Temps ni diners. Finques Vives. 977 24 90 91.
Confia en la gent de casa. Confia en Finques Vives.
Descobreix què necessita el teu cos per combatre l'estrès.
Vine a la Fira Relàjate, el Saló de la Qualitat de Vida i la Relaxació.
Amb tallers, concerts, activitats i conferències.
Vine a relaxar-te i guanya caps de setmana amb balnearis i cases de turisme rural.
Relàjate. Del 15 al 18 de novembre al Palau Firali de Congressos de Tarragona.
El matí de Tarragona Ràdio.
És la una del migdia, 9 minuts.
Això que els explicaré ara, jo estic segura que diran
mira, ja estan fent el teatret de sempre,
com que no tenen pressupost per humoristes, inventen coses, no.
Jordi Sorinyac, bon dia.
I bona hora.
A veure, el Jordi Sorinyac és qui en principi ha de fer el futbolí,
perquè el Quim Pons, ahir van retransmetre el partit amb el Jordi Blanc,
lògicament l'Àngel Garcia van estar a Sòria,
i teòricament el Quim Pons devia anar ara per Saragossa, com aquell qui diu.
Els asseguro que ha estat fa exactament 4 minuts que Jordi Blanc i Quim Pons acaben d'entrar per la porta de l'estudi.
Tens un aplaudiment de plàstic, Lluís?
Oi, homes, mai entenen. Hola, Quim, bon dia.
Bé, bé, bé.
Quina cara de viatge que fa, eh?
Quina és la cara de viatge?
Ens hauríem de preguntar també la velocitat que condueix Jordi Blanc.
A veure, a quina hora heu sortit de Sòria?
A les 9 en punt. Hem vingut bé, no?
Sí, 9, 10, 11, 12, 14, 14, 14, 14.
Hem anat a una parada només, eh?
Ni per anar al lavabo, ni res.
Una parada, una parada.
Per lavabo i ja està.
Anar al lavabo i ficar a petxina.
Som com els Fórmula 1.
Parada aquella de manual d'autoscola de dos minuts que si no posa molt.
Doncs mira, no t'enganyaré, em fa il·lusió que estiguis aquí.
Gràcies, i no...
Puc saltar-me el guió que he preparat Sorinyà?
Sí, per favor, és el souvenir de cada setmana.
Pots tirar la sintonia del souvenir? Ja sé que Sorinyà s'ha currat, pobret.
Ha fet un guió magnífic.
Jo vull el souvenir, què m'has portat d'aquest viatge?
És que així halem tots.
No, de menjar, no.
Sí.
No, que s'acaba.
No, però mengem. Mira que bo.
Oh! Que són galatetes.
Mantequeria de...
A veure, mantequeria, confiteria, pasteleria, especialitat en gemes.
Rafael Gil Borjabat.
Paciències. Què són les paciències?
Que sé.
Paciències, mantequilles, mantecades...
Sí que ho sé, el que hem de tenir tots per avontar aquesta temporada d'alnàstic i tant.
que ho sé.
Salazari Torres de Almazán, Sòria.
Mira, Jordi, mira, aquest cos...
Pots obrir? Així, a la seva futbolia vaig menjant.
Però jo no penso menjar amb la boca plena, perquè sóc una persona educada.
Això a vosaltres, que sou uns marranos.
No, ara Jordi Sorinyà, que mira quin guió porta tan bonic.
Sí, bueno, i amb la traça que tinc que obrir.
El tema és, Jordi Sorinyà fa l'espai i tu i jo mengem.
Sí, sí, sí.
D'acord, ja m'agrada.
He fet mal.
Jo i els gols també passen.
No, res.
Bueno, a tot això, comencem el futbolí.
Normalment ho fem repassant els gols del nàstic.
Però com que no hi va haver gol legal,
doncs comencem amb el gol anul·lat.
Era gairebé el minut 90 i passava això.
