Obrim, doncs, el temps del Festival d'Estiu de Tarragona,
el fet en 2007.
Jordi Giramer, molt bon dia.
Bon dia a tots.
Benvingut director del Festival.
Joan López, hola.
Hola, què tal?
El dimarts el fem entrar abans,
perquè com que se'n va pels puestos,
a gaudir dels espectacles,
d'algun d'aquests espectacles sempre ens porta testimonis.
I la setmana passada hi havia realment cites molt diferents,
totes elles, fabuloses, sens dubte.
Què dir de Bebo i Xuxo Valdés?
Ahir vam escoltar alguns dels moments
que es van poder enregistrar
en aquest cafè tertúlia que va fer amb Bebo Valdés
amb diferents periodistes,
després que es quedés tancat una bona estona
a l'ascensor de l'hotel, no?
Joan, ho escoltàvem ahir.
Sí, sí.
Aquesta cosa, els problemes de memòria,
què deia i que en el moment que perdi la memòria
i no pugui tocar el piano,
que aquest serà el moment que es retiri realment,
quan ja no pugui.
Això, ell encara tenia l'esperança
que es morís abans de perdre la memòria,
perquè si no, ja no tenia sentit.
I com és propi d'un pare i un artista,
va destacar moltíssim el virtusisme del seu fill,
en Xuxo Valdés,
i això també ho confirma el públic que va assistir-hi,
i el Jordi que diu, bueno, això va ser,
no ens ho acabàvem, no?
Va ser un magnífic dins.
Sí, home, avui seria bonic, eh,
que la gent intervingués perquè realment...
Jo després els convidaré que truquin
per aconseguir entrades de la Companhia Nacional de Dança
i de la Banda Unió Musical.
Podem aprofitar perquè ens comentin una miqueta
si algú va estar a aquest concert?
Sí, perquè jo crec que tenia un punt d'excepcionalitat,
aquest concert, no?
Bàsicament perquè tots som conscients
que el Bébo Valdés té 88 anys.
i com bé deia el Joan,
que vam poder assistir a la roda de premsa
el divendres a la tarda,
ell va arribar el dia abans,
ell sabeu que està fincat a Benalmàdina
després d'aquests 30 anys que ha passat a Suècia
i aquesta segona vida després de la Cubana i de l'exili.
Bé, jo crec que,
almenys parlo particularment,
no sé si el Joan ho pot reafirmar,
però és una roda de premsa interessantíssima.
Bàsicament perquè et parla un home
amb una experiència i una carrera al darrere,
amb una trajectòria vital i artística increïble.
Vull dir, aquesta persona forma part
de la història de la música cubana,
que tots sabem,
i per tant aquest senyor ha col·laborat
amb la Chugat Tica,
amb Benny Moré,
amb Nat King Cole,
és a dir, l'època daurada del Tropicana,
dels anys 50,
tot plegat.
I llavors, a més a més,
tota aquesta recuperació des de fa 10-15 anys
a partir del Paquito de Rivera,
de Fernando Troiba,
en fi, tota aquesta recuperació
que ha donat uns discos esplèndids
i una recuperació de tot el seu tema
com a compositor
i com a pianista.
I ho dic perquè la gent, jo crec,
que això n'és conscient
i per tant en el concert
hi havia una part molt fonamental
del Xuxo Valdés
amb el seu quartet habitual,
que per cert va fer les delícies de la gent,
però esclar,
el moment de la nit,
jo m'atreviria a dir
que és el moment
que el Xuxo Valdés,
el fill,
amb tota l'estimació
i a la vegada
amb tot el respecte professional,
doncs presenta el seu pare
com l'inigualable Bebo Valdés.
entra Bebo Valdés
amb aquesta figura,
el cavallón que li diu,
aquesta figura immensa
de metro 80 i escaig,
entra a l'escenari
i tot a l'auditori
s'aixeca
i l'aplaudeix
i per tant
li fa com un homenatge
a la qual ell correspon
amb aquests braços creuats
d'agraïment també al públic
perquè ell ho deia,
que ho fa tot pels fans
i que els fans
estan sempre
en l'epicentre
de tota la seva activitat,
això ho va dir la roda de premsa
i va dir moltes més coses
molt interessants.
De la roda de premsa,
i això jo no ho he parlat amb el Joan
i espero que no el molesti,
crec que no,
que ho digui per antena,
ahir el Joan
quan passava trossets
d'aquesta roda de premsa
no ho volien demorar
fins avui
perquè la roda de premsa
era divendres
i vam pensar
que era interessant
fer-ho en dilluns.
El Joan em va dir una cosa
amb micròfon tancat
que jo crec que resumeix
molt això que dius,
que era de la mirada, no?
Què em vas dir
dels ulls
i de la mirada
de Beba Valdés?
Sí, bueno,
correspon a mirar
el que deia el Jordi,
que aquest senyor
quan va entrar
a la sala de premsa
era d'aquelles persones
que tu la mires fixament
i et quedes allò
mil·lèsimes de segon
i veus que
darrere d'aquells ulls
hi ha un coneixement,
un bagatge,
una professionalitat
i, bé,
en definitiva
una persona,
un professional
immens.
Vull dir,
darrere d'aquella figura
tan grossa
hi ha alguna cosa
encara molt més immens.
Transmetia,
amb això
que insegueixo amb el Jordi,
transmetia
una sensació
bé,
era
per adorar-lo,
vaja.
Sí,
molta humanitat
a més a més
i una persona
molt propera,
i amb moltes ganes
d'això
i la majoria
periodistes
molt joves
i molt carinyós
en aquest sentit
però a la vegada
amb molt de contingut.
Us sembla
que aprofitem,
abans de parlar
amb la Mercè Boronat
que convidem
els oients
que ens truquin
els regalem
les entrades
de la Companya Nacional
de Dansa
que actuen
el proper divendres
al Teatre Auditori
del Camp de Mar.
Tu ets la que manes,
a mi em sembla
que això és un carmelo
molt d'això
però tu manes,
si vols donar el carmelo
al començament,
endavant,
endavant,
dic perquè això
potser ens dona
l'opció
que els oients
ens donin
alguna que altra opinió.
Tenim fins a 10 localitats,
poca broma,
per tant podem
fer que intervinguin
en determinats moments.
El nostre telèfon
és el de sempre,
el 977-2447-67.
Pugem una miqueta
a la sintonia
i en tot cas
de seguida
donem pas.
I ja tenim
una primera trucada
a l'altre costat
del fil telefònic.
Bon dia.
Ui, s'ha tallat
la comunicació.
esperem recuperar-la.
Aviam,
les persones
que no van anar a veure
a Bebo Valdés
també poden trucar,
només faltaria.
Hem recuperat
aquesta trucada
o potser és un altre?
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
Amb l'Anna Gullet.
Què tal, Anna?
Bé, molt bé.
Tu vas anar a veure
a Bebo i a Xuxó Valdés?
