Molt bon dia a tothom.
Vostè fa 50 anys que viu aquí?
Sí, més de 50 anys, sí.
I ara aquesta setmana estan tots aquests tràmits,
tot el procés del que seria treure tots els seus immobles
per anar allà baix a doctor Mollafré, no?
Davant de Joan XXIII.
Sí, sí, es queden pocs dies,
o sigui, de fet, el divendres ja hem d'entragar les claus a l'Ajuntament.
És a dir, que tenim aquesta setmana de coll per fer la mudança, no?
Com està en això?
És a dir, tot el que té vostè aquí li cabrà allà baix o no?
No, no, impossible.
La meitat dels mobles se queden aquí perquè allí és impossible,
ja que aquí tenim tres habitacions, però estan grans,
un menjador bastant gran,
i allí només tenim dues habitacions i un loft,
cuina i menjador tot junt.
Ara estan en bastantes bones condicions,
però aquí hem de tindre paciència
i mobles bons els hem de deixar aquí,
perquè no hi caben.
La mudança d'aquests dies, tot això se'n fa càrrec a l'Ajuntament,
no? És a dir, que passen les grues, en fi, els camions per fer el transport, el trasllat.
Sí, amb aquest fet estem contents perquè les nostres possibilitats,
com a jubilats, no arriben molt lluny,
i l'Ajuntament se fa càrrec de tot, tots els gastos.
Quantes famílies encara queden aquí, a Josep Maria, aproximadament?
Érem vuit, i em sembla que dos, i ja estan allà, els pisos nous.
Veig que hi ha persones, ara entrava un senyor gran,
hi ha persones que porten molts anys visquent aquí,
vostè és cinquanta, però ara entrava un senyor que també és prou gran, no?
Sí, sí, aquest senyor ja va cap als vuitant anys,
i, bueno, tenim diversos casos de gent,
encara tampoc no tan gran,
que han hagut de ser hospitalitzats amb un atac d'acord,
i, bueno, jo més o menys també sóc diabètic,
o sigui, tots més o menys tenim els nostres problemes, no?
Com estan visquent aquest procés? Com ha estat?
Abans em comentava que vostè entén,
i, de fet, li sembla bé que es posi aquí al corte inglès,
que estigui en un lloc cèntric de la ciutat,
però, clar, vostès en són, de certa manera, perjudicats, eh?
Ara n'hi ha un pis nou, però en unes condicions diferents.
En qualsevol cas, què li sembla tot plegat?
Doncs tot plegat, com a tarragoní,
i, clar, també m'agrada que aquí es posi al corte inglès,
perquè jo anava a Barcelona moltes vegades
perquè aquí no trobava la roba que trobava jo al corte inglès,
i si ara està aquí a Tarragona,
però la veritat que m'agrada molt i molt, no?
Però, esclar, les nostres condicions,
potser el que més es beneficiarà
és que estarem a prop de Joan XXIII,
només caldrà creuar el carrer, no?,
si tenim problemes,
però, vamos, en general,
paciència i vinga, endavant, Tarragona, endavant, no?
Josep Maria, aquest és a dir,
d'aquí a allà les condicions més o menys econòmiques
seran les mateixes,
aquí seran pisos de lloguer,
aquí a casa dels mestres, clar,
de lloguer en tic,
estem parlant de fa 50 anys,
ara allà a baixa,
tot i que són pisos també d'una lloguer de renta baixa,
és a dir, que no són molt,
exclusivament cars a l'hora de pagar al final de mes,
més o menys, com anirà la cosa?
Vull dir, se'n surten equilibrats o no?
Doncs de moment estem contents
perquè l'Ajuntament s'ha dit
que es deixa la mateixa quantitat de cèntims
que pagàvem abans, no?
I, bueno, això també s'ha dit
que passarà al Corte Inglés
i esperem que el Corte Inglés
no es pugi massa, no?
Tenim un garatge també
que només es costarà 50 euros
i, bueno,
de moment estem contents, eh?
No podem queixar, es pot dir.
Aquests edificis que estan aquí al costat nostre
on vostès han viscut durant tant de temps,
d'aquí a pocs dies seran històries,
és a dir, vindran unes màquines,
els demobriran tant això
com també la part dels militars d'aquí darrere.
Vostè vindrà a veure-ho, això?
Home, clar.
Aquí s'ha entès a la Rambla
i veure més d'un dia
com això va tirant amunt.
