Ens acompanya aquí als estudis l'Alfred Arola.
Bon dia.
Bon dia.
Benvingut.
Comentarem aquestes novetats que ens proposen cara a aquestes festes de Nadal
per comprar-nos, per autorregalar-nos o per regalar a gent que tenim a prop
i si els apreciem un llibre d'aquests, la veritat és que està molt bé.
A l'altre costat del fil telefònic, Jordi Ferrer de Cosa Tània.
Jordi, bon dia.
Sí, bon dia.
Estàs a valls, no?
Sí, sí, sí.
Fa fred a valls.
Fa fred, fa fred.
Encara no ha nevat aquí?
No, encara no.
Encara no.
Deixa'm felicitar-te, home, pel premi aquest de la Gourmand Cucbuc, no?
Molt bé, sí, Gourmand Cucbuc Aguars, sí, sí.
Tenim bastants llibres nominats, en guany, sí.
Bé, però us han premiat en dos, exactament?
No, no, són sis premis i vuit nominacions.
Però què dius?
Això és una barbaritat.
En guany s'han sabat amb nosaltres, sí, sí.
Són sis premis de...
O sigui, són sis llibres i vuit nominacions que tenen el guardó de millor llibre en català
i que ara competim a la fase final, doncs, amb els guanyadors de les categories dels diferents països.
I us van donar el premi Joan Cartanyà de Turisme.
Escolta, esteu...
Ja veia, l'altre dia et vaig veure pel carrer i no tocaves el terra.
No.
Dic, això del Jordi deu ser per tants premis i tants reconeixements.
No dic, va l'habitant, vas la vida.
Un bon final d'any, sí.
No, no, enhorabona realment.
Tinc aquí l'Alfred, si us voleu saludar.
Ja sé que us veieu sovint i que n'heu parlat, però vaja.
Hem parlat aquest matí.
Fà mitjana, sí. Felicitats, Jordi.
Sou d'aquella competència poc habitual, no?
Que teniu tan bon rotllo i tan bona cosa,
perquè, clar, a vegades penso que hi ha determinades empreses del món editorial,
parlo en general, que dius que allà, molt amics, molt amics,
però no, no, vosaltres bon rotllo, feu presentacions junts.
Això sempre ho comentem, però val la pena recordar-ho, no?
Per no donar la imatge d'aquella de la competitivitat desleial.
Sí, això, per què no us veus quan ens estirem els cabells, no?
Per això ja són intimitats que s'han de ventilar en privat, Jordi.
No, no, no, segurament.
És bé, tenim una relació excel·lenta amb l'Alfred Arola,
i no únicament amb l'Alfred Arola,
amb altres editors d'aquest país tenim una excel·lenta relació, no?
Mira, jo penso una cosa,
un dels problemes que té l'edició
és que hem d'invertir més en el que és la promoció dels llibres, no?
El que passa és que amb la promoció,
totes les actuacions de promoció són cares.
I per intentar que aquestes despeses de promoció
doncs es puguin fer assumibles,
doncs per poder-les, en certa manera, minimitzar,
una de les maneres és ajuntar esforços, no?
I en aquest sentit, doncs, amb l'Alfred ho vam entendre el primer dia,
i més enllà que siguem competència, doncs, que també ho som,
doncs el que hem de fer és intentar-se posar d'acord en aquelles coses
que fent un actor això conjunta ens beneficia a tots dos
i no perjudica cap dels dos.
Però fixa't que això ho ha fet sense perdre la identitat
i la personalitat de cada editorial,
perquè els lectors sabem ben bé quan tenim un llibre entre les mans
si és d'Arola o és de Cossetània.
Jo crec que sí, i tampoc no és una cosa que ens inventem nosaltres.
Abans els gremis s'ajuntaven tots en un carrer
perquè si la gent anava a comprar sabates,
doncs anava a aquell carrer i encara avui en dia
encara funciona una miqueta així, no?
