Seguim des de la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
com us deia en fa moment, parlant ara d'una associació
d'una entitat que es diu Aurora,
que treballa aquí a Tarragona, a les comarques tarragonines,
amb familiars i amb persones que tenen malalties mentals.
Volem parlar d'un projecte en el que han treballat
un grup de vuit persones, però volem parlar en general
de l'associació i del Centre Especial de Treball Aurora.
Per això, aquest matí de dijous,
ens acompanyen aquí als estudis de Tarragona Ràdio
el director del centre, que és Jaume Santos.
Jaume, bon dia.
i el cap d'obra de la brigada forestal
del Centre Especial de Treball, Antoni Ruiz.
Antoni, també bon dia.
Hola, bon dia.
Expliquem primer que res, Jaume, una mica l'associació,
qui sou, amb quin col·lectiu treballeu
i dins de l'associació el que suposa tenir
aquest Centre Especial de Treball.
L'associació va néixer l'any 87.
Una sèrie de famílies que tenien persones afectades
de malaltia mental la van fundar.
Primer es van centrar molt en l'assessorament
a les famílies i una mica a donar un espai lúdic
per a les persones afectades de malaltia mental.
Més endavant, l'any 97, es va crear un Centre Especial de Treball
que està situat al barri de Sant Salvador, a Tarragona,
i allí tenim un taller de manipulats.
Durant un temps hem estat treballant, sobretot,
amb els actuals manipulats, fent integració laboral,
i després, més endavant, vam començar a fer tasques de jardineria,
i ara, últimament, gràcies a la Diputació i a la Caixa,
hem pogut fer aquest projecte en el camp forestal,
fent una recuperació d'un espai natural.
Com funciona el Centre Especial en el dia a dia?
Quantes persones hi treballen?
Quants professionals hi sou allà?
En aquests moments estem atenent 21 persones amb discapacitat,
bàsicament persones amb malaltia mental,
i tenim un equip de 5 professionals.
Llavors, aquests 5 professionals donen cobertura
a les persones que estan allí,
els fem un seguiment i tot el recolzament terapèutic,
i llavors, bé, ells fan una tasca laboral
com se podria fer en una empresa ordinària,
el que passa que, en aquest cas,
amb tot un suport i uns professionals darrere.
Els 21 usuaris del centre tenen graus diferents?
Tenen diferents graus de discapacitat,
però, en principi, tenen una malaltia mental crònica
i amb diferent grau de discapacitat, sí.
I què fan, això habitualment?
Ara parlarem de projectes més concrets i més ambiciosos,
però quines activitats fan?
Bé, principalment nosaltres fem inserció laboral,
allí el taller,
llavors fan tasques de manipulats,
sobretot feines per impremtes,
també treballem per alguna empresa gran,
fent envasats,
fent també retractilats,
tot el tema d'empaquetatge,
i després també organitzem tota una sèrie d'activitats lúdiques
pels usuaris,
tota una sèrie d'activitats també per estar en contacte amb la societat
i, bé, perquè puguin insertar-se també socialment, no?
Deies abans que ara havíeu fet per primera vegada una feina en l'àmbit forestal,
és a dir, aquesta recuperació de l'entorn natural del riu Gaià
ha estat la primera activitat d'aquestes característiques,
la primera feina d'aquestes característiques?
Efectivament, bé, nosaltres havíem estat treballant fent feines de jardineria,
des de l'any 96 havíem començat la formació i estàvem fent tasca de jardineria,
però gràcies al suport de la Diputació i de la Caixa vam poder,
doncs a la nostra brigada de jardineria,
enfocar-la també cap a la vessant forestal.
Llavors vam contactar amb l'Associació Mediambiental La Sínia,
amb l'Hector i també a través de l'Hector amb l'Antoni
i, bé, ells ens han fet tot el tema, ens han portat tot el tema tècnic,
tot l'assessorament tècnic i també una part del monitoratge
de la nostra brigada forestal.
Parlem, doncs, una mica més concret de la feina i del projecte que s'ha fet al riu Gaià,
l'Antoni Ruiz ens podrà explicar una mica les característiques,
quant de temps s'hi ha estat treballant i, en fi, com ha evolucionat tot des del principi fins ara.
M'hauràs de deixar, Jordi, que t'aclareixi abans que el meu cognom,
sencer primer, és el Ruiz de Castroviejo.
Ho he estat aclarint també en Medis,
perquè, si no, la branca paterna del Ruiz de Castroviejo
s'ha pot veure afectada.
Doncs queda concret.
És un projecte, es va iniciar el mes de maig,
va ser quan vam començar la feina,
i es tractava d'un tram baix del riu Gaià,
abans de la seva desembocadura,
a l'alçada de la riera de Gaià.
En un punt molt important,
en el que es coneix com la rasclosa del riu Gaià,
allà començava un rec,
i on, tradicionalment, on començava un rec,
metres abans, n'acabava un altre.
