aquelles veus, aquell parer, aquelles mostres d'efecte
de persones que potser no estan vinculades directament
a les entitats o a les institucions,
però que també han tingut una relació més o menys estreta
amb en Josep Lluís Navarro.
Tornem, doncs, al Saló de Plens de l'Ajuntament de Tarragona
amb Joan Maria Bertran i Josep Sunyer.
Josep, bon dia, novament.
Hola, bon dia, Jolanda.
Ara, en aquest moment, he fet a l'exterior del Saló de Plens,
fa una estona a dalt, però hem sortit fora
per poder copsar la reacció de les persones
a mesura que van sortint, aquells que volen parlar
n'hi ha molts que surten visiblement commocionats
i no volen dir res, però sí que ara escoltarem,
si més no, un testimoni o el que deies,
persones anònimes que avui han vingut aquí i que han volgut parlar.
Abans, però, us deixeu amb la veu del president
del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona, Santi Pallàs,
ell també és exregidor de llicències de l'Ajuntament de Tarragona,
l'hem vist sortir també d'aquí, perdó, del Saló de Plens,
d'aquesta capella ardent de Josep Lluís Navarro,
i ens deia justament això.
Bé, he vingut per donar adeu a un amic,
que jo penso que seguirà veu amb el record de tots nosaltres.
És una persona que no hem coincidit en l'activitat de l'Ajuntament,
però sí que havíem coincidit en múltiples activitats conjuntes,
com és l'afició al futbol que compartim,
com també és el seu amor a la Salle.
És una persona que el coneixen de l'autoritat portuària
i he sortut una persona que, si avui veieu tanta gent,
és perquè era una persona que va aprimar el diàleg
i, a més a més, una persona que estava oberta a tothom,
amb la qual també era accessible,
i una persona que estava, al final, al servei dels ciutadans.
Ho va fer des de la seva vessant cívica, social i professional,
i ara ho feia, com és natural, des d'una vessant política,
però al final és el mateix.
Ell era una persona que, bàsicament, ha estat al servei de la gent i de Tarragona,
i per això seguirà viure amb nosaltres.
Paraules de Santi Pallàs, exregidor de llicències d'aquest Ajuntament de Tarragona,
també hem vist personalitats i responsables als càrrecs d'empreses,
al sector econòmic, del teixit socioeconòmic de la nostra demarcació.
Per exemple, fa pocs minuts entrava el president de l'EU Chemical Ibèrica,
Antona Baleu, també aquí a les instal·lacions del Sol de Plens,
del Palau Consistorial.
Altres persones, com us dèiem, des de l'inici,
moltes, la gran majoria anònimes, que han vingut avui aquí
per poder anar a aquest últim adeu a una persona
de la qual destacaven, sobretot, la seva manera de ser,
el seu tarannà, la seva proximitat de cara als ciutadans.
Escoltem alguns testimonis de persones que també han passat avui
per la Capella Ardent i que després, tenint aquesta impressió,
els micròfons de Tarragona Ràdio, si us el surti.
Joan Prats, molt bon dia.
Bon dia.
Vostè veig que ha vingut a... no gaire bon dia, no?
Vostè ha vingut a la Capella Ardent ara mateix, no?
Sí, sí.
I estic molt afectat perquè era amic meu, era una gran persona,
una persona que es feia estimar molt, molt treballadora,
i no l'acompanyava la sort.
Se li ha parat la màquina.
I això és molt lamentable, amb una persona com...
Com recordeu, Joaquim Lluís Navarro, el coneixeu de quan éreu petits?
Sí, feia molts anys, feia molts anys.
Una persona molt agradable, que sempre donava tot el que tenia,
estimava molt la gent, sempre m'han de fer favors,
una persona entranyable.
Una gran pèrdua per Tarragona, pels ciutadans,
per l'Ajuntament, perquè estava fent una bona...
començava a fer una bona tasca, i en fi,
una persona molt dolguda, i que ho notarem a faltar.
Suposo que ha de reconfortar, en certa manera,
a veure que tanta gent anònima, tants ciutadans...
Tanta gent.
És impressionant la quantitat i la moça de dolor
que ha tingut ell i la família, i en fi, tots els tarragonins,
perquè en definitiva ell se devia a la ciutat.
O sigui, era un gran ciutadà, una persona...
que no hi ha paraules per explicar-lo.
O sigui, en fi...
Moltes gràcies.
Gràcies a vostè.
Llorenç Bordes, també vingut avui a la Capella Ardent.
Llorenç, molt bon dia. Ves un dia.
Això mateix és un dia molt assenyalat,
i ens sap molt de greu una persona tan entranyable a Tarragona,
que col·laborava a tot arreu,
i que es feia amic de tothom per la seva senzillesa,
i que tot tarragoní ho sent molt en aquests moments
tan tràgic per a la família i per a tota la populació.
