualitat
tenint en compte les últimes enquestes
que s'han fet públiques recentment.
Segons Durán,
els polítics s'han de ser conscients
d'aquesta qüestió
i diu que s'han de promoure canvis
com, per exemple,
la implantació de les llistes obertes
en les eleccions,
sense anar més lluny,
en els comissis municipals.
Creu que els quadres dels partits
estan més pendents
de satisfer els líders del partit
que no pas de satisfer els electors
i que la implantació d'aquest sistema
de llistes obertes
no seria una bona fórmula.
Ja per retancar a Lloranda
la ressenya de la visita
d'avui de Durán i Lleida,
ens hem de fer ressò
d'unes declaracions.
Si ho recorden,
fa un parell de mesos,
aproximadament,
Durán i Lleida
va explicar,
o va sortir la notícia,
que el líder d'Unió Democràtica
veia en perill
l'alcaldia de Tarragona.
de fet que Convergència i Unió
continuïs controlant
l'alcaldia de Tarragona.
Li hem preguntat
sobre aquesta qüestió
i donant amatitzat
i força aquelles declaracions.
Política municipal del país,
no en tinc cap dubte,
i de llarg,
per tant,
serà la que tindrà
més alcaldes,
alcaldesses,
regidores i regidors.
Dos,
i els fets ja em donen la raó,
i a mi m'agrada presentar-ho
com un fet natural.
Era lògic pensar,
llavors es tractava de pensar,
ara ha de constatar,
que si Convergència i Unió
ja presenta llistes
a 900 candidatures
i el país té 900
i molt pocs municipis,
tenim molt poc trajecte
per recórrer.
Quasi bé
no se'ns permet
presentar cap llistes més,
perquè molts d'aquests altres pobles
són pobles petits,
que ells mateixos decideixen
i voten abans
qui s'ha de presentar.
Per tant,
Convergència i Unió
no tenien més recorregut,
més llistes
no les podien presentar.
En canvi,
qui en tenia 400,
300,
250 o 500,
fins a 900,
té terreny de 400,
300,
700 llistes
per presentar.
Lògicament,
deia,
nosaltres
ens trobarem
en pobles
on érem sols,
que ara hi haurà
una llista d'Esquerra
o una llista del PSC,
per tant,
algun regidor
perdrem
en benefici d'aquests.
Però no perquè
jo algorés
un resultat negatiu
de Convergència i Uniós,
no perquè estava parlant
d'un fet natural.
El primer que ens preguntaran
la nit del 27 de maig,
com és que vostès
han baixat
amb els regidors?
Ja els hi vaig dir
perquè nosaltres
no podíem presentar
més llistes
de les que teníem
i en canvi
els altres podien avançar.
Sobre places concretes
vaig dir,
escoltem,
mantindrem-se en Cugat,
jo crec que a Barcelona
tenim una oportunitat,
Tarragona ha estat
sempre una ciutat dubtosa,
però tenim un bon equip
i guanyarem.
Es van deixar el bon equip
i el guanyarem
i van quedar-se només
en la ciutat dubtosa.
Aquestes són les declaracions
de Dona Nillera
que com podem comprovar
hem matisat.
De fet,
s'ha mostrat força convençut
que Convergència i Unió
pot tornar a ser
partit de govern
a la ciutat.
Ja per acabar,
Llolanda,
una curiositat.
La Capona avui
ha quedat petita,
l'espai dedicat
a la innovació.
Disculpa, Jordi,
jo d'això et volia preguntar.
Quan arriben els escriptors mediàtics
i els polítics,
la Capona es queda petita
i quan arriben els autors
de literatura,
a vegades,
si és aquesta hora del migdia,
costa.
Sí,
i en aquesta prèvia de Sant Jordi
hem pogut veure
cadascun dels tres casos,
escriptors que tenen problemes
per omplir la Capona,
escriptors mediàtics,
doncs,
que la cosa va força bé
i avui,
entre mitjans de comunicació,
Ciutadans de Peu
i quadres del partit,
doncs,
l'espai de la Capona
s'ha quedat especialment reduït.
De fet,
una curiositat,
avui,
a primera hora del matí,
fent el repàs de les previsions,
hem comentat
que hi havia convocada
una roda de premsa,
un quart d'una,
per part del tinent d'alcalde
responsable de la ponència,
Raül Font,
sobre aparcaments de motos.
A mig matí,
s'ha informat
que la roda de premsa
quedava desconvocada.
No sé si té alguna cosa
a veure o no,
però Raül Font
estava avui present
a la Capona.
Raül Font,
recordem-ho,
és un dels dirigents
d'Unió Democràtica
a Tarragona
i sembla,
doncs,
que ha preferit,
doncs,
acompanyar el líder
del seu partit
que no pas
fer aquesta roda de premsa
que ha quedat,
de moment,
a jornada,
si no hi ha.
Mira,
de moltes coses
que has explicat,
jo,
quan li heu preguntat
pels polítics
el concepte
que la ciutadania
té als polítics
en aquestes darreres enquestes
com tu explicaves,
a banda del terrorisme,
l'atur,
un dels problemes
que planteja la ciutadania
en quant a enquesta
és, doncs,
com s'ha anat transformant,
no?,
la imatge del polític.
I m'ha cridat l'atenció
quan ha parlat
de les llistes obertes
perquè no en aquest cas,
sinó en general,
sembla que tots els partits polítics
se'n recorden
de Santa Bàrbara
quan trona
i només es parla
de llistes obertes
quan està a punt
de celebrar-se
les eleccions municipals
i quan passen quatre anys
doncs es tornen a recordar
i així estem, no?
De fet,
els canvis
en els sistemes electorals,
especialment a Catalunya,
des de l'any 1980
que s'ha promès
una reforma
de la llei electoral
i encara s'espera.
I encara estem com estem.
Com a mínim,
doncs,
no deixa de ser important
que aquestes declaracions,
ni que siguin tard,
ni que siguin just abans
d'una convocatòria electoral,
doncs es facin
perquè com a mínim abans
no es feien,
ara com a mínim es fan.
Veurem tot plegat
com evoluciona.
Molt bé, Jordi,
doncs et deixarem
que estiguis present
a mesura que acabi l'acte
perquè serà un acte
que va més enllà
d'aquest llibre
d'Andorran i Lleida,
sinó que també passa
aquesta presència local
de responsables polítics
de la ciutat de Tarragona.
Jordi Suninyà,
moltes gràcies.
Fins després.
Fins després.
I gràcies al Joan Maria Bertran,
que és el nostre company
que ha tingut cura
de la part tècnica.
És un quart de dues
en vuit minuts
i vostès diran
ja s'acomiaden?
Doncs no,
no ens acomiadem
perquè aprofitarem
aquests poquets minuts
que ens queden
per marxar
per regalar-los
invitacions
per l'Eurobeach,
el campionat d'Espanya
de futbol platja.
Déu-n'hi-do,
l'expectació
que ha despertat
aquesta convocatòria.
Jo aquí tinc
unes quantes invitacions,
concretament per dijous
i per divendres.
En propers dies
també creiem
que tindrem l'oportunitat
d'obsequiar-los
per invitacions
per al cap de setmana.
Però ara ja,
pels primers partits
que es faran
demà dijous i divendres,
jo m'ho puc regalar
invitacions
per a aquelles persones
que em truquin
ara
al 977 24 47 67.