4 minuts, un quart de dues, en recte final del matí de Tarragona Ràdio.
Com els dèiem, volem conèixer a l'opinió, al parer,
els plantejaments que tenen diferents artistes de la ciutat de Tarragona
després que el passat divendres el conseller d'Educació, Ernest Maragat,
ja presentés d'una manera formal, tot sembla que és així,
el futur de la xartres com a seu de l'Escola Oficial d'Idiomes.
Recordem que es plantejava que començarien les obres cap al 2008,
que cap al 2010 podria estar operativa,
en fi, no és de l'Escola Oficial d'Idiomes que volem parlar,
que prou tenen, després de tants anys reivindicant un espai digne
per impartir les llengües, sinó que volem parlar
d'aquells col·lectius de la ciutat de Tarragona
que també van pensar que la xartres era un bon espai
per començar a treballar, a crear un espai genèric
que acolleix la manifestació de diferents disciplines artístiques
a la ciutat de Tarragona.
Ens acompanya aquí els estudis de la vinguda a Roma,
Pau Gabaldà és membre d'aquesta plataforma d'artistes.
Pau, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic Guillermo Soler,
portaveu de l'Associació de Músics de Tarragona.
Guillermo, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Bé, la pregunta és molt bàsica i com a punt de partida,
i és, i ara què? Què passa?
Perquè fins fa poc que en principi semblava
que seria un espai compartit, no seria un espai compartit.
És a dir, Pau, per exemple, us diuen,
no, ja està, ni primer pis, ni segon pis,
ni potser fem un edifici anex,
és a dir, aquella cosa que dius, ara què?
Sí, sí, si vols dir, després li diem al Guillermo.
Guillermo, serà una mica complicat pel tema de telèfon i estudi,
però i que ho podrem equilibrar bé?
Sí.
Doncs vinga, Pau, quan vulguis.
Bé, en primer lloc, ara què?
Jo vaig escriure una carteta en un diari
que deia, què passa a la Chartres?
I la resposta era, res.
O sigui, la pregunta ara què?
Doncs la resposta és la mateixa, ara res.
Perquè veiem que estem en campanya electoral,
llavors aquí venen tots a explicar les seves històries,
i resulta que ha vingut el senyor Maragall
a penjar una pancarteta que diu que allà
hi va l'Escola Oficial d'Idiomes.
Ja ho veurem, ja ho veurem.
I ens ho podem creure o no?
Això deia la directora de l'Escola Oficial d'Idiomes.
Sí, sí, sí, sí.
Ja ens ho podem creure,
perquè és que tantes vegades s'han dit coses,
que una vegada més es diu una altra cosa.
Ah, estupendo.
És a dir, que per vosaltres no ha canviat res.
No, no, fins que no hi hagi un estudiant
a l'Escola Oficial d'Escola Oficial d'Escola Oficial d'Escola.
Efectes pràctics no ha canviat res per vosaltres.
No, no, no, per nosaltres no ha canviat res.
Vull dir, nosaltres seguim reivindicant aquest edifici
com un espai cultural,
amb l'Associació de Músics hem estat junts
i ara no hi estem tant, però és igual.
I seguim tenint interès en que això es conservi
com un espai cultural.
ho veu a la seva manera, però vull dir, no importa.
I si fan les obres de remodelació
que són necessàries per una escola,
jo crec que ho desfaran.
Llavors això és el que no volem.
Guillermo, com a Associació de Músics,
sembla que hi ha un punt i seguit,
un punt i a part, uns punts suspensius, què creus?
Sí, però, és a dir, jo mateix diria dues coses.
En primer lloc, que no hi ha cap novetat significativa
respecte al que s'està dient des de fa més d'un any,
que és que l'Escola Oficial d'Escola Oficial d'Escola
es va allà i que hi ha un...
A més, hi ha altres espais,
i això és el que s'ha dit des de novembre o desembre de 2005.
