Se queden solo los...
Se queden solo los supervivientes.
Desplaça't.
Bueno, escolta, no me feu fotos de molt a prop,
que potser aneu buscant el que...
Aquell no va maquillat com uns altres.
En sèrio, Joan, que han acudit al maquillatge?
Me fotis?
Cada dia.
Hi ha una cosa que se't diu el corrector de...
Com se diu això del corrector de...
D'Ulleres, el corrector d'Ulleres.
Bé, és l'última.
I ja no us molestaré més.
A veure, en primer lloc m'agradaria explicar una qüestió personal, no?
I és la següent.
Considero que a partir del diumenge
el protagonisme de la vida política a Tarragona
el tindran uns altres, lògicament.
I, per tant, és el meu criteri,
i m'agradaria que me'l respectéssiu,
a partir del diumenge desapareixer de l'escena política
i no utilitzar més el que són els paràmetres municipals
per despedir-me.
Ja sé que tinc d'exercir d'alcalde fins al dia 14 o 15 o 16, no me'n recordo.
16.
Li he demanat al senyor Ricomà que m'ajudi amb una mica aquests dies,
però el meu criteri és que a partir del dia de les eleccions
l'alcalde té que desaparèixer de l'escenari
i ja està.
Aquest seria el primer criteri,
per tant, és un criteri personal meu.
La segona qüestió és que, abans que tot,
abans de dir-vos unes quantes coses que tinc aquí
i que quedin a la vostra disposició,
és que l'agraïment que jo tinc amb els funcionaris
i funcionaris de la casa és molt important
i l'agraïment especialment a les persones
que han treballat a l'alcaldia,
a totes les que han treballat sota la direcció de l'Urdes Llorac.
Bé, he estat un alcalde obsessiu
he estat un alcalde obsessiu amb una cosa
que és fer una sola ciutat,
acostar els barris de la ciutat i fer una sola ciutat.
I quan vaig veure que això era molt difícil
i que requeria molt de temps
com a conseqüència de l'entramat urbà
que tenia la ciutat provenint dels 50,
aleshores vaig ser un alcalde obsessiu
amb el tema dels autobusos,
que és l'eina bàsica per unir aquesta ciutat.
Els autobusos són els nervis de la ciutat,
són la peça essencial d'aquesta ciutat.
I també estic molt orgullós
que en el seu dia els jubilats
poguessin anar amb els autobusos gratuïtament.
Crec que va ser un pas endavant molt important
en aquell moment, criticadíssim.
Encara tinc retalls de premsa
que deia que era una mesura electoral
i ara s'ha convertit,
jo crec que Tarragona va convertir això
amb l'estandard de tots els jubilats d'Espanya
perquè, de fet, aquest va ser el primer poble
o la primera ciutat en què es va fer.
I això va ser molt important.
autobusos igual a nervis de la ciutat,
igual a fil conductor de la ciutat
i intentar que la ciutat
s'ajuntés el màxim possible
al voltant d'aquest riu, del riu.
No us he d'enganyar,
jo he estat un alcalde polèmic.
Això és una evidència.
I, a més,
he estat un alcalde polèmic
amb diferents qüestions.
Estic convençut que...
A veure, jo en diré
cinc
i aleshores
vosaltres
n'hi podeu afegir cinc més,
cada un de vosaltres
i si sou ara 15 o 20
podríem dir que sou polèmic
de 5 per 20 són 100
i 5 que diré, 105 raons.
Jo diré les meves,
vosaltres, amb la valoració que fareu,
posareu les vostres.
La primera raó
per la qual he estat un alcalde polèmic
és que per mi Tarragona ha estat
la vida el més important
i per aquesta raó m'he enfrontat
en diferents vegades al partit
i això suposo que ho sabeu tothom
i no és que sigui bo
enfrontar-te al partit,
no és que sigui bo
enfrontar-te al teu partit,
però és molt dolent
rendir-te al teu partit
traint a la teva ciutat.