El llançament del cornel, el primer pal, el punt de penal,
l'acaba traient aquí el Numància, tot i que a la pilota li arriba a Esquerra al Punt,
farà el xuto a Esquerra al Punt, tornarà a enviar la pilota a l'afronta.
Gol! Gol! Gol! Gol! Gol!
Fora d'això! Gol!
Que no ho era!
Ens ha anul·lat el gol.
Però que no és l'Abram fora d'això, mai a la vida, home.
Ens ha anul·lat el gol.
Però l'Abram no.
Pajaritos a bailar cuando acabas de nacer.
Doncs pajaritos por aquí, pajaritos per allà,
els pajaritos al camp del Numància no...
És de coco, em va fer una cosa mai novista.
Què li dius, Jordi?
No, no, que estareu mitjana amb la boca pastosa com una mala cosa.
Fes, fes.
Nosaltres anem tirant.
Vaja, que no hi va haver gol del nàstic,
com ara ho va haver-hi gol anul·lat just després del gol del Numància,
que va significar la derrota del nàstic,
i vam tornar de Castell a Lleó amb el sac ben buit.
Si us sembla, fem un viatge pel túnel del temps,
mentre la Yolanda va s'obrint les paciències de coco.
Escolta, les paciències aquestes són duríssimes.
Ara entenc el nom, has de tenir paciència.
O estan passades de data i estan caducades?
Home, no.
O realment són les dades de sèrie?
Somprar una botiga molt bona, eh?
No, no.
Però bé, és que a mi això de compartir el souvenir...
3 de juny de 2006.
Pons, què va passar el 3 de juny de 2006?
3 de juny del 2006, home, recordo una gran...
No, vull dir que vam pujar a Jerez.
Vam pujar a Jerez.
Sí, sí, sí.
L'altre va venir després.
Quin dia aquell, eh? Quin dia.
Jo me'n recordo.
Que bonic que és Jerez.
Bé, jo estava aquí a l'estudi.
Tu estaves a Jerez, jo estava aquí a l'estudi.
Aquell llet a Tarragona Ràdio va...
Tot el dia vam estar a Jerez a través de la ràdio?
Sí, sí.
El programa a partir de la tarda va durar 8 hores.
Hem rescatat un fragment de 30 segones.
Que tris, ens n'hem d'anar a recordar Jerez
per posar-nos alegres avui.
Perquè no tenim res més a parlar.
Què te parece?
Ya tienes a uno de la cuadrilla en primera división.
Sí, pues fenomenal.
A gusto, contentos todos.
Ahí va la...
¿Qué hice, qué hice, qué hice, mi colega?
¿Qué hice?
Está alucinando.
Sí, no se lo cree.
¿Dónde han?
¿Qué coi?
¿Soliona, qué?
Es carricasco, es carricasco.
Felicidades.
¿De Rondó?
Onda, su, onda, su, onda.
Muy bien, muy bien.
¿Qué, dónde andas?
Vergara, de Juerga, tío.
Ah, bueno, nosotros también aquí empezamos de fuesta.
Ahí va la óptia, tú.
En mig d'un clima d'eufòria que, òbviament, no és el que tenim ara, tot i les...
Per què estem escoltant això, exactament?
Quim, no siguis mal educat.
Per què estem escoltant això?
Era Teresa Ortega...
Era per fer una mica de numeret, no cal que mengis més.
Es queda fatal.
Teresa Ortega parlava amb Egoitz Hayo, exjugador del Nassit, que estava parlant amb Ibai,
un dels seus col·legues de la quadrilla.
No, no, sí, això ho recordo, però...
Estava a la festa, eh?
Apunta aquest detall.
Sí, sí.
Estava a la festa per Vergara, al seu moment.
Li pregunta, que era el nou de Huerta, i Egoitz també la que va agafar.
Doncs, què passa?
Que Hayo ara, actualment, milita les files del Numància,
i Quim Pons, doncs, home, sempre té el bon cossum de portar souvenirs,
de portar-los en directe i de saludar vells amics.
