Ara són dos quarts d'una del migdia i quatre minuts.
Parlem d'un espectacle, en singular,
perquè és un home, un espectacle en un teatre,
el de Tarragona, al Metropol.
La cita és demà dimarts.
L'espectacle es titula I
i està creat i interpretat per en Blai.
Mateo Blai, bon dia.
Bon dia.
Bé, i tot un equip de gent, eh?
Comencem bé, no parlant de tu sol,
tot i que estàs sol a l'escenari,
comencem bé i reconeixent la tasca col·lectiva
que hi ha darrere d'aquest espectacle, no?
Sí, diguem que la creació n'era un bon paquet, diguem,
i de gira som tres o quatre.
La companyia és Baró de Bell?
Baró de Bell Cirque Company, bé.
Veniu de França, de la zona del Garona, no?
Sí, la companyia està implantada al sur de Toulouse,
Jean-Sac-sur-Garonne.
Ui, allà.
Perquè, de fet, tu vas estudiar Cirque a França.
Sí.
Perquè aquí, el tema del que és la formació,
en matèria de Cirque, està.
Anem avançant.
Jo, quan vaig començar, no n'hi havia,
i llavors vaig anar cap a França,
i ara ja porto 12 anys allà.
I tinc la meva companya, una filleta,
i...
Basta, ja, doncs...
Bastant posat allà.
Home, però sort que vens cap aquí, no?
Clar, per això, per això.
Déu-n'hi-do.
Com és l'ensenyament de les arts del Cirque a França?
Perquè allà sí que tenen una tradició,
i, de fet, probablement ens haurien de mirar allà una miqueta
si volem conservar el Cirque al nostre país, no?
Bé...
Feren més experiències, si més no.
Sí, bé, tot va començar més o menys al mateix moment.
El que passa és que a França, diguem,
porten una mica així avançat,
perquè a nivell polític es va apujar el Cirque
i es va institucionalitzar,
institucionalitzar, ja s'entès.
Sí, sí, i tant.
I llavors es van crear escoles nacionals
i tota una infraestructura, diguem, que ha permès això.
I aquí, a l'època, justament abans parlàvem dels comedians
o del Cirque, o d'aquesta època
on va haver-hi tota aquesta revolució així artística,
doncs no es va apujar de la mateixa manera que es va fer a França,
però vull dir, no hi ha res que envejar d'un costat o de l'altre,
el que sí que allà està molt més estructurat
i aquí es podria ara estructurar més.
De totes maneres, jo no sé si...
Parlem des del respecte més absolut, eh?
Però jo no sé si a França també circulen Circe
en un format més antic i en precari,
com passa al nostre país,
que al costat de Circe, on hi ha una tasca artística
que va des de la música en directe
amb aquesta manera d'entendre d'una altra manera el circ,
aquell que abans portava quatre tigres, quatre lleons,
aquell circ, diguem-ne, precari...
Encara en queden.
A França també?
Sí, clar.
Perquè aquí encara també circulen alguns,
amb moltes dificultats,
intentant preservar un gènere que s'ha de transformar, lògicament, no?
Sí, bé, a França hi ha, en els dos casos,
potser hi ha més circs amb una línia artística definida,
però també hi ha, això, moltes famílies que fan circ,
però que podrien fer una altra cosa,
diguem-ne, que és una espècie de negoci així que van fent per anar tirant.
Clar.
El circ a França sí que ha saltat als teatres, no?
Sí, sí, sí.
Fins i tot ara el moviment així,
bueno, des de l'estat es diu que una mica massa,
diguem-ne, que estaria bé.
No, però també és a nivell econòmic que el circ
és fàcil que passi dintre d'un teatre, diguem,
perquè tota l'estructura de la carpa i de la màgia que porta el circ
també és un cost de fer girar
i això és una mica el parell que està passant a França,
és que totes les companyies s'estan tirant cap al teatre.
El circ agrada molt encara a França i aquí, esclar, no?
Sí, bueno, és que...
S'agrada molt el circ.
Què és el circ?
No sé, sí.
I a tu t'ho preguntem, que has nascut en un circ, no?
Precisament.