És una il·lusió que tinc
que crec que tots els tarragonins
la tindran
perquè és un benefici per a tothom, no?
Com va ser en aquests 50 anys?
Imagino que per aquí hi ha passat moltes coses,
però què és el que vostè recordaria
que creu que els tarragonins
han de saber d'aquestes cases
que serà d'aviat història,
de les cases del mestre?
Què recorda?
Què ens pot explicar?
Bueno, hi ha males experiències.
Per exemple, venien aquí cada dia uns drogadictes
i es treien les cartes de la bústia,
es pintaven aquí els porxos,
feien totes les seves necessitats aquí,
es maltractaven
i, bueno, li semblava que no...
que això no s'havia d'acabar mai.
Però al final la policia s'hi va ficar
i diuen que si li han posat unes multes
i ara no en ve ni un ni per casualitat.
Adeu, gràcies, eh?
Perquè, cregui'm,
ara mateix tinc l'escala plena de sang,
perquè a vegades entren drogadictes,
es punxen i tiren la sang per l'escala
i, bueno,
això sembla que aquesta història
s'acabarà ja d'una vegada, no?
L'edifici en si també
ha patit un procés de degradació
en aquests anys d'història.
Ara, si mirem la façana,
veiem que hi ha alguns punts
en què la façana pràcticament caia, literalment,
també hi ha altres pisos que estan tapiats,
que ja no s'hi podia viure, no?
És a dir, que no eren les millors condicions,
m'imagino, Josep Maria.
Bueno, els pisos no tenen res...
O sigui, l'edifici el que té
és que ha sigut abandonat.
Ja vaig agafar per tothom un notari,
un abogat, un arquitecte,
i l'arquitecte quan va veure
el que havien escrit allí,
per exemple, que deien que aquestes cases
estaven fetes el 1927,
quan estaven fetes el 1945,
això per començar.
Bueno, es nota que aquí han agafat
i han dit, bueno,
això ho abandonem
i que ho podrem vendre bé
perquè està al centre de Tarragona
i hi ha molt d'espai.
Se'ls veu de lluny, no?
Però, bueno, què farem?
Visca el progrés, no?
Per això, l'amo...
Qui és l'amo d'aquest edifici?
Hi ha un amo, hi ha un particular...
De qui és?
Jo no ho sé, francament.
Vostè ho sap?
Doncs sí, això es diuen que ho va fer una mestra
o per ordre d'una mestra,
una senyora Josef Amassanés,
i ho va fer pels mestres d'escola.
I llavors ho va regalar a l'Ajuntament
i d'aquí ve tot, no?
Ara els propietaris són l'Ajuntament de Tarragona.
I fins aquí hi ha hagut tot un procés,
és a dir, que no ha sigut des de bon començament.
Doncs no res, Jurem Maria,
li agraï molt que ens hagi dedicat uns minuts
aquí a Tarragona Ràdio.
Nosaltres també vindrem a veure
com es fa tot aquest procés d'enarro,
compartirem aquest moment
que m'imagino és ple d'emoció
per tots els que hi hem viscut
durant tants anys en aquestes cases
i encara aquestes vuit famílies
que a partir de la setmana
evident comencen una vida nova
en un altre lloc diferent,
en una altra zona de la ciutat,
una mica més lluny del centre,
però, vaja,
en una zona de futura expansió també, no?
Que això també és important.
Sí, jo vaig néixer aquí
al mig de la plaça Imperial Tàrrec,
que tenia un xelet,
també el vaig apropiar a l'Ajuntament.
Després vaig vindre a viure aquí,
també vaig comprar un pis
amb uniqueta més avall
del Lúñez i Navarro
i al final vaig aparar allà baix
el Joan XXIII.
Espero que no continuï la ruta
i me vagi a parar al riu
o algun büsto d'aquestos,
però, bueno,
és una mica de broma que faig, no?
Però vull dir que sempre he procurat
estar en aquesta zona
perquè és la zona que vaig néixer
i m'agrada, no?
I ara, pensant que aquí
hi haurà el corte inglés
més d'una ramla que hem fet tan bonica
i tan ben feta,
doncs estic il·lusionat
i li dono gràcies a l'Ajuntament
que miri per Tarragona
de la manera que mira
i visca en l'estic.
D'acord, Josep Maria Cuevas,
moltes gràcies
i que tingui molta sort, gràcies.
Igualment, gràcies a vostès.