I ahir, doncs, parlàvem amb Hayo, i també li preguntàvem per Ibai.
Què tal, Ibai?
¿Está bien?
Ibai, el amigo de la quadrilla, ¿bien?
Sí, sí, está bien.
Mira, ayer fue sus cumpleaños, además.
Hombre, felicidades a Ibai, ¿eh, Sorionac?
Sí, fue en ayer, y sí, sigo bien, sigo bien.
Egoitz, que muchas gracias, que haya suerte,
y que, bueno, que ya nos iremos viendo hasta la temporada de la segunda.
Vale, muy bien, muchas gracias.
Em deixeu dir una cosa futbolística.
Has un riu, has un riu.
Sí.
El Javi López, sisplau, que espavili els futbolistes,
perquè és que no parlem mai de futbol ni del nàstic.
Però per què hem de parlar de futbol?
Home, perquè això és un espai fet expressament per parlar del nàstic, però...
Ah, però a mi quan vam entrar aquí el primer dia em vas dir que de futbol no,
que havíem de parlar de la resta de coses del futbol.
Jo no tenia ni idea, no és que ara en sàpiga molt, però començo ja...
Ara t'agrada ja, eh?
No, no, no, no, no m'agrada, no confonguis les coses.
Una és una professional i parla del que convingui, però agradar-me, agradar-me...
Home, Lloranda, ahir Javi López vas favilar aquí en Pons, eh?
Vas favilar.
Home, i tant, si et sembla que podem rescatar, per saltar-nos el guió, eh?
Lluís, perdona.
El tall número 7, rescatem el tall número 7?
Discutiria, però és igual.
I veiem què va passar, va.
Etiquetaves el partit com una revàlida, quasi, durant esta setmana.
Decías que el equipo tenía que demostrar hoy aquí, delante del Numancia, lo que quería Stenastic esta temporada.
Lo que se ha visto es lo que tiene que demostrar el equipo.
Falta algo más?
No sé, una pregunta con doble sentido, con esto, no sé.
No comen, yo creo que ya lo hemos comentado, lo que teníamos que decir,
y los argumentos que teníamos que dar, yo creo que están más o menos ya expuestos.
O sea, no sé, ya no sé por dónde va la pregunta, la dirección.
¿Qué laconismo?
Em toca rebre per tot arreu, no sé cómo quedé mofa.
Amb el Flores sí que donava, però el Flores no és el Javi López, el Javi López d'entrada és una persona així molt respectuosa.
Hem de dir que era el final de la roda de premsa i, vaja, durant tota la roda de premsa, molt bé.
A veure, pareu màquines, deixa els talls, Lluís, no vos salteix.
Què està passant, el nàstic?
Que no es guanya.
Bàsicament està passant que no es guanya, jo crec.
I que lògicament això crea una...
Però què hi passa, els jugadors? A veure, explica'm, explica'm tu què tens tant de contacte.
Si ho sabguéssim nosaltres, Jolanda, t'ho prometo que l'hi explicaríem als jugadors i a Javi López i a tots els que ens escolteu i a tothom.
Però és que jo crec que no ho saben ni ells.
O sigui, el problema és que jo crec que no saben ni ells què cara hi està passant.
Ahir te'n vas a la sensació amb aquella cara de, perdó, de gilipolles, que te'n vas del camp, quan et foten el gol a minut 90 de partit...
Jo us estava sentint i de veritat que us planyia a vosaltres i als jugadors, però primer a vosaltres.
A més a més, després de tenir molt bones oportunitats.
És que el gol te'l fan després de tenir les dues millors oportunitats del partit a favor teu.
que el seu porter s'hagi lluit en aquelles dues jugades i patapam, te'n xufen el gol.
I clar, et queda una cara tonta i dient, bueno, què carai passa aquí?
És com si algú hagués aixafat una cosa d'aquestes que fa pudor i van pel carrer,
que algú s'hagués revolcat durant uns quants dies i ara estem pagant tots uns mals que no sé...