Per tant, en aquest sentit,
a mi no em produeix especial intranquilitat.
i, almenys, tal com jo ho tinc entès, jo evidentment no vaig estar a la presentació,
però el que he llegit a la premsa, i ara mateix ho tinc aquí al davant,
és que, és a dir, l'últim canvi que sí que hi ha hagut és que inicialment s'havia dit
que l'Escola Oficial d'Escola Oficial d'Escola ocuparia dues plantes
del que és l'edifici central, més altres possibles dependents,
si és i que quedaria la tercera planta per usos culturals,
i en un moment donat s'ha fet un canvi de criteri,
que és, no, no, l'Escola Oficial d'Escola ocupa les tres plantes,
i l'edifici en ex és el que es pot destinar a usos culturals,
més un nou edifici de nova construcció,
que tampoc no se sap ben bé qui us tindria,
però que més aviat sembla que seria d'usos socials.
És a dir, el que hi ha hagut és un recol·locament,
d'alguna manera, d'espais, però continua a estar tan clar
que almenys la Generalitat té com a intenció
de fer l'Escola Oficial d'Escola Oficial d'Escola a la XAR3
i que la XAR3 té prou espai com per no només incloure
l'Escola Oficial d'Escola Oficial d'Escola,
i nosaltres en aquest sentit ja fa temps que estem dient
que evidentment ens interessa aquest espai, que parlem-ne,
i que no tenim nosaltres cap problema de compartir edifici o seu
amb l'Escola Oficial d'Escola o amb altres entitats
o amb altres equipaments, que justament si hi ha un espai
el que s'ha de fer és aprofitar-lo, per tant, no ho sé,
i fins i tot aquest canvi, diguem-ne, que és la novetat,
a nosaltres més o menys ja se'ns havia dit feia temps
que segurament aniria per aquí, per tant, de moment,
nosaltres no ho valorem ni positivament ni negativament, no?
O sigui, és la situació en què ja sabíem que estàvem
i que és una situació que nosaltres creiem que s'hi pot treballar, no?
A banda de felicitar-me, almenys jo personalment com a ciutadà,
de felicitar-me, perquè jo crec que el tema de l'Escola Oficial d'Idiomes
necessita una solució, no?
I la llàstima en tot cas és que fins i tot aquesta solució encara trigarà anys.
Ah, però quan parles de recol·locar virtualment,
perquè sembla que anem canviant el lloc i els noms dels puestos,
però allò una cosa enferm.
Vosaltres heu tingut alguna resposta?
És a dir, com a col·lectius que representeu a tota una sèrie de persones,
heu tingut, doncs, algun tipus de comunicació?
Ja dic alguna vegada, ja no dic aquesta vegada,
dir, vostès que necessiten, vostès que volen, anem a buscar-ho?
No, no, mira, nosaltres com a Plataforma Xertres
hem estat visitant diferents personalitats de la política d'aquesta ciutat
i cadascú, doncs, naturalment ho veu a la seva manera.
Llavors, amb alguns hem aconseguit certs compromisos,
com per exemple vam visitar fa un cert temps el president de la Diputació,
l'actual president de la Diputació,
es va comprometre a unes certes coses.
Si aconseguíem que el centre d'art contemporani,
si aconseguíem això, es comprometia que la Diputació posava una sèrie de diners
i s'havia de muntar una mena de conveni entre Diputació, Ajuntament i Generalitat.
hem visitat alguns líders de partits polítics,
d'aquests que ara es presenten a les eleccions
i també s'han, diguem-ne, compromès o ens han afirmat
que el centre d'art contemporani aniria a tal lloc o a tal altre.
Al final, i parlant ja més de la Xertres,
resulta que uns ignoren que hi va la Xertres,
altres...
És a dir, cadascú reparteix el tema cultural a la seva manera.
Llavors, m'imagino que, al final, segons el Quimani,
hi haurà una cosa o una altra.
Nosaltres, com a plataforma, estem muntant un equip de treball
amb la Generalitat i l'Ajuntament
per determinar com ha de ser el centre d'art contemporani.
De moment no tenim edifici, vull dir, de moment ningú té edifici.
Llavors, això és com tot, vull dir, la sèrie d'assumptos pendents
que hi ha en aquesta ciutat és molt llarga.
