Ara són dos quarts del migdia, set minuts,
el matí de Tarragona Ràdio continuen de bandes de la sintonia
de la ràdio de la ciutat, fa escassament cinc minuts
que s'ha iniciat aquesta primera representació
de la dansa al carrer, el mateix espectacle
que ofereix la companyia en aquests moments
també oferiran a les set de la tarda.
De fet, aquest tram de la Rambla en el qual està ubicat
l'estam de les festes i també Tarragona Ràdio
és un espai que aglutina bona part de l'activitat al carrer,
sobretot al matí, algunes també a la tarda.
Probablement de fons sentin la música triada per la companyia de dansa
per tirar endavant aquest espectacle.
Però també hi ha moltes activitats que es fan ja
des de primeres hores del matí i en altres espais,
són les escoles, els centres educatius.
Fa uns moments parlàvem amb alguns alumnes d'educació especial
de l'escola Sol de Tarragona, que també fan sortides
i ens explicaven que demà anirà la víbria a visitar-los.
Esclar que hi ha moltes bèsties del seguici,
molts elements del seguici que visiten les escoles,
però en guany no només visiten les escoles els elements del seguici,
sinó que també ho fa la Jordina Biosca.
Jordina, bon dia.
Hola, bon dia.
Visites, diguem-ne, amb la paraula de Santa Tecla,
podríem dir-ho així d'alguna manera.
En nom de Santa Tecla, vas per les escoles explicant la llegenda una miqueta,
no ho sé jo, si em surto del test, que diria algú,
tu em dius, ei, que no és això.
Una mica amb allò de l'oralitat, d'allò que es podia fer fa molts anys,
d'anar pels llocs, explicant vides exemplars.
que no deixava de ser les vides dels sants, les vides exemplars, no?
Sí, exactament, Santa Tecla servia per això,
era com a edificant i era com a mostrari de les actituds que s'havien de prendre.
El martiri era el que, i la devoció, i la fe.
Al final, la rondellística tradicional,
tot aparteix del mateix lloc, és universal.
Sí.
I després cada cultura la fa seva i va posant-hi aquelles cosetes que són més pròpies.
Exacte, els valors, els ingredients distintius de cada una de les cultures,
sigui a nivell de menjars, de robes, d'elements, jo què sé,
per desplaçar-se, posem per gas, però acaba sent el mateix a tot arreu.
Tothom vol inculcar una moral, una manera de fer, un sentit a la vida
i un pas allò per parlar més endavant.
Sempre no, has de lluitar, has de ser constant.
Clar, però fixa't que deu haver-hi molta diferència.
Jo quan era joveneta, com moltes dones i homes també,
però ara parlo de dones que ens estan escoltant,
i anàvem al col·legi de monges,
era habitual que t'expliquessin les vides dels sants.
I ens encantava, ens aterroritzava alhora,
ens feia molta por perquè hi havia molt de sang i fetge,
també, molt de sacrifici, és un rotllo manga, realment.
I eren aquelles vides exemplars i aquell sacrifici,
aquell antes morir que pecar de Maria Goretti,
tot aquest tipus de coses.
Era una societat molt religiosa, la nostra,
ara és una societat laica, però que no renuncia a aquestes històries.
Les històries hi són, i culturalment ens pertanyen,
o sigui, es pot creure o no creure, però la història està aquí,
per tant, no vol dir que hagi de ser una qüestió que quan l'escoltes ha de ser dogmàtica,
i per tant has de ser creient.
Penso que no passa per aquí,
simplement és una... objectivament es pot explicar i ja està.
I val a dir,
val a dir que actualment amb les històries modernes
s'està com endolcint molt tot,
i aquesta vessant tan macabra que tenien les vides dels Sants,
gairebé no es troba.
És més, has de recórrer constantment a la literatura oral popular,
perquè la moderna...
O sigui, fora.
Una altra cosa és el cinema i l'audiovisual,
que aquí sí, que hi entra.
Però a nivell oral sembla que no pugui ser,
a nivell de literari encara menys.
I precisament, ara que estem fent santa tecla d'escoles,
o sigui, la resposta és boníssima.
I, escolta, me la cremen, me la tiren els tigres,
me li fan de tot, pobra noia.
I allà estan els nens aguantant com uns pepes
i, evidentment, sabem fer l'extrapolació.
No tiraràs a ningú.
Saps que és ficció.
No tiraràs a ningú, els taurons.
Doncs, exactament això, i gaudir-hi.
