Seguim en directe en la recta final del matí de Tarragona Ràdio,
aquí en directe des de la Rambla Nova de la ciutat,
tot just davant del Teatre Metropol en aquest estudi mòbil,
val a dir que la programació del Ja Tardes
també la matrem en directe des de l'estand de la ràdio.
És la nostra cita habitual de cada any amb aquesta diada de Sant Jordi,
que s'ha de viure des del seu escenari natural, que és el carrer.
Ara parlarem d'altres escenaris, d'altres punts del món.
En parlarem d'aquestes guies, entre cometes,
perquè no són unes guies convencionals que comentàvem fa uns moments
amb Alfred Arola, d'Arola Editors, però si ens ho permeten,
anem a conèixer un altre aspecte de la diada,
que és el tema de la rosa i les flors, encara no n'havíem parlat.
I tenim el Jordi, penso que està a prop d'una parada,
per explicar-nos com va avui el tema de la venda de roses
i allò que es pregunta cada any, el preu, la rosa que té més tirada,
al guarniment. Jordi, hola, on ets? Ets a prop d'aquí?
Hola, tan a prop com estem, doncs, vaja,
a la cantonada d'entre la Rambla Nova i al carrer Sant Francesc,
a Flors Carrió, una parada, vaja, no és una parada ocasional,
sinó que és una floristeria que ella és permanent,
ens acompanya la seva responsable, la Carmen.
Carmen, hola, bon dia.
Bon dia.
Ara estàvem comentant, el negoci va bé, el temps acompanya,
i suposem que més a la tarda, quan la gent vagi deixant
les seves feines respectives, és quan la Rambla s'omplirà a gom a gom
i vostès aniran de bòlit.
Sí, la veritat és que sí, a més, aquesta tarda,
bé, les diades en Jordi, també fer els castells a partir de les 7,
sembla que tanquen la Rambla a les 6,
i ja, bé, clar, no passen els cotxes i ja s'omple,
la Rambla s'omple.
Asem, Yolanda, una de les novetats,
als llibreters sempre els preguntem novetats,
als editors els preguntem novetats,
però poques vegades preguntem als venedors de roses
quines novetats hi ha, i en guany, Carmen,
n'hi ha una novetat multicolor.
Explica'ns exactament què és aquesta flor disco.
A veure, aquesta flor és una flor que tenyida,
de diversos colors, mira, amb taronges, amb grocs,
amb verds, amb blaus i amb fucsia,
menys el vermell.
Llavors té un pètal de cada color.
I funciona? Té venda? Té bona sortida?
Home, no n'han comprat masses,
però, bueno, les que han comprat, la veritat,
és igual la d'un cada mig dolgena.
Han sortit bé, perquè no sé si que ha fet propaganda,
i es diu la rosa disco,
com de discoteca de colors.
Home, bastant llampant, sí, bastant llampant,
sí que és, ja fa uns anys
que es van posar de moda les flors de colors,
la flor groga,
la flor blava,
són més clàssics,
continuem tantint cap a la rosa vermella tradicional,
o cada vegada que aquestes flors de color,
l'aïna es senten també més sortida?
No, tampoc, a més, hi ha potser la gent jove,
s'attira més a la rosa de color,
encara que la...
I la vermella,
potser compren una vermella,
i després potser em diuen,
posa'm una blanca i una groga,
o una taronja,
un fucsiu també,
hi ha les fucsies que són molt boniques,
els naturals no són tenyides,
els naturals és molt maca.
En els llibreters sempre els preguntem
des de quant temps fa que s'han preparat Sant Jordi,
els floristes,
també fa molts dies que estan pensant
en aquest 23 d'abril, no?