És molt mala fortuna que està passant.
Reprenem el guió, Jordi.
Sí, home, com que el moment més emocionat del partit va venir...
Menja, menja, jo és que ja m'he embafat amb dues que m'he menjat i ja no puc...
Ai, però m'ha apartat el micròfon com a mínim.
No, home, dic que com que el bo del partit va ser al final
i la primera part va ser més aviat ensupidota, sent generosos,
doncs, home, diguem-ne que els companys a la ràdio s'entretenien d'altres maneres.
I ahir, aprofitant els habituals, ja clàssics, problemes informàtics d'aquests santa casa d'aquests últims dies,
doncs, vaja, te'n recordes allò del timbre Telepizza, que primer la feia la Tere,
després el teníem informatitzat?
El ding-dong, tot allò.
Doncs, escolta, escolta.
Qui l'encert i Tere, què és el que s'emportarà avui?
Doncs la pizza familiar, no tenim avui el timbre a punt, per tant...
Ding-dong.
Ding-dong, eh?
Guanyaran aquesta pizza de tamany familiar, de Telepizza.
Ding-dong.
Ring.
Molt bé, vale.
Bé, ja se sap que la ràdio pública està fatal de pressupost,
però que arribem al punt d'haver de fer un efecte d'un timbre.
Però ho fan de conya.
És artesanal.
No, però jo tinc una altra proposta, un altre tipus de timbre.
Concurs de timbre, més innovador.
No, home, quin ponts, jo fent cruixir les galetes.
Parèntesi souvenir, em permeteu parèntesi souvenir.
M'encanta que m'hagis portat un souvenir perquè jo pugui mostrar-me generosa
i compartir-ho amb els companys.
Ah, i bé.
Però que no has dormit en un hotel?
Sí.
I no m'has portat res de l'hotel?
És que...
T'he d'explicar el problema de l'hotel.
Ni el sabon, ni el costudero.
No, no, no, t'explico el problema de l'hotel d'avui.
Els sabons eren sort d'aquests de plàstic, però que no són sabons,
sinó que és un plàstic que té el sabó dins, d'acord,
i ho trobo molt llardós, a més.
No, no, no, això no.
És d'aquells...
S'escobres el sobret i t'has de pretar el sobre i...
Senzillament m'havies de dir si m'havies portat res o no.
Però cony que això ho he pagat.
O sigui, quan no ho pago, per què el robo?
Perquè quan ho pago, per què ho pago?
Sí, però però això s'esfuma, això no queda per la història.
Quan hagi d'obrir el museu del souvenir del futbolí...
S'ha portat un pòster del Numància per la Tere.
Sí, però se l'ha quedat la Tere i ho posa al seu lloc, a la redacció.
Entre tot això, sort que ens queda la saviesa d'Àngel García.
El futbol ha donat grans frases.
El futbol és futbol, el futbol és així,
són segurament fins al darrer minut.
Però Àngel García ahir va ser encara més clar.
La pilota rodona i és capritxosa.
I si no, escolteu.
Hi ha impactat el cos d'un dels jugadors del Numància
i l'avantatge està per Jacobo.
Però hi ha vegades que aquests reboig,
inclús se poden transformar en gola, perquè no saps mai.
La pilota rodona i capritxosa a la vegada.
La pilota perdant i tortolero.
Com una pizza, rodona i capritxosa.
La pilota rodona, és una constatació.
Sí, sigut la capritxosa.
Rodona i la quatre formatges, pot ser qualsevol cosa d'aquestes.
Espectacular.
I tot això, doncs, Àngel García,
què ens queda per fer Àngel García?
Fons.
No ho sé.
Posar-li espermes, santificar-lo.
Home, estaria bé, estaria bé.
Vinga, va, escolteu.
Has dit el 0-1 a la porra?
A l'Àngel García.
Confio que l'Àngel s'emporti la porra,
perquè veig el típico de xurro i cap a casa.