Doncs no vaig poder.
Ai, quina llàstima.
Crec que m'ho he perdut.
Sí, perquè em penso
que t'hagués agradat molt, eh?
Sí, sí.
Imagino que t'agrada la dansa, Anna.
Per tant, per això ens has trucat
a Nacho Duato,
companyia nacional de dansa
de les primeres europees.
Quan es diu
companyia nacional de dansa
no parlem de qualsevol cosa
ni de bon tros.
Molt bé, Anna,
doncs aquí tens les entrades.
Gràcies per trucar.
Molt bé.
Moltes gràcies.
Adéu-siau, bon dia.
Ja, doncs és veritat.
És una de Nacho Duato,
Nacho Duato,
però clar, diem Nacho Duato,
però hem de dir
companyia nacional de dansa,
Nacho Duato,
diguem-ne,
nom estrella naturalment,
però una companyia
de les sants veteranes europees,
a més a més, no?
Sí, sí, sí.
Una companyia que es va fundar,
tot i que primer era
ballat clàssic i nacional,
llavors es va separar,
això des del 78,
i el 90,
després que ja ha estat
director artístic Víctor Ullat
i mai a Pili Setscaia,
el Nacho Duato
agafa la directió artística
el 1990,
i la situa
a primer nivell
del panorama europeu,
com a mínim.
I bé,
jo crec que és un autèntic,
jo per això et deia
el caramèl,
perquè no sé si la gent
acaba de copsar això,
però jo crec que és un autèntic luxe
i un autèntic esdeveniment
que tinguem
la companyia nacional de dansa
després de 12 anys
de no visitar la ciutat,
la companyia nacional de dansa,
la 1, per entendre's,
perquè sabeu que des de fa uns anys
hi ha la companyia nacional de dansa,
2,
amb la qual els més joves ballarins
també d'un nivell altíssim,
tenen una oportunitat de desfogar-se
abans de fer el salt
a la companyia nacional titular,
per entendre's.
Doncs després de 12 anys
no havien tornat a visitar la ciutat
i sabeu que a més a més
és una companyia que es prodiga
a llocs molt concrets
de l'estat,
a Catalunya,
al Liceu,
o bé a Paralada,
o bé a Sant Cugat,
o bé al Grec,
que en aquests darrers 12 anys,
però que fa que,
per exemple,
una coreografia que es va estrenar
el 2002,
com és que es trati,
encara no s'ha estrenat a Catalunya,
vull dir que realment
venen molt puntualment
i que han de combinar
aquestes gires internacionals
amb les gires d'aquí.
En fi,
jo en parlo molt en tessin sumat
perquè, a més a més,
el programa que oferirà,
creiem que és un programa
que pot agradar moltíssim
a tot tipus de poder.
El comentem després
i continuem rebent més trucades.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlo?
Marina.
Marina, què més?
Marina Puig.
Què tal, Marina?
Bé, molt bé.
Vas anar a veure a Bebo
i a Xuxo?
Sí.
Com si fossin de la família,
eh?
Portem tants dies parlant d'ells
que tenim ja una familiaritat.
I la Mayra,
que és la filla.
Això, la Mayra.
Marina, què més?
Perdona, m'has dit.
Marina Puig.
Puig.
Marina, què et va semblar?
Això que dèiem aquí
estàvem exigerant o no?
Home, va ser estupendo.
Va ser una passada.
El públic ha entregat,
però des del primer moment
molt simpàtic.
És un gran espectacle.
Molt bé, doncs penso
que el que veuràs el divendres
no et decebrà tampoc, eh?
Dijous.
Dijous, perdona, dijous.
Sí, és el 26.
Dijous i a les 10 del vespre.
Té que ser xulo, sí, m'ho imagino.
Molt bé, doncs aquí tens les entrades, Marina.
Doncs moltes gràcies.
A tu per trucar, bon dia.
Vale, adeu.
Adéu, adeu.
9, 7, 7, 24, 47, 67,
continuen arribant a trucades.
Ja sabem que aquí a Tarragona
agrada moltíssim la dansa.
La dansa s'opla tant al Teatre Metropol,
quan es fa la temporada de tardor-hivern o a primavera,
o al Teatre Auditori del Camp de Mar.
Bon dia.
Ui, hi ha aquest telèfon,
hi ha una línia tonta.
Hi ha una línia que diu
doncs ara em penjot,
que no es preocupi aquesta persona
que pot tornar a marcar el 9, 7, 7, 24, 47, 67.
Sí que veiem que surt una mica de fum
per la centraleta,
però en fi no s'espatlla.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
Soc Montse Avià.
Què tal, Montse?
Molt bé, de vacances.
Ai, que bé.
De vacances hi ha a veure un espectacle de dansa.
Però bé, escolta,
estàs millor que amb braços, eh?
Això mateix.
Montse, vas anar a veure Bebo Valdés
i Xuxo Valdés,
ho dic perquè no em mirin malament
els companys a la taula.
Doncs no, no, no.
No?
Bé, doncs escolta,
el que sí que esperem
és que t'agradi molt l'espectacle
de la Companhia Nacional de Dansa
i que puguem parlar
i ens donis la teva opinió.
Perfecte.
Bones vacances, Montse.
Gràcies.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Continuem rebent més trucades
que continuen arribant aquí
al matí de Tarragona Ràdio
i ens que els hi encanta la dansa.
Bon dia.
Bon dia.
Hola, amb qui parlo?
Amb la Jéssica Linares.
Què tal, Jéssica?
Bon dia.
Vas anar a veure el Bebo
i el Xuxo Valdés, no?
No, no vaig tenir l'oportunitat,
però veig que va ser
un espectacle increïble.
Doncs sí, mira,
ens hem de conformar
els que no ho van veure
amb el que ens expliquen
els companys
que sí que hi van anar.
Esperem que t'agradi moltíssim
la dansa, Jéssica.
La dansa, sí.
Jo també ho estic treballant.
Estàs treballant?
No, estic ara mateix a l'autobús.
Ah, no, dic si estàs de vacances
o estàs treballant?
No, estic treballant.
Sí, bueno,
tot estàs tot l'estiu treballant.
Doncs vinga,
que hi farem, ànims.
Vinga.
Gràcies.
Adéu, gràcies per trucar, Jéssica.
Bon dia.
Adéu-siau.
Adéu-siau, bon dia.
Des de l'autobús,
fem vacances,
des de la feina.
Tinc dues més.
Les endurarem ràpidament
perquè hem d'anar passant qüestions.
En volem parlar
amb la Mercè Boronat.
Ja tenim els integrants
de la Banda Unió,
que els saludarem d'aquí una estona.
I aquestes són les últimes entrades.
Deia el Jordi,
vols dir,
hem d'animar la gent o no?
La gent s'anima sola, eh?
El públic sap el bo que ve al festival.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlo?
Amb el Josep Miera.
Josep Miera, què tal, Josep?
