Les 10 del matí, 36 minuts.
Hem parlat de trànsit i de seguretat viària
en els darrers minuts del programa.
Ara canviem absolutament de registre.
Parlem de temes relacionats amb la salut,
perquè avui, dimecres, 11 d'abril,
se celebra el Dia Mundial del Parkinson.
I per aquesta raó, aquí a Tarragona,
el Departament de Salut de la Generalitat
ha organitzat una jornada de portes obertes
a l'Hospital de Dia Francolí,
un centre situat a l'àrea d'influència de Joan XXIII,
aquí a Tarragona,
i que té com a objectiu justament això,
que els ciutadans puguin conèixer
per dins aquest hospital
i el programa de rehabilitació
que reben els pacients d'aquest centre.
Nosaltres hem volgut aprofitar també aquesta oportunitat,
aquesta commemoració del Dia Mundial del Parkinson,
per anar a l'Hospital de Dia Francolí
i parlar amb els seus responsables.
Tenim la unitat mòbil en aquesta zona de la ciutat,
amb Joan Maria Bertrana, la part tècnica
i Jordi Sorinyac als micròfons.
Jordi, bon dia.
Hola, molt bon dia, Ricard.
Efectivament, estem a les instal·lacions
de l'Hospital Francolí,
al centre de l'Hospital Joan XXIII,
i ens trobem amb una de les seves responsables.
Ella és la senyora Dolors Punyet,
que és la responsable de l'Hospital de Dia.
Senyora Punyet, molt bon dia.
Bon dia.
Primer que tot, per situar l'Ollent,
en què consisteix una mica aquesta jornada
de portes obertes que celebren avui?
Doncs des de l'associació de Parkinson ens van demanar
a veure si podíem fer una jornada de portes obertes
perquè tothom pogués conèixer les activitats
que realitzen a l'Hospital de Dia
els malalts afectats per aquesta patologia.
És en aquest centre on alguns dels malalts de Parkinson
de la ciutat, de les comarques de Tarragona,
reben un tractament, una rehabilitació diària?
Sí, fan activitats tant de fisioteràpia
com activitats de teràpia ocupacional i logopèdia.
Tot encaminat sempre a millorar i mantenir
les capacitats tant físiques com cognitives.
De moment el Parkinson és una malaltia irreversible,
però sí que hi ha aquests tractaments
que intenten pal·liar en la mesura del possible els efectes.
No sé si ens podria explicar amb més detall
quina és la rutina, podríem dir-ho,
dels pacients que arriben a l'Hospital Francolic cada dia.
Doncs quan arriben, la primera activitat que fan
és l'activitat física, una gimnàcia de manteniment
per mantenir la seva capacitat física.
És la que hem vist fa uns instants,
perquè ho hem de comentar, Ricard,
i els ullens de Tarragona Ràdio,
que fa uns instants hem vingut fa una estona
i hem vist una d'aquestes sessions
on estaven un grup d'unes 10 persones
aproximadament passant-se a una pilota,
jugant amb una pilota, fent la botada,
passant-la entre ells, no?
Sí, sí, sí.
Tot està encaminat a mantenir aquesta activitat física,
com dèiem, a mantenir l'equilibri,
a mantenir la marxa estable,
perquè són pacients que tenen problemes de marxa,
tenen problemes d'equilibri,
i amb les activitats de fisioteràpia,
que és la que es fa a primera hora,
està encaminada amb això, a mantenir aquestes capacitats.
A donar-los també eines,
perquè quan ells es queden bloquejats davant de la marxa,
doncs saber com han d'actuar perquè això no els hi passi.
Aquests exercicis, doncs, es fan a primera hora.
Com continua el dia?
El dia continua...
Bé, hem de dir que ells venen,
perquè així ho van sol·licitar ells,
perquè són gent amb una vida social activa,
ells van demanar que les activitats fossin
de les 10 del matí fins a la 1 del migdia.
Llavors, la primera que es fa és l'activitat física,
de 10 a 11 aproximadament.
La següent activitat és la teràpia ocupacional,
per mantenir tot el que és la motilitat fina,
tenen problemes de tremolors,
llavors el que volem és que treballin amb les mans,
fent treballs manuals,
fent treballs de teràpia ocupacional,
també d'alguna manera donar-los a eines
per organitzar-se i programar-se el temps del dia,
com han d'organitzar les seves activitats al llarg de tot el dia,
com trobar eines per fer millor totes les tasques
que nosaltres denominem de vida diària,
que fem tots diàriament.
I la següent activitat és amb el logopeda.
Amb el logopeda el que intentem és millorar el to de la veu,
intentem, pels que tenen problemes d'aglució,
donar-los tècniques de com evitar anulaments,
com han de posar la llengua,
com han de situar la boca davant d'un àpat,
davant d'un líquid,
i totes aquestes coses ho fa la logopeda.
I és l'última activitat que es realitza al llarg del dematí.
Quantes persones participen en aquests moments d'aquests exercicis?
En aquest moment del grup de Parkinson,
pròpiament dit, tenim 13 pacients,
properament començarà un altre,
o sigui que passarem a 14,
ja per no dir el número 13, que és el maligne.
Ens ha sorprès, entre cometes,
o contrasta amb la imatge estereotipada
que tot tenim del malalt de Parkinson,
aquella persona és ja gran,
moltes vegades que li costa amb una mobilitat força reduïda,
i en canvi el grup de persones que hem vist fons i sants
eren persones que rondaven molts als 50, 60 anys,
alguns que poden mantenir una vida diària més o menys normal.