Ja ho dic,
jo m'he enfrontat amb el partit
moltes vegades,
no és bo
enfrontar-se amb el partit,
però efectivament el que no és bo
és trair a la teva ciutat
per no enfrontar-te amb el partit.
Jo he estat un alcalde polèmic
amb el tema del metropol també,
el que passa que l'edat mitja
de tots vosaltres,
no m'estic referint a la teva Albert,
l'edat mitja de tots vosaltres
fa que del tema del metropol
doncs en tingueu residus històrics,
però va ser una operació molt bonica
amb la que vam jugar a terços,
l'Ajuntament de Tarragona,
el diari de Tarragona
i uns italians
que eren els propietaris del metropol.
Aquesta operació,
que va ser triangular,
va ser molt important per la ciutat,
crec jo.
He estat polèmic
perquè vaig aguantar
la carpa del Camp de Mar,
és a dir,
algú volia que la carpa
ens caigués damunt
i encara me'n recordo
el que va passar,
però també me'n recordo
que quan les coses,
les defenses fins al final,
encara que siguin tiros
contra la carpa,
doncs acaben funcionant
i s'ha de ser...
Bé, la carpa va ser un tema polèmic
i per tant ja us el poso.
He estat un alcalde polèmic
amb la construcció del pàrquing
d'aquí davant,
del pàrquing de la plaça de la Font.
A la mitja plaça de la Font
estava escrit
pàrquing no, pàrquing no, pàrquing no, pàrquing no,
i me'n recordo que els socialistes
anaven posant uns lletreros
que els enganxaven pàrquing no, pàrquing no, pàrquing no.
Bé, aquí està el pàrquing
i a veure si hi ha algú que amb la campanya electoral
diu que el traurà.
Aquesta era la quarta
i l'última, més propera,
perquè n'he assenyalat unes quantes
per divertir-se vosaltres,
l'última és amb la tabacalera.
Escolteu, la tabacalera era un tema
prou important
perquè no es perdés
i amb la tabacalera
evidentment el govern de la Generalitat
ens volia fer una jugada.
Aquí hi ha hagut personatges de l'UGT
darrere de tota aquesta jugada
però al final la tabacalera
per la ciutat de Tarragona
jo crec que allí s'ha de fer
hi ha el Museu Arqueològic
el Centre de Creació Contemporània
i encara queda espai
per fer altres coses.
Polèmic, obsessiu, polèmic, tossut.
He sigut tossut
perquè he defensat coses
que en algunes circumstàncies
algú podia pensar que eren indefensables.
he sigut tossut
amb el tema del fortí de la reina
i no me n'arrepenteixo.
I algú de vosaltres
no, vosaltres no perquè sou bona gent
però hi ha hagut algú
que ha vist que el meu atreviment
arribava massa
perquè jo soc un ciutadà,
un administrat
i en aquest cas
estic sota de l'administració de justícia
com és lògic i normal
i aleshores
ho sento
pel president de la sala
del
Albert
del TSJ
és que l'Albert és abogat de veritat
del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
no, la contenció administratiu
doncs jo no
no, no, no, no crec
no admeto
considero que seria una insensatès
una insensatès
ensorrar el fortí de la reina
jo considero
que si hi ha algun responsable
del fortí de la reina
que ho pagui
però que no ho tenen que pagar
els ciutadans i ciutadans de Tarragona
i per això m'he enfrontat
cosa que
l'Albert un dia m'ha dit
diu
no t'enfrentis
als tribunals
perquè si has de fer d'abogat
no entraràs en bon peu
als jutjats
per això jo
una de les coses
que li vaig dir al Joan Aregio
i li vaig fer
i per mi és molt important
és que
és la tossudesa
amb la convicció
i la tossudesa
amb les defenses
de les coses de Tarragona
i això és molt important
i el que es rendeix
no mereix ser alcalde
d'aquesta ciutat
i el que de seguida
tira la tovallola
no mereix ser alcalde
d'aquesta ciutat
perquè aquesta ciutat
té molts anys
això no és una ciutat
d'abans d'ahir
aquesta té molts anys
i és sòlida
bé
també vaig ser tossut
amb el tema de la universitat
i el tema de la universitat
aquí sí que m'hi vaig enfrontar
amb la Generalitat
i al final
hi va haver un titular
d'un diari
que deia set a dos
set per Tarragona
i dos per Reus
bé
i sóc tossut
amb la construcció
del pàrquing del rectorat
sóc tossut
i el pàrquing del rectorat
n'en parlaré després breument
això serà el colofó final
però cony
no cony retireu
però home
periodistes del punt
on està el periodista del punt
no era avui
i si haguessis fet cas
a l'alcalde
no era avui
i no us he enganyat mai
els periodistes
no us he enganyat mai
i a vegades
que us he ocultat coses
però enganyar-se
no s'he enganyat mai
de veritat
per tant
tossut amb el rectorat
un alcalde agraït
amb la seva ciutat
un alcalde agraït
amb la seva ciutat
molt agraït
què vull per Tarragona?