Bé, molt bé.
Tens l'aparell de ràdio
molt a prop del telèfon?
Ja està tancat.
Ai, moltes gràcies.
Estàs treballant?
Està...
No, estava
aquest moment
conduint,
però m'he parat.
Així m'agrada, eh?
Perquè si em deus
que conduï
jo penjo el telèfon ràpidament, eh?
Que no vull problemes.
Bromes a...
Porto la neta,
per tant,
no plens de broma, eh?
Home,
això és fantàstic.
Josep,
no aniràs amb la neta
a veure la dansa, no?
No.
Amb qui aniràs,
si es pot saber?
Amb la senyora.
Home,
per favor,
una nit de dansa
de qualitat
amb la senyora.
Perfecte, sí.
Això s'ha de fer
de tant en tant, eh?
Només faltaria.
Sí, sí, sí.
Doncs, Josep,
aquí tens les entrades
i desitgem
que t'agradi molt l'espectacle.
Val,
les hem de passar
a recollir
per Tarragona Ràdio, no?
Efectivament,
per l'Avinguda Roma,
quan vulguis,
ja estan a la teva disposició.
Moltes gràcies.
A tu per trucar-nos,
bon dia.
Adéu-siau.
Tenim uns oients
que estan en sintonia
amb el festival,
ja ho heu sentit.
Continuem parlant de dansa,
tornarem a parlar
d'aquest magnífic espectacle
del programa,
però si us sembla,
saludem ara
la Mercè Boronat.
Ens encanta.
Parlem amb ella
només un cop l'any,
però el seu entusiasme
pel món de la dansa,
doncs,
diguem-ne que ens dona
energies en aquest camp
per tota la temporada.
Recordem que la Mercè Boronat
és la directora artística
del cicle Dansa
a Celubert.
Mercè, bon dia.
Bon dia.
Un any més, eh?
Moltes gràcies
per aquesta presentació,
perquè està molt bé
que us aguanti
l'entusiasme.
Està molt bé.
Nosaltres mai de fallir,
bé,
l'entusiasme
és...
No tindrem un duro,
però entusiasme
el tenim tots sempre,
no ens falta mai.
Tenim,
com saps,
Jordi Giramé,
el director del festival,
com sempre,
tampoc no hi falta
la cita com cada any,
igual que tu, eh, Mercè?
Bon dia, eh, Mercè?
Bon dia.
Si us voleu saludar
i tots estem esperant,
a veure,
què ens ha preparat
la Mercè Paranguany
perquè sabem
que sempre hi posa
una mica d'innovació,
una mica de mostrar
joves valors
emergent d'aquells
que trenquen
absolutament amb tot.
Per tant,
ja estem, doncs,
impacients per conèixer
en què consistirà
aquest cicle
dansa-cel·lobert
que cada cop
té més espectadors.
Ja, mira,
sempre ho posa
tot pels núvols.
Jo no dic res, Jordi,
tu saps com es posen
els escenaris del carrer
quan arriba
el cicle de dansa-cel·lobert?
Doncs sí,
la veritat és que ha anat
molt bé
i bé,
home,
em dóna es peu
per, en tot cas,
Mercè,
doncs,
destacar això,
que dansa-cel·lobert
és un cicle
que en guany
celebrem el seu
desaniversari
i que, per tant,
té a veure
amb el que explicaràs ara,
que s'ha preparat
una programació
commemorativa,
per tant,
reforçada,
amb algunes novetats
que ara suposo
que la Mercè
us comentarà
pel que fa als espais,
però sí,
és veritat
que hem tingut
un seguiment
molt important,
tant quan ho hem fet
en un escenari únic
com la Rambla,
com en els darrers anys
que estem intentant
fer-ho amb altres escenaris
com Plaça de la Font,
l'hem passat,
ens vam acostar
a la Plaça Sadasos,
aquest any intensificarem
el tema de Plaça Sadasos,
farem també una cosa
d'itinerància
amb altres espais,
ara ho explicarà
la Mercè,
però jo diria
que és un cicle
que està molt consolidat
dins del Festival d'Estiu,
aquest festival de festivals
que sempre parlem
i que una mica
amb un recompte
que amb la Mercè
hem estat fent
i tot plegat,
han passat per la ciutat,
68 companyies
i més de 130 ballarins
i a més a més
de totes les tipologies
com bé tu deies
i de gent
que posteriorment
ha fet una projecció
molt important
en les seves carreres,
gent més coneguda,
no tan coneguda,
diferents gèneres
i per tant creiem
que és una aportació
al treball continuat
i la Mercè
això ho sap perfectament
que s'ha de fer
amb la dansa contemporània
per anar-la introduint
a nous públics
perquè és un nou gènere,
té els seus codis
de lectura
i això
vulguis o no
no es fa de la nit al dia
i és molt important
mantenir aquesta constància,
per tant ens facilitem molt
que hàgim tingut 10 anys
i ens facilitem molt
de les altres tasques
que fem al llarg de l'any
amb el món
de la dansa contemporània
i jo crec que la Mercè
ja ha tingut també
un paper decisiu
sobretot com a
responsable artística
d'aquest cicle, no?
Un cicle que
en aquesta ocasió
es concentra en dos dies
en divendres i dissabte
i diguem-ne
dues àrees temàtiques
podríem dir així
d'una banda
els duets plens
de complicitat
i l'itinerari
dansat dissabte.
Et sembla que
comencem per divendres?
Mercè
ens comentes una miqueta
quins són els espectacles?
Recordem que són de carrer,
per tant,
són absolutament lliures,
gratuïts,
lògicament, no?
Sí, són tres
coreografies
fets per
corògrafs
joves
i uns
no tan
consolidats,
altres més,
però sobretot
els que tenen
és una gran qualitat
artística
i un nivell
de ballarins
important, no?
Primer començarem
el divendres
amb la companyia
Jara,
aquí i ara,
amb Josep Puguet
i la Carmen Fernández,
el Josep
ve i té dansa
i la Carmen
de color
i s'ajunten
perquè, bueno,
estan cansats
una mica
de ser
part d'un grup
i ells necessiten
fer alguna cosa
que parteixi
d'ells mateixos, no?
Doncs ells tenen
una carrera
com a intèrprets
important
i aquí s'inicien
com a corògrafs
i crec que
ell com a
contemporani
i ella com de flamenc
hi ha una combinació
molt especial.
Després veurem
de la companyia
Derivats
el Keith Morino
i l'Anna Robles
que ells dos
ja són grans ballarins
que també aquí
s'ha estat amb els de Manoller
Anna Robles
amb el Lliure
amb el Teatre Lliure
ells van estar
dintre dels cicles
radicals lliures
al Teatre Lliure
aquest any
i fan un duet
també molt especial
ells dos.
Crec que
s'ha de veure
i és
una cosa
molt curiós.