No sé si ho hem dit, és el fill del Tortell Poltrona,
que no té més rellevància, si parlem del seu espectacle,
però dins de com s'admira i s'estima el teu pare aquí a Catalunya,
sobretot, que és la nostra referència,
ens ha agradat dir-ho.
Tot i que tu vens com a qui vens, eh?
Jo, bueno, sí, jo vaig fent, sí, sí.
T'ho vas fent, eh?
La dir-ho, però bueno,
de fet és qui està defensant o fent aquest circ
que volem que es conservi a casa nostra.
Sí, sí.
Però què és el circ?
Què és el circ?
Jo no...
Tu no ho saps?
Bueno, no, jo ho estic buscant.
No ho saps, imagina'n nosaltres,
que som uns humils espectadors.
No, bueno, l'espectacle ahir...
Jo no sé dir si és un espectacle circ o no.
El que sí que puc dir és que jo vinc del circ
i que ho he fet tot jo.
Llavors, ja serà cadascú a veure si diu que és més circ
o és més teatral.
La temàtica, diguem, que és l'exili dels republicans,
sí que no és una temàtica de circ, per excel·lència.
No, no és per riure.
No.
Però justament a mi és el que em va agradar, diguem,
de confrontar una temàtica d'un fet real,
històric i dramàtic,
en el món, diguem, del circ o del pallasso,
que ell és més il·luminat, no?
Si estàs en un teatre, ets un clon o ets un pallasso?
O és el mateix? O tant se val?
Hòstia, encara no m'he definit.
Jo treballo...
Jo t'ho dic, diguem-ne,
agüistament perquè em donis informació,
aviam com m'he hidradassat
quan parli amb un artista de circ que actua en un teatre.
Jo, no, bueno,
soc artista manipulador
i això treballo la tècnica del pallasso, diguem,
perquè això sí que ho porto bastant des de dintre
i, però, bueno, també hi ha dansa,
hi ha videoprojecció,
és una forma híbrida, no?
Es diu això?
Sí.
I determinades habilitats, no?
Sí, hi ha una...
Físiques i, clar.
Hi ha una mica de tot
i que ve a composar un univers
que és, penso, bastant personal
i que és el meu.
Precisament per això optes
per fer un solo a l'escenari?
Perquè és un univers particular,
perquè ets tu,
perquè em vols expressar tot això
tu sol dalt de l'escenari?
Bueno, de fet és que aquesta temàtica
m'és molt pròxima a mi personalment,
però aquesta manera de treballar, diguem,
en vers del circ
i dels diferents llenguatges
com la manipulació,
la música en directe,
la videoprojecció,
i tot això és una cosa
que treballem amb la companyia
ja des de fa un temps.
El que sí que jo m'he...
vull dir, m'he agafat una mica aquest llenguatge
i amb aquesta temàtica he sigut jo
que he fet tota la proposició del projecte.
I això, la companyia,
hi ha tres espectacles que hem fet
entre...
De fet, la companyia som un col·lectiu
d'exalumnes justament
de l'escola de Chalón-en-Champagne
i hem fet com una trilogia
o cada un ha dirigit un de projecte
i el meu és aquest.
I immediatament parlarem de l'espectacle,
ens interessa moltíssim
perquè a més és singular
en quant a la temàtica, com tu deies,
però tall de curiositat,
que s'estudia en una escola de circ?
Què s'estudia...
Bueno...
Què es fa en una escola de circ?
Molt de físic.
Jo vaig...
Bueno, vaig fer un...
Quasi com per presentar-te a bomber
o a mosso d'esquadra.
És que això no ho conec jo.
Físicament, clar, no ho coneixes,
però deuen ser proves físiques fortes,
perquè clar, quan veus...
No, clar...
Bé, tens tot...
Jo vaig tenir...
Vaig fer cinc anys.
En un primer any
vaig estar en una escola
de preparació al concurs,
o sigui, per passar el concurs
a les escoles...
Sí, perquè no entra tothom.
No.
No entra tothom.
No, allà hi havia 15 places
i hi érem bastants.
I això, l'any de preparació
va ser ben bé
preparar-se a nivell de croàcia,
a nivell de joc d'actor,
que és més el teatre
i després la dansa.
Però sobretot a nivell físic
de poder estar en un cert nivell
per poder anar a provar
diferents tècniques,
que això és el que es feia
els dos anys després.
