La Ràdio de la Ciutat
La Ràdio de la Ciutat
La Ràdio de la Ciutat
La Processó del Sant Enterrament
D'aquest Divendres Sant
Amics i amigues oïdors
De Tarragona Ràdio
A les properes hores compartirem aquest temps radiofònic
El que els parla
Didac Bertran
El nostre tècnic Lluís Comes
I el nostre assessor
De matèria històrica
I teològica
El senyor Lluís Maria Montconill
La Processó està ja a punt de sortir
Pel que ens informaven
I estem vivint un fet realment
Que aquest matí ningú s'ho hagués imaginat
Fins i tot els meteoròlegs comentaven
Que a les 7 de la tarda hi hauria un aiguat
De moment porta una hora de retard
Aquest aiguat afortunadament
L'ambient aquí a Pla de Palau
És molt animat
I per a parlar una mica d'aquest Divendres Sant
Tenim aquí el doctor Jaume Pujol
Arcabisbe Metropolità i primat de Tarragona
I a més a més l'amo de la casa
On ens trobem
Senyor Arcabisbe
Bon Divendres Sant
Bon Divendres Sant
I bona tarda a tothom
Que m'esteu escoltant
Podria adreçar sobretot
Als que no podeu participar
En aquesta processó
Per malaltia
O perquè esteu cuidant algun malalt
A vosaltres us tindrem molt presents
En aquest moment des d'ara
Senyor Arcabisbe
Ja és el tercer any
Que vostè participarà
En aquesta processó
Del Divendres Sant Tarragoní
Bé
El primer any
Recordo que estava una miqueta així com nerviós
A veure què passarà
I en guany
Bueno
He de dir que avui ha sigut un dia de molts nervis
Perquè aquest matí
A les 6 del matí
He anat a la catedral
Per intentar
Fer el Via Crucis
Pels carrers de Tarragona
El Via Crucis de la Sang
De la Cofredia de la Sang
De la Puríssima Sang
I no ha sigut possible
Perquè estava plovent
Ens hem tingut de quedar dintre
De l'Església
Durant tot el dia
Les notícies eren dolentes
Com ens ha dit el senyor Didac Bertran
Ara fa un moment
Que plouria
Que no plouria
Però ara
Ja em fa
Un temps esplèndid
I de veritat
Que estic molt content
Molt emocionat
Penso que
És una manifestació
De fer tan
Tan imponent
I tantes persones
Han treballat
Durant tot l'any
Perquè tot surti
I el millor possible
Que val la pena
Emocionar-se
Per coses d'aquest estil
El senyor Arquivis
Baillac
Diu que això
Més que una processó
És una manifestació
De folclore
Per a turistes
Què en diríeu-vos
D'això?
Bé, que vinguin
I ho mirin
Certament
Tothom s'ho pot veure
De moltes maneres
També la passió de Jesús
Molta gent la va veure
Com un episodi més
De la vida dels pobles
De la condenació
D'un home
Que s'havia revelat
Segons ells
Contra l'imperi
Contra el César
Contra els costums
De l'època
Contra els poderosos
Hi havia gent
Que veia en Jesús
Un pobre desgraciat
En canvi
Era el fill de Déu
El redentor del món
Per tant
Les coses es poden veure
Des de molts punts de vista
Jo puc assegurar
Que les cofredies
De Tarragona
I moltes de les persones
Moltíssimes
Per no dir la majoria
De les persones
Hi van amb autèntic fe
Ho preparen
Amb molt amor
Es preparen certament
Perquè aquest dia
Sigui un dia
També bonic
Perquè el plàstic
La bellesa
No està renyida
Amb la fe al revés
Sempre la fe
Ens ha portat a la bellesa
Si no
Estem observant
Des d'aquí
La catedral de Tarragona
Que és una peça esplèngida
Els cristians
La van fer
No sols per lluir
Davant del món
I per poder dir
Aixecar el pit
I dir
Som de Tarragona
I tenim una gran catedral
Si no ho van fer
Sobretot
Per Déu
Si no haguéssim sigut així
Poca cosa haguéssim fet
Senyor arcabisbe
A l'altre costat
Bé els que diuen
Aquestos
La processó
És una manifestació
Per turistes
N'hi ha d'altres
Que diuen
Que és una immensa
Catequesi
Portada al carrer
Sens dubte
Perquè
Des del primer pas
Des dels romans
Hi ha
Els nens i nenes
Que estan veient la processó
I molts adults
I molts adults
I molts adults també
Es preguntaran
Qui eren aquells
I precisament
Eren els romans
Els que ens van conduir
Jesús
Els que ens van encarregar
Diguem
Del suplici de la creu
Després
Comença
El sant sopar
Després
Totes les escenes
És la vida
Del senyor
I que ens endinsa
Dintre
Amb gran profunditat
Perquè
Al veure aquest
No hi ha dubte
Que al veure
Els diferents passos
Un es pregunta
I es qüestiona
Exactament
Que és això
I ja
Jo m'agrada veure
Com les mares
I els pares
Expliquen als seus fills
Moltes vegades
Els fan gestos
I això queda
És el que queda
En el cor
I el que queda
També
En la intel·ligència
Senyor
Carbisba
Aquests dies
Ha viscut
Sensacions
De tota mena
Voldria parlar-li
També
D'un tema
Que s'ha remenat
Bastant
Aquests últims dies
Que és
La presentació
Del document
De creure
En l'Evangeli
I anunciar-lo
Amb nou ardor
Que han signat
Els bisbes
De Catalunya
Em dóna la sensació
Que potser
Molts amables oïdors
Si han llegit
La premsa
Aquests darrers dies
S'han quedat
Només
Amb la superfície
Amb els titulars
I sovint
A vegades
Els titulars
No es corresponen
Amb el cos
De l'article
I a vegades
Molt menys
Amb l'esperit
Del que
Ha generat
Aquesta notícia
Senyor Carbisba
Què pot dir
D'aquest document
Bé
Com vostè
Molt bé ha dit
De vegades
Els titulars
De premsa
Han de ser
Escuets
I
De vegades
Resalten
No exactament
Al fons
Ni molt menys
D'aquest document
Aquest document
Com el nom
Ja ho diu
Creure en l'Evangeli
En primer lloc
És un acte
De fer
De creure
En l'Evangeli
En la bona nova
De Jesús
En el que ell
Precisament
Ens va anunciar
I aquests dies
Ho estem celebrant
I també nosaltres
Anunciar-lo
Amb nova ordó
Per tant
Volem reflexionar
Amb la gent
Amb les persones
Amb els catòlics
Els cristians
Com viure
Com anunciar
Com fer fructificar
El do inestimable
De la fe cristiana
En les circumstàncies
D'avui
Per tant
Aquesta reflexió
Ens porta
A desenvolupar
Una sèrie
De grans qüestions
Vèiem
Un moment de canvi
Vèiem
Sens dubte
Vèiem
Un nou clima cultural
Amb una sèrie
D'aspectes
O de trets
Que convé
Senyalar
Aquest immediatisme
La violència
Que assenyalàvem
I no precisament
La violència
Amb moltes manifestacions
D'avui dia
I que per tant
Hem d'estar atents
Per evitar
Que aquest ambient
De violència
També es traslladi
A la nostra manera
De pensar
De fer
Bé
Hi ha altres moltes coses
Que sens dubte
Jo animo
A les persones
Que m'escolten
Que quan surt
Un document
D'aquest estil
Que és a més
Un document
Relativament
Escur
Es pugui llegir
Es pugui meditar
I sens dubte
La gent
Trobarà
Moltes coses
En les que està d'acord
I moltes coses
Que ens ha de fer
Reflexionar
A tots nosaltres
Per viure en una societat
Jo diria
Més humana
Senyor Cervisba
Efectivament
No cal quedar-se
Amb els titulars
Sinó que val la pena
Llegir les coses
Perquè després
Un se'n treu
Una idea
Més real
Senyor Cervisba
Aquest processó
Atreu a moltes persones
I la població actual
De Tarragona
Cada vegada
Compta
Amb
Persones
Que han vingut
D'altres països
I
Sovint
Aquestes persones
Són
D'altres religions
M'imagino
M'imagino
Que a algunes persones
Els hi pot xocar
Aquest desplegament
D'imatges pel carrer
Sobretot
Amb els creients
Amb la fe islàmica
Però
Què els hi diria
Amb aquests germans nostros
Que potser
Ens estan
Pogent escoltar
En aquests moments
Es diria que
La processó
És una manifestació
De fe
Com hem dit abans
És una manifestació
També
Sens dubte
Cultural
La fe
S'ha encarnat
S'ha encarnat
En pedres
El fer
Les esglésies
S'han fet
D'una determinada manera
Precisament
Per viure
Millor la fe
Per tant
Tot això
Jo els faria
Participar
De tota aquesta cultura
Que la coneguin
Primer
Que la coneixin
És molt important
Que la coneguin
Que puguin
Donar-se compte
De la profunditat
No són coses
Molt superficials
Sinó
Coses que es poden canviar
Per tant
Quan un va
A un altre país
És bo
Que visqui
La cultura
D'aquell país
Que la coneguin
Almenys
Conèixer-la
És molt important
Això és el primer
Després
Es poden
Qüestionar
També
Moltes altres coses
La religió catòlica
És una proposta
Ho deia ja
Joan Pau II
Moltes vegades
Ho va dir
La religió
No s'impose
Es propose
Per tant
És una manera
De conèixer
I de
Poguer viure
En un país
Que té
Aquestes arrels
Cristianes
I aquestes tradicions
També
Tan vives
Cercavisbeu
Una última pregunta
Per als que ens diem
Cristians
Tenim davant nostre
Una sèrie de reptes
Un laïcisme
Cada vegada
Més
Agigerat
La presència
També
D'altres
Religions
Aquí a casa nostra
Fets que potser
Fa uns anys
Eren impensables
Bé
Com m'ha d'actuar
Un cristià
En aquest temps d'avui?