I després
la companyia
Fori Campos
són dos ballerines
molt joves
que
estan subvencionades
aquest any
per el gran ballerí
Frey Fraust
i que fan
una combinació
de dansa
de lo més especial.
M'ha agradat molt
el que has comentat
de la innovació
crec que
poder portar
durant 10 anys
un cicle
on sempre hi ha hagut
un pèl d'innovació
és una cosa
que per mi
és un èxit.
Llavors
no us perdeu
aquest divendres
aquestes tres
escolografies
sentats
a la fresca
veient
tres propostes
molt especials.
A més
no ens caldrà triar
perquè com que són
consecutives
podem veure-les totes
si volem.
Sí, sí, sí.
Però que totes tres
són realment
molt diferents
perquè no és allò
estic veient el mateix
sinó que són
tres propostes
mitjansment curtes
d'un quart d'hora
i vint minuts
i que tenen
que el públic
podrà escollir
el que li agrada més
el que li és més a fi
bé
són cronografies
amb contingut
i amb propostes
el risc
que està
en què ells
aporten
a la dansa
alguna cosa
i no
no
Després
l'itinerari
d'ençata
de dissabte
també fan
diferents places
de la part alta
de la ciutat
i a més
actua la teva companyia
Sí
la qual cosa
també ens fa
una particular gràcia
que vols que et digui
Clar
sempre
després de deu anys
Per això
t'ho dic dona
tot just
i que aquest any
posaré una peça
que he estrenat
també fa molt poc
que es diu
Dadzit
amb una ballarina
fantàstica
la Montserrat
i entre les dues
hem fet una creació
molt particular
també
és una estructura
està entre l'art
la dansa
la música
i també
em fa molta il·lusió
poder-ho presentar
a Tarragona
a part
estarà abans
a la plaça del rei
l'Ivan i la Mònica Cano
Ivan Mongóngora
i la Mònica Cano
també tots dos ballarins
han sigut ballarins
del Joaquín Cortés
i tenen una gran qualitat
de moviment
i ells dos també
precisament ha sigut
un encàrrec
que els he fet
amb ells dos
per poder-ho estrenar
a Dances a l'Obert
vam venir a veure
el Juan Carlos Leri
de l'any passat
que va ser un gran èxit
un espectacle
que després va presentar
a Berlín
i que va funcionar
molt bé
van venir a veure-ho
i vaig dir
bueno
és el moment
que vosaltres dos
pugueu fer
aquest espectacle
un espectacle
aquí Tarragona
també és un duet
molt especial
i després
estarà a la plaça
Sarasos
d'Adzit
una coreografia
que és part
d'una trilogia
i després
a la plaça
de la Font
la companyia Plan B
que és una companyia
d'aquí Tarragona
amb l'aranxa
i després
veurem la companyia
Movimiento Independiente
amb el Juan Carlos
i la Margarita Bérgamo
també
estan estudiant
a l'insult del teatre
com a coreografs
i tenen una peça
molt espectacular
molt visual
Totes aquestes companyies
Déu-n'hi-do
has insistit molt
en l'adjectiu
que són joves
són joves
però són ballarins
molt i molt preparats
amb el que exigeix
avui dia
la dansa
no només
de moviment
sinó també
d'interpretació
d'altres maneres
de comunicació
amb el públic
Sí
sobretot
com
la ben bé
la nostra coreografa
Pina Bausch
i defenc molt bé
jo també
que
la tècnica
ha d'estar
en funció
del que es vol explicar
llavors
a mi m'interessa
molt veure
o el que més
m'atrau
és quan ve
que ballarins preparats
però que la tècnica
no és la demostració
del que saben fer
sinó l'aportació
de les seves
vidències
aquesta és la gran
diferència
potser
del que és
la dansa
més convencional
llavors
anem a veure
ballarins
que s'expressen
que demostren
les seves virtuosismes
aquesta és la gran
diferència
no sé si el Jordi
vol afegir alguna cosa més
abans de passar
a una altra
de les propostes
que tenim aquesta setmana
al Festival d'Estiu
no
jo en tot cas
una mica
la Mercè ho ha explicat
perfectíssimament
com a responsable artística
d'aquest cicle
les propostes
i en tot cas
faria un repàs
que amb permís
dels senyors de la banda
que els tenen al debat
que ara els presentarem
immediatament
els conte comptes
el que és
i tot plegat
jo diria que aquesta
setmana del Festival
és una setmana
especialment
que hi hem posat
especialment
l'accelerador
amb el tema
de la dansa
és a dir
una mica
i amb la Mercè
ho vam estar comentant
és a dir
és això
fem dos dies consecutius
per tant
intensos
amb dues característiques
diferents
és a dir
el divendres 27
a partir de les 10
com bé dèiem
a la plaça dels Sedassos
amb un sol espai
amb una hora i quart
es poden veure
tres coreografies diferents
i tres espectacles diferents
entre ells
i que per tant
la gent
pot fer un intensiu
i es pot aproximar
a la dansa contemporània
amb propostes
diferents
i el dissabte
com bé deia
en tot cas
hem canviat el format
i això és una cosa
que a la Mercè
li feia especial il·lusió
i hem coincidit
provarem aquest itinerari
d'ensat
però també consecutiu
per tant
la gent que es mentalitzi
una mica
que s'hi vol veure
aquestes tres coreografies
el dissabte
a les 10
ha d'anar a la plaça del Rei
a dos quarts d'11
amb comitiva
cap a la plaça dels Sedassos
i a un quart de 12
a la plaça de la Font
com a cloenda
d'aquest minicicle
de dos dies
amb dues companyies
com bé deia
la Mercè
i en tot cas
jo hi afegiria
que hi ha un preàmbul
absolutament de luxe
i així ens vam
ens vam felicitar
no?
a Mercè
que dongués aquesta casualitat
que el dijous
tenim la companyia nacional de dança
per encetar
per tant
són tres dies
dedicats a la dansa
a la ciutat
dijous al Camp de Mar
companyia nacional de dança
a les 10
divendres com dèiem
la plaça dels Sedassos
també a les 10
i el dissabte 28
comença a les 10
a la plaça del Rei
i es fa aquesta itinerància
fins a la plaça de la Font
jo crec que val la pena
que la gent s'ho apunti
no Mercè?