Són dos anys encara
de moltes bases
de nivell de croàcia,
de dansa i de teatre.
i al mateix temps
començar a experimentar
amb les diferents especialitats,
diguem-ho,
com el trapeci,
o la bàscula,
o els malabars,
o no sé què.
Per tant,
aquella especialització
del cirque tradicional,
en el vostre cas,
no existeix.
Tan aviat pots posar
en un trapeci
com fer un joc malabar?
Sí, però bueno,
aquests dos anys
és com de proves
i després tu trobes...
d'especialització,
com si diguéssim.
i després els dos últims anys
allà sí que agafes una tècnica
i la vas fent.
El que passa és que
és molt desequilibrat
perquè hi ha tècniques
com per exemple
el cable
que en dos anys
no és que no prengui res,
però és molt més
a llarg termini.
Déu n'hi do.
i coses com
el que vam fer nosaltres
que era un col·lectiu
de bàscula
i de banquines
que és molt més acrobàtic
i que és molt més...
Que és allò
que es van posant
un darrere l'altre
i salta...
Sí, com torres
i bueno,
tot això que és més dinàmic,
no?
I això sí que
pots tenir un aprenentatge
més ràpid,
però també és més curt
en el temps,
vull dir,
no ho pots fer
fins a 50 anys
aquest tipus de coses.
Déu n'hi do.
Jo entenc
que tot això
té unes tècniques
i s'apren
el que em costa entendre
és que algú pugui aprendre
a ser pallasso,
perquè és tan difícil.
Pallasso pot ser qualsevol,
però un bon pallasso...
No, clar,
un bon pallasso
és com un bon vi, eh?
I jo encara estic això
en una etapa
de maduració.
Ets un vi jove, no?
T'has de fer reserva encara.
Un bujolet nouveau d'aquests.
I amb això,
bueno, també...
Suposo que també
és per això
que faig servir
bastants llenguatges
en aquest espectacle,
diguem,
per entornar-me
d'un saber-fe
que és el meu,
diguem,
no?
no és un espectacle
de pallasso
com justament
podria fer el meu pare
on t'aguanta
una hora i mitja
amb res,
diguem,
amb un parell de cadires
i...
O amb un parell de cadires, no?
No,
unes 15 o 20 cadires.
Moltes cadires
i en recordant-se
de Shakespeare,
que és el tòpic
del teu pare, no?
Sí,
bueno,
vull dir que és una manera
de fer diferent.
Jo m'apollo més
amb això,
amb el que he après,
diguem,
a l'escola
i amb el que a mi
també m'ha agradat,
diguem,
el fet de treballar
amb imatges
i les projeccions
i de projectar
i tot això
és una cosa
que m'ha semblat interessant
i hem anat buscant
una mica l'univers
per aquestes bandes.
A banda d'altres moltes coses,
Blay,
tu ets jove
i d'entrada...
No, no,
ho dic com una circumstància,
no per res més.
Pot cridar l'atenció
a algú
que hagis triat
precisament l'exili
com un tema
per fer un espectacle.
No?
Que s'opti,
vols dir?
Sí.
Bueno,
jo és que...
Generalment s'acusa,
s'acusa,
entre cometes,
com si fos alguna cosa
que correspongués
a una altra generació
i no pas a la teva, no?
Una generació anterior, potser.
Bueno, sí,
això està clar
que el tema
de l'exili
dels republicans espanyols
a mi em queda
com bastant lluny, no?
En el temps.
Està molt a prop, encara,
però bé.
No, però vull dir que
suposo que també és per això
que puc fer un espectacle...
En perspectiva.
Sí, vull dir que no,
que a mi no...
Clar, jo tot això
no ho he viscut
i em dona una llibertat
o un recol
que és diferent
a la gent que té
aquesta història més.
Encara que el meu avi
ho va viure
i no sé què
i que després
m'he anat d'entrar
de coses, no?
Però l'exili
penso que tothom
el viu, diguem,
d'una certa forma.
No sé,
jo me'n recordo
quan vaig anar
de Barcelona
que era petit
i que vaig anar a viure
a Sant Esteve
de Palau-Tordera,
que és un poble
a 60 quilòmetres,
ja era un exili
perquè no era el mateix
i ara això,
si fa 12 anys
que estic a França,
doncs sí que de tornar aquí
i així et remou coses
que són molt a l'interior,
no?
i l'exili
de fet és això.