Home, sí, perquè primer
t'has d'anar a mirar la rosa,
preus i tot,
i llavors quan te l'envies,
si no t'agrada,
l'altre me van anar,
a mi me van enviar un pedidor
i vaig retornar,
perquè me van arribar les roses
que no era el que m'hi havia de demanar,
i llavors tornem i a començar,
i clar, llavors,
preparar cinta,
preparar paper,
senyeres,
ara, i clar,
tens novetats,
tens caixes de fusta,
tens drags de peluts,
i tens coses diferents
partint d'una mica de sortida,
tubos de filferro,
i coses novetats.
Parlem de preus,
una rosa vermella estàndard,
quant podria costar?
4,50.
4,50.
I a partir d'aquí,
quins són els complements,
entre cometes,
que podríem trobar?
Home, ara,
els complements no és,
a veure,
si tu vols una rosa,
i si tu vols mitjolgir
de roses,
jo te'l faré el mateix preu,
l'únic que passa,
que, bueno,
t'hi poses la senyera,
les espigues,
el paper,
l'etiqueta,
i tot això,
clar,
equivale al preu aquest de la rosa.
Ja per acabar,
Carme,
em veus molts enamorats o no?
Bueno,
jo em sembla que el dia de Sant Jordi
és que em sembla que tothom
tingués d'estar enamorat de tothom,
tota la família sencera.
Llavors,
t'hi compren la rosa per l'àvia,
per la mare,
per la nena,
llavors sí que l'agafen,
potser de color,
pels petits.
Carme,
moltes gràcies,
i que vagi bé el negoci.
Doncs vinga,
va,
altros,
bon dia.
Doncs sí,
moltes gràcies a la Carme,
i per cert, Jordi,
entre tu i jo,
afortunadament tothom té llibertat per triar,
però tu i jo som de la rosa vermella.
Som molt carrincolons.
Som clàssics.
Abans ho comentàvem,
i companys,
mares i àvies,
per part d'un servidor,
rebran la rosa vermella.
Som carques,
què vols fer-hi?
Molt bé, Jordi,
doncs ho deixem aquí,
i tot seguit continuarem.
Si hi ha alguna cosa més
que ens vulguis explicar
més enllà de l'estamp de la ràdio,
tu ens ho dius,
que ja saps,
que estem disposats
en qualsevol moment
a oferir més informació
i altres fotografies,
altres imatges del dia.
Estem veient moltes imatges tradicionals,
moltes estampes clàssiques,
sí que com ja hem insinuat abans,
l'activitat preelectoral
és especialment intensa
en el teu tram de la Rambla,
per dir-ho d'una manera.
Sí, sí, en el meu sí,
ja et dic jo,
que polítics amunt i avall
que no s'anava a dir
que no s'aturen,
però sí s'aturen,
s'aturen en moltes ocasions.
Gràcies, Jordi,
fins després.
Fins després.
Saludem tot seguit
Salvador Brucar,
fa una estona
que és aquí entre nosaltres,
Salvador, molt bon dia.
Molt bon dia.
Ell és un dels autors
d'aquestes magnífiques guies
de les que ja fèiem referència
amb l'Alfred,
l'Alfred Arola,
a primera hora del matí,
que són una novetat
aquest Sant Jordi.
Avui en dia,
quan sortim de viatge
a banda de les guies convencionals
que podem comprar
a les llibreries,
la tendència generalitzada
és entrar a internet
i buscar itineraris,
rutes turístiques,
però aquestes guies
el que ens ofereixen
és alguna cosa
que va més enllà, no?
Salvador,
són guies diferents,
no és una guia turística
que ens parli
de com arribar a un carrer
o quin museu hem de visitar
o què hem de menjar
en aquell país.
Si m'ho permets,
dues precisions.
Sóc l'autor
de dues de les guies.
De dues de les guies
i director de la col·lecció.
Efectivament, sí.
Les altres també
tenen els seus autors,
evidentment.
Efectivament.
Això d'una banda,
la de Berlín
i la de Florència
certament
el responsable
en sóc jo,
però dels altres
en definitiva
tenen, com dic,
els seus autors.
Una cosa aquesta.