Bé
Jo penso que
L'important és
Ser fidel a un mateix
No es pot dialogar
Amb una persona
Si un
No
No diu
Realment
El que creu
I el que pensa
I per tant
Si volem fer un diàleg
Interreligiós
Això
Tothom
Ho diu
Les persones que es dediquen a això
Hem de ser fidels
A la nostra fe
No
No podem
Traicionar
La nostra fe
Això seria el primer
Ser coherents
Amb la nostra fe
És molt important
Si no som coherents
Amb la fe
És impossible
Que hi hagi un diàleg
Entre dues persones
És com
Posar-se a dialogar
I dir mentides
Això no seria un diàleg
Sinó seria una enganyifa
Per tant
En primer lloc
Viure coherentment
La nostra fe
I quan es viu coherentment
La fe
Això no molesta ningú
Perquè la religió
En contra del que
Moltes persones
A vegades diuen
Precisament
Atacant la religió
La religió
No és un factor
Ni molt menys
De violència
Sinó al revés
El que Jesús
Ens ha emanat
És
Com ell ens va estimar
I precisament
Ell ens va estimar
Fins a la mort
I una mort de creu
Que és el que avui
Els cristians
Commemorem
La nostra fe
No porta violència
Ni molt menys
Al revés
Sabem perdonar
Hem de saber perdonar
Hem d'escoltar
Hem de compartir
Hem d'estimar
I especialment
Els més febles
I els més allunyats
I també
Aquells
Que
No ens estimen
Per tant
Sempre nosaltres
Hem de trobar
Uns braços oberts
Això
A més
Jo diria
Una cosa
Catalunya
Per natural
Hem sigut acollidors
No podem perdre
Aquesta dimensió
Que
Ens la va donar
La fe cristiana
Precisament
Les nostres
Arrels cristianes
De Catalunya
Van fer de nosaltres
Hem fet de nosaltres
Un poble acollidor
Té molt a veure
La fe
En la nostra manera de ser
El que no
Li pensi
Que això
És una mica exagerat
I que ho ha de dir
Un arquebisbe
Bueno
Pot pensar això
Però jo crec
Estic absolutament convençut
Que precisament
La nostra fe
És la que ens ha donat
Uns valors
Unes virtuts
La justícia
Som homes de pau
Som homes de paraula
Ens agrada la veritat
És un dels manaments
No mentir
No difamar
No parlar malament
Dels altres
Ajudar-los
De manera que
Això és el que
Ens deixa la nostra fe
I això és el que
Hem de cultivar
L'amor a la vida
Tan important
En aquests moments
La vida
En totes les seves
Manifestacions
Des del naixement
Fins a la mort
El cuidado
Dels malalts
Estimar la gent
Tot això
Penso que és
Molt important
I que precisament
Avui estem
En el centre
De la fe
Divendres
Dissabte
I sobretot
El diumenge
Perquè per nosaltres
La gran veritat cristiana
És la resurrecció
De Jesús
Però
Primer passant
Per la seva passió
I mort
Així ens ens ha salvat
Moltes gràcies
Senyor Arquabisbe
I molt bona Pasqua
Moltes gràcies
I també aprofito
Per felicitar
La Pasqua
A tots
Els
Oients
De Tarragona Ràdio
Moltes gràcies
Senyor Arquabisbe
I nosaltres
Tornem la connexió
Als estudis centrals
A l'espera
Que es vagin
Acostant aquí
La processó
D'aquest
Divendres
Sant
Moltes gràcies
Amics oïdors
I endavant
Acompanya Núria
Des d'aquí
De Pla de Palau
Divendres
Sant
A Tarragona Ràdio
Repsol IPF
Col·labora
Amb les tradicions
A la ciutat
Donant suport
A l'agrupació
D'associacions
A la setmana
Santa Tarragonina
I a les diferents
Confraries
I congregacions
Repsol IPF
Sempre està al costat
De les persones
Que mantenen
La cultura
Les festes
I les tradicions
A Tarragona
Repsol IPF
Amb la programació
Especial
De Divendres
Sant
A Tarragona Ràdio
La ràdio
De la ciutat
Arriba el Cata
Al circuit de cursos
I activitats
De Tarragona
Aquesta primavera
Tens un munt
D'activitats originals
Al teu abast
I trobaràs de tot
Si vols més informació
Connecta amb la web
Tarragonajove.cat
Reserva plaça
Per telèfon
Al 977
24
47
95
O directament
A les taquilles
Del metropol
Corre abans
De que s'esgotin
Cata
El circuit d'activitats
Per a joves
Que promou
L'Ajuntament de Tarragona
T'ho recomana
Tarragona Ràdio
La ràdio de la ciutat
Juga a la porra del Nàstic
A primera
Envia un missatge
El 5588
Posant la paraula
Nàstic
Un espai
I el resultat
Que creus
Que es produirà
Al partit de la jornada
El preu del missatge
És de 90 cèntims
Més IVA
Entre tots els participants
Sortejarem
Un regal exclusiu
Nàstic
De la jolleria
Santa Gemma
Aquesta setmana
Deportivo de la Coruña Nàstic
Recorda
Els missatges
Es poden enviar
Fins a l'inici
De la segona part
Del partit
Juga a la porra del Nàstic
I Tarragona Ràdio
A primera
Avui és un dia
Per estimar la terra
I viure amb alegria
Cada petit detall
Per envoltar-te
De màgia
I apassionar-te
Amb els nous reptes
Per gaudir intensament
De la nostra ciutat
Entre tots
Ho estem aconseguint
A Tarragona
S'estan creant
Noves il·lusions
Esteu preparats
Per viure-les?
La verdad que nos lo están poniendo
Bastante difícil
Creo que ambos árbitros
S'han apresurado
En las decisiones que han tomado
Nos han trastocado
Un poco los planes
Que teníamos
Y ahora pensar en Coruña
A ganar
Y hacer todo lo posible
Por recortar distancia
Aquesta setmana santa
Viatgem amb el Nàstic
A Galicia
Diumenge
A partir de les 4 de la tarda
Ens disposem a viure
Una altra jornada
Apassionant
De la Lliga de Futbol
Des de l'estadi
De Riazor
A Coruña
En directe
Tota l'emoció
D'un partit decisiu
Deportivo
Nàstic
Amb el millor equip
De la ràdio
Jordi Blanc
Quim Pons
Ellder Moya
Els comentaris
D'Àngel García
I la coordinació
De Teresa Ortega
I a més
Farem el seguiment
De la resta
De marcadors
De la jornada
Jugarem a la porra
I farem les votacions
Al millor jugador
Del Nàstic
Aquest diumenge
A partir de les 4 de la tarda
Deportivo
Nàstic
A Tarragona Ràdio
La ràdio de la ciutat
Aquest 2007
La Guàrdia Urbana
De Tarragona
Celebra el seu
150è aniversari
I ho fa amb tot un seguit
D'actes
Oberts a tothom
Per això
Cada darrer dimarts de mes
Prenen la paraula
Per acostar-se
Als ciutadans
Aquesta és la persona
Que em portarà a casa
Si necessito un hospital
Aquesta és la persona
Qualsevol problema
Si voleu plantejar
Qualsevol comentari
Crítica
Pregunta
O suggeriment
A la policia local
Ho podeu fer
En directe
El darrer dimarts
De cada mes
Al matí
De Tarragona Ràdio
A partir de dos quarts
D'una
Trucant al 977
2447
67
O bé a través
Del correu electrònic
En qualsevol moment
Al matí
Arroba
Tarragona
Ràdio
.com
Al matí
De Tarragona Ràdio
La Guàrdia Urbana
De Tarragona
Respon
Estem disposats
A respondre
Totes aquelles coses
Que qüestionen
Mou-te contra la droga
I fes esport
Diumenge
15 d'abril
Tarragona
Organitza el recorregut
De la torxa
Contra la droga
Sortirà a les 11.30
Del matí
De la Rambla Vella
I farà un circuit
De 4 km i mig
Pel centre de la ciutat
Inscripcions
Al punt d'informació
De turisme
De la Rambla Nova
Diumenge
15 d'abril
Mou-te contra la droga
I fes de l'esport
El millor viatge
Organitza
El patronat municipal
D'esport de Tarragona
Tarragona
La façana marítica
El pla general
Gnàstic
Les entitats
Des de qualsevol lloc del món
TarragonaRadio.com
Tota la programació
Minut a minut
Notícies
Participa
Opina
Contacta amb nosaltres
Connecta'ns amb tu
London, Sydney, New York, Paris
Ràdio Online
Per a que ens escoltis
Allà on estiguis
Entitats
Tarragona Municipal
Públiques
Llibres
Connecta amb Tarragona
Connecta amb TarragonaRadio.com
Vota el millor jugador del nàstic
De la temporada
Tria el futbolista
Més destacat d'aquest any històric
A primera divisió
Enviau missatge de telèfon mòbil
Al 5588
Posant la paraula jugador
I el nom del millor futbolista
De l'últim partit del nàstic
Entre totes les votacions
Aquesta setmana regalem
El troller oficial
De la marca nàstic
El cost del missatge
És de 90 cèntims d'euro
Més IVA
I no oblidis
Que Jolleria
Rellotjaria
Santa Gemma
Patrocina el trofeu
Al millor jugador del nàstic
A Tarragona Ràdio
La ràdio de la ciutat
Gritando
Animando
Al equipo
A cantar
Àngel Octavi Brunet
Em vaig equivocar
Així de senzill
Qui no s'ha equivocat mai?