I és aquest altre,
l'aigua sobrant d'aquest altre rec,
la que nosaltres aprofitem, d'alguna manera,
per treballar en aquest espai.
És un espai que, tot si ser del Baix Gaià,
tot i ser més avall del pantà,
del que hi ha,
hi ha aigua.
Hi ha aigua tota la primavera,
tot l'estiu,
ja fauna aquàtica,
relacionada amb aquests medis,
i, per tant,
aquest era un dels valors principals.
Vam començar a treballar,
i ara estem donant els últims retocs
en aquesta feina,
que ha estat durant tot l'estiu,
tardor,
hem estat realitzant aquests treballs
en aquesta superfície,
en aquest tram baix del riu Gaià,
de la riera de Gaià.
Això vol dir que hi heu estat treballant
més de mitjany, no?,
des del maig fins ara?
Al voltant de mitjany, sí.
Hem fet una petita aturada
per fer vacances d'estiu,
però després hem continuat pràcticament,
és això.
Al voltant de sis mesos
ha sigut la temporalització de l'obra.
Quantes persones?
Vuit persones formava la brigada,
però per no carregar també físicament,
doncs és una feina física dura,
el que feiem era fer alternància,
de manera que hi havia cinc, sis persones
fixes treballant,
i així cap d'ells estava tota la setmana
treballant el riu de manera física.
De les paraules que comentava abans
el Jaume Santos,
entenc que són persones,
aquesta brigada que havia treballat
sobretot en qüestions de jardineria,
i que han evolucionat a l'hora de treballar
cap a un repte més important
com és aquest projecte del riu Gallà, no?
Just, hem estat agafant les persones
que havien estat treballant en tasques de jardineria
i a la vegada també n'hem format,
n'hem preparat algunes més del centre especial de treball
fins a arribar a aquest equip de vuit persones
que forma l'equip forestal
que inclou les persones de jardineria
i altres persones que estaven abans
bàsicament a dintre del taller.
I aquestes vuit persones a la brigada
com es van agafar en el seu moment
al projecte, al principi de tot?
Perquè m'imagineu que era un repte important.
Amb desconeixement, sobretot.
Cert distanciament que guarden abans,
doncs no es posicionen amb facilitat,
però la veritat és que l'evolució
al llarg dels sis mesos
ha estat impressionant.
Físicament, sobretot,
va haver-hi persones que els va costar més,
doncs és, com dèiem,
una feina dura, pesada,
fa calor, fa fred,
i has de patir totes les condicions,
el terreny per caminar
és molt inestable,
moltes pujades i baixades i talussos
i això, doncs, fa respecte,
fa por de caure
i això, doncs, és una de les seves coses
que van haver de superar, evidentment.
El resultat sis mesos després
és plenament satisfactori?
El resultat sis mesos després
és sobradament satisfactori.
Havíem previst nosaltres, doncs,
ser una de les primeres brigades
de Catalunya
que es dediquen a aquest àmbit,
doncs, no teníem massa coneixement
de quin és el rendiment
que podíem tenir
i vam fer una previsió
d'uns 8.000 metres quadrats
en menys d'un camp de futbol,
diguéssim, que és d'una hectàrea
aproximadament,
d'uns 10.000 metres quadrats.
Sis mesos després,
el resultat és que hem fet
11.900 metres quadrats,
gairebé 12.000 metres quadrats,
per tant, pràcticament un 30%
de superfície superior
a la prevista inicialment.
No només en quantitat,
sinó també en qualitat.
i paisatgísticament,
la imatge d'aquell entorn
ha canviat de manera brutal.
Com ho podíem explicar?
Ja sé que això no és televisió
i és difícil explicar,
però l'abans i el després...
No és difícil.
A veure, nosaltres ens podem imaginar
uns mig quilòmetre,
uns 500 metres lineals,
aproximadament,
jo crec que seria
poder la meitat
de la Rambla Nova
de distància lineal
i ens hem d'imaginar
tota l'amplada
del passeig
de la Rambla Nova,
pràcticament,
tot allò cobert de canyes.
La canya és allò
que creix a la vora dels rius,
allò que els pagesos
fan anar encara
els que queden
per aguantar les canyes
i que abans es feien
per fer teulades
i moltes coses
que després de fer-les servir
i en abandonar,
doncs el que ha fet
ha sigut ocupar
tots els rius
d'esquerra a dreta
i de dalt a baix
i fent una superfície
inexclutable
que no es pot ni entrar.
Hem de pensar
que en una superfície
on creix aquesta espècie,
aquesta canya,
només hi ha canya.
En un 95%,
l'única espècie
que creix és canya.
Per poder veure's una idea,
per poder veure l'espai
més emblemàtic
al voltant d'aquesta rasclosa
que comentàvem,
havíem d'entrar d'un en un,
sortir un i entrar l'altre
per poder veure la rasclosa.