Tens una llista, no?
Sí, sí, tenia una llista, però és que no sé si llegir-la,
perquè segur que em deixo alguna cosa.
Sí, perquè hi ha molts, eh? Com a exemple.
Com a exemple, el Teatre Tarragona.
Han passat no sé quantes eleccions
i s'han posat no sé quantes pancartes de què hi ha.
Doncs no.
La Sabinosa, otra.
Més de 20 anys de res de res.
La Xar 3, parlant de res.
Bé, llavors, recentment, resulta que el Banc d'Espanya
marxa d'aquí i ara diem, meu, me lo pido.
Bé, i què? Què en farem d'això?
Més, la Tabacalera.
Vinga, un altre espai per discutir, veure què hi fotem allà.
El Teatre Romà, pobret.
Què va passar amb les casernes?
Bé, a veure, en aquesta ciutat sembla que tot funciona així.
Perquè espais en tenim, no?, sota el teu punt de vista.
Vaja, i si no, a veure, jo em penso que, per exemple,
a l'Escola Oficial d'Idiomes ja els hi tenien a haver fet un edifici nou,
que crec que s'ho mereixen, però un edifici nou amb totes les característiques
que requereix una escola i no una adaptació que faran
intentant salvar un edifici industrial que es porta reivindicant com a no sé què
des de fa un món d'anys.
I si puc, llegiré una coseta que ja es va dir l'any 1991,
que va dir en aquell moment una presentació d'un llibre
que van editar la Generalitat al Departament de Governació
i que el senyor Juret Gòmis afirmava la presentació.
La rehabilitació del conjunt de la xar 3 ha estat un projecte
que el Departament de Governació ha volgut tirar endavant
amb un doble propòsit.
Podríem parlar d'una vessant pràctica o utilitària
i d'una altra més teòrica, lligada al desig de donar a conèixer
una conjuntura històrica concreta viscuda per la ciutat.
Segueix. Aquesta publicació representa la possibilitat
de valorar la història que pesa silenciosa
sobre les magnífiques columnes de ferro colat.
Quin any era?
1991.
Això està en un llibre que va escriure l'Enric Oliver Serret
i que parlava, deia, meravelles del que era la Fabril Terraconense.
Guillermo, com a col·lectiu també heu pensat, heu parlat amb algú,
us han dit, vale, de córrer, això no, però una altra cosa sí?
A veure, és que jo insisteixo.
No ha canviat res per vosaltres com a col·lectiu de músics.
És a dir...
Però busqueu pis, no?
Sí, però és que nosaltres busquem pis i de moment,
mentre no se'ns digui el contrari, entenem que a la Xartres hi ha pis.
És que n'hi ha, eh? I n'hi ha no només per l'associació de músics.
És a dir, insisteixo, jo tinc aquí davant el que es va publicar al punt
i estem parlant d'un edifici rehabilitat,
em sembla que són 1.200 metres quadrats,
més un edifici de nova planta de 900 metres quadrats
que amb uns isos encara no determinats,
que en el cas de l'edifici de 1.200 metres quadrats
sí que en principi és per usos culturals,
i amb 1.200 metres quadrats s'hi poden fer moltíssimes coses.
A nosaltres ens en sobra molt, com si hi haguéssim...
Perquè vosaltres no baixeu del desig de la Xartres.
Què?
Sigui com sigui, a dia d'avui vosaltres penseu
que encara hi ha lloc per a l'associació de músics a la Xartres.
Sí, perquè és que a més a més és el que se'ns ha dit.
És a dir, des de la Generalitat de Catalunya en cap moment se'ns ha dit
escolteu com que hi ha l'Escola Oficial d'Idiomes,
esteu exclosos.
Més aviat se'ns ha dit el contrari, no?
Se'ns ha dit que hi ha uns espais i que s'ha de veure com es resolen,
però que diguem-ne que nosaltres som una de les opcions,
que modestament parlant,
ja fa anys que hi estem, diguem-ne, lluitant i ho estem demanant
i això queda una mica lleig de dir, però és veritat,
som l'única entitat que ja ha estat fent coses en els últims anys a la Xartres,
que cada any s'ha fet almenys un festival, s'ha fet un concert
i que, entre les altres, ha sigut l'excusa per netejar el pati un cop l'any
i, per tant, diguem-ne que nosaltres, d'alguna manera,
si no és en la Xartres, doncs buscarem un altre lloc, no?