doncs mira
coses tan simples
com la següent
no?
poso tres coses
si algú de vosaltres
té l'amabilitat de mirar
doncs n'hi ha més
però vull la façana marítima
un
dos
el banc d'Espanya
escuteu
el banc d'Espanya
el banc d'Espanya
i després també us diré una cosa
el banc d'Espanya
no és
no és ni per un
ni pels altres
ni pels altres
ni pels altres
és per tots
és que és quina mania
hi haurà un lloc
per posar l'Església Catòlica
i un altre lloc
per posar l'Església Protestant
i un altre lloc
per posar l'Església Evangelista
i un altre lloc
com és aquella església
que vas anar tu l'altre dia?
el de Filadèlfia
el de Filadèlfia
també
i un altre lloc
per posar la que sigui
però el banc d'Espanya
no
i clar
quan un polític se li em va la pilota
i aleshores
en comptes de
dir
perdó
m'he equivocat
jo aquí he vingut moltes vegades
a demanar perdó
perdó m'he equivocat
sinó que es fa el savi
i diu
no
és que jo el que volia
era fer jihijaja
no
amb les coses de missa
no es fa broma
i fan missa
els moros
els cristians
els maometans
els hitlerians
els filadèlficos
amb les coses de missa
no es fa broma
d'acord?
no
els hitlerians
no fan missa
aquells mataven
i l'última
i això l'he dit
al Joan Herègio
jo aspiro
que el Joan Herègio
sigui el meu alcalde
m'ha sap molt de greu
no haver sortit a la foto
jo volia
que me posés a la foto
no sé si
que tens pensat
posar-me a la foto
jo volia
que sortís
amb la meva foto
però no
no ha volgut
Tarragona
és la capital
de la província
escolteu
i no m'he equivocat
he dit província
i és la capital
de les comarques
de Tarragona
i vull que sempre
sigui la capital
i qui accepti
la copcapitalitat
és que traïciona
Tarragona
i jo
no el votaré mai
queda clar això
qui accepti
la cocapitalitat
és que es rendeix
i el que es rendeixi
jo no el votaré mai més
i ara passo
a ser votant
no votat
votant
tinc dos mals records
tinc dos mals records
el primer mal record
és
l'utilització judicial
per intentar
treure'm
de l'escenari
polític
tinc un mal record
d'un senyor
que es diu
Sabater
i de les seves
denúncies
tinc un mal record
escolteu
jo com a
com a cristià
tinc l'obligació
de perdonar
i perdono
però a mi
la meva religió
no m'obliga
a olvidar
i no olvido
que quedi clar
i tinc un mal record
de l'Agustí Mallol
que és
dit d'una altra manera
allò que no t'esperes
d'una mica
però
són com són
les coses
vull agrair
a tots i totes
les companyes
que al llarg dels 18 anys
han treballat
amb nosaltres
a tots
tinc el llistat aquí
però
si algú el vol
tinc el llistat aquí
de la gent
que ha estat
a l'equip meu
els que marxen
no?