Teniu que tindre fe amb mi, eh?
Esperem.
Fiquem-li espermes, Àngel García.
Sempre fem tu, eh?
Ja ho sé, això no ho dubto, no ho dubtam mai, eh?
Per cert, estava interessant el debat que s'ha creat a la mitja part
aquí entre quatre aficionats que hi havia d'anàstic
en aquesta zona de tribuna, eh?
Tots a favor meu, eh?
Tots a favor teu.
Tots meu en el fóli igual que tu, eh?
La frase taxual de Jordi Olangé
Qui ha dit 0-1 a la porra?
Iolanda García interpretat?
Amb qui ha dit-ho a porro?
Jo veig la Iolanda García fatal, eh?
Perquè abans escoltava l'entrevista que feia ara quan venia al cotxe
i he començat que ruli, que ruli.
Vull dir, jo no, hi ha coses que...
Vaja, en aquesta emissora ens hem de començar a plantejar algunes coses
perquè hi ha clíniques, Iolanda.
Conec metges que et poden ajudar.
Acabem vosaltres al futbolí, no?
Vale.
Se'n va...
Segur que són de coco.
Com van anar al sopar, dissabte?
Bé, bé, bé.
Són de coco, no, les passes?
Són de coco.
Sí, sí, no tenen cap tipus de distància.
Va, per favor, acabem amb el guió.
És un espectacle lamentable, sense precedents.
Mai hi havia hagut tanta tonteria en aquest espai del futbolí,
no sé què us passa, no?
No.
Ding-dong.
Ring!
Més, suri, més, va.
És que no tinc guió.
Vull dir, és que, clar, he entrat aquí, que heu arribat.
Vinga, va, acabem amb un clàssic, acabem amb un clàssic del futbolí.
Qui és l'entrenador que més vegades ens hem carregat sense èxit en aquest espai?
Aquest ha de ser Cucuciganda.
Doncs ahir, òbviament, en un espai ple de clàssics,
no podia faltar l'intent de dimissió de Cucuciganda.
Tere, Cucuciganda.
A la corda fluixa, eh, Àngel?
Abans de Nadal sempre ho diem.
Sí, sí.
Però després reacciona.
No, sort que Pachizco, el president de l'Ossassona,
Perdona, atenció a la jugada redactat i mal donada.
L'ha afrontat, l'ha intentat fer un barret, l'ha aconseguit,
finalment acaba caient.
L'àrbitre diu que no passa res i la recupera l'altra vegada el Domància.
Digues, Tere.
Doncs això que el president de l'Ossassona
mai ha destituït cap entrenador.
Escolta'm una cosa, Tere, els entrenadors se destitueixen sols.
Quan l'equip no guanya, doncs...
Se destitueixen sols.
Sí, sí, Àngel Garcia i la seva saviesa.
El Quique l'han destituït avui sol.
S'ha destituït a les 3 de la matinada.
A les 3 i 52 minuts de la matinada.
Pons, has tingut contactes celestials, també?
No hem arribat a tenir contactes, ho volíem,
però no vam aconseguir.
És una d'aquelles coses que ens queda pendents.
La Lliga Vaticana.
No, què?
A qui li importa la Lliga Vaticana?
A mi?
Però que no...
Perdona, aquí.
No, no, no, un silenci.
Hem portat un control absolut de Lliga Vaticana
tota la temporada passada.
Per què no hem de portar la Lliga?
Aquesta setmana, a la ciutat de Vaticà,
amb el tema de la beatificació...
Estan beatificant a gent ells.
Perdona, Jordi, aquí estan també amb el tema de l'AVE
i no per això s'ha deixat de fer el tema de la Lliga de Futbol.
M'agrada la comparació tema beatificació amb el tema AVE.
Temes que preocupen a la societat, suposo.
Sí, sí, que ho preocupen.
Preocupen a la beatificació?
Vaja, no ho sé, a mi no em preocupo.