Ho tractes
des d'unes perspectives,
és que no sé com dir-ho,
perquè he estat mirant
una mica
el que és
el dossier de l'espectacle,
hi ha una fotografia
dels camps,
de refugiats
que van a Argelers,
podria ser,
o qualsevol...
Sí, Argelers.
Sí, Argelers.
I, per exemple,
hi ha una imatge
que a mi em crida l'atenció
perquè és una imatge
característica
de l'exili,
que és la fugida
amb criatures
de les mans,
doncs arrossegant
tota una sèrie
d'andròmines,
passant la frontera,
creuant els Pirineus,
passant les muntanyes
i bé,
en el que és el projecte
veus tot aquest quadre
i després com cauen costa avall.
Malgrat el dramatisme,
fa gràcia.
Sí.
Fa gràcia.
Clar,
és que és veritat, no?
Sí, sí.
Després van pujant,
després cauen...
Clar, perquè tornava a baixar.
Clar, però escolta,
aquest equilibri
i aquest puntet d'ironia,
cal mesurar-ho molt, no?
Sí, bueno,
això és una mica...
L'espectacle és...
És una mica...
Això el que hem intentat buscar
és trobar
com es poden dir coses,
diguem,
greus
i al mateix temps,
també viure la vida
com la vivim, no?
Cada un viu el que viu
i intentar-ho,
fer-ho el millor possible.
S'estructura en tres parts,
en deies abans, no?
L'espectacle?
L'espectacle, bueno...
O diguem-ne que són tres unitats
dirigides per companys diferents.
No, no, no.
O no t'hi ha entès.
No, no,
però parlava dels tècnics.
Ah, dels tècnics, d'acord.
Sí, jo tinc un...
O sigui,
soc jo que estic a l'escenari
i després hi ha un noi
que em fa les llums
i tot el que és la maquinària del plató
i l'altre que em fa el so
i la videoprojecció.
Vull dir que hi ha una complicitat
així molt directa
amb l'espectacle
i el fet de tocar en directo
i, bueno,
tot és bastant així,
clic, clic.
Música, imatge, cinema,
de tot una mica.
Sí.
Agafes tots els recursos
al teu abast
per fer-hi un espectacle
o que tu necessitaves.
Sí,
que necessitava
i que tenia jo
les ganes
i l'energia
de confrontar-m'hi.
Blai,
què podem explicar?
Que no faci que decaigui
o que destorbi
per l'espectador
per convidar-los a anar-hi?
Perquè jo és que
segons quines coses
no te les vull preguntar
perquè potser també es desvetlla
i l'espectacle
és una mica sorpresa
també sempre, no?
Sí, de fet és una manera,
bueno,
per mi
poder dir
que és un espectacle
una mica diferent.
No crec que el podem
dir que sigui teatre
o circ o així,
és una manera
de fer circ nova
i diferent
i abordant aquest tema
que és això,
que és molt
molt personal
i molt de tots,
no?
Diguem.
Les opinions
que es rebut
han estat molt positives
perquè ja es va veure
el trapeci a Reus,
el Fortuny
i van ser molt positives.
m'ha agradat molt.
Sí,
bueno,
de moment ens va anant bé
i això,
amb la possibilitat
de baixar aquí
pel trapeci
i després que
ens ha sortit
com una espècie de gira
entre Olot,
Lleida,
Girona
i això que va
aquí a Tarragona
a mi és collonut,
bueno,
fa això,
fa 12 anys
que havia marxat
i encara no...
No havies actuat encara
a Catalunya?
Sí,
he anat passant
a trapeci
de tant en quant.
Però així
amb una mica de gira...
Quan teníem
un espectacle nou,
bueno,
si no trapeci
ens ha acompanyat sempre
i estan allà al costat,
però vull dir,
el fet que ara sigui
una forma
que pot entrar
als teatres
també és més fàcil
d'entrar
en un circuit
aquí a Catalunya
on hi ha
aquest tipus de teatres,
però si no
amb formes de circ
no hi ha circuit.