els que marxem
vaja
a la Maria Luisa Expósito
que s'està reposant
molt bé
d'una
d'una operació
el Santi Pallàs
i el Carles Sala
que marxen amb mi
com si diguéssim
som els quatre
que marxem
els hi estic també
agraït especialment
i ara ve el més greu
del cas
que això m'ho han apuntat
perquè això
no ho tenia
dintre de
això m'ho han apuntat
la d'això
i això no ho tenia
però
ho dic de tot cor
també ho heu dit
de tot cor
no creieu que
jo sempre li dic
al Joan Aregio
que amb els periodistes
no has de ser amic
mai has de ser amic
d'un periodista
el que passa
és que
has d'estar
pròxim al periodista
i sempre donar-li
el número de telèfon
teu
i jo suposo
que sabeu
que soc dels pocs polítics
que sou capaços
d'emprenyar
en qualsevol hora
i la veritat
és que jo
quan me truqueu
a qualsevol hora
perquè no teniu cap notícia
o tal
jo faig l'emprenyat
però
en el fons
estic content
perquè veig que
us estic útil
jo li he dit
al Joan Aregio
que ell no té
que ser amic
dels periodistes
però està pròxim
amb els periodistes
i aleshores
aquí ho porto escrit
repetiu
a vosaltres
els periodistes
sé que he estat
sé que he estat
a vegades
insolent
però us asseguro
que no us tinc mania
us vull dir
que mai
us he enganyat
amb el que he dit
sempre ha estat
assequible
a qualsevol hora
que m'heu trucat
sempre ha estat
algun cop
us he dit
el que volíeu
sapigueu
per què ha estat
perquè no podia
i en tot cas
us demano
perdó
a tots
i a totes
els periodistes
si en algun moment
donat
m'he passat
m'he equivocat
i ho he fet malament
ho sento
de veritat
la vida
18 anys
són molts anys
18 anys
són molts anys
i aleshores
amb 18 anys
tens moments bons
moments dolents
i moments
millors
vaig entrar aquí
vaig entrar
en aquesta casa
quan els meus fills
se creien
creien que això
dels reis
bueno això
no sé si es pot dir
quan els meus fills
no se'n dir
vaig entrar aquí
quan els meus fills
encara creien
no?
i surto
amb quatre nets
i espero
un dia d'aquestos
diumenge
o dilluns
fer-me la foto
amb tots ells
aquí
abans de marxar
i llestos
per tant
he arribat
vaig arribar
quan el didac
i la Laia
eren petits
molt petits
i bueno
me'n vaig
amb quatre nets
que tenen
set anys i escaig
va
ja està
no hi ha preguntes
no?