que prengui nota
sí
sobretot
perquè és tan agradable
el vespre
s'està també
a Tarragona
a la fresca
i poder veure
els espectacles gratuïts
i amb una qualitat
com els que es presenten
em sembla
que està molt bé
que val la pena
disfrutar-ho
acabarem el cap de setmana
i tots anirem
de puntetes
per Tarragona
serà magnífic
Mercè
o i tant
imagina't
que seria com
un anunci
de cotxes
tots de puntetes
per la ciutat
Mercè Boronat
bromes a banda
de veritat que ha estat un plaer
saludar-te un any més
si no hi ha novetat
i no ens veiem abans
ens saludarem
ens fa molt de greu
no poder estar aquí amb vosaltres
perquè cada any
també em fa molta il·lusió
trobar-nos
però la feina
sempre apreta
i moltes gràcies
per tot el suport
de tots aquests anys
i esperem seguir
i fer-ho créixer
cada vegada més
home l'any que ve
l'onzena edició
i fer-ho més gran
jo crec Mercè
que el que toca
és felicitar-te
molt sincerament
moltes gràcies
esclar que sí
però el suport
de l'Ajuntament
saps Jordi
que ha sigut fonamental
i el fet de poder-ho
anar fent créixer
això ha sigut molt important
vull dir que
necessitem uns als altres
sí
és un treball conjunt
sempre ho diem
és un treball en equip
i conjunt
des de programació
de tota la resta de coses
però en fi
vull dir felicitar-nos
tots plegats
en tot cas d'aquests 10 anys
de d'enxercial oberta
una mica empelagosos
sí que estem
de felicitar-nos tant
però és com a bonic
home
algunes petites llicències
les hem de permetre
perquè és que s'ha de lluitar
també de cendre
de fendre
una cosa que a vegades
és complicat
i que s'ha aconseguit
doncs sí
ens hem de felicitar molt
molt bé
Mercè
una abraçada ben forta
de veritat
i gaudirem moltíssim
d'aquest programa
que ens has preparat
molt bon dia
molt bon dia
adeu-siau
saludem
Joan Baptista
Massagués
el director de la banda
Unió Musical de Tarragona
Joan Baptista
bon dia
bon dia
amb tu ens veiem més
que amb la Mercè Boronat
ens veiem alguna vegada
més que un cop l'any
però ara pel fet
és habitual
que ens trobem aquí
a la ràdio
i per parlar
de la música de la banda
i de la música
de la que tu n'ets
autor
a més a més
que això sempre
vulguis que no té
la particularitat
no sempre es té l'ocasió
de tenir el director
de la formació musical
i l'autor de les obres
i ens acompanya també
Josep Maria Rota
en aquest cas
ve en qualitat
de director
del grup de teatre
del grup de reconstrucció
històrica
Taleia
bon dia
Josep Maria
hola bon dia
dic que vens en qualitat
de director
d'aquest grup de teatre
perquè a banda de musicòleg
de moltes altres coses més
de les teves xerrades
d'òpera
també que fas al Metropol
doncs també tens
una part molt activa
en el que és
l'aspecte musical
a la ciutat de Tarragona
gràcies
per dir-m'ho
participeu directament
també d'aquest concert
de dissabte
sí, fem una petita
col·laboració
és a dir
la protagonista
del concert
és la banda
i nosaltres
el que fem
és col·laborar
per senzillament
intentar donar-li
una visió diferent
nova
a una de les peces
que porta
per títol
el nom de Tàrraco
estàs ja nerviós
abans de
tot i que falten
alguns dies
bueno
jo crec
és un home
molt atemperat
el Jean Baptista
jo crec que ho porta
per dins
claro
ante un concert
cualquiera
qualquiera
diguem que
algo de nerviosismo
sempre n'hi ha
perquè
entrar en un concert
d'este tipo
en estiu
en el camp de mar
implica
una gran responsabilitat
per part de tots
no?
no és fàcil
preparar un concert
d'estos
però una vegada
puxes a la tarima
i els músics
estan sentats
i tires la batuta
jo crec que tots
anem a una
i anem a intentar
fer lo millor
possible
con sempre el treball
el públic de la banda
sempre està
molt entregat
però per aquesta
la mateixa raó
cada cop
us exigeixi més
us fan allò
del cip
és el més difícil
todavia
perquè com que els teniu
acostumats
a anar millorant
a anar millorant
doncs jo m'imagino
que el llistó
cada cop
es posa més alt
no?
sí
el que parla
és que
jo és el que dic
tots els anys
la gent
s'està
convertint
en molt exigent
però
he de pensar
que estem parlant
d'una banda
d'una agrupació
amateur
de xavals
i xavales
que uns estudien música
altres estan fent
el batxiller
altres estan fent
secundària
i que bueno
les exigències
també
deien ser
algo limitades
lo que passa
és que bueno
nosaltres intentem
tots els anys
millorar un poquet
o donar
un espectacle
distint
aquest any
n'hi haurà
n'hi haurà
uns factors
que influiran
com és el grup
de reconstrucció
històrica
perquè això és
algo que jo
ja
l'any passat
quan vaig estrenar
Tàrraco
en el Camp de Mart
volia fer
en l'amfiteatre
en l'amfiteatre romà
però segur que
s'enfonsa
i al final
no se va poder
fer allò
que era
el joc
on jo creia
que a veure
queda
en el moment
de compondre
jo anava pensant
en una cosa
d'estes
se va fer
el preestreno
de la música
i estava pensat
per setembre
fer lo que
estàvem comentant
no ha pogut ser
este any
podrà ser
tal vegada
no és el lloc
que seria
per supost
l'amfiteatre
però jo crec
que li donarà
una visió distinta
a la música
i a lo que és
la peça
en si
doncs parlem
d'aquesta segona part
i després parlem
de la primera
si us sembla
aprofitant
que tenim aquí
el Josep Maria
també es diu
Espartacus
la segona part
està molt centrada
en el que seria
un estil
de l'època romana
Espartacus
és una obra
de Jean Van der Rost
està dedicada
a Torino Respighi
és un poema
sinfònic
i és una obra
molt complicada
però tota ella
està basada
en dos temes
principals
que te l'obren
un temes
però està basada
en l'època romana
d'ahir
que la sonoritat
és molt
a l'època
ens fa retornar
a l'època
i jo vull centrar
tota aquesta segona part
en aquesta reconstrucció
en aquesta part
de la història
de Tarragona
que és la Tàrraco
per això el títol
de l'espectacle
clàssic
que seria la primera part
en Tàrraco
en tot cas
aquestes reminiscències romanes
sí
vull dir que la segona part
comença amb Espartacus
per anar-nos introduint
i llavors ja ve
el poema sinfònic
que com bé deia
el Joan Baptista
es va estrenar l'any passat
en el marc també del festival
que és el poema sinfònic
Tàrraco
amb aquesta varietat
i aquesta aportació
que jo crec que li donen
una dosi d'espectacularitat afegida
que és amb una dramatització
al darrere
a càrrec
com bé deia
del grup Talaia
i l'associació
Sant Fructuós
com ho fareu?
com compondreu
tot plegat?