Olga Xirinats
Plovia
El vent de Llevant portava
Nubolades espesses
I l'aigua baixava
Per les escales
Del Pla de la Seu
Convertint el carrer Major
En un riu considerable
Montserrat Palau
El va convocar
Al seu despatx
Quan van ser tots quatre
Davant la seva taula
Els va assenyalar
Amb el transistor encès
Francesc Valls Calçada
En una proverbial nit d'insomni
Vaig sintonitzar la ràdio a l'atzar
Adam Manyer
I tot seguit passarem a comentar el temps
Avui tindrem un matí
En el que lluirà un sol radiant
Esplèndid
Magí Sunyer
Al principi tothom reclamava imatges
La guerra havia estat anunciada
Com una representació teatral
Jordi Tinyena
La senyora Trudis
Era una vídua molt afanera
Però si tothom la temia
Era pel seu geni brusc
I la seva llengua de Tirabuixó
Jordi Cervera
La primera vegada
Que vaig matar algú
Passa en somnis
En sintonia
La ràdio en 8 relats
A la venda en llibreries
Tarragona Ràdio
La ràdio de la ciutat
20 anys
La setmana santa
A Tarragona Ràdio
Repsol IPF
Amb la setmana santa de Tarragona
Confraries de la setmana santa
Agrupació d'associacions de setmana santa
Cada persona
Quan es troba amb el fet de la setmana santa
I es troba amb un viacrucis
O es troba amb un acte
Li acudeixen a la ment
Tota una sèrie de sentiments
De records
Personals
Intransferibles
I amb això m'agrada molt
El text que ens va deixar
Antoni Rovira i Virgili
Que des de l'exili
Quan li pregunten sobre la setmana santa
Diu que ell recorda
Amb gran estima
Les estones que passava
Pels vols de Tarragona
Sentat
Amb qualsevol pedra
Amb aquells moments de silenci
Amb aquelles olors
I amb aquella llum
De primavera
Que envolta la ciutat
I que aquell silenci
Li permetia
Trobar els records
A l'interior
Del seu ànim
Josepí Nassi Boades
És el president
De l'agrupació d'associacions
De setmana santa
De Tarragona
La finalitat de l'agrupació
És promoure
I intensificar
Els actes de la setmana santa
Aquí
A la ciutat
I cada vegada més
Arreu
Actualment
En són membres
12 confereries
Congregacions
I germandats
Que hi ha a la ciutat
Els orígens
L'agrupació d'associacions
De setmana santa
De Tarragona
Va néixer l'any 1928
L'any que ve
Per tant
S'acompleixen 80 anys
Llavors es va dir
Agrupación
De asociaciones
De profiestas
De setmana santa
De Tarragona
I va veure la llum
Impulsada
Pel canonja
Jaume Sabaté Poblet
Va ser aprovada
Oficialment
Per decret
El 26 de març
De 1930
L'agrupació
La vam fundar
L'any 1928
O sigui
Que l'any
Qui ve
80 anys
Són 80 anys
Destinats
A promocionar
Els actes
Que se celebren
De la setmana santa
Aquesta és la seva
Funció principal
I única
L'agrupació
Té la missió
De coordinar
Els actes
De les diferents confereries
Dedicura
De l'edició
Del seu programa propi
I gestionar
Qüestions
D'interès general
De la setmana santa
La seva activitat
També s'entra
En la difusió
Arreu de l'estat espanyol
De la setmana santa
De Tarragona
Ho fa de fet
A través de la seva participació
En congressos
I també
En els nomenats
Encuentros
Com els que es faran
Properament
A Almeria
I a Múrcia
Un encuentro nacional
A Almeria
Al mes de setembre
I al novembre
Tenim que parlar també
De l'assistència
Al congrés internacional
De cofreries
Que es fa a Múrcia
Crec que és molt important
Que la ciutat de Tarragona
Hi sigui
Perquè no és
Que hi vagi
Fulanito
Menganito
Qui va és Tarragona
I dona visió
I dona presència
De la importància
Que té la setmana santa
Per la ciutat
Perquè al fin i al cap
És un tema de ciutat
L'agrupació d'associacions
De setmana santa
De Tarragona
Celebra l'any vinent
Com els deiem
El seu 80è aniversari
Ho farà
Amb una incògnita oberta
Saber si el cartell
Que anunciava la processora
Fa 8 dècades
Va ser o no
Un dels primers
A l'estat espanyol
Una de les primeres coses
Que vam fer
Va ser l'edició
D'un cartell
Que l'any que ve
Farà 80 anys
I que estem intentant averiguar
A veure quin rànquing
Té aquest cartell
Dins de la setmana santa espanyola
Perquè considero
Que és dels més antics
Que s'editen a Espanya
No únicament a Catalunya
Catalunya segur
Però el resta de l'estat
Segur que és dels primers
Per no dir el primer
Perquè no queda bé
Aleshores hi ha una altra qüestió
També
Que també ens caracteritza
Que és l'edició
Del que en diem opusques
Però que en el cas
Són folletons d'informació
Però que en el cas de l'agrupació
Ja és un autèntic llibre
Amb més de 100 pàgines
A tamany d'inaquatre
A tot color
Amb una gran presentació
El que li dona
Una importància alta
Dins de les publicacions
De Setmana Santa
A banda dels actes
En els que participa
L'agrupació arreu
També n'hi ha d'altres
Que desenvolupen estrictament
A la ciutat
El resum
Josep Ignaci Boada
Organitzar
No organitzem
Ni processons
Ni això
Organitzem per exemple
Les visions
Organitzem el pregó
I ara aquests anys
Amb aquesta filosofia
De promocionar
És quan s'estan organitzant
Tota aquesta sèrie
De concursos
De fotografia
De fotografia jove
De pintura
De dibuix escolar
Enguany
És el primer cop
Que s'organitza
Un de narrativa
Dirigida a les escoles
A ESO i batxillerat
Sempre per promocionar
Aquest fet cultural
Folclòric
Religiós
Que és la Setmana Santa
Tota aquesta activitat
Tota aquesta activitat
Impuls i posada en alça
De la Setmana Santa
De Tarragona
Declarada per ser
Festa Tradicional
D'Interès Nacional
Requereix uns recursos
Que l'agrupació aconsegueix
Tant des de l'àmbit públic
Com des del privat
Clar, tot això comporta
Que les necessitats econòmiques
Siguin importants
La veritat és que
Aquests últims anys
Tenim un suport
De les institucions
Ajuntament
Diputació
Consell Comarcal
Autoritat Portuària
Generalitat de Catalunya
Bastant, bastant important
Hi ha entitats privades
Que també col·laboren
Això permet
Que tinguem
La possibilitat
De fer coses
Repsol IPF
Amb la Setmana Santa
De Tarragona
Setmana Santa
Tarragonina
Festa Tradicional
D'Interès Nacional
La Setmana Santa
A Tarragona Ràdio
Arriba el CATA
Al circuit de cursos
I activitats de Tarragona
Aquesta primavera
Tens un munt
D'activitats originals
Al teu abast
I trobaràs de tot
Si vols més informació
Connecta amb la web
Tarragonajove.cat
Reserva plaça per telèfon
Al 977 24 47 95
O directament a les taquilles
Del metropol
Corre abans de que s'esgotin
Cata
El circuit d'activitats
Per a joves
Que promou
L'Ajuntament de Tarragona
Torrecomana
Tarragona Ràdio
La ràdio de la ciutat
Tarragona Ràdio
Juga a la porra del nàstic
A primera
Enviau missatge
El 55 88
Posant la paraula
Nàstic
Un espai
I el resultat
Que creus que es produirà
Al partit de la jornada
El preu del missatge
És de 90 cèntims
Més IVA
Entre tots els participants
Sortejarem
Un regal exclusiu
Nàstic
De la jolleria
Santa Gemma
Aquí és la setmana
Deportivo de la Coruña
Nàstic
Recorda
Els missatges
Es poden enviar
Fins a l'inici
De la segona part
Del partit
Juga a la porra del nàstic
I Tarragona Ràdio
A primera
Avui és un dia
Per estimar la terra
I viure amb alegria
Cada petit detall
Per envoltar-te
De màgia
I apassionar-te
Amb els nous reptes
Per gaudir intensament
De la nostra ciutat
Entre tots
Ho estem aconsegint
A Tarragona
S'estan creant
Noves il·lusions
Esteu preparats
Per viure-les?
La verdad que nos lo están poniendo
Bastante difícil
Creo que ambos árbitros
Se han apresurado
En las decisiones
Que han tomado
Nos han trastocado
Un poco los planes
Que teníamos
Y ahora pensar en Coruña
A ganar
Y hacer todo lo posible
Por recortar distancia
Aquesta setmana santa
Viatgem amb el Nàstic
A Galícia
Diumenge
A partir de les 4 de la tarda
Ens disposem a viure
Una altra jornada apassionant
De la Lliga de Futbol
Des de l'estadi de Riazor
A Coruña
En directe
Tota l'emoció
D'un partit decisiu
Deportivo
Nàstic
Amb el millor equip de la ràdio
Jordi Blanc
Quim Pons
Ellder Moya
Els comentaris d'Àngel García
I la coordinació de Teresa Ortega
I a més
Farem el seguiment
De la resta de marcadors
De la jornada
Jugarem a la porra
I farem les votacions
Al millor jugador del Nàstic
Aquest diumenge
A partir de les 4 de la tarda
Deportivo
Nàstic
A Tarragona Ràdio
La ràdio de la ciutat
Un so val més que mil paraules
Perquè mil paraules
No poden explicar alguna emoció
Hi ha emocions
Que les has de viure
Tu fas portaventura
Hotel més entrades
Des de 73 euros
Informa't en el 902 20 22 20
Aquest 2007
La Guàrdia Urbana de Tarragona
Celebra el seu
150è aniversari
I ho fa amb tot un seguit
D'actes oberts a tothom
Per això cada darrer dimarts de mes
Prenen la paraula
Per acostar-se als ciutadans
Aquesta és la persona
Que em portarà a casa
Si necessito un hospital
Aquesta és la persona
Qualsevol problema
Si voleu plantejar
Qualsevol comentari
Crítica
Pregunta
O suggeriment
A la policia local
Ho podeu fer
En directe
El darrer dimarts
De cada mes
Al matí
De Tarragona Ràdio
A partir de dos quarts d'una
Trucant al 977 24 47 67
O bé a través del correu electrònic
En qualsevol moment
Al matí
Arroba
Tarragona Ràdio
Punt com
Al matí
De Tarragona Ràdio
La Guàrdia Urbana
De Tarragona
Respon
Estem disposats
A respondre
Totes aquelles coses
Que qüestionem
Mou-te contra la droga
I fes esport
Diumenge 15 d'abril
Tarragona organitza
El recorregut de la torxa
Contra la droga
Sortirà a les 11.30 del matí
De la Rambla Vella
I farà un circuit
De 4 km i mig
Pel centre de la ciutat
Inscripcions
Al punt d'informació
De turisme
De la Rambla Nova
Diumenge 15 d'abril
Mou-te contra la droga
I fes de l'esport
El millor viatge
Organitza
El patronat municipal
D'esport de Tarragona
Tarragona
La façana marítica
El pla general
Nàstic
Les entitats
Des de qualsevol lloc del món
TarragonaRadio.com
Tota la programació
Minut a minut
Notícies
Participa
Opina
Contacta amb nosaltres
Connecta'ns amb tu
London
Sydney
New York
Paris
Ràdio
Online
Per a que ens escoltis
Allà on estiguis
Entitat
Tarragona Municipal
Públi
Llibres
Connecta amb Tarragona
Connecta amb TarragonaRadio.com
Vota el millor jugador del Nàstic de la temporada
Tria el futbolista més destacat d'aquest any històric a Primera Divisió
Enviau Tres
Enviau missatge de telèfon mòbil al 5588 posant la paraula jugador i el nom del millor futbolista de l'últim partit del Nàstic
Entre totes les votacions, aquesta setmana regalem el tròler oficial de la marca Nàstic
El cost del missatge és de 90 cèntims d'euro més IVA.