Competència, sí, lògicament hi ha competència,
però en el món del llibre, cada llibre té la seva personalitat,
vull dir, més... sí que podem fer guies els dos,
però les nostres guies són les nostres guies
i les seves guies són les seves guies, no?
I si ens ajuntem per fer coses,
el que estem fent és que la gent
s'adongui en compte que existeixen els llibres,
i això crec que és important, no?
I els llibres que poseu damunt a la taula
per aquestes festes de Nadal
són llibres, lògicament, magnífics i útils pel seu contingut,
però alguns d'ells també són llibres
que com a objecte de regal,
aquells que ens agraden els llibres com a objecte,
i tocar-los, i olorar-los,
i també tenen la seva gràcia per aquestes festes,
pensat el llibre com a regal, no?
Sí, jo crec que el llibre
ha de posar cada vegada més ingredients
damunt de la taula, perquè competeix
amb molts mitjans, avui dia que ja l'internet
està a sobre, crec que tindrà un valor afegit, no?
Vull dir que, a més a més del contingut que hi ha,
el continent sí, doncs tindrà una elegància
i una personalitat pròpia, no?
Doncs i ens sembla, fem una miqueta d'inventari
del que ens presenteu per a aquestes festes.
Jordi, comences tu que estàs al telèfon.
Sí, mira, tinc el catàleg aquí al davant, precisament,
perquè estava fent tots aquells e-mails que la veu
amb novetats, estava preparant precisament un e-mail
que deia llibres per Nadal, no?
Per tant, tinc fresquet, fresquet, eh?
Mira, llibres per regal.
Acabem de publicar un llibre del Saldoni Fonoll
que es diu Arbres dels nostres paisatges,
un llibre amb il·lustracions de tot color dels arbres, no?
Amb un poema dedicat a cada arbre del Saldoni Fonoll,
i al final també una explicació científica o tècnica del que és Cadàbre.
És un llibre de tapadura molt bonic, d'aquests que fa goig regalar per Nadal.
Algún altre llibre per Nadal?
Un d'excursions amb racons, Temps d'aventura,
un llibre fet amb TV3 del programa del Canal 33 de Temps d'aventura
en què recull excursions fetes pels telespectadors, no?
Un altre llibre, que aquest el portem de Sant Jordi,
però que ens ha funcionat molt bé perquè portem la segona edició,
i és un llibre amb tapa dura, amb fotografies de tot color,
que es diu Catalunya 50 excursions inolvidables,
i que allò regala per cada bé per Nadal.
Llibres de cuina, malgrat que és de la temporada passada,
l'excel·lent llibre de la Mariona Quadrada,
el peix marisc i bacallà, un regal de l'aigua,
els qui no el tinguin, és una bona oportunitat per cada bé,
per un regal de Nadal,
o la cuina en portanés de les mesteses de parlada,
també amb il·lustració a tot color i text del Salvador Garcia, no?
Un altre llibre de tot color, històries de Catalunya,
de l'Enric Alpen i l'Esther Rodríguez,
un bon llibre per regal per Nadal,
i llavors també trobarem tot un seguit de guies d'excursions,
des d'aquesta del Premi Jordi Cartanyà,
de la guia de Terres de l'Ebre,
i d'altres, per d'altres, indrets,
i un assaig, Catalunya explicada des alemanys,
de Carl Jürgen-Negel,
i un segon llibre de la col·lecció
fora de joc, il·lusionistes del futbol,
de Sèlia Sánchez Mústic.
Una mica d'això seria, en dos minuts,
un petit resum del que pot trobar la gent
en el nostre catàleg, junt amb moltes coses més.
Doncs té un aspecte així com de taula de Nadal, no?
Molt ben parada i molt variadeta.
Això ho he dit.
És aquesta la imatge que dóna.
Alfred, jo reconec que tinc una certa retirada
d'aquestes guies de viatge inusuals que heu fet,
aquests llibres petitets,
que et fan veure les grans capitals,
en aquest cas europees,
des d'una perspectiva molt personal del viatger.