Josep Maria
vosaltres sé
quina és la vostra tasca
el vostre paper concretament?
la nostra feina
ha estat
adaptar-nos
a un
a un tipus
d'espectacle
que fins ara
no havíem fet mai
tampoc
nosaltres com a grup
de reconstrucció històrica
teníem fins ara
dos tipus
dues modalitats
dos vessants
que són
pròpiament
la reconstrucció històrica
que això ho fem
a les jornades
de Tarracó Viva
i també ho fem
a altres llocs
ara per exemple
hem estat a Cantàbria
i l'any passat
vam anar a Viladosa
a Itàlia
que és
reproduir escenes
de la vida
quotidiana romana
limitada
sobretot
a l'àmbit civil
ja que
diguéssim
dins de la reconstrucció
històrica romana
hi ha una part
molt important
que és la militar
nosaltres
ja l'hem abandonada
completament
i es dediquem
a la vida civil
és a dir
hem anat fent
escenes
doncs
un bateig
podríem dir
romà
o una boda
romana
o
una cerimònia religiosa
per exemple
la deesa
dels cereals
i en guany
per exemple
hem fet
dues cerimònies
molt curioses
que són
del pas
de la infantesa
a l'edat adulta
i un enllaç
és a dir
un prometatge
entre dues famílies
que
que preparen
el matrimoni
dels seus fills respectius
l'altre vessant
que també tenim
és la del teatre
el teatre grecolletí
el teatre clàssic
i així doncs
per exemple
hem representat
comèdies
de plauta
algunes
més adaptades
o més modernitzades
altres
més pures
podríem dir
amb el que seria
podríem dir
el teatre
teatre clàssic
això és un espectacle
completament diferent
consisteix en
ambientar
una peça
una peça musical
llavors
tampoc no hem volgut
caure
en
en el que seria
intentar
explicar
el que diu
la música
la qual cosa
seria una miqueta
perillós
perquè el poema
sinfònic
per definició
com a
forma musical
és una obra
que té un contingut
un argument
un programa
amb la qual cosa
també dona llibertat
a l'espectador
per imaginar-se
aquell programa
llavors
la meva idea
ha sigut
en aquest cas
ambientar la música
amb diferents escenes
de la vida
quotidiana romana
és a dir
la música té
les seves parts
i amb
aquestes parts
nosaltres
el que
hi hem inclòs
són
representacions
dalt de l'escenari
amb diferents
espais
amb diferents
mobiliari escènic
a trets
és a dir
un larari
un altar
unes cadires
etcètera
etcètera
intentar reproduir
escenes
de la vida
quotidiana
com podien haver estat
a Tarraco
fa dos mil anys
vosaltres esteu acostumats
a actuar sols
a l'escenari
si es pot dir sol
la desena de músics
que pugeu
no cregueu
perquè en tots
aquests anys
que portem
jo he intentat
tots els anys
no
pràcticament
quasi tots els anys
ha hagut algú
que ha col·laborat
amb vosaltres
l'any passat
per exemple
farem una segon part
dedicada a la sassuela
amb Marta Mateu
i en un baríto
o sigui
vull dir
que tots els anys
han tingut
també
grups de ball
de dansa
també
representant el bolero
de Rabel
i fent música
de ball
han tingut
quan fèrem
també el 1812
de Tchaikovsky
també
el ball de Serrallonga
però parleu
de coreografies
i parleu
de cantants
aquí estem parlant
de quadres escènics
això sí que deu ser
una mica innovadors
per vosaltres
això te dic
que tots els anys
intentem innovar
i per almenys
jo la idea
que portes
i de fer
com tots els anys
dic
de fer participar
entitats o grups
que siguen de Tarragona
i nosaltres
dir que quede tot
d'alguna manera
des de casa
aquest any
els ha tocat a ells
cosa que des de si
en el meu nom
i en el de la banda
els ha raïs de tot cor
sí
en aquest sentit
clar
el fet de passar
la banda
aquest concert d'estiu
a un mar
com a l'Auditori
Camp de Mart
automàticament
la banda va començar
a pensar
d'omplir
una miqueta més
la música
amb altres
qüestions
que reforcin
l'espectacularitat
de l'espectacle
valgui la redundància
i sí
això que dius
el primer any
el primer any
que acudirem
al Camp de Mart
col·laborarem
nosaltres
4 o 5 entitats
corals
i farem tota una part
dedicada a l'òpera
i col·laborarem
ahir es comença
tota esta història
per això que dany
ha sigut clàssics
en òpera
clàssics sense
exactament
es va ampliant
entitats
com en un grup
de reconstrucció
històrica
sí
jo crec que és bo
i que són entitats
que estan així
i que d'alguna manera
es veja
que la banda
i aquestes entitats
són capaces
de col·laborar
en nosaltres
i nosaltres
de col·laborar
en ell
jo volia aprofitar aquí
per dir que
per nosaltres
el projecte
no és gens fàcil
és molt difícil
és una cosa
completament nova
això mateix
és a dir
nosaltres
no podem fer
una coreografia
no som ballerins
nosaltres
no podem
dansar
amb la música
nosaltres
haurem de representar
hi ha una altra dificultat
hi ha una altra dificultat
també
que no ens enganyem
el dissabte 28
és Operacions Salides
el primer cap de setmana
d'agost
i la meitat de la gent
és fora
és a dir
poder convocar la gent
nosaltres serem unes 20 persones
aproximadament
dalt de l'escenari
que Déu-n'hi-do
poder convocar la gent
que nosaltres també som tots
completament aficionats
tothom té dret
a les seves vacances
i haver d'apretar la gent
tantes vegades
al mes de juny
per anar a Cantàbria
ara al mes de juliol
divendres i dissabte passat
durant també
les jornades
de reconstrucció històrica
que les van fer allà
al pretori
i ara aquest altre cap de setmana
també apretar la gent
perquè vingui a col·laborar
no és fàcil
de totes maneres
per nosaltres
era pràcticament un deure
és a dir
quan una entitat
de Tarragona
i en aquest cas
com és la banda
una entitat important
ens demana una col·laboració
no sols
és a dir
no dir que no
sinó acceptar orgullosament
i donar les gràcies
que hàgim pensat
amb nosaltres
per aquesta col·laboració
i en aquest sentit
jo aprofito per dir
una cosa que a vegades
caic en el perill
de ser una mica repetitiu
però és una de les característiques
del festival
i val la pena ressaltar-ho
vull dir que
a la programació
en general
no tan sols del Camp de Mar
sinó de la resta de cicles
intentem combinar
propostes absolutament
professionals
contrastades
arreu
amb propostes
d'agents artístics
de la zona
i en aquest cas
de la ciutat
i ens sembla
que és una bona fórmula
perquè una cosa
reforça l'altra
i es dona
una plataforma
també de visibilitzar
més enllà
del propi territori
aquests programes
del festival d'estiu
doncs corren
per tot arreu