I no oblidis que Jolleria Rellotgeria Santa Gemma
patrocina el trofeu al millor jugador del Nàstic
a Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat.
Répsol IPF col·labora amb les tradicions de la ciutat
donant suport a l'agrupació d'associacions
a la Setmana Santa Tarragonina
i a les diferents confreries i congregacions.
Répsol IPF sempre està al costat de les persones
que mantenen la cultura, les festes i les tradicions de Tarragona.
Répsol IPF, amb la programació especial de divendres Sant
a Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat.
victory!
Répsol IPF, amb la programació
Tarda, novament, des del Pla de Palau,
en aquesta tarda-nit de divendres Sant,
disposats ja a oferir-los en directe
la retransmissió d'aquesta processó del Sant Enterrament
que, com vostès saben, organitza la real i venerable
Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist.
Al fons ja se sent el soroll, els tabals dels nostres benvolguts armats
i amics i amigues oïdors de Tarragona Ràdio,
els recordem que aquesta transmissió arribarà en una col·laboració
d'aquesta emissora i la delegació diocesana
de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcabisbat de Tarragona.
Abans hem sentit les paraules del senyor arcabisbe
i ara vostès s'hauran de conformar amb sentir les nostres.
Aquí, a peu de micròfon, tenim el senyor Lluís Maria Montconill,
que amb els seus comentaris també farà més amena aquesta transmissió.
Hola, bona tarda.
Bona tarda.
Bona nit.
I, amics oïdors, intentarem fer-los arribar a través d'aquesta connexió tècnica
que fa el nostre amic Lluís Comas i nosaltres, el Tirec Bertran,
aquí al peu de micròfon, els hi diem que en aquests moments ja entren els armats
al Pla de la Seu.
Senyor Montconill, quina sensació produeix a un tarragoní aquest so tan característic dels armats?
Per algú, els suggeriments ve per les olors,
per d'altres els suggeriments ve pels sons.
I a Tarragona, aquesta nit, els grans suggeriments, les grans evocacions,
venen d'aquesta sonoritat que vostès van sentint, que se van apropant, que es van fent intensos.
Jo els saludo també, cordialment, en companyia del meu company, el senyor Didac Bertran,
amb el qual compartirem aquesta estada amb vostès.
Els desitjo, els desitgem que vostès puguin viure amb nosaltres
aquests moments de manifestació de fe, amb tot el poble de Tarragona
i amb tanta altra gent que han vingut també
i que s'associen en aquesta manifestació i en aquesta professió de fe.
Amics i amigues oïdors, no, és que teníem aquí un petit problema
amb els auriculars del nostre company
al moment que els armats estan disposant-se a fer l'acatament davant del senyor arcabisbe.
Els armats fan una salutació perquè estan justament davant ara de la porta principal,
de la llotja principal de la casa de l'arcabisbe.
Els armats s'inclinen, es giren de cara a l'arcabisbe, el senyor arcabisbe,
i ho fan ells sols perquè s'ha trencat o s'ha deixat de fer aquelles altres inclinacions
dels misteris o de les carrosses.
És una discussió que es va tenir i que es va resoldre deixant-ho córrer,
pensant que era suficient que el senyor arcabisbe veiés el pas natural.
Fins i tot de cara una mica al ritme de la processó,
perquè no fos cas que cada una de les parades ralentís el seguissi.
És el Capità Manaies que, a través de la trompeta,
va donant les ordres dels diferents exercicis militars.
de tot l'acord dels armats.
Reprodueixen una cor romana,
amb les cuirasses metàl·liques i amb la capa vermella.
En aquest moment s'han girat tots de cara a l'arcabisbe
que presideix des del balcó.
la primera inclinació
i es disposen a continuar la marxa
que obre precisament tot el seguissi.
com a característica del pas dels armats
és aquest petit ritme acabant
que em fan una mica d'una certa ondulació
i mentres piquen la llança a terra
amb una sonoritat d'aquests cabells, diries,
que forma part una mica d'aquesta sonoritat
de què parlàvem abans.
I just començar
la processó
de la Setmana Santa
ens podríem plantejar
algunes qüestions
sobre el valor
i l'oportunitat d'aquesta manifestació.
hi ha veus de tota manera
i de fet
durant una temporada
aquesta manifestació
va quedar
pràcticament reduïda al mínim
però després hi ha hagut una represa.
Darrere d'aquest fet
també hi ha
uns punts de vista
hi ha una lògica
hi ha una mentalitat
que jutja
el fet.
Hi ha una veu profètica
els profetes
vostès saben
que
eren destinats
no solament
a apredir les coses
sinó
a col·locar les coses
en la seva pròpia òrbita
la perspectiva de Déu.
Llavors aquesta processó
de un profeta
en certa manera
la qüestiona una mica
aparentment
que permetré
de llegir
aquestes paraules
especialment
d'un poeta
tarragoní jesuïta
per tant
podem esportar
aquesta veu
amb tota confiança
que és
el pare Comas
el Ramon Comas
la boca
als seus records
d'infància
tot tarragoní
té incrustat
en la seva memòria
la diada
del divendres sant
amb la processó
ell com a bon tarragoní
també la tenia
molt ben gravada
en el seu pensament
i en el pas del temps
ha dit un poema
titulat
divendres sant
a Tarragona
que diu
un dia
la llum
la llum
tan vella
davant
d'aquest mar
tan nostre
que somriu
fareix
fa veure clar
com si fossin
les llàgrimes
que ens obrien
els ulls
hem retrobat
el gust
del mar
la sal
del bateig
recordem
un ciri
que estrenat
ja tremolava
igual que
les estrelles
tan petites
per lluitar
amb la nit
gran
i amb por
del fosc
i de la llum
també
desfilarem
amb la vista
a la cara
i amb el ciri
i passarem
molt ben arranglarats
com si fóssim
germans
i perquè ho som
deixarem
en la terra
un rastre igual
seguit
que es veurà
brut de dia
quan els galls
en faran
tants de crits
ara passem
darrere dels armats
tots disfressats
seguint moltes banderes
que no cal ser un heroi
per empunyar-ne
potser una mare en dol
que mira amb fe
darrere del finestró
d'un cinque pis
potser un malalt
potser un malalt en febre
que té set
potser un empresonat
ells
tots ells
que no ens poden seguir
ni fan llàgrimes
de ser
ens han guanyat
ens han donat
una llesca
del seu pa
quotidià
quan entre dues marxes
de fanfàrria
hi ha un silenci
agut
i són audibles
les fondes veus
que ens diuen
si mentim
ara
i abans
de respetllar la vista
i llunyana
i a prop
la veu del just
avui sentenciat
i en agonia encara
però diu
per què ens coneix
la nostra veritat
més amagada
i tan certa
diu
sentiu
perdó per ells
que de debò
no saben
el que es fan
meditem
la primera paraula
en conseqüència
l'extracció
l'extracte
de tot aquest poema
és
qüestionar
no la processó
sinó
les actituds
de fe
hi ha una paraula
especialment significativa
i entranyable
del pare Comas
que diu
potser una mare en dol
que mira en fe
darrere el finestró
d'un sumi que pis
aquesta és la qüestió
mirar en fe
una cosa
que podria ser
purament banal
folclòrica
de pura tradició
no està malament
que ens deixem
qüestionar
pel pare Comas
per restituir
i reconvertir
potser les nostres
mateixes actituds
per passar
del pur folclore
a la fe
aquella fe
que cadascú
manté
com la de la mare
que mira
des d'un cinquè pis
bastant dol
Salvador Espriu
un dia
que va venir
a Tarragona
i va contemplar
aquest seguici
i algú li va demanar
que digués
alguna cosa
i ell diu
quan escriu
la Setmana Santa
de Tarragona
qui demanava
avui
unes paraules
que l'acompanyin
aquest seguici
i continua
llums
en aquest seguici
de la mort
caminada
les paraules
de l'espriu
són canviades
pels llums
del seguici
seguici
d'aquest
de la mort
la mort
del sant enterrament
però de la mort
que un que viu
que és ressuscitat
però que
recordem
perquè ens implica
encara aquesta mort
però també
una altra mort
que és la mort
d'aquells
que anem
de seguici
la mort nostra
la mort
de cada home
la mort física
evident
però també
tot allò
que ens hi encamina
mort
caminada
no estàtica
sinó fent camí
tots aquests
que passen
sota aquest balcó
des d'on
estem veient
el processó
recorda
aquesta caminada
jo sóc el camí
i el camí
som cadascú
de nosaltres
només
quan ens posem
en marxa
demà
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
...que porten els alumnes de la Salle.
És una obra dels artistes Massaguer i Rius de l'any 42,
...i pels amics oïdors que ens estiguin escoltant a les seves cases,
...recordem que porten els membres d'aquesta associació
...una vesta morada amb punys i pitrera de vermell,
...amb una gola blanca i un cinturó curtó vermell.
I encara seguint amb Lluc,
...ell ens descriurà aquest misteri de l'or de Genzemení.
Llavors sortir i se'n va anar, com de costum,
...a la muntanya de les Oliveres.
I el seguiren també els deixebles.
...
...
...
...
Bé, en aquests moments
anava a dir gràcies a Déu
han acabat els amics timbalers
de la salla
de fer la seva interpretació
davant nostre. Amica
Lluís Maria, endavant amb el que anaves
a comentar.