Aquesta seria una proposta per a aquestes festes, per exemple?
Bé, és una de les propostes.
Vam sortir amb 6 capitals europees.
Jo crec que és una visió...
No és ben bé una guia de viatges,
perquè crec que hi ha moltes guies editades,
sinó seria una visió de les ciutats,
vistes potser d'un viatger que hi ha anat
i ens explica aquella ciutat, no?
Ens explica la història i ens explica cal com més, no?
Entrar dins la ciutat,
d'una mà d'algú que coneix la ciutat bé.
Aquesta seria una proposta, no?
Entre d'altres propostes interessants
que hem d'editar i vam presentar l'altre dia,
que és Crema Troia Tarragona,
que és un recull que ha fet el Joan Caballé
dels poemes que parlen de Tarragona,
escrits en totes les llengües que hi ha,
des del Victor Hugo, en clàssics,
en autors de tots els països,
que són versos que parlen de Tarragona, no?
Crec que és un llibre molt interessant,
i crec que és un regal que està molt bé,
és molt asseguible de preu,
però que té molta curiositat, no?
A part d'això,
tenim una meitat d'una trentena de llibres
per aquest Nadal,
entre que podem destacar
des del Apeu per la primavera i l'estiu
i per la tarda i l'hivern,
que són...
De les del Rafael López?
No, aquestes són de l'Ernest Costa,
està amb la col·lecció del Rafael,
però això són 52 propostes,
una per cada fi de setmana de l'any,
que està en dos volums, no?
Jo crec que són molt interessants
i que les fotografies són excepcionals
i que l'expliquen molt bé els drenaris, no?
I escolteu una cosa,
ni que sigui per nens o nenes,
ni que no siguin estrictament
novetats editorials per a nens,
i nenes també proposeu alguna cosa
pels petits, no?,
en matèria de llibres.
Nosaltres sí,
nosaltres vam treure el Baubab,
la fulla de roure i la lluna de coure,
que és un llibre crec que molt curiós i interessant,
perquè és un llibre on hi ha il·lustració,
on hi ha poesia,
i fins i tot hi ha àrees d'òpera cantades a Montse Dé,
vull dir que...
jo diria que és per començar a introduir
a la canalla el món culte
i d'una bona mà, eh?,
perquè és molt agradable
i a mi em consta que als nens els agrada l'òpera,
cosa que podria semblar estranya,
però de cert, no?
A part d'aquest tenim la tercera edició del TAT,
que és un llibre que s'està venent molt bé.
És magnífica, diria.
Jo crec que sí,
amb el CD i les cançons terres.
Exacte, cançons i tots els llocs
que rescata una mica els llocs tradicionals
que havíem jugat tots de petits, no?
I estan perquè estan il·lustrats
i hi ha la música i la cançó
i jo crec que és molt interessant, no?
A part d'això,
hi ha un llibre que és curiós,
que és de...
que es diu Xalón Tarragona,
que és de les restes que queden joves aquí a Tarragona
i especa una mica el pas dels joves
per aquí,
que va ser molt important.
I és un llibre que jo crec que,
editorialment,
és una aposta perquè és un llibre molt innovador,
és molt diferent dels altres
i que té la particularitat
que comença pel davant en català,
hi ha les imatges al mig
i per darrere comença amb a breu,
ja que l'abreu els llibres comencen pel revés
i fa com una espècie de bucata
on queden les imatges al mig.
Jo crec que és molt curiós
i és un bon llibre de regal.
També com llibre de regal
tenim la catedral de Tarragona,
que crec que no és ben bé el llibre
de la catedral que jo voldria fer
perquè sempre he volgut fer el llibre de la catedral,
però és una avançada.
Se'n poden fer més, eh?
Se'n poden fer més.
El que passa és que potser és més
de la reconstrucció que s'ha fet de la catedral,
però bé, no deixes de ser un bon llibre de la catedral.
Llibres per quedar bé, realment, eh?
Sí, sí.