L'altra,
per el que deies
de les guies,
efectivament,
d'alguna manera
no són guies turístiques.
Ho hem d'entendre
d'aquesta forma.
Les guies turístiques
tenen el seu paper,
la seva funció
i ho fan molt bé.
Aquestes ja ho diu
que són històrico-culturals.
Vull dir que
d'alguna manera
pleguen
l'objectivitat
de la descripció
de ciutats
que resulten
importants
arreu d'Europa
d'una banda
i aspiren,
com dic,
a la contraportada
a connectar
una mica
el lector
amb la cultura europea,
amb la més rellevant,
i d'una altra
volen aplegar també
una mica
la subjectivitat
de l'autor,
és a dir,
el fet que
hi ha una certa fascinació
per part de qui ho escriu,
sigui Florència,
sigui Atena,
sigui Lisboa,
en Beres, Berlín, etcètera,
per tal de donar també
la visió personal
de cadascú
i allò que veu
cadascú
a l'hora de viatjar.
Això,
en aquest doble sentit.
Avui en dia diuen
que es fa molt el turista
però que es viatja poc
i probablement
està en aquest sentit,
en aquesta línia
del viatger.
visquent des del nostre temps,
amb la perspectiva
del nostre temps
però recuperant
una miqueta
aquell esperit romàntic
del viatger
del segle XIX,
per exemple,
del segle XVIII
que podia anar
fent aquell dietari
el llibre de viatges
detallat
de l'experiència
absolutament subjectiva
i necessària
alhora
que fos subjectiva.
Del viatge
com aventura,
una mica,
del viatge interior
en certa forma,
d'alguna manera
les ciutats
les inventem
nosaltres també,
o sigui,
projecten
sobre l'esperit
de cadascú
una imatge
que és diversa
i aquesta és la gràcia
en definitiva.
D'aquí que quan
algú comenta
un viatge
que ha realitzat
a una ciutat
juntament amb una altra persona
diu,
és que és la meva ciutat,
és que allò,
Lisboa
el mes de novembre
i quan plou.
No, no, perdona,
Lisboa
el mes de juliol
i és una experiència
absolutament subjectiva.
I aquesta és la gràcia
també,
és que cadascú
es veu a la seva manera
i això
també projecta
una imatge
sempre personal
sense mimba
de l'objectivitat real
que també demana
una col·lecció
que expliqui
què passa a les ciutats
i com són aquestes,
però que no sigui purament
un itinerari merament turístic,
sinó que expliqui una mica
l'experiència del viatger.
És aquesta la idea,
com tu deies,
del dietari
o del diari
o de les impressions
rebudes
en definitiva
i de la recreació
que el món
ens permet
fer a cadascú
de nosaltres.
No es pot
buscar un paral·lelisme
òbviament
perquè estem parlant
de llibres.
Has hagut de fer
un càsting
previ
per veure
quins autors
o quina mirada
del viatge
entrava
en la línia
d'aquesta
com a director
de la col·lecció?
De dir,
a veure,
busquem persones
que hagin estat
a Malta,
busquem persones
que hagin estat
a Atenes
i a partir d'aquí
o com ha anat
la cosa,
d'anar cercant.
Faig una mica
d'ironia
o de broma
però en principi
la idea
és aquesta,
no?
Aquesta subjectivitat
s'ha de calir de bé.
Inicialment
va començar
perquè
en definitiva
cadascú aportava
i en definitiva
el primer llibre
que va sortir
va ser el de Berlín,
va ser el meu
i després ha seguit
Lisbona,
després ha seguit
Atenes,
Malta,
etcètera.
Però ha anat
bàsicament
per aquesta línia
subjectiva
que abans
subratllava,
és a dir,
per la il·lusió,
la fascinació,
o la fantasia
que ha creat
en cada persona,
en definitiva
un grup d'amics
que ens hem reunit
i que hem intercanviat
impressions al respecte,
el que ha generat
en definitiva
aquesta col·lecció.