Però és un fenomen curiós,
perquè mentre per les televisions, com ve d'elles,
videojocs, sense jutjar absolutament
a cap manifestació d'aquest tipus,
però sembla que sempre hi ha aquesta doble moral
de, ai, la canalla, que és molt sensible,
quines escenes violentes.
Ho veuen tot i no es té tanta cura,
com es diu de boquilla, que diria aquell.
Quan arribem a les rondalles, a les vides del Sansó,
fins i tot als contes, els endolcim
i els esterilitzem tant aquell conte que dius,
home, jo, per exemple, recordo que em vaig quedar
absolutament esturada d'adulta
quan vaig descobrir que aquells contes
en els que es basaven les històries dels germans Grimm,
per exemple, res a veure amb la realitat.
Jo, quan vaig saber, per exemple,
que la Blancaneu de Revenja
va posar els peus de la seva marastra
en una mena de sabates
que la feien ballar
i que eren de ferro roent i tot plegat,
dius, home, la Blancaneu,
molt, molt, molt virtuosa,
tampoc no ho era, no?
Es defensava com tothom.
Clar, clar, es defensava com tothom.
Per tant, aquesta imatge de...
Ja va bé que situem-nos per a la seva...
Per això ens hem de remuntar bastant enrere,
amb aquestes modificacions dels clàssics,
o sigui, sempre s'han volgut...
Va començar amb el Charles Perroa,
que va començar a modificar-los
per fer-los més suaus a les orelles dels delfins,
dels fills dels reis.
I aquí hi va haver modificacions.
Actualment hem tingut l'exemple més fèfent
és la Disney,
que evidentment ha adulcorat tots els contes,
i fins i tot ha canviat finals
i ha canviat construccions internes
que fa que et perdi tot el missatge inconscient,
que no estem parlant de que veus,
que si fas això serà bo o dolent,
sinó que, bueno,
és una mica el terrenar que tenim ara,
o sigui, llavors, o ens hi adaptem
o hi anem lluitant.
A veure, en cap cas està dient
que sigui millor o pitjor el que es feia abans,
és el temps que ens toca viure
i ho visquem així.
Sí, però...
Però què vols que et digui?
Com a curiositat,
jo trobo que són força més atractives
i no em considero una persona morbosa,
les llegendes més originàries
i les històries aquestes més originàries
que no pas aquesta cosa tan laic, no?
És diferent.
No tenien cosa.
Els Sants.
Els Sants.
Hi ha moltes fonts,
tothom explica la seva,
ja sé com la salsa romesco,
que cadascú la fa d'una manera.
Claro, té una versió.
La vida de Santa Tegla que tu expliques,
on l'has anat a buscar,
en què et bases?
Jo vaig agafar un dels trecs més coneguts,
que és el de la llegenda daurada del Santiago de la Varagina,
que és increïble, és fantàstic.
A més a més, és una cosa, una darrere de l'altra, una darrere de l'altra.
I Santa Tegla és un personatge que em toca bastant de prop,
he viscut a Sitges també, també celebren Santa Tegla,
i té molta relació amb Tarragona també,
i per tant va ser com un al·licient.
Vinga, va, anem a fer el Santa Tegla.
I una de les versions va ser aquesta.
Després he anat buscant diferent documentació,
s'inclouen més o menys martiris,
el que canvien bastant són els finals.
Jo que coneixi hi ha tres finals diferents,
un que l'enterren i queda el braç a fora,
un altre que és quan la persegueixen
i li volen treure la virtut,
per tant li volen treure el poder que té arrel de la virginitat
que m'han tingut durant tota la vida,
i s'obre una paret d'una balma, d'una cova,
i ella hi entra i el braç es queda fora.
Llavors seria la segona.
I la tercera és que simplement Santa Tegla
es reclou en un convent,
acabar de fer vida santa durant la resta de la seva vida.
I vida feliç i tranquil·la,
fins que emigra la pau del Senyor.
Mora de billeta, sense cap problema.
A tu quin t'agrada més?
A mi m'agrada molt el de la balma.
Sí, perquè que mori tranquil al llit i així,
no, no fa per una santa, a màrtir.
A més és molt maco perquè a nivell,
evidentment no hi ha res documentat,
ni és històric ni rigorós,
perquè aquí ens n'aniríem per 15 basants diferents.
Però qui vol ser rigorós amb aquestes coses?
Sí, no, no.
Històriques i més no, no?
Bueno, la tradició oral ja parteix d'aquí.
La tradició oral és que cada un diu la seva,
segons l'espai que ocupa i l'època que està.
Però em va agradar molt aquesta de la balma
perquè a més a més ja Tegla surt de casa als 15 anys,
se suposa que deixa Sant Pau als 18 anys.