Vosaltres, personalment, regaleu llibres, Jordi?
Tu regales llibres?
Sí.
Però perquè tens un editorial?
No, que dius, calla, que aquí...
Aprofitant la llibres, eh?
No, me regala llibres...
Ei, que és broma, eh?
No, no, no, però me regala llibres
perquè...
M'agrada regalar llibres perquè és que...
I més, ja en tinc algun de comprar,
de llibres que he de regalar per aquestes festes, no?
I m'agrada comprar-me'n per mi.
I sempre, si hi tinc a la tauleta de nit
una muntanya de piles de llibres per llegir,
que, bueno, mare de Déu...
És un regal molt agraït, eh, el de llibre.
És un regal molt agraït, realment.
No dono la base.
Saps què passa?
Que em toca llegir originals per valorar-los,
per mirar si es poden publicar o no, no?
I llavors resulta que els llibres que voldria llegir
per passar-m'ho bé, doncs, es posen a la cua.
I aquesta pila es va fent gran, es va fent gran,
i, bueno, has d'anar intentant alternar-ho.
Però sí, sí, evidentment.
M'agrada regalar llibres per Nadal, sí, sí.
És el mateix drama que té l'Alfred, eh?
I convido els pares que acostumin els nens
a regalar-los algun llibre per Nadal.
Sempre que vagi el pack, eh?
Exacte.
El que vulguis i, a més a més, un parell de llibres.
Exactament.
Això com a, mira, és igual, tu ho pots prendre
com a complement o com a regal principal,
però el parell de llibres que no hi faltin, eh?
Exacte.
Al costat de les llaminadures.
Sí, sí, a més a més.
Jo crec que s'ha de trencar una mica el tabú
que el llibre és una cosa pesada,
una cosa avorrida, una cosa feixuga, no?
Hi ha llibres per tot i per tots els gustos
i per cada afició i a part de que la literatura
pot ser totalment divertida i apassionant, no?
Es passa que s'ha de descobrir, això.
I hem de posar al mitjà perquè els nens el descobreixin, no?
Tu també regalàs llibres.
Jo regalo llibres perquè tinc una editorial.
Perquè tinc una editorial també, clar que sí.
Jo faria el mateix, eh?
Jo regalo paraules que són gratis, ja veus, eh?
Dins una parauleta i ja tens el regal d'Nadal fet.
Escolteu una cosa, ara el Jordi deia que,
sens dubte, ha estat un any important, molt bo per l'editorial.
Aquesta línia en castellà va fent el seu camí, també, no, Jordi?
Sí, sí, sí.
Va fent i...
Estàvem parlant de llibres per nanos,
doncs mira, convido els pares a que els pares viatgers,
que tenim dues guies que hem publicat enguany,
que es diu Londres i París para niños, no?
Que és una miqueta perquè els nens puguin tenir guies
per poder viatjar, també.
Els pares van amb la guia Michelina
i que els nens puguin tenir un objecte
per on descobrir allò com van, no?
Digue'm ignorant, però jo això no ho havia sentit
guies per a nens de viatges.
Em sembla magnífic que hi existien, suposo, o no?
No, no.
És que no ho havia sentit parlar mai.
És un producte innovador que hem tret enguany al mercat
i és un producte produït al Canadà, no?
I que vam comprar els drets a Frankfurt
i enguany hem publicat les dues primeres guies, no?
Que són París para niños i Londres para niños, no?
On el que fa és intentar descobrir aquelles coses més curioses
d'aquestes dues ciutats pels nens
i llavors, doncs, a la guia hi ha jocs, hi ha sopes de lletres,
no?
Hi ha curiositat, doncs, dels diferents indrets, no?
I és una manera per descobrir les ciutats, molt interessant.
Recordo que quan vas tornar de Frankfurt
vas comentar, entre altres coses,
que et permetia parlar amb editorials
que, diguem-ne, que no estan en els grans canals
i que havíeu tingut un contacte amb un editorial canadenca
i que ja en parlaríem.