Perquè tampoc no és una qüestió obsessiva.
Escolta, Guillermo, Guillermo, Guillermo,
la qüestió és que no ens la facin malbé,
i que és que...
No? Que no ens la facin malbé,
perquè és que és un edifici que té un valor...
Vaja, té un valor històric important.
Pensa que té 150 anys.
Sí, però...
Llavors fotran allà un poti-poti,
perquè l'intenció sembla que és fer un poti-poti,
que hi voldran posar l'Escola Oficial d'Idiomes,
però que es quedarà curta d'aquí quatre anys.
Té 3.000 alumnes, l'Escola Oficial d'Idiomes.
És que en té un munt.
Si aneu vosaltres als músics collonut,
us donarà un espai perfecte,
i si hi posen un centre cívic, millor,
i encara hi posaran una escola de macramé,
que això a algun regidor li agradaria molt.
És a dir, per molts metres que hi hagi no són massa coses?
Jo no...
És a dir, a veure, jo és que no en sé tant com tothom,
és a dir, jo no sé aquestes coses.
Jo entenc que, vaja,
jo quan la Generalitat planifica una sèrie de qüestions,
entenc que les fa amb un cert criteri.
És a dir, que jo en aquest sentit...
Jo també els estimo molt, eh?
Jo també m'ho crec, jo.
No, però...
És a dir, i entre altres coses,
és...
Bueno, és a dir,
és que el problema és que...
Bueno, o sigui,
si no és un poti-poti d'això,
es farà un poti-poti d'una altra cosa, suposo.
És a dir, tampoc no hi ha cap altra cosa planificada
que sapiguem que serà més respectuosa
que el que pot ser una escola oficial d'idiomes, no?
Ara crec que has tocat un tema interessant.
Per exemple,
et dius que no hi ha cap cosa planificada.
La veritat és que aquesta ciutat no sembla gaire planificada,
i aquest és el gran problema.
Aquí està el problema,
que no sembla planificada.
Jo no em vull atrever a dir que no ho està,
però un projecte de ciutat...
em sembla que no n'hi hagi.
Llavors, ara agafem una coseta i fem un arreglo,
fem un apanyo,
contentem amb aquests i contentem amb els altres.
Política clientalista.
Sí, però si hem de plantejar alternatives,
les hem de plantejar des d'un projecte sòlid,
i aquest és el problema.
Home, mira, nosaltres com a plataforma
ens hem reunit,
hem aconseguit finalment ajuntar Generalitat i Ajuntament
per muntar, per definir el centre d'art contemporani.
No sabem on anirem,
perquè cadascú diu la seva,
com te'n pots imaginar,
uns diuen Xartrés,
altres diuen Tabacalera,
i altres diuen Sabinosa.
És que la tenim més edificis en discòrdia.
Cadascú diu la seva, no?
Pac d'Espanya, també.
Bueno, nosaltres,
aquest no ens l'han ofert.
No s'atreviu, no s'atreviu.
Els hi han ofert amb algun altre col·lectiu,
però vaja,
no va d'aquí la cosa.
Llavors, aquí cadascú diu,
bueno, doncs això ho col·locarem aquí,
ho col·locarem allà.
De totes maneres,
la defensa de la Xartrés,
nosaltres no baixem la guàrdia,
però no és que la vulguem per nosaltres,
com a col·lectiu d'artistes,
visuals, creadors,
o el que li vulguis dir.
Vull dir, nosaltres volem que es conservi.
No volem que la facin molt bé.
Tenim poc temps, Guillermo.
Afegeixes alguna cosa més?
Sí, sí, només és.
Tampoc no m'agrada entrar ja així,
però és així.