perquè evidentment
figures com el veu
Xuxo Valdés
doncs arrosseguen
i hi ha un interès
mediàtic molt important
o una companyia
clar
evidentment hiperprofessional
com la Companhia Nacional de Dança
que actua el dijous
i el dissabte
tenim a la banda
creiem que també
és una manera
d'impulsar
o donar
un recolzament
a totes aquestes
iniciatives
interessantíssimes
que es produeixen
a la ciutat
i en aquest cas
doncs sembla
que siguin floretes
però és veritat
la banda municipal
de música
de la ciutat
és una banda
amb molt bon nivell
i la gent
que ho va seguint
doncs
se n'adona
i jo en tot cas
convidaria
perquè a més
és una entrada
molt econòmica
són 6 euros
el dissabte
a que s'atansi
el Camp de Mar
perquè segurament
es portarà una sorpresa
de veure una banda
amb un nivell musical
molt alt
i amb una
primera part
del programa
en què hi haurà
obres
teves
en primeres
començarem
en el Paso Doble
Alcazar Nuevo
que és del mestre
Montllor
després farem
La Torre de l'Oro
és una obra
espectacular
del mestre Jiménez
este
predudi sinfònic
i jo la veritat
és que la recorde
des dels 12 anys
es vaig tocar
als 12 anys
quan vaig entrar
també com a música
materna
a la banda
del meu poble
i és una obra
que sempre
se m'ha quedat
ahir
però és
d'una
musicalitat
total
és fantàstica
des del meu punt
de vista musical
és una obra
fantàstica
doncs vaig voler
col·locar-la
perquè els músics
és una obra
d'estes
per a disfrutar
des del punt
de vista
melòdic
harmònic
rítmic
és que
ho té tot
i
com us dic
d'una gran
bellesa instrumental
està molt ben
instrumentada
per a banda
i crec que
agradarà molt
és una obra
molt bonica
i després
acabarem
aquesta primera part
en una obra
que d'alguna manera
és una transcripció
d'obra
és a dir
a finals
de l'any 2004
en desembre
del 2004
el meu amic
i cantant d'òpera
Stanislas Arraez
em va demanar
que l'escribira
amb motiu
que en el 2005
que era el
quart centenari
del Quixote
que l'escribira
alguna cosa
perquè ell tenia
una sèrie
de cicle
de consacres
per tota Espanya
en la que
li demanàvem
que interpretara
algo
basat en el Quixote
doncs
doncs
vale
dicho y hecho
en 10 días
li vaig escriure
un liet
un liet
prou desarrollat
para veu y piano
ja que ell
tenia que donar
una sèrie
de recitals
però la qüestió
és que
quan ell
sent el liet
li agrada tant
que diu
que si li puc
escriure
alguna cosa més
bueno
total
que en febrer
ja del 2005
li vaig escriure
una suite
de 22 minuts
de duració
para veu y piano

potser se'n fer una transcripció
para banda
de l'obra
i bueno
me vaig ficar a fer-la
i al final
doncs sí
vaig fer una obra
l'obra dura uns 17 minuts
el títol
ara general
és
Impressiones sobre un caballero en Dante
i extrac
d'alguna manera
algunes de les parts
perquè
algunes
la part de piano
i veu
són sis moviments
no
doncs jo així
ho he convertit en tres
i repetis que el primer
per acabar
desarrolla un poquet més
alguns
dels que estàvem feix
para veu i piano
però no els utilitze tots
perquè alguns són
molt liris
molt de piano
i molt de veu
entonces
transcriure'ls
per banda
representava
una ductilitat
era bastant complica
d'aix
vaig extraure
tres moviments
que van ser
el primer de tots
que és
en un lugar
de la manxa
vaig extraure
el quint moviment
que era
para piano
sol
i xe
són quatre moviments
que són
quatre escenes
de l'ingeniós
de l'Hidalgo
Don Quixote
que és
la dança
del armado
caballero
marcha
del caballero
andante
batalla
de los molinos
i meditació
del hidalgo
manchego
i xa part
en la versió
para veu i piano
la fea sols
el piano
digam que era
el quart moviment
de l'obra
en el que
el cantant
descansaba
i eren
quatre temes
enllasats
des que ell
es nombrat
caballero
is de la posa
ve la marcha
batalla
de los molinos
i meditació
això fea tot
el piano sol
jo he fet
una transcripció
també
d'eixe moviment
tot a banda
el que passa
és que
alguns d'estos moviments
jo els ha desarrollat
un poquet
i els ha allargat
un poquet més
i després
el que era
l'últim temps
el sexte moviment
de la part
de veu i piano
que era
la canció
del buen escudero
després
ixe serà
el tercer moviment
ara
i el quart moviment
tornarà a ser
el primer
per acabar
en un lugar
de la manxa
he de dir
que
també així
tindrem
una col·laboració
especial
ja que
el
el meu amic
Didac
Bertran
que crec que tots
el coneiu
periodista
escritor
ell col·laborarà
amb vosaltres
ficant-li
veu
sí
perquè
l'obra
estava
com vos ha dit
antes
estava escrita
per a veu i piano
quan jo vaig escriure
aquesta obra
en alguns moments
era cantar
i en alguns moments
era recitar
llavors
li ha demanat
col·laboració
a Didac
ell me la presta
i des d'ac
també
li vull agrair
aixa col·laboració
llavors
ell el que farà
és sobre la música
anirà llegint
algunes de les parts
que eren cantades
i que eren recitades
i ell
anirà explicant
un poquet
això el públic
també li agafarà
una miqueta
tot aquest itinerari
que feia l'heroi
exactament
però Soles
ho farà
el primer temps
en un lugar
de la mancha
i en la canción
del buen escudero
per donar-li
també
una altra
dimensió
a l'obra
i no serà
Soles musical
sinó que
tinga
una altra
manera
d'entendre
una altra manera
de visionar-la
quants músics
pujareu
a l'escenari
aproximadament
entre 65-70
Déu-n'hi-do
20 de
de Taleia
doncs
aquell escenari
mira que és gran
l'escenari
de la teatre
Taleia més
associació
sanfructuós
o quant sereu
més o menys
jo compto
unes 20 persones
unes 20
unes 20 persones
això
per tant
això és el que deia
l'aiolanda
20 persones
fent aquesta dramatització
més als 60
de la banda
molt bé
molt bé
doncs la cita
és dissabte
ja ho hem comentat
com que anem una miqueta
justes de temps
després de la 1
els obsequiarem
amb entrades
també
per gaudir
d'aquest concert
de la banda
Unió
Josep Maria Rota
Joan Baptista
Massagué
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
serà un èxit
ja ho sabeu
això no treu
que no s'estigui nerviós
una miqueta
jo veig molt espantat
el Josep Maria
sembla mentida
amb tota l'experiència
d'anar pel món
dels teatres que tens
justament per això
segurament
tothom me diu
tothom me diu
que
aparentment
sembla una persona
tranquil·la
i que no és veritat
que em poso
molt nerviós
i la primera actriu
de la meva companyia
és ma mare