I aquest és el resultat, no?
D'aquell contacte, molt bé.
Doncs, escolta, un resultat realment curiós.
Jo no tenia coneixement que hi haguessin guies així.
Sí, al mercat hi ha molt poca cosa en aquest sentit, sí.
Tu el fet, havies sentit a parlar?
No, no n'he sentit a parlar mai.
Doncs us podeu fer un regalet, vosaltres, no?
Ara per aquestes festes.
L'any el valoraves com a molt bo.
Suposo que amb molta il·lusió i moltes ganes
de tirar endavant el 2008, creixent
i fent més llibres, no?
Dona, més, més.
Jo crec que més títols més, ostres,
potser no ho hem de fer, no?
Perquè n'estem fent molts, no?
Estem molt voltant entre cosetània i l'ècció
del centenar de títols, no?
I això són molts llibres, no?
Jo crec que el que hem de fer és seleccionar més
i intentar, doncs, cada cop més, doncs,
marcar molt clarament el que són les nostres línies,
que ja estan marcades en aquest sentit,
però deixar-les veure més clarament encara el que fem.
Alfred.
Bé, nosaltres,
jo vull destacar una cosa que havia observat
i és fruit d'una voluntat, però és curiós, no?
Després de l'any que ve, farem 10 anys de l'editorial
i estava fent unes estadístiques
de tot el que havia meditat en aquests 10 anys
i m'he anat compte que
està fet expressament, però no tant, no?
Però gairebé el 50% dels llibres que hem editat
són d'autors i temàtiques tarragonines
i l'altre 50% de fora de Tarragona, no?
Jo crec que l'equilibri és el que preteníem,
o sigui, preteníem ser un reflex de la nostra societat
que ens envolta a Tarragonina,
però, a més a més,
anar més enlluny i moure'ns per tots els països catalans, no?
I això m'ha satisfà, no?
I, a més a més,
l'estadística aquesta ens posa damunt de la taula
que també hem editat 50% de literatura
i 50% d'assaig.
I també és un equilibri que també està més o menys previst,
o sigui, nosaltres volíem editar literatura,
per això, i a més a més els germans pobres,
que són el teatre i la poesia,
i crec que han fet la nostra feina.
I aquest 50% també era molta voluntat de fer-ho
i jo crec que l'equilibri que m'assolida
per mi és molt correcte.
Està molt bé, perquè ja fa temps que, afortunadament,
quan parlem amb vosaltres, els periodistes en general,
no us fem aquella pregunta
de sou un editorial, que només feu llibres,
allò que de Sant Jordi,
sinó que ara ja el plantejament és dues editorials
que treballen des del Camp de Tarragona,
però amb una projecció, en fi,
que els límits ho posareu vosaltres mateixos
en funció de les vostres necessitats
i la pròpia infraestructura.
El 2008 es presenta bé, Alfred?
Sí, sí.
Ara, com que diuen que ara a les eleccions
tothom vol promocionar la lectura,
és el vostre any, eh?
Bé, això sempre es diu.
Que volen fer moltes campanyes.
Jo no sé com es fan les campanyes
perquè la gent llegeixi.
Jo seria incapaç d'imaginar-me una campanya
perquè la gent llegeixi, no?
Jo crec que s'ha de fer campanyes
perquè la gent pensi
i la gent tingui cultura en tot el ventall, no?
Vull dir, una persona que li interessa la cultura
llegirà, vull dir, llegirà, anirà al cinema,
escoltarà música, es morirà,
perquè la gent que descobreix
és que la cultura s'enriquidora
ho té per tota la vida, no?
Jo crec que és això el que s'ha d'ensenyar a la canalla.
No només ens enlligir llibres,
sinó que ja vindrà,
si se'ls donen cultura de veritat, no?
Que faran campanyes per llegir, Jordi?
Tu què creus?
A veure, jo amb les campanyes
de televisió de Leal Unió,
això no hi crec gens en absolut,
a més jo crec que l'únic que serveixen
és per llençar els diners, no?