Voldria encara seguir, fent
un breu parèntesi, amb el diàleg
obert pel pare Comas
que sembla que es presenta com un opositor
de la Setmana Santa, però que
tampoc no ho és. I els bisbes
de Catalunya sembla que entren
en diàleg amb ell
i en l'última carta
que han escrit, creure en l'Evangeli
i anunciar-lo amb nou ardor
sembla que
dialoguen amb el pare Comas
diu
ens cal també collir amorosament
tots els fragments
de cristià, per dir-ho
amb l'antiga expressió
del canonja Carles Cardó
fragments que perviuen
en la religiositat popular
i en tot el ventall
de situacions espirituals diverses
dels catòlics
no practicants.
però tot això sense deixar de percebre
i d'entendre la veu del nostre temps
i de plantejar-hi la crida evangèlica
a la conversió radical.
Sembla que els bisbes
agermanen, una mica
usant paraules del canonja Cardó
l'expressió espontània d'un poble
que potser sense ser manifestament
practicant
conserva el que diu el doctor Cardó
fragments de cristià.
Els bisbes de Catalunya
recullen aquest eslògan
l'aprofiten
i en certa manera
respecten
l'expressió del poble
amb consideració
però també l'inciten
que vagin una mica més enllà
si poden
que seria el seguiment
de la conversió radical del cor
segons
la invitació de Jesucrist
a l'Evangeli.
En el moment que sonen
les 9 del vespre
aquí en el cloquer de la catedral
que per cert llueix esplèndid avui
amb aquesta il·luminació
doncs
estan aturats davant nostre
els membres de l'associació
dels antics alumnes de la salle.
és una
perdó
un momentet
que intentarem solventar
aquest problema
dels sorolls.
Sí
estàvem dient
que
intentàvem
solucionar el problema
dels acoplaments
en aquests moments aquí
en aquesta pla de la seu
entre nosaltres
i els companys
del canal català de televisió
hi deu haver una quantitat
de les
alba y
del canal
i
com
s'ha aconseguit
del합
Bé, sembla que el nostre amic Lluís Comas ha aconseguit solventar aquest problema momentàniament
i podem reemprendre la nostra narració.
Com podem veure hem respectat el so de les campanes que es barreja amb el so dels nostres instruments radiofònics
i amb el so dels timbals.
I ara permetin-me que davant d'aquesta situació
vostès també senten ara una mica l'acompanyament d'una banda de tambors
que a mi em posen un silenci respectuós.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Bé, amables oïdors,
em sembla que estem assistint al segon miracle del dia.
Perdó, el primer ha estat aquest temps
que el dematí semblava que això s'hauria de suspendre,
i en canvi ara el temps, malgrat ser una mica fred,
doncs és realment esplèndid.
També hem solventat, gràcies a l'aparícia tècnica,
tots aquests problemes d'inducció en sorolls i de més.
Bé, tenim ara davant nostre el misteri Batlleu i Pergueu,
que va acompanyat pels membres de l'Associació d'Antics Alumnes de la Salle.
Amic Lluís Maria.
La iconografia d'aquest misteri també ens la comenta com abans Lluc,
seguint precisament el mateix text.
Abans ens ha dit que els Deixebles i Jesús han baixat a l'hort,
aquest és el moment en què Jesús, ja a l'hort,
setança els Deixebles que estan cansats, i els demana que preguin,
diu, i arribat al lloc, els digué, pregueu demanant de no caure en tentació.
perquè Jesús ja havia dit que la carn és feble, l'Esperit és prompte, té l'arrencada de l'Esperit.
De fet els apòstols volguts per aquest esperit li han promès fidelitat a l'amistat,
fidelitat a la companyia, però a l'hora de la nit i a l'hora de la por cauen estenuats i dormen.
i és quan Jesús els prega que a veure si poden recuperar una mica la força de l'Esperit que domini el cos per no caure en aquesta feblesa que és la tentació.
En aquests moments s'ha fet una mica el silenci aquí al Pla de Palau.
Sentim a la llunyania els tabals que també fan silenci i també havíem sentit la cobla de ministres.
Els ministres recordem que es documenten a la processó del divendres sant tarragoní ja al segle XVI
i amb representacions populars al carrer també són anteriors a aquesta processó del divendres sant
la seva presència amb els diferents actes religiosos a la nostra ciutat.
realment és impressionant veure com el poble tarragoní sempre està a punt per assistir a aquesta magnífica demostració de fe
que és la processó del divendres sant, aquesta catequesi posada al carrer, aquesta mort caminada que parlava Espriu.
i escoltem ara aquesta magnífica so de la banda de ministres, perdó, de la cobla de ministres.
i escoltem ara, aquesta magnífica so de la banda de ministres.
paintim ara.
i escoltem ara.
per a손is, aquesta majoria, la hist Cell
La música realment desvetlla possiblement tot lo de bo que té l'home.
És una de les arts més sublims, veritat, Lluís Maria?
Evident. Sobretot aquesta música que està com a entramada pel mateix misteri, que neix del misteri.
Hi ha unes músiques que han nascut dels contemplatius, el Gregorià, tot ella és una contemplació.
També les músiques medievals, també les músiques d'avui, per exemple el meu compatriota ballany Gerard, per exemple,
que amb la seva modernitat també toca l'ànima nostra.
Bé, doncs la música és un element de comunicació íntima, també amb Déu.
Curiosament, i potser sembla ironia, enmig d'aquesta música, enmig d'aquests sorolls, hem de parlar de gran silenci,
que és la setmana del gran silenci. Els que són d'edat més o menys ja més madura recordaran aquella obligació de callar
durant la Setmana Santa. No hi havia música, no hi havia ni cinema, no hi havia res.
Ara això s'ha acabat, però el silenci dura.
Per això jo els vull comentar un text d'un compatriota meu de Valls.
La Setmana Santa és la setmana del gran silenci.
Silenci que no es confon amb el motisme extern, com si fos un temps sense paraules.
És el silenci del diàleg permanent dels enamorats, dels contemplatius,
amb paraules o sense, lluny de tota pertorbació i por.
És el silenci victimal de Jesús al peu dels tribunals.
El silenci hurant de fructuós davant el president.
És el fruit del contacte cordial i permanent amb el pare.
Diàleg que regalima paraules d'èxtasi, sense síl·labes a l'hora del dolor.
Carles Cardó, enamorat contemplador de Déu,
entona el salm del silenci des de la passió del seu exili,
com ho farien els profetes a Babilònia, en lliurats de Jerusalem.
Cardó baixa de l'eternitat de Déu,
on ressona l'etern silenci de l'amor fecum,
i des d'un diàleg d'on el diàleg íntim de Déu
es veça tot ell en la creació.
En el cor de la creació creixer, neix, en el silenci de mitjanit,
la presència de Jesús encarnat,
silenci que parla a la cova de Belém,
a la casa de Nazaret,
en les paraules del gran profeta,
en les seves nits de pregària i de desert,
a l'or de Jotzamaní,
en el sepulcre buit del dissabte sant.
Cardó ja pot encetar la via ascendent.
Ara, per Jesús, l'home entra en el diàleg silenciós de Déu,
fins al punt de no haver de tema el silenci del sepulcre,
perquè en el pasme de cada mort
s'hi sent l'alè de la resurrecció.
El silenci del nostre sepulcre
és el llaç d'unió amb l'etern silenci de Déu,
aquell silenci d'amor d'on nasca la creació i la redempció.
Així s'acompleix, doncs,
el cercle del silenci paradisíac
i salvífic del Déu creador i redemptor.
Aquests comentaris sobre el silenci,
sobre aquest fons musical,
em fa pensar en un fragment d'una novel·la
de Sengler Lewis,
que es titulava
L'estratègia del dimoni.
I en un d'aquells moments
hi ha un dimoni que parla,
el dimoni Script Tape,
que diu
Silenci i música.
Si sabéssiu com us avorreixo.
Des que el nostre pare satanàs
va entrar en aquesta casa,
aquí mai hi ha hagut silenci,
perquè el silenci i la música
ens fan recordar el nostre gran enemic,
es refereix a Déu.
Hem de lluitar,
oh companys de les forces infernals,
perquè tot el món
vendeixi el silenci i la música
i que el món esdevingui un immens soroll.
Llavors podrem cantar la nostra victòria.
Per tant, jo els demanaria
que tots vostès facin
una depuració mental
d'aquesta espècie de música
que senten ara,
barrejada de soroll
i facin sorar per damunt de tot això
aquest silenci que és compatible,
perquè el silenci absolut
quasi que és impossible avui.
A no ser que hagin vist la pel·lícula
del gran silenci dels cartojans
on aquella contemplació quedava pesmat.
Era un silenci pesmat, però planíssim,
perquè aquells homes de Déu
quedaven com embadalits
davant de l'enamorament
que ells sentien pel Déu transcendent.
Però els que vivíem en el món
vivíem barrejats amb el soroll.
Però nosaltres hem de tenir un mèrit
i és que en aquest soroll
nosaltres hi fem germinar el nostre silenci.
És un esforç que hem de fer
i que fins i tot jo diria
que seria higiènic.
A propòsit d'aquesta pel·lícula
puc relatar una anècdota personal
amb un dels membres de la productora
que quan van anar a oferir aquesta pel·lícula
a les diferents sales de distribució,
a les cadenes de distribució
del nostre país,
els deien
però estàs llocos?
Com vas a intentar llenar
una sala
amb una pel·lícula
que dura més de tres hores
i encima
nadie habla,
està en absoluto silenci.
Precisament per això,
perquè la gent necessita silenci,
em deia aquest
membre d'aquesta distribuïdora
de Karma Films,
que va tindre la gust de dia
de patrocinar
la distribució d'aquesta pel·lícula.
De fet,
aquesta pel·lícula
només pot tenir una interpretació,
que és aquell eslògan
que ells emeten
d'una manera insistent,
que és
Déu m'ha enamorat,
jo m'he deixat enamorar.
Déu m'ha seduït,
jo m'he deixat seduït.
