Tres minuts, tres quarts d'una del migdia, ens acompanya ja Francesc Valls Calçada,
escriptor convidat a la 17a trobada d'escriptors del Camp de Tarragona.
Francesc, bon dia.
Bon dia, Iolanda, i a tothom.
És allò de reina per un dia, més o menys?
Sí, sí, sí.
Si més no, totes les mirades de l'entorn interessat pel món de les lletres,
de la literatura d'aquí de casa nostra, els amics, també és aquell dia
que tots t'estan mirant fixament, tu estàs al costat d'altres persones,
però tu ets el centre d'atenció, i això sempre és una miqueta inquietant.
És una cosa molt bonica i molt incòmode.
És una injustícia d'aquelles que et fan, que també va bé per l'ego.
Té dos... Es pot mirar per la banda positiu i negatiu,
perquè no deixa de ser, en part, entre cometes, una injustícia,
perquè penses, ostres, jo encara vull fer molt més,
i també és un reconeixement, i dius, home, el que estic fent potser sí
que serveix per alguna cosa, però sí, et deixa una miqueta...
Però mira, Francesc, jo crec que ens perden les formes.
Tot és contradictori.
D'una banda, es fan homenatges i reconeixements a persones,
o bé quan ja no hi són, que han mort o que són molt grans d'edat,
i dius, ara per què vol tot aquest reconeixement si no el pot gaudir?
Aleshores, clar, les formes, la cortesia,
tot aquest tipus de fórmules socials obliguen a això.
I d'altra banda, si t'ho fan a temps,
que encara pots gaudir-ne d'aquest reconeixement...
Home, a Tarragona, els escriptors estem de molta sort.
Sí, senyor, és el que jo t'anava a dir ara.
I crec que també és una sort per a la ciutat.
L'equip de gent que treballa amb el Joan Caballé
fa una tasca molt important,
al dia a dia, administrant tot el tema de les lletres.
Però, a més a més, el Joan Caballé, per la seva banda,
amb el llibre que ha escrit, també demostra...
Mira, ahir estava a aquesta hora, més o menys, on estàs tu?
També demostra que a Tarragona, literàriament, val.
I això és una cosa que la ciutat ho ha de rendibilitzar, no?
Però ens hem de treure la falsa modestia, probablement.
I si aquella persona que és objecte d'un reconeixement
és objecte d'un reconeixement,
doncs la satisfacció ha de ser complerta
i deixar aquelles falses humilitats que no serveixen per res.
Però un cert desconcert hi és.
Però estàs content perquè, a més, jo, clar,
el que té també de bo és que serveix per reconèixer,
resituar i també investigar i mirar enrere
en el que és la línia, l'evolució literària dels autors.
I en aquest sentit jo he vist que des de petit
és allò que tu ja volies ser escriptor.
Sí, tota la vida.
Volies ser escriptor, músic, periodista, pintor, escultor, etcètera, etcètera.
Però com es pot voler ser escriptor de petit?
Perquè de petit s'escriu, però dic, no, volies ser escriptor.
No, perquè llegia.
Sobretot veia al meu germà gran llegir,
que jo sempre he pensat que em va enganxar a la lectura
pel meu germà gran,
perquè compartia amb ell habitació
i ell tenia un fill de llibres tota la vida.
Ens portem quatre anys
i, ostres, jo bé, que llegia moltes coses
i que s'ho passava bé
i també vaig començar a llegir.
I si llegeixes, també vols escriure.
Sobretot si, moltes vegades,
si llegeixes i tens aquesta capacitat
o aquesta inquietud de comunicar-te
i d'inventar històries,
acabes volent escriure.
No per res, però dius, jo també...
És com un joc, no?
Com un joc que te'l prens molt seriós.
En la vida adulta has pogut recuperar
alguna d'aquelles coses que escrivies?
Sí, sí.
Perquè tinc entès que vas escriure alguna que altra novel·la
amb 9 o 10 anys, potser, no?
Sí, bé, més que novel·les, projecte de novel·les, eh?
Bueno, si allò de quatre esquemes...
Si vaig escriure cosetes que ara em fan riure...
No és el que t'anava a dir?
Quina impressió et causen?
Home, d'una innocència,
però també d'una perseverança,
perquè després de quasi 40 anys,
perquè en tinc 50,
o de més de 40 anys,
dius, ostres, si anava per aquest camí,
volia fer això,
vol dir que volies fer això realment, no?
Perquè no és una cosa que...
Hi ha gent que comença a escriure de molt gran
i d'altres, doncs, potser comencem més aviat,
o la intencionalitat aquesta.
Però, clar, jo recordo haver trobat
en un llibre, en una llibreta del meu avi,
que jo el meu avi no el vaig conèixer,
el meu avi patern,
perquè es va morir en temps de la guerra.