Vostè el coneixia personalment?
Sí, sí, tenia algun contacte a través de les obres del port.
Sempre, com que jo també presidia una altra associació,
resulta que sempre teníem necessitat d'alguna cosa,
que ell disposava, i sempre, molt amablement,
sempre ens havia col·laborat en tot.
Tant amb nosaltres com amb tots els companys que tenim,
que sabem que tots anaven darrere d'ell,
perquè, doncs, era molt esplèndid en aquest sentit
i molt col·laborador en tot el de Tarragona.
És cert que sempre tenia les mans oberts per a tothom, no?
Per a tothom, per a tothom.
Si no es feia estrany en ningú,
tant si el coneixia més com si el coneixia menys,
doncs era una persona senzilla, no pogués més,
i que tot el que se li demanava,
de seguit ho concedia,
perquè era molt amable i era una persona entranyable.
Llorenç, gràcies.
A vosaltres.
Jo pregunto, Maria Victòria,
vostè també ve a la Capellardent,
vostè el coneixia personalment?
I tant, que el coneixiem.
Era una bellíssima persona,
un ciutadà de primera i un gran home,
un gran pare i un gran marit.
Això ho pot dir tothom.
Amb la cara ben alta pot anar el José Luis Navarro,
a dalt del seu.
Moltes gràcies.
No tindràs més que dir.
Jacinto Martín, bon dia.
Bon dia.
Usted viene de la Capellardent, eh?
Sí.
¿Cómo és que ha venido?
Bien, bien.
Normal, normal en estos casos.
Pero yo, ¿cómo és que ha venido?
¿Le conocía?
Ah, porque lo conocía, sí, lo conocía mucho.
¿Qué destacaría de su persona?
Buena persona.
Yo le he conocido siempre como una buena persona.
Una gran pérdida, ¿verdad?
Sí, una gran pérdida, sí.
Una gran pérdida.
Gràcies.
Paraules, paraules de testimonis anònims.
Alguns que, com molt bé sentíeu, coneixien en persona,
Jordi Lles Navarro i que destacaven aquesta personalitat oberta,
aquest tren d'anar proper.
Bé, podem escoltar també ara, si us sembla, en directe, el president de l'Adol Chemical Ibèrica,
en Tom Valero, ell és aquí i també ha vingut a donar el condol a la família
i en un moment de molta consternació, de dol.
En Tom Valero, bon dia.
Bon dia.
Sí, són dies complicats aquests, no?, quan perdem una persona de l'avalua del Josep Lluís Navarro.
Què destacaria del seu terenar?
S'ha parlat molt de la seva proximitat, com a persona, del tracte de tu a tu.
Bé, de fet és això, no?, o sigui, el senyor Navarro ha sigut una persona que ha estat molt proper a tothom,
tothom que l'ha conegut, doncs ha pogut establir uns lligams ràpidament com a persona.
Sobretot, el senyor Navarro ha sigut una gran persona que, a més, ha dedicat el seu temps a la ciutat,
al port i a totes les activitats esportives que se't pugui imaginar, no?
De fet, doncs ha acabat la seva vida practicant un dels esports que li agradava, no?
Realment, jo crec que Tarragona perd un gran líder i els seus amics perdem un gran amic, no?
Hem de persona de fortes conviccions, amb les idees molt clares.
Bé, no pot ser d'una altra manera.
Una persona que té les idees clares, doncs fa el que ha fet en Josep Lluís Navarro, no?
Ha entregat una mica, doncs, la seva vida a la ciutat, a les activitats de la ciutat
i també, per què no i com no, a la seva família, no?, que estan dalt realment plorant la seva desaparició
i tots ho fem, no?, junt amb ells.
Anton Valero, gràcies.
Moltes gràcies.
Anton Valero, director general de Dau Quémical Ibèrica, que avui també ha vingut aquí.
És, Joanda, una de les moltes personalitats.
també moltíssimes, i com us deia, destacàvem a l'anterior, fragments de veu, de persones anònimes,
que com us heu fixat, i és curiós, els hem triat a l'atzar, però si us heu fixat,
pràcticament tots el coneixíem personalment.
És a dir, que era un home que tenia coneixença moltíssimes persones de la ciutat.
Era molt conegut per la seva implicació en diferents entitats, en diferents àmbits,
molt diferents els uns dels altres, i això feia uns que fos molt conegut
i, alhora, molt estimat per a totes aquestes persones en què hem pogut parlar en el de curs,
bé, de pràcticament dues hores i escàxi que portem aquí,
i, perdó, una hora i escàxi que portem aquí, davant del sol d'actes.