Només té, diríem,
una explicació,
un punt de base
pel qual nosaltres,
els que no vivim a la cartoja,
podem entendre-ho,
aquells que vivim
d'alguna manera enamorats,
enamorar-se d'alguna cosa,
de Déu,
de la pròpia esposa,
del propi marit,
de la teva feina,
de la teva missió,
pot donar-te aquesta sensació
que no calen paraules a la vida,
ni el temps
necessita ser comptat.
Això també ens fa pensar
en aquell fragment
de la Sagrada Escriptura,
que
Elias a la porta de la cova
està esperant Déu
i Déu passa amb el foc,
bueno,
arriba el foc,
el terratrèmol,
etcètera,
i
només quan se sent
una brisa
suau
de silenci
és quan
precisament
s'ha manifestat Déu.
dintre de tot
els convidem
a sentir
i a deixar-se'n dur
per les músiques
que passen,
no deixen de ser
suport també
del nostre silenci.
Evidentment.
Amics de Tarragona Ràdio,
recordem
que aquesta transmissió
arriba fins a les seves llars
a través
d'una col·laboració
entre
la delegació
diocesana
de mitjans
de comunicació social
de l'Arquivitat de Tarragona
i
l'emissora
Tarragona Ràdio.
En aquest moment
s'attança cap aquí
nosaltres
els gremi
de pescadors
que porta
la seva clàssica
indumentària
grisa
amb els feixins
blaus
i els que van
amb corgera
la porta en blanca
amb una cinteta
blava.
És
relativament
recent
encara que
la gent
de la mar
ha estat
des dels primers
moments
són les confraries
que porten
més temps
desfilant
en aquestes processons
del divendres sant
que antigament
era
del dijous sant.
En aquests
moments
passen
els penitents
els
membres
d'aquesta
associació
perquè no podem
parlar pròpiament
de penitents
els penitents
més aviat
fan referència
amb els
que desfilen
amb els improperis
a la sang
però bé
tota aquesta processó
té un caràcter
marcadament
penitencial.
Nosaltres admirem
des d'aquí
aquestes
llums
de l'espriu
que són paraules
segons l'espriu
li demanen paraules
i ell veu llums
els llums
de la mort caminant
nosaltres tenim el privilegi
de veure-ho
els que ens escolten
s'ho han d'imaginar
els que veuen la televisió
ho veuen
a la seva manera
però
sí que aquí
es compleix
aquesta visió
del Salvador Espriu
la paraula llum
no deixa de tenir
alguna
alguna referència
a la paraula llum
interior
l'hora de la raó
certament
que és lluminosa
la raó
però també
és
la llum
de la fe
perquè la fe
de vegades
dona la mà
a la raó
l'acompanya
per això
és l'amor
caminant
fan camí
totes dues juntes
recordin sempre
jo recordo sempre
la paraula
de Machado
caminante
no hay camino
se hace camino
al andar
i aquest so
de tavals
significa
que
està a punt
de passar
per davant
del cop presidencial
d'aquí
del Pla de Palau
del Palau
de l'Arquabisbat
des d'on el senyor
Arquabisbe
segueix
aquesta processó
al misteri
titulant
El prendiment
o el petó
d'ajudes
que és
una obra
de l'escultor
Jaume Satorres
de l'any
1956
és això
important
Gràcies.
Vostès diran, com és possible que a la processó no es parin els tambals?
Els micròfons que ens ajuden a parlar amb vostès
estan situats a la plaça de l'Arcabisbat.
És un punt fort de la processó.
I aquí, esclar, tothom ha d'exhibir una mica el seu art i les seves expressions.
Per tant, no s'estranyin que vostès hagin d'escoltar amb una certa insistència
aquesta música i aquests sons.
No obstant, ara és possible de fer parlar Lluc una altra vegada
per explicar això que acabem de veure, l'expressió d'aquest misteri.
Lluc diu, encara Jesús parlava quan es va presentar a un grup de gent.
L'ha nomenat Judes, un dels dotze,
anava davant d'ells i s'acostava a Jesús per besar-lo.
Jesús li digué, Judes, amb un mestre hi haixes el fill de l'home.
El van agafar, doncs, i se'l van endur a la casa del gran sacerdot.
Pere el seguia de lluny.
Estan aquí aturats davant nostre els membres de la Conferia de Pescadors.
Cal recordar que es remunta històricament a finals del segle XIV,
tot i que es consumida es diferenciant-se dels meridjans a partir dels anys 50.
Com a més abans, la indumentària és gris-blava,
l'esgur presenta una àlcora amb una treu blanca
i a l'altre extrem de la plaça fa la seva entrada
els aspirants a la sang.
És la congregació que organitza el processor del Sant Reterrament.
Cal aclarir pels amables oïdors
que els aspirants són aquelles persones
que per l'edat no poden formar part encara d'una congregació.
De fet, la primera notícia que es té de la presència dels aspirants
a un processor del divès del Sant
és l'any 1863,
en què el panor dels aspirants de la sang,
o fredrims monestrals,
surt a la processó.
I la que està desfilar endavant nosaltres
es va crear l'any 1904
com a associació de joves aspirants
a la congregació de la puríssima sang
que es van fer càrrec del pas de la flagel·lació.
Després, seguint el seu exemple,
altres compradies i germandats
cedirien l'ús dels seus misteris
a les seves respectives seccions d'aspirants
com es va esdevenir, per exemple,
amb els alumnes de la salle,
amb l'oració a l'or.
I després, l'any 1940,
es va crear la secció d'aspirants dels nozarens
on podia entrar qualsevol persona menor de 17 anys.
Les persones de sexe femení
van haver d'esperar una miqueta,
però va ser l'any 1958
quan es va crear la secció d'aspirants de la soledat
que fins a l'edat de 14 anys
podien assistir a aquesta processó com a aspirants
i després ho feien ja com a congregants.
i aquí hi ha una certa ironia,
dolça ironia,
que el mateix que han fet les senyores amb la passió,
la processó de l'enterrament,
ho van fer la passió de Jesucrist.
Elles van salvar la situació.
Tot allò anava molt malament.
Els únics o les úniques
que van expressar d'una manera descarada
i sense esperar la mort de Jesús
van ser elles.
Van treure la cara.
I diu que elles el planyien
mentre els altres gridaven, com veurem.
També que una vegada més
els hem d'estar agraïts.
Gràcies.
Per justificar una mica aquest aire militar, que no és tampoc, potser el punt de força
és que mantenen el ritme dels portants dels misteris.
Abans aquest ritme de tota manera el mantenia simplement un tambalet.
Sí, com una caixa xinesa.
I ara hem anat una mica més enllà.
Bé, deixem-ho així.
I centrem-nos en la contemplació d'aquest magnífic misteri,
obra de l'empostí Innocentis Seriano Montagut de l'any 1947.
Allí es veu els saig que ho estan flagel·lant Jesús lligat a la columna.
Davant de l'aspecte, l'aparença com indiferent del representant de Roma.
De fet, això de la flagel·lació era un dels suplicis més terribles que es podia sotmetre a un reu a tots els temps.
Realment, els metges, i sobretot els metges legals, podrien parlar molt de tot el que representa la flagel·lació, aquest torment.
Tot el que representa defibril·lacions, a part de les ferides pròpiament dites.
flagel·lat un reu amb el flàgrum dels romans, tenia moltes possibilitats de morir a conseqüència de la flagel·lació al cap d'unes quatre hores.
Per tant, no és de sorprendre que quan Jesús el van crucificar morís ràpidament,
perquè havia estat sotmès a una salvatge flagel·lació.
Per què Pilat s'exclama, diu, oh, ja s'ha mort?
Doncs clar, no va tenir en compte que els altres reus sí que eren flagel·lats per qüestió de tipus legal,
però no d'una manera tan salvatge com va ser Jesucrist.
Si hem de creure el Sant Llençol de Turí, com a mínim hi ha la marca de 164 assots,
aquells cops que donava unes tires de cuir amb un parell de boles de plom al final.
Això es queixava la carn del reu fins a veure's el blanc de les costelles
i una persona que no l'haguessin crucificat, sinó simplement l'haguessin deixat estar,
es hagués acabat enrotllant, diuen els metges forenses,
com un safetà de queixos de fusta sobre si mateix,
al mig d'una agonia realment espantosa.
Realment la mitjana que ens ha fet una descripció corprenedora i horripilant, no?
Certament, només potser el cant de l'Estabat Mater, que després el comentarem,
és el que pot posar una mica de balsa en aquesta agressivitat.
Què cau sobre Jesús sempre, però també cau sobre l'humanitat,
perquè hi ha flagells que deixen els ossos físics,
hi ha flagells que deixen tots els ossos de l'ànima també a la vista.
Jesús va patir la doble flagel·lació, no dubte.
I ara se tança aquest misteri, que ell acaba de dir,
Pilat, diu Joan, va sortir altra vegada a fora,
on eren els jueus, i els digué
«Voleu que es deixi lliure el rei dels jueus?»
Ells contestaren cridant «Aquest no, volem barrabàs».
«Fixeu-vos ara en quina naturalitat canvia l'escenografia».
Llavors, Pilat, el feu assotar.
Si busquen les justificacions, aquest pas legal és com a difícil de veure, no ho sé.
De fet, el reu que havia estat condemnat a la crucifixió,
i aquí hi ha també uns buits legals que presideixen tot aquest procés a Jesús,
un procés per dir-li d'alguna manera,
perquè ni el Sanedrí podia reunir-se a la nit,
ni Roma podia fer el que va fer.
El cas és que els condemnats a mort havien de ser prèviament flagellats.
I suposo que Pilat, fent-lo flagellar,
veia vindre que li arrencarien de qualsevol manera la crucifixió.
Aquí és una trista aplicació d'allò que diem que plou sobremullat.
Tristament.
De totes les passades, a vegades, un s'ha plantejat la pregunta,
si un estés en el lloc de Pilat, què hauria de fer?
I us em diria, com respondries a aquesta pregunta, si és que té resposta?
Me la vols tornar a formular perquè no li he captat bé.
és que amb aquest fons musical,
deia que comentàvem així una mica el refiló l'actitud de Pilat.
Nosaltres, en el seu lloc, què hauríem fet?