adeu
hi ha alguna
ah hòstia
perdó
perdó
caram
caram
m'he deixat
el pàrquing
vull ser polèmic
fins al final
vull ser polèmic
fins al final
el pàrquing
que no es cabregi ningú
que això que vaig a fer ara
no va contra ningú
que
amb el pàrquing
ho he passat molt malament
molt
molt
perquè les coses
no han funcionat
el soci
no va aguantar
l'estrupada
de la pedra
el soci
no va aguantar
l'estrupada
de la pedra
i
home
és un pàrquing
agosarat
també ho era aquest d'aquí
eh
si sapiguéssiu
aquest d'aquí
el que vaig sentir
i va haver un que va dir
que el tornéssim a tapar
quan el teníem obert
fins al final
buah
quines coses
bé
el soci
no va aguantar
l'estrupada
de la pedra
i es va quedar
pel camí
i tenim
una
una demanda
entre el soci
el soci
i l'empresa
municipal
d'aparcaments
conciliació
no una demanda
un arbitratge
perdó
un arbitratge
que jo estimo
que guanyarem
quasi amb la seva totalitat
però us volia dir una cosa
estic
agraïdíssim
a totes les empreses
que
que treballaven
per aquesta antiga persona
que no va poder més
i que les hem recuperades totes
i que al llarg
d'aquests
cinc últims mesos
és a dir
el que vaig fer
és agafar tots els subcontractistes
incorporar-los
en una taula
de contractació unitària
i treballar conjuntament
estic contentíssim
perquè
la informàtica
funciona
els ascensors
funcionen
les entregues
laterals
funcionen
i el pàrquing
entrarà
en funcionament
amb 30 persones
solament
de prova
perquè el que no vull
és que es produeixi
una aglomeració
allà
perquè si no
tothom aniria a provar
el pàrquing
i no vull que es produeixi
un cacau aquest cap de setmana
a més me faltaria això
el Joan Aregio
m'atrauria els ulls
el pàrquing
iniciarà
el seu
diguéssim
el seu funcionament
el dissabte
amb 30 persones
de les que van demanar
les que van demanar
el
bueno
la plaça
que els trucarem ara
els trucarem per telèfon
30
30-50
i començarà a funcionar
el pàrquing
m'ha costat molt
però funciona
funciona
i funciona
i serà un canvi
de qualitat de vida
a la
part alta
perquè
a partir d'aquí
s'han de fer
noves prospections
el que facin
ja ho faré
el que s'ha de fer
a partir d'ara
ja ho farà
el Joan Aregio
jo crec que la part alta
el Joan Aregio
té una claretat
d'idees importantíssima
respecte a com
s'ha de treballar
la part alta
jo ja no soc ningú
per dir res
el pàrquing funciona
funciona la informàtica
que era el que ens portava
bojos
us explico un acudit
és molt greu això
ara us explicaré una cosa
ara explicaré una cosa
que no sé si sabeu
jo vaig entrar a l'Ajuntament
no és que no és un acudit
no l'acudit
els expliquen
aquests dos
jo
si explico un acudit
al final
hi ha algú
que us el té que explicar
perquè soc
ja sabeu que ric poc
i soc ric menys que aquest
que ja és difícil
jo vaig entrar aquí
amb una polèmica
que era
la incineradora
de residus urbans
tornem-hi
aquí
no està el Ferran
vaig entrar
amb la incineradora
de residus urbans
i la incineradora
de residus urbans
no funcionava
la informàtica
no hi havia manera
de fer-la funcionar
la informàtica
no hi havia manera
de fer-la funcionar
i aleshores
l'empresa que la feies
era
era una empresa alemana
i
total
estic parlant
de fa 17 anys
total
que aquests alemans
envien aquí
un senyor
un senyor
un bon senyor
i aquest
era el que
tenia que solucionar
el tema de la informàtica
i me truquen un diumenge
a les set i mitja del dematí
perquè clar
els alemans són treballadors
me truquen a casa
vingui
vingui
vingui
corrents a la incineradora
vingui
corrents a la incineradora
agafo el cotxe
me'n vaig cap a la incineradora
i
me trobo l'alemà
mort
davant de l'ordinador
col·loca així
mort
davant de l'ordinador
i
es va morir
pobre
pobre home
es va morir treballant
i
se'n va emportar al cel
tota
tota
tota
tota
tota
la capacitat
de l'ordinador
se'n va emportar al cel
els programes
al caure
va
esborrar
tot el procés informàtic
de l'ordinador
doncs bé
al cap de 18 anys
hi ha una empresa
que no aguanta l'estropada
que se'n va al cel
i que també se'm emporta
tota la
la programació
de la informàtica
del
del pàrquing
i remuntar-la
doncs a costat
així fixeu-se
el que són
les bromes
de la vida
que al final
vas i entres
moltes gràcies a tots
i
res més
gràcies a tots
han tingut
els fan una foto
amb altres
ara
no si jo la foto
me la vull fer amb altres
No, anem aquí?