de tota la vida
oh i tant
de tota la vida
que si ens està escoltant
des d'aquí
li enviem una abraçada
perquè ja l'enyorim
quan ve a parlar-nos
dels pastorets
i després dels assajos
després de les obres
sempre em renya
perquè jo l'he renyat
perquè l'he renyat
jo no dic
escolta'm
ara no ho som
mare i fill
ara som
director i actriu
i has de creure
el director
ha de demanar
no tothom
qui em coneix
se sorprèn
que quan estic en aquestes coses
estigui
tan tens
o estigui tan nerviós
perquè
aparentment
no ho sembla
que ho sigui
i
realment ho és així
coses com els pastorets
que portem
40 anys
fent-los
i etcètera
a mi em fan patir
molt
i tu em penso
que ja vas fer
de nen Jesús
jo he fet de tot
he fet de tot
menys de mare de Déu
he fet de tot
i vull dir que
aquestes coses
que dius
bueno aparentment
no hem de dir res
no hem de fer res
a veure
és una cosa dificilíssima
jo l'obra la tinc
més o menys cronometrada
en uns 16 minuts
i mig
16 i 20 segons
aproximadament
i tenim
els minuts i els segons
cada cosa
quan ha de ser
i com ha de ser
i una cosa clar
que és nova
i probablement
no té unes dificultats
que sí que tenen
altres coses que fem
però en té unes
que no les hem resolt mai
i que haurem de veure
com les
les podem resoldre
doncs tots
en serem testimonis
i de ben segur
que sortirà
molt bé
el divendres
prèviament
hi ha una nova actuació
del que ser
músiques del món
i el Joan el tenim aquí
amb tot aquell
molt bé
molt apaïda
parlem del que ser
de l'altre dia
de les italianes
que està entusiasmat
i jo crec que es volia
anar amb elles a Itàlia
a fer la gira
pel món mundial
i després molt ràpidament
comentem l'actuació
del que ser
d'aquest divendres
a mi personalment
m'atreu moltíssim
diguem que sóc una mica
a Bollywood
però és que m'atreu
una barbaritat
aquest concert
del proper divendres
Joan com van
les
napolitanes
i no ens referim
a pastes industrials
com que sabia
que faries l'acudit fàcil
va ser fantàstic
realment
bé
un bon concert
un bon recital
i pels que érem
desconeixedors
d'aquest tipus de música
vam descobrir
nous horitzons
i la gent
estava entusiasmada
la gent estava fantàstica
estava platòrica
i ara ho podrem sentir
doncs a veure
què deia la gent
bueno que està bé
suposo que veure coses
una mica alternatives
a lo típic
de sempre
a més que
fa molt bé
molt bé
molt afinat
i molt variat
molt divertit
molt propera
del públic
molt bé
a mi m'ha encantat
molt bonic
m'agrada molt
sí
m'agrada molt
la música molt
perquè és
més popular
per exemple
a mi
no sé
a mi m'agrada més
aquest tipus de música
curiós
curiós
sí home
jo no sé com és
la música folklòrica
d'Itàlia
menys del sud
ha estat
ha estat curiós
home
això és música folklòrica
és com si
nosaltres anem a Itàlia
i els venem la sardana
és això el que se veu
pel carrer
a Catalunya
poder no
però és
la part històrica
molt bé
molt catxondes
molt divertida
no no
sí que m'ha agradat
sí
la música tradicional
italiana
m'agrada molt
sobretot la napolitana
i després
tot l'italià
com que ja he estat
visquent
bé tothom ha encantat
de la vida
ara Joan
jo crec que
o prens una decisió
salomònica
i no surts de casa
aquesta setmana
o no sé si podràs
arribar tot el que hi ha
perquè Jordi
encara tenim més coses
al fet aquesta setmana
bé
una mica el que deies
aquesta setmana
l'actuació del quesse
és el divendres
per tant la gent
pot començar
veient dansa
a la plaça dels Sadasos
i posteriorment
quan s'acabi
i quan s'acabi
anar a veure
els Dot Gypsies
from Rajasthan
un grup
que ens porta
aquestes melodies
d'aquest lloc
allunyat
però amb moltíssima
qualitat
són set músics
fins i tot
hi ha la intervenció
d'un faquí
la intervenció
de una ballarina
per tant
reforcem encara més
el fet de la dansa
aquesta setmana
no hi ha serps
no hi ha encantadors
de serps
em sembla que no
em sembla que no
ho especifica que no
és un espectacle
un concert
que pot ser
una autèntica sorpresa
com sempre
a partir de les 11
el divendres
a les 11
davant de la façana
de la catedral de Tarragona
que bé
segurament
és un element
també molt important
l'espai
on es desenvolupen
normalment
aquests concerts
del que ser
jo crec que és un punt
fort també
del festival
i insisteixo
primer plaça
Sadasos
dansa
i posteriorment
al pla de la seu
i el dissabte
abans
també de la dansa
que començarà
a les 10
a la plaça del rei
i de dos quarts
d'onze
a la banda
al teatre
i camp de mar
a dos quarts
de nou
tenim l'oportunitat
de tenir un retrobament
amb el cicle
d'orga
que porta
el Jordi
Vergés
en aquest cas
el cicle
s'extendrà
pels mesos
de novembre
i desembre
però hi ha
aquesta primera actuació
de Bartomeu Manresa
un organista mallorquí
un organista
que és titular
de la capella
teatina
de Felanitz
i que ens oferirà
un programa
gratuït
a la capella
del claustre
de la catedral
de Tarragona
en el mateix claustre
un programa
amb peces
d'Antonio Valente
Antonio de Covezón
Valdezari Gallupi
Johans
Sebastián Bach
en fi
també un concert
per estar molt relaxadet
al claustre
de la catedral
i gaudir
de bona música
i diumenge
a l'arxiu històric
a les 8
un retrobament
amb una jove orquestra
amb una altra jove orquestra
de Camerata 21
amb l'orquestra Cos
de Camerata 21
60 joves músics
que ens oferiran
un programa
de clàssics
i en aquest cas
amb músiques
de pel·lícula
també gratuït
a les 8 del vespre
molt tranquil·lament d'allà
i de la companya
Nacional de Dança
ens hem quedat curs
però bé com dèiem
ens hem quedat molt curs
per això dedicarem uns minuts
a endemà al matí
de Tarragona Ràdio
a més a més
Nacho Duatot
he previst
roda de premsa
i serà el moment
que no es quedi tancat
en cap ascensor
i que la cosa
doncs
vagi amb normalitat
aquesta setmana
ens quedarem
sense lent
no hi ha dubte
però bé
aquí està la cosa
que hi hagi
una proposta
tan àmplia
que tothom
pugui gaudir
del festival d'estiu
de Tarragona
Jordi Giramé
gràcies
fins la propera setmana
agraïm novament
la companyia
que avui
del Josep Maria Rota
i el Joan Baptista
Massagué
moltes gràcies
molta sort
en dissabte
i Joan
ens retrobem d'aquí una estoneta
per parlar de festes majors
ja no em vellugo
fins ara
és la una
les notícies
rock
rock
rock
rock
rock
rock
rock
rock
rock
rock
rock
rock
black