El meu avi patern era veterinari,
tenia una clínica d'aquestes d'animals,
de mules i caballs,
tractava molt amb els pagesos, no?
Sí, sí, tractava molt amb els pagesos,
era l'època dels quadrúpedes.
I llavors hi apuntava les, jo què sé,
fórmules o el que li devien els pagesos.
Jo vaig trobar aquesta llibreta
i allà vaig començar a escriure, no?
I tenia la sensació que el meu avi
ho estava veient i ho compartia amb ell, no?
Clar, el meu avi ara tindria 100 i escaig d'anys,
perquè l'orla de la universitat és del 1903, 4...
Imagina't, sí, sí, ja...
Però recordo haver escrit alguna cosa així,
dirigit a l'amable lector,
que ja agafava fórmules de coses que llegies, no?
Òbviament en castellà,
perquè estem parlant d'una època i d'un temps
en què l'educació,
doncs, de la manera que era el país,
érem diferents d'ara.
Però les motivacions podien ser les mateixes
en aquest context de la infantesa,
les motivacions que puguis tenir ara a l'edat adulta,
a l'hora d'escriure?
Hi ha el que em diria amb la pulsació o l'input inicial,
jo diria que sí,
però a mesura que vas fent gran,
vas bé amb moltes coses,
jo soc de la generació que va viure la transició,
jo soc de la generació que érem joves i teníem por,
perquè ens reuníem o agafaven un company,
i passaven aquestes coses,
i llavors també vas consciencijant de la injustícia,
de la qüestió social,
però jo no he volgut ser mai un autor social.
El terme social crec que ha de sortir,
a més a més,
jo el que vull és distreure
i d'una manera,
diguem-ne, embolicada,
entre metàfores,
dir les veritats,
perquè crec que és la manera de...
O sigui, i evito ser panflatari,
el que vull fer és literatura.
Però utilitzar, no utilitzar la literatura,
però que la literatura reflecteixi allò que passa
per el teu interior, segurament.
Jo, en aquest sentit que deies,
d'una època determinada,
de la transició a tot plegat,
també ets de la generació del desencís,
de moltes coses.
Sí, evidentment.
I això també es reflecteix,
directe o indirectament,
a la teva obra.
Jo ara sé més de la meva obra que mai,
perquè no m'hi havia fixat mai.
Quan estàs pintant una paret i estàs a un pam,
no te n'adones.
Però quan algú et fa una crítica global,
en perspectiva des de fora,
i la llegeixes, dius,
ostres, és veritat que faig això.
Però no ho faig expressament,
perquè m'ho diuen, sinó que ho faig.
Però això de l'antiheroi
és com molt més glamurós ara que l'heroi.
Hem passat de que l'heroi era l'estrella,
ara l'antiheroi, diguem-ne,
que té més punts,
que té més atractiu,
que exerceix per allò de l'home corrent,
que realment és l'autèntic,
que construeix el món.
En el fons, jo crec que tots som antiherois.
I quan veus,
ara mateix ho estem veient,
quan veus un gran artista que cau,
un gran polític que cau,
veus que és com tu.
I que les persones,
les races, les etnies,
tothom,
quan els mires als ulls,
bàsicament el que veus és un ésser humà.
I això dels herois,
doncs sempre ha existit,
perquè ha existit mitologia,
que els estats i els poders
l'han necessitat d'herois.
Però els herois,
realment,
quan rasques una miqueta,
són persones.
De les teves obres,
en particular l'aigua que parlava
amb el llenguatge és importantíssim,
l'estructura literària també.
Sempre s'ha dit de tu,
i tu mateix ho has reconegut,
que t'agrada molt treballar
experimentant amb la llengua,
amb les paraules,
la qual cosa també et dona una riquesa
i et permet anar més enllà
d'allò que vols explicar d'una manera simple, no?
Sí, això té un risc,
perquè jo crec que lèxicament
la gent ha anat perdent moltíssim.
No solament en català,
no és només culpa del bilingüisme,
sinó crec que en català, en castellà,
jo crec que molt degut és
pel tema de la televisió,
els mitjans de comunicació,
la intensitat en què rebem
i donem missatges contínuament.
I el lèxic,
les paraules a vegades són...
Cada paraula és un món
que pot dir moltes coses.
I si per dir...
per expressar una idea
només tens una paraula
i les altres les vas perdent,
doncs és una llàstima, no?
I una mica és això.
I també recuperar una mica
l'idioma, no?
Per exemple, aquesta nit es llegirà
un conte eròtic,
que és El Grunxador,
que crec que és molt divertit
i que la gent s'ho passarà molt bé,
però es diu El Grunxador
perquè en aquell moment
jo notava que la gent deia El Colúmpio.
i a partir d'aquí,
evidentment,
el conte no està escrit
només per això,
que té moltíssimes altres coses.