A partir d'ara
realment seguim
un criteri
podríem dir
una mica més
rigorós
en el sentit
següent
que busquem
ciutats
de l'àrea britànica,
de l'àrea francesa,
de l'àrea
de l'Europa oriental,
etcètera,
que seguint
el mateix
terrenat
de alhora
equilibrar
il·lusió personal
i objectivitat
diguem-ne
rigorosa,
reuneixi
aquells llocs,
aquelles ciutats
arran d'Europa,
també alguna d'Espanya,
per exemple,
s'està fent
Barcelona
en aquest moment,
estan en marxa
possiblement
Londres,
Heidelberg,
etcètera,
Praga,
doncs aquestes ciutats
en definitiva
ara ja tenen
diguem-ne
una planificació
que abans
segurament no hi era.
Res a veure
amb aquest turisme
ràpid,
evidentment,
efímer que fem ara
de fotografia
ràpida,
de pim-pam,
constatar que hi ha estat
per deixar la meva empremta
res a veure amb això.
Jo és que
estem parlant
d'aquestes guies
i visualitzo
aquell viatger
que anava al tren
tranquil·lament
amb la seva llibretta
que anava prenent notes,
encuriosit per allò
que li explicava
la persona
diguem-ne
autòctona del lloc
perquè realment
sabia desviar-lo
cap a camins
atractius
i autèntics
de la ciutat,
no?
Sí,
però m'és una referència
personal,
ara que ho dius així,
doncs de fet jo,
tant el llibre de Berlín
com el llibre de Florència
és el producte
de mesos d'estada
a cada ciutat
i d'anar prenent notes
cada dia.
Ara,
segurament els altres
han fet el mateix.
No només li permeto
sinó que li agraeixo
perquè és un llibre
d'experiència personal.
És un llibre d'experiència
i en el pròleg
d'alguna manera
ja també ho indico,
no?
Ja emergeix una mica
la pròpia subjectivitat
de l'autor
amb això, no?
En alguns es veu més,
en d'altres es veu menys,
per exemple,
l'Atenes és una novel·la.
L'Atenes no segueix
el tarannà, diguem-ne,
d'una descripció
més objectivista
o més historicista,
podríem dir,
com seguim els altres,
sinó que, en canvi,
és una novel·la
i ha quedat perfecta,
ha quedat molt bé.
Ja l'Atenes,
com deia,
Berlín,
Florència,
Malta,
Lisboa,
mira,
que anem passant,
en Beres...
Bé,
aquí s'acaba.
Aquí s'acaba,
de moment són sis.
De moment són sis.
Ja se sap.
La propera, segurament,
serà Barcelona,
Londres...
i molt compromesa,
la de Barcelona,
que està molt a prop,
no?
Està molt a prop,
sí,
però també ho hem de tenir present,
no?
Si vivim a Catalunya,
Tarragona,
per què no?
Tarragona,
per què no fer una...
Hauria de ser d'algú de fora,
eh?
Certament.
Perquè, si no,
no té aquesta perspectiva.
Jo,
pel que he llegit així,
ràpidament,
em dona la sensació
que són llibres,
guies,
ideals,
com a prèvia a un viatge
d'aquest tipus,
si vostès m'han de fer
i el pujo,
baixo i em porten,
s'ho poden llegir
a casa tranquil·lament
i no lligar-la
amb un viatge.
Però si hi ha intenció
de fer una estada,
jo crec que el lector
pot agrair molt
aquesta visió prèvia
del viatger,
no pas del turista.
Aquesta seria
la nostra il·lusió,
també,
i una mica
la nostra idea.
Doncs esperem
que sortin moltes
i que els viatges
siguin plaents
i enriquidors
per vostès
que fan les guies
i per nosaltres
que ens sonen els lectors.
Salvador de Bruca,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i bon dia.
Moltíssimes gràcies
a Tarragona Ràdio.
Adéu-siau.
Adéu.