Sis mesos després,
tota aquesta superfície,
tota aquesta distància lineal
està completament tallada
de canyes
i la imatge
és d'una vegetació
que s'ha rebegetat,
una vegetació
en principi majoritàriament
molt petiteta
per assegurar el seu arrelament,
però també amb la presència
d'alguns arbres
que hem plantat
més allunyats de l'aigua,
però arbres que són
d'uns 3 metres d'altura
i realment la imatge,
el paisatge,
la fotografia,
podríem dir,
ha canviat,
sens dubte,
moltíssim.
La idea, per cert,
de qui va sorgir?
Vostre o no?
La idea va sorgir
d'en Jaume Santos,
que és una persona,
el director del centre,
que és una persona
amb molta sensibilitat
en el sector,
ja fins i tot
amb la seva militància personal
amb entitats
conservacionistes
i, a més,
gràcies als seus contactes
també personals,
de persones que estaven,
és on va anar
a l'arrel
de l'Associació de Ambiental
de la Sínia,
que ja sé
qui la va encarar,
en quin espai
podia ser el millor
per treballar
i, després,
gràcies també
a la meva experiència
i a la mateixa
de l'Héctor Hernández,
s'ha pogut concretar
com se fa aquesta feina.
I ara què?
Bé, nosaltres,
d'alguna manera,
hem convertit
també l'Associació
i l'equip
en padrins
i padrines
d'aquest tram de riu,
hem fet pràcticament
com si l'estiguéssim fent
una custòdia
d'aquest tram de riu
i el que hem dedicat
també gran part
d'aquests últims mesos
ha sigut a la recerca
de nous projectes,
noves fonts de finançaments,
hem fet una nova proposta
a la Diputació
i a la Caixa
per poder continuar
i ampliar
els treballs en la zona
fi efecte
que ja no quedi
cap canya
en tot aquest tram
de cap punt,
des dels avellaners
fins a les carreteres
i això voldrà dir,
a més,
que si arribem
a bon port,
diguéssim,
des de qualsevol
també de les xarxes
de transport
que passen
abans d'arribar
a Tarragona
per l'autopista,
per l'autovia,
per les nacionals
antigues,
des de tot arreu,
el que es veurà
serà el riu
amb tota la seva
magnificència
que és el que
esperem poder-ho aconseguir.
La veritat és que
aquí hi ha hagut
molta gent implicada,
la pròpia associació Aurora
evidentment,
però ja comentava abans
Jaume,
entitats conservacionistes
vinculades al Gallà,
però també després
la Diputació
i la Caixa
que no sé
com heu articulat
tota aquesta
col·laboració
entre institucions
i una entitat
financera
com és la Caixa.
Sí,
nosaltres estem
molt contents
d'aquest suport
coneixíem
l'existència
d'aquest conveni
entre la Diputació
i la Caixa
i nosaltres
estàvem
ja preparant
un projecte.
Llavors vam tenir
l'oportunitat
d'en aquest segon
any de conveni
presentar-nos
i
la Caixa
i la Diputació
posen el finançament
i nosaltres
hem fet,
hem posat
els mitjans
humans
tècnics
per desenvolupar
aquest projecte.
I ara
us presentareu
possibles noves
convocatòries
arran del que
comentava l'Antoni.
Ens presentem
l'any vinent
una nova convocatòria
d'aquesta
de la Diputació
i la Caixa
i també
estem mirant
de presentar
altres projectes
en altres àmbits
també
però dins
del camp
forestal.
Ara no puc
avançar
però hem treballat
molt fort
perquè l'any que ve
puguem treballar
en altres llocs.
Doncs,
Déu-n'hi-do.
Aquesta és la realitat
del Centre
Espacial de Treball
Aurora.
Això,
en l'àmbit forestal
tot i que també
fan altres
altres activitats
han tingut
una experiència
prou positiva
recuperant
aquesta petita part
però una part
molt significativa
del curs
del riu
del riu
Gaillà,
la part baixa
del riu
Gaillà.
I en fi,
avui hem conegut
com ha anat
aquesta experiència
durant els últims mesos
i la realitat
d'aquesta associació
Aurora
que plega
a persones
amb malalties
mentats
als seus familiars
aquí a la zona
de Tarragona.
Jaume Santos,
som director del Centre
i Antoni Ruiz
de Castroviejo
cap d'obra
de la brigada forestal
moltes gràcies
felicitats per la feina
sobretot
la nostra felicitació
també a aquestes
vuit persones
que han treballat
durant aquests sis mesos
i en fi
que tingueu més projectes
i més feines
interessants a fer
en els propers mesos
gràcies de veritat
moltes gràcies
gràcies a vosaltres
bon dia
adeu
gràcies a vosaltres