És a dir,
el problema,
entre altres coses,
és que,
i no ho dic jo,
ho diu,
és a dir,
és el que ens va dir el delegat de Cultura
quan el vam anar a veure,
ara fa poc,
i vam estar reunits amb ells.
Ens va dir,
bueno,
és que aquí el problema,
entre altres coses,
és que,
si tothom tingués clar
allò que necessita
i allò que vol,
doncs seria molt més fàcil de solucionar,
perquè,
i ens va dir això,
ostres,
nosaltres li vam presentar un projecte
que és un projecte
que ja fa anys que existeix,
que defineix molt clarament
quin espai necessita
l'Associació de Músics,
o quin espai vol l'Associació de Músics,
si ho preferiu així,
i una miqueta
cap a on ens portaria això.
Llavors,
aquest és el problema una mica,
i és el que ens va dir el mateix delegat,
ens va dir,
home,
això és el que necessitem
que la plataforma
o que altres col·lectius
que poden estar interessats
en un moment donat
en una sèrie d'equipaments,
també facin aquest esforç de definició,
i jo crec que és això el que cal.
Nosaltres el que no volem
és una capsa buida,
el que necessitem
és un projecte,
un pressupost i un calendari,
i això ho hem estat dient a tothom.
Llavors,
aquest tipus d'afirmació
ens ha delegat,
això no coincideix
amb la intenció
que podíem dir nosaltres.
Nosaltres ens pensem
que hi ha un projecte,
un pressupost i un calendari,
això fins ara ningú,
cap dels polítics,
s'ha dignat a fer-ho.
Sí, però, Pau,
la pregunta és molt senzilla,
que per exemple és això,
és a dir,
hi ha aquests 1.200 metres quadrats,
són suficients o no són suficients?
Per a qui?
Bueno, per a nosaltres ho són.
Ah, però,
és endavant,
però si jo...
A veure, l'edifici no és meu,
jo no...
Jo no puc determinar
qui hi va i qui no hi va.
Clar, però vull dir,
però, home,
però diguem-ne,
a l'hora de darrer
clamar un espai,
un també ha de saber
si necessita tot l'espai,
necessita part de l'espai...
Doncs no ho sé,
perquè com a centre contemporani
encara no hi ha projecte.
Ah, exacte.
No t'ho sé dir.
Doncs caldrà pensar en els projectes,
caldrà esperar també
a les eleccions,
tot i que ja sabem
que són diferents
les administracions,
les que entren en aquest joc.
Sigui com sigui,
hi ha molts col·lectius
a la ciutat
que tenen sensació
de provisionalitat
i fora interessant
que en un termini
de temps raonable
aquests col·lectius,
tots,
poguessin trobar
el seu espai a la ciutat
i un espai
absolutament digne.
Guillermo Soler,
portaveu de l'Associació
de Músics de Tarragona,
gràcies per atendre
la nostra trucada.
Bon dia.
D'acord, bon dia.
Adéu-siau.
Pau Gabaldà,
membre de la Plataforma d'Artistes,
caldrà continuar parlant,
caldrà continuar seguint
aquesta qüestió,
aviam si trobem aquest camí.
Nosaltres estem disposats
a parlar de tot el que sigui,
perquè, clar,
hem aconseguit reunir
parts interessades.
Mira,
em permets llegir
una coseta de la xar 3?
Tenim un minut,
però un minut, eh?
Ràpid, no discutim.
Mira,
una cosa que va escriure
l'Enric Oliver i Serret
l'any 91,
i entre altres coses diu,
la xar 3 ha estat preservada
de la destrucció
per múltiples circumstàncies.
La seva supervivència
és el símbol
d'una Tarragona nova
i industrial.
La presència
i rehabilitació
de la xar 3
ha d'haver
de ser un punt
de referència bàsic
per entendre
la ciutat
dels darrers 150 anys.
Doncs,
paraules, eh?
Aleluia.
Per reflexionar.
Pau, gràcies,
de veritat.
Fins la propera ocasió.
I gràcies a vostès.
Recordin que tornem demà,
com cada dia
a les 7 en punt del matí,
ara en un minut,
arriben els serveis informatius
de Tarragona Ràdio.
Adéu-siau.