Avui, precisament, llegim a Mitjans de Comunicació
que cada vegada és més notable
el nombre de diagnoses de casos de Parkinson
a persones menors de 40 anys.
És veritat, la malaltia cada vegada es diagnostica abans,
té lloc, es localitzen persones més joves?
Nosaltres, la persona que tenim més jove en aquests moments
és una persona que té 48 anys,
l'altra en té 52,
i els altres, sí, com tu deies,
ronden sobre els 60, 65.
No sé si és que ara...
Es diagnostica abans, potser perquè hi ha més mitjans,
i perquè la gent ens controlem més, no?
Llavors, potser abans la gent també tenia un Parkinson,
però no es diagnosticava,
o no se sabia el que tenia, no?
Com es pot compatibilitzar una malaltia d'aquest tipus
amb la vida diària.
Hem comentat que aquestes persones són actives,
que segueixen les seves rutines,
les seves feines, les seves activitats,
a grans trets,
però és fàcil, és difícil compaginar
una malaltia d'aquest tipus amb la feina diària?
És complicat,
perquè ells tenen moments al dia,
sobretot quan, a veure,
hi ha un moment que la medicació està en ple efecte,
que estan molt bé,
però quan l'efecte de la medicació va baixant,
doncs ells es queden bloquejats,
es troben inclús a arribar un moment
d'haver de creuar un carrer
i quedar-se bloquejats davant d'un semàfor.
Llavors, a veure,
mantenir una activitat,
una activitat com podria ser laboral
amb la gent jove,
és complicat,
és complicat,
però sí que mantenen una activitat,
una vida socialment activa.
Ens ha comentat, doncs,
que es prenen gran quantitat de medicaments,
existeixen, doncs, ara,
diferents fàrmacs
que ajuden en la mesura del possible
a millorar la qualitat de vida dels pacients?
A veure, això, clar,
jo soc infermera, no?
Jo penso que sí,
que cada vegada la medicina evoluciona més,
hi ha més fàrmacs,
s'està estudiant més
per intentar millorar
tota la problemàtica
que pot presentar el Parkinson.
S'està estudiant,
s'està treballant
i penso que sí, no?,
que està millorant.
Hem parlat d'exercicis físics,
hem parlat d'aquesta presència amb l'hagopeda,
però no sé si una malaltia,
aquestes característiques,
també requereix de suport psicològic.
Existeix suport psicològic?
Sí, sí, sí.
Perdona, que se m'havia oblidat,
nosaltres a l'Hospital de Dia
comptem amb la presència d'una psicòloga
que ella fa el suport
tant al pacient com a les famílies.
El suport, a veure,
tot i que hem parlat
de les activitats encaminades al pacient,
la missió de l'Hospital de Dia
també és donar suport a les famílies,
des d'ajudar-nos a comprendre la malaltia,
a comprendre el seu familiar,
fins a donar-los un suport psicològic
per part de la nostra psicòloga,
que està oberta amb ells.
A part d'haver-hi activitats programades,
també hi ha a demanda d'ells
activitats puntuals
envers aquest suport psicològic.
Ha parlat de la presència dels familiars.
és indispensable la participació activa
dels familiars en tot aquest procés?
En tot procés de malaltia
i sobretot amb aquestes malalties neurodegeneratives,
és molt important que la família estigui informada,
que la família comprengui la malaltia
i que doni suport al pacient.
És molt important.
Amb totes les malalties,
però amb aquestes encara més.
Es calcula que unes 1.800 persones,
aproximadament, a la demarcació de Tarragona,
pateixen Parkinson,
han diagnosticat aquesta malaltia.
Avui ens hem interessat
sobre quin és el tractament
que reben algunes d'elles
en un dels centres especialitzats
de la ciutat de Tarragona.
Senyora Dolors Punyet,
responsable de l'Hospital de Dia Francolí,
moltes gràcies per acompanyar-nos
avui al matí de Tarragona Ràdio.
Moltes gràcies a vosaltres.
I això és tot, Ricard.
Insistim amb la imatge
que els hem explicat fa uns instants.
Aquest grup de 13 persones
que realitzaven aquests exercicis
passant-se la pilota
amb un somriure als llaves
i passant-s'ho de la millor manera possible,
tot i patir una malaltia
d'aquestes característiques.
De moment, Ricard,
això és tot el que us podem explicar.
Fins ara.
Molt bé, doncs,
moltes gràcies a en Jordi Sorinyac
amb l'assistència tècnica
de Joan Maria Bertran.
Ens hem acostat aquest matí
durant uns minuts
a aquest Hospital de Dia Francolí
de la zona de Joan XXIII,
aquí a Tarragona,
on se celebra aquesta jornada
de portes obertes.
Una unitat mòbil
que després té altres objectius.
Ja us hem dit al llarg d'aquest matí de dimecres
que avui la unitat mòbil
passarà i viatjarà
per diferents punts de la ciutat.
El proper objectiu
d'aquí menys d'una hora
serà a la platja de la Rebassada,
on aquest matí
veurem com comencen
les obres d'instal·lació
de tota la infraestructura
que acollirà
i que consistirà
en un estadi
per capacitat
per a 4.000 persones
i que servirà
per celebrar
a principis del mes de maig
el Campionat Europeu
de Futbol
Platja
aquí a Tarragona.
En fi,
això serà
d'aquí una estona.
Ara seguim endavant.
El matí de Tarragona Ràdio
passa un minut
de tres quarts d'onze.
a Tarragona Ràdio