No es tracta de sembrar
d'acultismes les novel·les,
no estem parlant d'acultismes.
Estic mort...
Ai, estic mort.
L'aigua parlava,
potser n'és un exemple palès
que no tornaré a repetir.
Però molts experts
coincideixen a dir
que és una de les grans virtuts
d'aquesta novel·la,
a banda d'altres.
Sí, però...
Perquè a més has fet
una reconstrucció,
pràcticament,
del llenguatge.
Però pensa que la versió
que ha sortit publicada
és la versió light,
rebaixada.
Sí que recordo
que ho vas dir aquí.
Això són moltes feines
per fer una novel·la.
La novel·la que estic fent ara,
que està centrada
en una altra època històrica,
el llenguatge ja intento
que sigui més directe.
No té res a veure amb aquesta?
Perquè recordo
que vas deixar oberta
una segona part.
Sí, sí.
Sí, tinc una segona part
que no la vull mirar de moment
perquè encara és massa recent l'altra.
Ahir llegia
d'aquesta trobada magnífica
que fan el Juan Goytisolo,
el Carlos Fuente
i José Saramago
a Santillana del Mar.
Juan Goytisolo
deia que
que ell cada cop
més s'inclinava
a introduir
en els seus escrits,
és un gran erudit,
a més a més,
la saviesa
de la gent,
sobretot del món rural,
els acudits,
els refranys,
tot això.
Aquesta cosa
folclorista
ben entesa
t'ha tret alguna vegada
o t'atreu,
de fet,
en aquesta recerca
del llenguatge.
Amb l'aigua parlava,
per exemple,
m'hi trobava molt.
L'aigua parlava
hi ha moltes frases
i moltes
moltes
asseveracions
que precisament
són filosòfiques
però que sempre
tenen una relació
en el poble.
Per exemple,
quan nosaltres diem
cel roger
impluja o vent,
si agafes
l'home
de la TV3
te justificarà
d'una manera científica
amb la física
i la química
i tot el que faci falta
per demostrar-te allò.
Això vol dir que
l'home
o les persones
més primitives
tenien una intuïció
que veien
i deduïen
gairebé
com si fossin científics
però d'una altra manera.
I això és molt interessant
perquè és la saviesa popular.
Parlaves d'una nova novel·la,
està allà enllestida?
Està acabada.
Està acabada.
Per això et veig
que estàs respirant fons
tota la manera.
Ja està,
ja he acabat.
aquesta està acabada
el que passa
que ja veurem
qui, com, quan
i de quina manera
es publica.
És una novel·la
que m'ha encantat
molt fer-la
i que es dirà
si no mana ningú
alguna cosa
perquè després
l'editorial
es diria
El domador de posses
perquè vaig descobrir
que les posses
es poden domar
i a partir d'aquí
hi ha tota una història
situada al segle XIX.
De totes maneres
has trobat
aquesta línia
de la novel·la històrica
per alguna raó
perquè anteriorment
no havies conrat
abans de l'aigua
parlava
la novel·la històrica
no estava entre...
Bé, jo no crec
que sigui
la que estic fent ara
o és que és el moment
que et trobes a gust
en aquesta manera de fer?
No crec que sigui
aquesta darrere
una novel·la històrica
hi ha personatges històrics
hi ha moments històrics
però la novel·la
és la novel·la
és això de la novel·la històrica
també
i després la novel·la
a l'aigua parlava
molts han dit
que era novel·la històrica
jo he dit
que no necessàriament
és una novel·la històrica
perquè hi ha petita història
que podria succeir
en qualsevol moment
el que passa
que si agafo l'àmbit
de l'any
1100
1200
perquè doncs
m'agradava jugar
amb això
i clar
l'ambientació
sí que és històrica
però què vol dir històric?