Bueno, que facin el que vulguin, vaja, ja s'ho faran ells.
No, no, era per parlar de...
Bé, sí que té alguna cosa a veure amb el Vaticà,
per això fiquen aquesta música.
Ara, seriosament, no seguirem la Lliga Vaticana?
Sí, tant que la seguirem, però no ha començat encara.
Quan comença?
Per Setmana Santa, eh?
No, és veritat.
No comença per Setmana Santa aquí?
Per Nadal, que és quan van néixer el nen Jesús,
i llavors comencen.
No, mira, comencem...
Vaja, parlem de Vaticà...
No de Vaticà, d'Església,
però parlem d'una altra manera,
perquè el Numància té un capellà,
que és Carmelo...
Però el Numància, què dius, l'equip?
L'equip, l'equip.
Sí, té el massatgista, el metge i el capellà.
I un capellà, que és Carmelo Enciso,
que és pàrrec de la parròquia de Sant Saturio.
El nàstic té capellà?
No, al principi no.
Doncs potser així li va, eh?
Home, però es van anar a Sant Magí, eh?
Sí, van a Sant Magí, eh?
I mossèn Gallà, allà els vetifica, aquestes coses que fan, eh?
En l'arcabisba que va al futbol més d'una vegada.
I també, i també, i també, sí, sí,
que sí que hi ha afició.
Però allà no, tenen un capellà que és específic gairebé, eh?
Que és el Carmelo Enciso,
que és aquest pàrrec de la parròquia de Sant Saturio de Sòria,
i que el segueix.
Vaja, i mirant per internet,
Tere Ortega, que és una fan d'aquests temes friquis del futbol,
perquè hem de ser sincers...
Sí, sí, és que pel que dóna de ser el partit...
Sí, sí.
Va trobar això que diu, mira,
11 pares de botes i un alza coellos.
I és tota la història de dos equips que han tingut capellàns,
o que han estat...
Són sis folies, això, eh?
Sí, és brutal, o sigui, no ho penso llegir,
però clar, diu, mira, per exemple, eh?
I t'explica tota la història del Carmelo Enciso
i d'altres capellàns que estan vinculats a clubs de futbol,
com pot ser don Ramon a l'Oviedo...
Vaja, n'hi ha diversos, eh?
T'ho va explicar, està molt bé.
Un repte, un repte.
Aviam si esbrines exactament
quina és la tasca que fan els capellàns
titulars dels equips de futbol.
D'acord, provarem, eh?
Amb don Carmelo tenim un bon rotllet,
vull dir que podem intentar telefonar.
T'ho dir perquè...
Escolti, vostè, un capellà d'un equip de futbol,
exactament què és el que ha de fer?
D'Imissar el diumenge abans del partit...
Això ho vols?
És molt interessant, eh?
Sí, sí, deixa'm-ho, ja, és que a mi m'interessa.
I per cert, clar, parlant de tot això,
a l'Ancona sí que el seguim seguint, no?
Que és el nostre equip.
Va guanyar 2-0 amb la setmana de la beatificació,
no podia ser cap d'altra manera,
que el gran Ancona guanyés 2-0 al Potenza...
Jo de quin era?
De l'Ancona.
Ah, jo també.
Som líder, Jolanda.
Ah, però tu i jo som del mateix equip.
l'Ancona va guanyar 2-0 al Potenza,
a la gran sèrie C1 italiana,
o sigui, que seria la segona B, el grup B,
i continuem líders, 24 punts,
i jo crec que aquest any pugem amb ajuda divina,
pugem segur.
Com que el nostre equip no us deixa ser líders...
El que ens hem empatat aquesta setmana
és la selecció de futbol internacional,
perquè no hem tingut temps de fer-la.
No, com aia, si venies de camí...
Sí, no, no, no sé què he fet a Cucula,
ni què he fet a Tobias Gran, res.
Tu ho saps res, Jordi?
No, no, no, no, seguim, seguim.