A lectura cal fomentar-la
i cal fer actuacions des de moltes parts, no?
Una primera és, per exemple,
és molt important que un país
tingui una excel·lent xarxa de hipoteques.
Això fomenta molt la lectura.
I fomenta molt la lectura
que el llibre estigui present
en la vida habitual,
en la vida quotidiana, no?
Com ara estàs fent tu?
Més que els mitjans de comunicació
tinguin un programa de llibres,
el que és interessant és que els llibres
estiguin presents en els mitjans de comunicació
en la vida, no?
Com en el cas que has fet tu, no?
Es tracta també
que els editors
sapiguem fer temàtiques
que interessin a la gent, no?
Que pensem que
no tothom ha de llegir
el Jesús Moncada,
però sí que tothom
seria interessant que llegís alguna cosa, no?
I en aquest sentit
una miqueta de vegades
ens falten
més temàtiques
que arribin més
més temàtiques
que arribin
més a la gent
de qüestions que no es tracten.
Per exemple,
si a Anglaterra
hi ha un 75% de la gent que llegeix,
no és perquè hi hagi un 75% de la gent
que s'ha llegit
l'Ullissus de James Lloyd, no?
Sinó perquè, per exemple,
hi ha molts llibres d'assaig esportiu, no?
Per exemple, no?
I vol dir que agafes gent
cap a llegir aquests llibres.
I que un lector,
una vegada el temps agafat per alguna cosa,
possiblement a petites osis
també anirà comprant altres qüestions, no?
Però ens falta una miqueta
de tot això, no?
Ens falta una miqueta de tot això, no?
Sí, perdre uns certs prejudicis
de sempre la literatura i el llibre.
El llibre és molt més que la literatura
i, per tant, s'ha de tenir present.
Has fet llibre present a la nostra vida.
Això que dius és interessant perquè, clar,
igual que a la bossa,
obrim la bossa de qualsevol,
portem l'MP3,
el paquet de xiclets
o la cartera o la pinta,
portar un llibre a la bossa
com si fos el més normal del món.
estem acostumats a anar pel món amb música,
doncs també amb un llibre, eh?
Que sempre...
Tenir-ho a mà, eh?
Tenir-ho a mà.
És com un estri que sigui quotidià
i que sigui molt proper a nosaltres.
Alfred, alguna cosa més?
Sí, no, i apuntar amb això que deia el Jordi,
crec que tant Cossetània com nosaltres
estem fent llibres d'aquesta mena, no?
Vull dir, la prova són les guies...
que la gent ja va a fer excursions
i ja porta el llibre
i és el primer pas, no?
Com si diguéssim,
seria un dels primers passos, no?
És allò que alguna vegada amb el Jordi
hem dit, aquells llibres de cuina
que estan tots plets de taca d'oli
o les guies, les Imut
o les vostres de peu
que estan també totes rebregades
d'anar pel món.
És el millor que li pot passar un llibre, no?
Segurament.
Incorporar un llibre de cuina en una casa,
dius, home,
això és interessant
perquè acostumes a potser persones
que no estan acostumades a tocar llibres
a aquest mitjà
i a partir d'aquí
de tenir una persona
que s'acostuma a obrir
i a llegir un llibre a la cuina
on hem de dir
que li pot entrar alguna altra cosa, no?
És...
O sigui,
els llocs,
els cases on no entren llibres,
la gent que no està acostumada
a entrar llibres
hem d'entrar llibres
per les seves aficions.
Tothom la té unes.
Segur que sí que la trobem.
Tothom la té unes, entens?
Alfred, hola, Jordi Ferrer,
enhorabona
i sabeu que ho diem
amb tota la sinceritat del món.
Una abraçada
i bones festes de Nadal.
Moltes gràcies, igualment.
Moltes gràcies i bones festes.
Adéu-siau, bon dia.
I bon any.
Igualment, només faltaria.
Adéu.
Gràcies,睒 menżs.