De totes maneres,
abans em comentaves
que el trapeci
ha estat
un dels elements
que ha servit
per dinamitzar
el món del circ
a Catalunya.
Sense el trapeci
probablement
estaríem en una altra situació.
Home, sí,
no,
i a més
el que fa
és que porta
també molta gent
de fora
i doncs
es fa reflexionar
també els artistes
d'aquí,
vull dir,
i el públic
veu coses noves
i els artistes
i tothom
i doncs
genera una espècie
de caos
així
que, clar,
que donen les ganes
de fer
i avançar.
Jo no sé
si té
més o menys
importància,
però el títol
i
ho veig
alguna raó?
Bé,
sí,
n'hi ha una
que és una anècdota,
diguem,
però els dos punts
és la frontera
i un punt
a cada costat
de la frontera,
no?
Però si no,
jo em dic
Blai,
Blai,
B-L-A-I
i anant a França
doncs
em vaig passar
com dos o tres anys
que tothom
quan anava,
no sé,
el metge
o el dentista
a Blé,
em deien tots,
perquè el A
i la I
en francès
és E
i llavors,
bueno,
em vaig afartar una mica
i vaig posar els dos punts
que em van permetre
de ser en Blai
però a França.
Doncs veus,
perquè ho expliques
si no,
no ens ho haguéssim pensat mai.
Dius que tens una filla
molt petita?
Sí.
Sí,
molt petiteta?
Bueno,
15 mesos,
deu-n'hi-do.
Perquè abans es deia
que això del circ
era tradició familiar,
que passava de pares
a fills,
a nets,
a besnets.
Tu et veus
que la teva descendència,
si en tens molta,
has de dir-hi al circ?
Ui,
no ho sé,
no ho saps,
és que a tu t'ha passat?
A mi m'ha passat,
però vull dir,
no ha sigut gens forçat,
fins als,
no sé,
fins als 13 anys
volia ser polític.
Què dius ara?
Bueno,
sí,
perquè m'agradava molt
el vestit que porten.
Ah,
era un tema de vestuari,
un tema d'estètic.
Sí,
de prestigi,
suposo,
no ho sé,
o si no també volia ser banquer,
per això em penso que més els cèntims,
i res,
al final als 15 em vaig decidir...
Mira,
que em compro el traje
i em dedico una altra cosa.
Això,
sí,
però vull dir que va ser
per iniciativa pròpia.
T'agradava la imatge
que tenien els poderosos,
els banquers i els polítics,
no?
No,
per mi també és una normalitat,
em penso,
el fet d'això,
que els pares que venien vestits així de polític
agafen...
I eren senyors normals,
no?
I el teu anava amb un nas vermell.
Bueno,
i arribaran l'hora,
i l'esmorzar està ben posat,
amb la bossa i tot,
i jo anava...
És el que té tenir un pare pallasso.
No es pot tenir tota aquesta vida.
Escolta,
Blai,
tenim moltes ganes de veure aquest espectacle.
Quan acabeu aquesta gira per Catalunya,
torneu a França,
a continuar preparant espectacle,
a tornar al trapeci,
si hi ha oportunitat de continuar aquí,
us quedareu allà de moment,
no?
Bueno,
ara,
sí,
de moment anirem,
anem fent el Festival de Vinyó aquest estiu,
amb l'espectacle ahir,
i estem ja muntant un altre projecte,
que serà amb una carpa,
que potser passarem un dia per aquí.
Bé, a veure si és veritat.
a França ja heu presentat-li.
Sí.
Ah, per això t'ho dic que...
Vam estar allà,
vam fer 15 representacions en el Lingua d'Oc Rosselló,
que és tota la regió on justament hi havia els camps,
bueno,
a Argelès,
a Prats de Molló,
i Prades,
és una mica aquesta regió que la temàtica també els...
I ha estat diferent l'acollida i la reacció del públic,
o més o menys igual?
la d'aquí i la d'allà.
El públic aquí...
Deies els dos puntets de la frontera?
No?
No, o sigui,
el públic aquí és més xaloureux,
que diuen els francesos, no?
Hi ha més vida,
allà són una mica més reservats.
Més expressiu,
es deixa més anar.
Quan vas baixant més al sud,
cada vegada la gent ho és més.
Et sembla que convidem els oients?