Feina res i hem tingut a buscar el tall de Hayo.
Intens, intens, eh?
4-9 amb l'agulla, eh?
Això és brutal, eh?
Sí, sí, sí.
Jo encara tinc ganes de veure les imatges.
No, no, no, 18 de novembre.
De novembre, exacte.
Dia de Minyons, a Terrassa.
Buah, molt bal.
No teniu res més, nois?
No, menjar.
És un desastre, de veritat.
Teníem d'aquí què passarà avui a la nit.
Clar, és veritat, el sempre...
No, però deixa'm dir una cosa,
clar, aquesta nit...
No, per favor.
Aquesta nit obrireu el programa
sempre anàstic amb els vostres convidats de campanilles,
tot molt endrecedet, tot molt bé,
tots diem frases molt lapidàries,
molt ben preparades,
tot molt guionat.
La pilota rodona.
I us penseu que aquest espai del futbolí
els dilluns és terapèutic
o és com un recreo
i no hi poseu respecte.
No hi poseu tot el que sabeu fer.
Però té respecte aquest programa?
Sí, i tot ho guardeu
pel sempre anàstic, sempre anàstic,
que escolten els directius i la gent important.
I aquest programa del migdia
cada dia s'està rebaixant més.
Per tant, jo us demano, per favor,
que reflexioneu
i que cara la propera setmana
intentem donar-li un aire més professional.
Però en Cajavi López.
Bueno, la setmana que ve
tens l'entrevista amb el capellà,
o sigui que a partir del que vulguis.
Bé, què hi ha aquest vespre al sempre anàstic?
És que estic ara afectat, tu.
No, tenim de convidat
Òscar Arpon,
serà el judici que passarà
per els cinc rossos de Tarragona Ràdio,
jo crec que és un tio
que reflexiona força bé.
A més, a més, la tertúlia
serà avui amb Miqui Tono,
amb Jesús i Jordi,
no, perquè, vaja,
tertúlia Mogudeta i Agustí Mallol.
Són els tres convidats.
Agustí Mallol vindrà la tertúlia
del sempre anàstic?
Sí, sí, sí, bé, avui, avui.
Us ha confirmat que ve?
Sí, sí, sí, sí.
Són els ha dit
vindrà la tertúlia del sempre anàstic.
El Departament Premi,
Regals, Obsequis,
no funciona?
Està aturat ara?
No, no, i tenim Obsequis, eh?
Pel millor jugador i tot,
però ja ho continuem dient aquesta nit, això.
Molt bé.
Vaja, et sembla bé?
Intentaré esmerar-me.
A veure, perdona,
el que facis a l'anitm és igual,
perquè no és competència meva.
No, no, no, la nit, no.
A l'anit, per la setmana que ve,
prometo portar una cosa amb cara i ulls.
La setmana que ve jugueu a casa.
Què m'has de portar, si esteu a casa?
Dissabte, dissabte,
no, no, el programa.
El programa en si,
o sigui, l'embolcall del programa
i el programa,
que tingui criteri.
És a dir, una coseta ben feta.
No, no, sí.
Juguem dissabte, eh?
Contra l'esport de Gijón.
Perdona, el Jordi ha fet un bon programa,
un bon guió.
Té guió i tot.
És tu que no la segueix.
Jo em sorprèn
que en un programa d'aquest estil
i hi hagi un guió.
Per què vols un guió en un programa com aquest?
Que vull marxar, fora.
No té més res, a veure.
Dos minuts i mig,
en dos quarts de dues,
hem de marxar, realment.
Hem de posar el punt i final
al matí de Tarragona Ràdio,
una edició que, com cada dia,
iniciàvem a les set en punt del matí,
amb l'actualitat més propera,
actualitat que hem renovat
i que ara torna
amb els serveis informatius
de Tarragona Ràdio.
Res més, gràcies per la seva atenció
i acabin de passar un bon dilluns.
Quim, no mosseguis la galeta.