És molt difícil d'imaginar,
perquè és un home que està dividit amb ell mateix,
dividit entre el seu càrrec de presó
i el càrrec d'haver de comploure amb un poble.
però de vegades tinc por,
més enllà de tot això,
no hi ha així aquella actitud de canviar de camisa.
I llavors és fàcil de contestar,
perquè la camisa ens la canviem tan fàcilment,
llavors potser sí que també hauríem fet el mateix.
És probable.
realment en aquella època cal recordar
que la província de Judea
era una de les que tenia més tendències a revoltar-se
i l'ajudament,
suposo que Pilat devia prevençar per un sol home,
no cal que ens compliquem la vida.
De fet, el procés de Jesús
sembla el procés de les vacilacions,
d'anar i tornar.
És com un prontor d'enviar Jesús cap aquí,
d'enviar-lo cap allà,
de canviar de jurisdicció,
de veure qui se'l podia treure del davant
i de veure qui també podia pressionar fort
perquè els poders fàctics de llavors
s'hi trobessin ben atrapats.
I aquests poders fàctics,
amb aquests anar i vindre,
reconeixien implícitament la innocència de Jesús.
Això no ho intervé l'element femení
quan la dona de Pilat li diu
atenció, no anem bé.
Una altra vegada les dones
sembla que mantenen el cap clar
enmig de la passió de Jesucrist.
Per això és molt curiós
que el primer missatge de la resurrecció
va per elles.
Diu,
devia pensar que d'elles se'm podia fiar.
Hi ha una historieta jueva
que potser justificaria això
i malgrat tot ja sabem que
entre la cultura jueva la dona
no és que tingui un pes massa
però per explicar algunes coses
aquesta historieta
Déu va fer un primer model
que li va sortir una mica fallat
que era l'home.
l'obra definitiva era la dona.
Bona nit.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
La Junta Islàmica d'Espanya va fer un comunicat al qual, entre altres coses, deia
Diu, «Expressem la nostra total condemna, el tractament infame, ignominiós i abjecte que es dona a Jesús i a la Verge Maria, Déu estigui complegut amb ells,
els quals l'islam honora com a profetes i líders espirituals i exemple per a tota la humanitat».
Per nosaltres, musulmans, Jesús, la pau sigui amb ell, és el Messias, verb de Déu, esperit de santa edat, enviat a proclamar l'Evangeli, a qui el Corà anomena com un dels propers a Déu.
Certament, Jesús, fill de Maria, és el missatge de Déu, la seva paraula depositada en Maria i un esperit procedent d'Ell.
Com a musulmans, creiem en Déu i en el que ens ha estat revelat, en el que es va revelar a Abraham, a Ismael, a Isaac, a Jacob i a les tribus, en el que Moisés, Jesús i els profetes reveren del seu Senyor.
No fem cap distinció entre cap d'ells i ens sometem a ell, a Déu.
Considerem del tot inacceptable que es pugui deshonorar al profeta Jesús i a la Verge Maria, així com a qualsevol altra persona amb l'excusa de la llibertat de creació artística o de la llibertat d'expressió.
En quant a l'ultratge, l'ofensa i el greuge no poden ser considerats mai com a drets de ningú, sinó que tenen que ser considerats com el que són, delictes contra l'honor.
I en aquest cas, el de tots aquells que fem part de la família espiritual de Jesús, Maria i de Mohammed.
La pau sigui amb ells, és a dir, cristians i musulmans, i signa la Junta Islàmica d'Espanya.
I precisament davant nostre passa la imatge de Maria, de la abodcació de la Verge de la Margura amb Sant Joan, evangelista.
Dos també de les víctimes d'aquestes imatges que han provocat aquesta reacció i que han provocat també aquesta nota de la Junta Islàmica d'Espanya.
I en aquest ritme, una mica militar, són ara els soldats els que prenen el joc d'agonisme.
Diu, els soldats li van posar al cap una corona d'espines que havia entrenat i el cobriren amb un mantell de porpre.
Se li acostaven i li deien, sauda, rei dels jueus.
Eren monàrtics.
Per això li van posar una corona, una espècie de casquet.
No és la corona que acostumen a pintar o plasmar els artistes, aquesta mena de servelet.
No, és una cosa molt pitjor.
L'altre ja ho és, no?
Però és que aquest, a més a més, el damunt és que cobreix com si fos un casc tot el casc.
I, a més a més, és d'un tipus d'arbús que té unes punxes molt llargues i que la seva punxada és realment dolorosa.
Molt, el seu oberí és realment dolorós.
Una persona entra en contacte.
Ara imaginem portar tota l'estona això al cap, que al damunt li clavessin amb canya,
el piquessin amb la canya, i que aportant la creu, evidentment, s'havia d'anar rascant contínuament.
Des d'un punt de vista medi i legal, el patiment que va arribar a patir Jesucrist, i valgui la redundància, és fora mida.
No té res a veure.
Les execucions romanes eren realment brutals, horripilants.
Però és que amb Jesús s'hi van, diríem, recrear.
Quan he parlat dels soldats i els he fet, en certa manera, defensors de la realesa, de la monarquia,
certament és perquè en el context de la passió campeja la idea de Jesús rei.
Però després veurem millor de quina manera Jesús treballa aquesta idea de la seva realesa.
El seu poder és molt particular.
No és un poder tal com nosaltres l'entenem, sinó que és el poder...
que precisament els bisbes de Catalunya, en la seva exhortació, també el treuen a alluïment.
Perquè capgiren completament la idea del poder, del rei poderós,
per convertir-lo en un altre rei molt més profund, molt més íntim.
L'Església, de vegades, i els cristians podem tenir la temptació de crear una espècie d'imperi, d'imposició,
i que de vegades fins i tot tremolem una mica quan reculem en aquesta zona de poder.
Per exemple, ens fa por la paraula laïcitat, que no és igual que el laïcisme.
Llavors l'Església, l'Església de Catalunya, s'aixeca i diu, atenció, no tingueu por, eh?
Diu, en plena continuïtat, amb la defensa cristiana de la llibertat i dignitat de la persona,
la laïcitat, l'imperi, laïcitat, que vol dir la independència dels poders terrenals
respecte del poder espiritual, com observa el concili provincial terraconensa.
L'absència de pressió religiosa i religiosa per part dels estats,
i la convicció que l'Iglésia no ha de dominar el món,
sinó que hi ha d'aportar les energies religioses de la fe, de l'esperança i de l'amor,
cosa que ni significa, penseu-ho bé, pèrdua d'influència social i de poder,
que no vol dir pèrdua de poder interior, del realme de Jesucrist,
que centra el seu imperi, precisament davant de Pilats,
no sóc d'aquest món.
De quin món? Del món interior.
Per tant, aquesta corona d'espines, dolorosa,
potser és la corona d'espines de l'Església,
quan se sent travessada, de vegades,
per aquesta mica de part que fa la societat,
i de vegades s'agna el cap de l'Església,
però que l'hi és bo,
perquè cedeix poders que no li eren propis.
En canvi, sí que s'ha de fer molt forta
en altres terrenys on allí no pot cedir,
perquè fins i tot s'hi cedeix,
es juga el martiri, de vegades.
I a propòsit de tot això,
passa davant nostre la germandat del Sant Exe Homo.
Amb aquesta germandat hi ha el dubte històric
de si va ser constituïda l'any 1868 o 1871.
El que sí que és cert és que el misteri
és dels tres més antics que sempre han figurat
a la processó del Sant Enterrament,
és a dir, el Sant Crist, aquest no ha fallat mai,
l'Exe Homo,
i després la Mare de Déu de la Soledat.
Hi va haver un temps,
i ara això potser es prestarà a un acudit fàcil,
però sisplau que ningú es malenten,
mal interpreti.
Primer va ser el gremi de notaris
el que tenia cura d'aquesta imatge del Sant Exe Homo.
després va ser a la comunitat gitana
i al final ho van cedir amb les senyores.
Al segle XIX hi va sortir un acudit d'aquells
més aviat anticlericals propis del XIX
que venia a dir que aquesta imatge cada vegada anava menys,
primer amb els notaris, després amb els gitans i finalment amb les senyores.
Bé, deixem-ho córrer.
Diem que aquest misteri és un dels que també ha tingut la imatge més canviant.
amb el que va de segle n'hi ha hagut uns quants.
L'últim era el del pare Josep Maria de Vera de l'any 59,
però després, fa uns pocs anys,
es va fer una reproducció d'un que es havia perdut durant la guerra.
És el que veiem ara, està fet amb resines,
hi ha la figura de Jesús,
després de la flagellació, de la coronació d'Espines,
al costat de Pilat,
que el mostra al poble dient eusa-sí a l'home,
al costat d'un equilífer,
un banderer, diríem, romà,
que sembla que em passi una mica de la història.
En aquest misteri, com dèiem, és això,
el de Pilat s'adreça als jueus
i el presenta tot dient exceomo.
Els germans d'aquesta germandat
porten una túnica negra,
un escapolari blanc
i una capa de color granate.
Precisament aquest moment de l'exceomo
a mi sempre m'ha fet escruixir.
Jesús ha estat sotmès a un bàrbar càstig
i Pilat l'ensenya al poble com dient
«Au, aquí el teniu, i ara què?».
No sé, sempre després d'aquest exceomo
per mi se'm fa un silenci pesant
per dir «senyor,
si no estic entre els que et van flagellar,
sóc els que t'estan exhibint
o són els que demanen que et crucifiquin».
Vas dir que hauríem de seguir-te,
agafar la teva greu,
però potser no vas aclarir de seguir-te com,
si potser es crida santa
o fent el que havíem de fer.
Bé, aquestes al·lucubracions
mentre cau la nit del divendres sant
aquí en el Pla de Palau
on s'ha fet el silenci,
que recorda aquelles antigues processons
on només se sentia el frufru de les cues
rossegant-se per damunt
de la sorra que s'havia tirat
per evitar aquells recs
que feien les atxes de cera,
ara substituïdes per aquesta mena d'atxa
amb un material sintètic
que no deixe caure gotes.
I aquí la gent està seguint el públic
amb una gran atenció.
Sobretot, és curiós de veure
com els infants resten embadalits
quan passen els misteris,
aquestes figures
que per ells són realment gegantines.