Doncs gràcies, Sant Josep, soñé amb Joa Maria Bertran en directe
des del Saló de Plens de l'Ajuntament de Tarragona.
Cal recordar que la Capilla Arden restarà oberta fins a les 3 de la tarda.
El funeral serà a les 5 de la tarda a l'església de Sant Joan.
Com bé deies, Sant Josep, moltíssimes les persones anònimes,
d'altres que representen empreses, entitats i institucions,
del que no hi ha dubte és que cadascuna d'aquestes persones
parlava des de la vessant a través de la qual havien tingut relació
amb Josep Lluís Navarro.
Totes elles, totes aquestes persones, totes absolutament coincideixen en un punt.
Sembla que Josep Lluís Navarro ha aconseguit l'objectiu que tenia,
esdevenir una bona persona, perquè al final és el que compta
i sembla que davant d'això hi ha unanimitat per part de tothom.
Ja saben que els dilluns o al començament de setmana,
després del partit de futbol, els estudis de l'Avinguda Roma,
fem broma, fem broma, innocent, riem, ens posem una miqueta irònics,
pensem que hi ha moments divertits i singulars
i els presentem aquí en forma de futbolí,
que és l'espai que realitza el Quimpons, que ens presenta els dilluns.
En aquest cas, la voluntat era fer-ho avui dimarts.
A més, avui, la cosa, imaginin-se, amb el resultat que va obtenir
el Nàstic dissabte, sigui com sigui, ningú està per bromes,
només faltaria.
Però sí que des d'aquest futbolí especial, diferent,
Quimpons ha volgut també, per part de la redacció d'Esports
i des d'aquest espai al futbolí,
retre un homenatge a Josep Lluís Navarro,
amb unes músiques molt ben triades,
que estaven en sintonia, algunes d'elles amb el seu pensament
i els seus gustos.
Són moments a través dels quals en Josep Lluís Navarro manifestava
la seva postura, les seves opinions,
la seva passió absoluta que sempre havia sentit pel Nàstic.
A veure, jo crec que fins l'últim minut,
els dos grups han de buscar l'acord.
I ho han de fer pel bé de la ciutat i pel bé del Nàstic.
Sempre diuen que és millor un mal acord que un desacord,
i crec que aquí ho han de fer així.
Crec que és una llàstima i, en principi,
potser tot això ve de molt lluny, segurament,
d'una situació inicial ja deformada.
Però ara, amb aquest últim, aquest darrer posicionament
dels dos grups, potser ha mancat una miqueta de deferència
en el sentit de dir, abans de presentar un projecte
he d'arribar al consens.
I aquest ha potser estat una mica la situació
que ha catapultat tota aquesta confusió i desorientació
que sembla que s'estigui produint ara.
Torno a dir que el que passa és que no tindria
que haver marxat mai el Josep Maria Andreu.
I ara, d'alguna manera, es fa palès aquesta situació.
Aquella capacitat que, abans ho comentàvem aquí amb el Jordi,
aquella capacitat de lideratge o, d'alguna manera,
o de buscar les sinergies o de buscar el grup,
que el grup es potencia i està tots plegats,
ara, pel que sigui, no existeix.
No ho coneixem ni el Jordi ni jo perquè no som dins
i llavors podem parlar una mica per apreciacions externes.
Però, evidentment, el que sembla és que el Josep Maria Andreu
era capaç d'alguna manera d'organitzar o estructurar la seva junta.
Navarro era una extraordinària persona,
amb uns valors humans impressionants
i un molt bon amic,
mentre jo vaig ser president del Consell d'Administració
i ara, com a president del club,
sempre tenia el seu suport incondicional
i hem treballat de forma molt intensa,
sobretot amb tot el tema esportiu.
Jo, quan ha citat Valgo en aquesta última etapa,
sempre el trucava i sempre tenia el seu suport i la seva resposta.
I, evidentment, m'ha fet molta pena, no?,
jo aquest matí anava amb la meva família cap a l'Ajuntament
ni decidir tornar cap a casa, no?,
perquè realment ha sigut un cop molt fort.
Jo sempre he dit que l'Ajuntament
no hauria d'estar immers en aquesta dinàmica.
Crec que l'Ajuntament ha d'estar al marge.
Crec que això és un club, és un club esportiu
i s'ha de regir per unes normes,
la que vulguin els seus socis,
la que vulguin la massa social,
la que vulguin els aficionats.
El José Luis García va ser un bon, un molt bon,
un gran president del Nàstic.
Jo crec que José Luis García i el José María Andreu
han sabut, cadascú en una època determinada,
fer el que li corresponia al club.
Bueno, yo considero que es de las personas
que más vamos a sentir en Tarragona su muerte.
Realmente es una persona que ha sido y será un ejemplo.