Les tres primeres persones que em truquin,
les tres primeres persones que em truquin al 977 2447,
els regalarem dues invitacions
per gaudir d'aquest espectacle.
És demà a dos quarts de 10 de la nit.
Jo no sé si en tot cas...
Mira, hi ha algú?
Vols quedar-te?
Sí, sí.
I els saludem.
I així també parlem amb ell.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
Hola, Dora.
Què tal, Dora?
Com anem?
Escoltant, escoltant,
també,
que ets ganes d'anar a veure aquest espectacle.
Ah, sí, sí,
estarà molt bé.
Li recomanem, no, Blay?
Jo, sí.
T'ho que has de dir, no?
Molt bé, Dora,
doncs aquí tens les entrades,
pots passar a recollir-les a partir d'avui mateix.
Molt bé, guapa, gràcies, eh?
Gràcies a tu per trucar, bon dia.
Adéu-siau.
Bé, han posat atenció, han dit callar,
que aquest espectacle s'ha de veure...
Home,
un espectacle que parla de l'exili
des del circ,
en un escenari,
amb una persona sola a l'escenari,
francament, eh?
Promet.
a tu no t'ho dirà,
perquè tu ho has de dir,
si ets tu qui està a l'escenari.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlo?
Maria del Carme.
Què tal, Maria del Carme, què més?
Sinyol.
Què tal, Maria del Carme?
Bé.
T'agrada el circ?
Sí.
T'agraden els pallassos?
Els pallassos molt, m'encanten.
El que passa és que serà diferent, això.
Ah, veus, veus, ja ho han pescat, Blai,
ho han pescat perfectament.
Sí, serà diferent,
perquè si he sentit parlar,
serà diferent.
No sé si ho entendré,
vols dir que ho entendré?
Sí, home.
Sí?
Sí.
Jo diria que sí, eh?
Bueno, també,
ja només sabent que parlen una mica
de la temàtica de l'exili
i anant a cor obert,
jo em penso que...
Clar, ho interpretarà tot ràpidament.
I si no, després vas al Camarino
i li reclames al Blai,
sento curiositat, eh, de veure-ho.
Doncs esperem que t'agradi,
que la curiositat es transformi realment
en plaer d'haver gaudit d'un bon espectacle.
Bé, d'acord.
Gràcies, Mari Carme, bon dia.
Moltes gràcies.
Adéu-siau.
Vinga, adéu.
I, lamentant-ho molt,
només podem recollir una tercera trucada,
perquè són sis les entrades.
Sempre diem que el teatre s'ha d'anar acompanyat,
per això regalem de dos en dos.
Bon dia.
Bé, cadascú que vagi com vulgui,
però trobo que és bonic.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlo?
Amb la Dolors.
Dolors, què més?
Pacheco.
Què tal, Dolors?
Molt bé.
També amb ganes de veure l'espectacle.
Sí, també tinc ganes, sí.
Es fas una idea del que pots veure?
Doncs crec que em sorprendrà, no ho sé,
però el que s'entén no he fet una petita idea,
però tampoc, no ho sé.
I tens, com a mínim,
tindràs tres espectadors i acompanyats
que estan espectants, eh?
I esperem que les sorprenguis.
Quina responsabilitat, Dolors, eh?
Molt bé, Dolors,
doncs aquí tens les entrades a la ràdio.
Gràcies per trucar-nos.
Molt bé, gràcies.
Que t'agradi l'espectacle.
Adéu-sia, bon dia.
Adéu-sia.
Ja veus,
això no té valor de mostra,
ni d'estadística, ni d'enquesta,
però tens, com a mínim,
tres espectadores
que posaran els ulls ben oberts
i esperant que les sorprenguis, eh?
Pressió, pressió.
Pressió.
És bo, eh?
Treballat una miqueta pressionat i tensionat.
Sí, sí.
Blai, ha estat un plaer conversar amb tu.
Ara et comentàvem que,
normalment,
la gent que esteu amunt i avall fent bolus,
doncs hem de conversar per telèfon
i a córrer cuita.
Avui hem tingut l'oportunitat
que hagis vingut el dia abans de la representació
i haver parlat una estona,
conèixer-te i esperar que vinguis
amb un proper espectacle a Tarragona.
Moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
I molta sort.