I també veiem que el públic
està aguantant el fred,
alguns estan embolicats amb mantes
perquè realment aquí al Pla de Palau
l'airet no és que sigui fort,
però és d'aquells que va penetrant, penetrant.
Exeomo, eus aquí a l'home.
Què diuen els evangelis?
Joan, aquest cas no és lluc, sinó Joan.
Diu, Pilat tornar a sortir.
I els digué, com poden veure,
que això és un anar i tornar,
cap dint, cap fora,
d'un tribunal a l'altre,
ara, diu,
us el trauré aquí fora
perquè sapigueu
que no li trobo res
per poder-lo inculpar.
Més clar no pot ser.
Llavors sorti Jesús
portant la corona d'espines
i el mantell de porpre.
Pilat els digué,
exeomo,
aquí teniu l'home.
Jo em pregunto,
és que políticament és correcte
aquest homo,
l'home,
ara que mirem de fer
els masculins i els femenins
sempre ben posats,
és políticament correcte
en aquest cas concret,
en aquest moment històric,
perquè l'home és ell.
Però,
més enllà d'aquest
exeomo,
hi ha aquest altre
exeomo,
exe mulier,
que no són el Jesús físic,
sinó el Jesús
de tot el seu cos universal.
Home i dona,
malparats,
exeomo,
exe mulier.
Hem de ser políticament correctes
perquè Jesús ja és ressuscitat.
El seu cos gloriós
no pot patir,
s'ha transformat,
però encara hi ha
aquesta estampa social.
Exeomo,
exe mulier.
i si em permeten
una petita
dramatització
del procés
de Jesús,
altra vegada
apelo
a un místic
de la nostra època,
que és el doctor Carradó,
que intitulo
un poema
dient
La defensa
de Barrabàs.
No sé
si ell vol dir
que defensa Barrabàs
o que Barrabàs
es defensa.
Però el cas és
el següent.
Hi ha una petita
dramatúrgia
on diu
doncs
qui voleu
que us lliuri
Barrabàs
o Jesús
dit el Crist.
Ha segut
Pilats
de Gairell
al pretori,
fingidament
displicent,
espera
frisós
el benedicte
del poble.
I aquí hi ha un salt.
I ara ja no és el poble
sinó que es trobem
davant del tribunal
de Déu.
I davant de Déu
hi ha dos personatges,
Jesús
i Barrabàs.
Jesús calla.
Barrabàs
diu la seva defensa,
per tant,
la defensa de Barrabàs.
A vos apel·lo,
o etern,
que sabeu
la sentència justa.
Nostre jutge
sou vos,
el Déu fort,
no el feble
pretor de Judea.
Aquest litigi
el supera.
Com,
vostre soli,
etern,
supera
el seu feble
pretori
de Pilats.
Pilats,
ell,
podria arbitrar
la sentència
entre jo
i un altre
com jo,
lladre,
assassí,
rebel.
Però sí,
el que em disputa
la gràcia
no és pas
un delinqüent
sotmès
a la justícia humana,
és el delinqüent
o millor,
tal volta,
el delicte.
No el crim
d'un home,
el de l'home
és el que avui
i es judica.
Jo,
diu Barrabàs,
reu de
crims personals,
no puc sortir
responsable
dels crims
comesos
per altres,
molt menys
d'un pecat
de nissaga.
Ell,
Jesús,
net de tota
culpa pròpia,
s'ha fet
reu dels pecats
del llinatge,
reu,
doncs,
dels meus
i tot.
Com més grossos,
més el condemnen.
Home de sang bruta,
diu Barrabàs,
soc,
per tant,
estrany
el ple que es ventila.
El digne
de mort
és ell,
és ell
que té
la sang neta,
la que cal
per resoldre
aquest ple,
la que pel·la
a la humana
s'ho t'ho
jura,
l'ardent
puresa
del cel
que en tronc diví
li donava.
Jo només
duc
el meu crim,
ell porta
el meu
i el dels altres,
des del pecat
que Adam
obri
la tragèdia humana
fins als crims
amb què el príncep
del mal
s'ollarà
l'agonia
dels segles.
Jo d'un món
delicte
amb maldat,
ell porta
els de tots
amb puresa.
Què en trauríem,
etern,
irritat,
d'immolar-me
diu Barrabàs.
Bassada
per terra
la sang
del criminal
és llavor
de nous
crims
i desastres,
la del just
és divina
llavor
que transplanta
el cel
a la terra.
Ja deixa
ser absolt
per culpable,
fraturós
de remensa
divina,
ell
condemnat
per just,
prou pur
per salvar
la senissaga.
Ho deia ahir
l'esperit
per boca
de l'àvol
pontífex
que capgirava
el sentit divinal
de ses pròpies
paraules,
cal que un home
mori
perquè tota la gent
no pateixi,
cal que un home
mori
perquè tot el món
no es condemni.
I aquest home
no soc pas jo,
és el Crist,
l'innocent
responsable
que no pot
portar
impunament
la natura
divina
entre els homes
de la sang
de Déu
sedagosos,
la creu doncs
a ell
per pur,
la llibertat
per mi,
Barrabàs,
diputat
dels culpables
i dels seus
redimits
la primícia.
jo mateix
tremolo,
desglai,
d'aquesta
justícia
invertida,
però tal
és vostre
decreto
etern
i cal que
es compleixi.
Jesús
no diu res.
Del seu cor
s'exhala
un perfum
de pergària.
pare,
no el que jo
vull,
sinó el que tu
vols,
això es faci.
El rostre
immutable
de Déu
et jutja,
fent un senyal
d'anuència,
descarrega
damunt de Jesús
un esguar
que es llampec
de justícia,
damunt de
Barrabàs,
convuls
i l'estol
creat de les coses,
una sola
vegada
unànimes,
fa plenar
una mirada
d'amor
que és
la claró
matinal
de clemència,
de la brumosa
vall
on la plebs
és en sem
agitada
per l'instint
diví,
tormentós
i la vil
demagògia
sacra
del sacerdot
puja el
foll
plebiscit
que trebuca
i compleix
la justícia.
Dóna'ns
Barrabàs
i què faig
de Jesús,
diu Pilat,
crucifica'l.
Impressionant
aquest text
del doctor
Carles Cardó
que Lluís Maria
Montconill
ha llegit
mentre passa
la processó
del Divin de Sant
pels vells
carrers
de Tarragona
passen
lentament
les llargues
fileres
de germans
de penitents
encaputxats
envoltellats
amb aquesta tremolenca
claritat
d'aquestes
modernes
atxes,
d'aquests
moderns
vendons
que fa
encara més
denses
aquestes
ombres
del
capvespre
de Tarragoni.
No hi ha dubte
que el divendres
Sant
a Tarragona
és recollit
i té
rebús
de coses
antigues
com
aquests
sons
dels ministres
que arriben
fins a nosaltres.
És auster
i destil
la penitència.
És una austeritat
nascuda
de l'esperit
i cor dels homes
i és que
la ciutat
en aquests moments
està allò
que es diu
en el seu
punt d'olz.
El cel
encara que
s'estigui fosc
és
transparent.
Écció.
El tenim
aquí
allunyant
no sé
hi ha
aquest misteri
cap a
la baixada
d'aquest carrer
que el
portarà
cap al carrer
del claustre
sentim
la
caixa
xinesa
que marca
el
ritme
dels
portants
del misteri.
Aquí
entraríem
amb unes
disquisicions
de qüestió
de tamanys
si en una caixa
xinesa
o en altres coses
es pot marcar
el pas.
El cas
és que
veiem aquí
també
el que ha estat
l'ànima
de la recuperació
d'aquesta
germandat
que
durant uns anys
va sortir
qualitat
gairebé
de préstec
amb
congregants
de la sang
que es vestien
com a
germans
de l'exe
homo
per acompanyar
el misteri
de la processora
de l'ivenda
sant
perquè semblava
que estaven
a punt
d'extingir.
Veiem
el pare
Mario Bonanno
que ha estat
durant molts anys
al superior
del santuari
de Loreto
i que
el seu
escalf
va
renèixer
aquesta
germandat
del sant
acció
i ara
amics
oïdors
de Tarragona
Ràdio
comença
a desfilar
davant nostre
els aspirants
de la
germandat
del nostre
pare
Jesús
de la passió
tan íntimament
lligada
amb la seva
fundació
amb
aquest món
de les ondes
de la ràdio
perquè recordem
que la va
fundar
l'any
1940
al
aleshores
director
de Ràdio
Tarragona
el senyor
Martí
Marí
Esmagriñá
i va ser
durant molts anys
el seu
germà
major
el plorat
mestre
rifonistes
senyor
Josep
Maria
Terrassa
i
d'aquella època
queda
actualment
el que va ser
el guionista
de Maginet
durant molts anys
el senyor
Joan
Juncosa
Penedès
aquesta
germandat
té la seva
seu
a la
parròquia
de Sant Joan
de Tarragona
per cert
en guany
caurà
un esdeveniment
gairebé
històric
el darrer
any
en què
desfilarà
per aquests
carrers
aquell
misteri
controvertit
de
Lluís Maria
Saumells
que es va inaugurar
l'any 93
precisament
un any
que la processó
es va haver de suspendre
perquè va fer
una aiguata
tremenda
o gairebé
com el que ens auguraven
per avui
aquest misteri
de Saumells
substituïa
amb un
que es havia fet
a Olot
que a la seva vegada
substituïa
amb aquella meravella
que va fer
Felipe Cozcolla
de Riva
Ribagorza
una talla
realment
impressionant
que es va
cremar
amb un
dissortat
incendi
que es va produir
amb el
magatzem
on el guardaven
diem que és
l'últim any
que desfila
perquè
l'any vinent
si Déu vol
sortirà
una altra talla
que serà
una reproducció
es pretén
que exacta
de l'obra
de Felipe Cozcolla
de Ribagorza
serà obra
de l'escultor
tarragoní
Amanós
està gairebé
enllestit
faltarà
només
voler colmar-lo
i tenim davant nostre
aquest
nostre pare
Jesús
de la passió
és una figura
realment
típica
d'aquest
escultor
tarragoní
que era
Lluís Maria
Saumells
de Lluís Maria
a Lluís Maria
què et sembla
aquest
de San Cristi