jo crec que històrica
és la que reflecteix
uns fets concrets
històrics
des de la teva trajectòria literària
tens una bibliografia
tot un seguit
d'obres força equilibrada
allò entre el temps
que ja has dedicat
tenim tres novel·les
aquesta que s'ha acabat ara
tres volums de poesia
un llibre que presentaves ahir
justament
que el deixarem per una altra ocasió
si et sembla
perquè per ell mateix
és un treball
que ha fet amb el Pep Escoda
jo us ho agrairé
perquè a més a més
aquí m'ha passat una cosa
el Saló en Tarragona
preciós
gràcies
ahir presentava
el Joan Cavallé
avui tenia jo això
per tots els metjans possibles
he intentat evitar
aquesta col·lissió de dates
però clar
els engranatges
de les institucions
de les associacions
de les editorials
van pel seu compte
i ho veia
que al final
ens la fotaria
i ens l'han fotut
doncs en parlarem
un altre dia
perquè aquesta obra
mereix una conversa
amb tu i amb el Pep
a banda
ha sigut una gran experiència
treballar amb el Pep
i
no era la primera vegada
que ho feies
de totes maneres
has fet alguna cosa
al Museu d'Armoder
probablement
sí, sí, sí
amb aquest tema concret
que a més a més
hem pogut conèixer
la comunitat jueva
de Barcelona
tant els que han estat
com a
ser fardís
hem après moltíssimes coses
d'ells
i de Tarragona
i crec que Tarragona
és molt important
en aquest món
dels jueus
i ho pot ser molt més
i crec que és un tren
que no hem de deixar perdre
com a ciutat
tantes coses que s'han fet
i que s'han de fer
una de les que s'han de fer
és aquesta
ho deixem per un altre dia
perquè ens agradaria
que ens expliquessis
com s'ha previst
l'acte d'aquest vespre
sempre és molt personal
per tant
home
no és una trobada familiar
ni íntima
ni d'amics
perquè és un acte públic
però té un component personal
importantíssim
no es pot negar
heu previst
doncs
parlaves abans
que es llegirà
un dels teus poemes
un poema eròtic
no
una narració
una narració
que per cert
jo crec que fa bastant riure
que la gent s'ho passarà molt bé
aviam
jo he pretès
d'una banda
estar acompanyat
pels meus amics
pels que puguin
i vulguin venir
i col·laborar
d'altra banda
que sigui a més divertit
i que el ritme
sigui ràpid
o sigui
fer-te un tas de diverses coses
que es convinin
i que
jo prefereixo
que la gent surti amb gana
que no pas surti massa tipa
i que surti amb gana
diguin
que els hi ha agradat
que no pas
perquè així a més van als llibres
que és l'interessant
que vulguin anar als llibres
i després
doncs
que s'ho passin molt bé
aleshores
per una banda
començarem
amb una miqueta
de música
llaunada
i fotografies
de quadres
d'Ikart
i la música
del setor
perquè vull dir
que jo
com que no puc ser pintor
ni músic
però col·laboro
volia ser-ho de petit
també
col·laboro
m'agrada col·laborar
amb diversos artistes
la manera de dir-ho
els diversos
he triat aquests dos
després hi haurà
un videoclip
de nou minuts
sobre
la nissaga
dels ningú
que
és interessant
és maco de veure
perquè doncs
està fet pel Josep Maria Pagès
i el va fer
per una altra qüestió
de la presentació
ara ha fet una versió
actualitzada
una miqueta més curta
per aquesta ocasió
i després immediatament
l'Urdes Malgrat
explicarà una mica
que és la meva poesia
perquè la Sussambutzi
no pot venir
malauradament
i arrel d'això
després
parlarà de la novel·la
i arrel d'això
doncs
la Mercè Anglès
i el seu company
el Jaume
que ara no me'n recordo
com s'hi diu de cognom
però que és un actor
com la Copa d'un Pi
llegiran alguns fragments
i que seran
d'Estic mort a Saps
dels Conillets Afemats
i el Grotxador
i després
el Pau Gabaldà
i la Josep Urbano
interpretaran
el que vaig escriure
per ells
pel catàleg del Pau
o sigui interpretaran
faran una lectura dramatitzada
màxim
si junto tot això
fa una hora
com a molt
però escolta
una hora trepidant
perquè penso que la gent
s'ha de distreure
una altra de les grans virtuts
d'aquestes trobades
d'escriptors
és que cadascuna és diferent
aquesta una mica
feta
inspirada en el que és
el personatge
en aquest cas
que et converteixes en personatge
tu que fas personatge
avui ets el personatge
avui m'interpretaré a mi mateix
però no sé si ho sabré fer bé
però bueno ho farem
sigui com sigui
si coneixen el Francesc
lògicament
segur que t'he pensat
i si coneixen la seva obra
si no és un bon moment
per acostar-se
perquè tot aquest muntatge
permetrà acostar-se
a algun que altre fragment
de la seva obra
la cita a les 8 del vespre
al teatre del magatzem
Francesc Valls
Calçada
gràcies per acompanyar-nos
enhorabona
per mi ha estat un plaer
cada vegada que vinc a la nostra casa
ja ho saps
tractem molt bé aquí
a les persones humanes
que venen al programa
sí però a més a més
és que em sento
que formo part d'aquí
tot el que hi ha aquí
m'agrada molt
doncs molta sort
i hem de parlar del llibre
que presentaves ahir
i de la propera novel·la
vinga
de la propera novel·la
quan es publiqui
home això sí
adeu-siau
gràcies Iolanda