A més hi ha tota la història d'intríngols
entre Sant Pau i Tegla,
que si Sant Pau estava com a gelós,
perquè ella se'n sortia fins i tot millor que ell.
Era més popular que ell,
tenia més èxit potser a la cosa de la prèdica.
I és com a maco, no?
Era més mediàtica si utilitzem el llenguatge de l'actualitat,
més mediàtica que ella que Sant Pau.
Jo penso que sí.
I aleshores hi ha tot aquest impàs de temps
que Tegla quan està a la balma té 90 i tants anys,
que és com a molt...
Trobo que és molt atractiva la visió.
A més fa molt macabre el fet aquest
que els senyors poderosos de Saleucia,
que és on vivia ella,
doncs vagin a enviar uns mercenaris perquè me la violin
i me li treguin aquesta virtut, aquest poder de curar.
Penso que és l'història més...
Venia de Turquia, no?
Jordina?
Sí.
Sí, l'origen està clar.
I de Pèrsia.
De Pèrsia.
De Pèrsia.
I aleshores, una mica, quin va ser el recorregut, no?
Diem que t'estenguis com a l'escola i ja en tota l'hora,
però així, en síntesi, la història que expliques de Santa Tegla,
què ens ve a dir?
Què ens ve a dir?
I una miqueta quins són els esdeveniments principals de la seva vida,
que la fan santa, eh?
On rau el seu meritatge?
El meritatge és que tots els que eren creients
i quan es començava amb el tema del cristianisme,
el mèrit recau en que, com que no poden emolar-se directament al fill de Déu,
han d'aconseguir superar certes proves com va superar ell
i arribar al martiri, que és el que més els acosta, diguéssim.
El patiment.
El patiment, el martiri, superar les proves
i mantenir-se constant amb els 13, que ben bé això.
Per tant, Tegla, llavors, arrel d'aquí, doncs passa per...
Jo explico tres martiris només a les escoles,
però, bueno, n'hi ha uns quants.
Ah, sí?
I a cada qual peor.
I quins expliques, exactament?
N'hi ha tres.
Un de la seva mare, primer la seva mare la denuncia
perquè abandona el domicili per seguir a Sant Pau.
La mare, sí.
Llavors, aquí són temes molt interessants,
perquè això implicava que si ella feia una joguersca
a favor de la virginitat, es trencaven els rols familiars,
el concepte de família, la procreació...
Vull dir que Tegla té el seu rotllo, eh?
Sí, sí, home, i tant.
I llavors la mare, quan anava contra tot això, la denunciava.
El primer martiri, doncs, és a la foguera.
El tiren al foc.
I s'apaguen les flames, tot allò que passa.
Hi ha un altre martiri de...
Doncs, Tegla, jo penso que era un personatge femení resultat atractiu,
tant li com ho presenten.
Home, als 15 anys, en aquella època,
devia estar de bona família, i els homes me li anaven al darrere,
no els hi fa cas, segons martiri, me la tiren amb un circ de feres.
I llavors, bueno, ja n'hi ha tot un seguit, la posen enmig d'un camp de braus
que porten les ferradures totes d'en ferruent,
per tant, els braus estan molt esbarats.
El brau, com a l'anament mediterrani, també hi entra a tot arreu,
i és molt amb la mitologia aquesta.
I, bueno, i banyeres, i piscines, i caimans...
I de tot.
I de tot.
I de tot.
I al final, doncs, ella se'n surt, que és el que...
Clar, és...
O sigui, si tu ets constant, tens un premi final.
En aquest cas és la redempció...
Sí, però, de fet, ella el que tenia era fer,
perquè ella no feia cap mecanisme per no patir amb les tortures.
No, no, estaven...
Ella el que tenia era fer que no li passaria res,
que Nostre Senyor la protegia,
i ella es plantava allà i devia dir,
ja podeu venir, que jo, aquí, tan fresca.
També hi ha el...
Penso jo el que...
Que si han de morir és una causa molt justa.
Clar, no, no.
No hi ha por.
Clar, no hi ha por perquè no tenen res a perdre
i tot és a guanyar, segons la seva mentalitat.
A mi m'agrada.
És bonic.
Escolta una cosa, és bonic i és interessant també,
doncs, la reacció.
A quines edats o quina etapa d'alumnes vas tenir ahir?
Ho hem estat fent entre ahir i avui, de primer sisè.
Ah?
De moment, sí.
I bé...
Uns ulls oberts, tots els nens i nenes, no?
Sí, perquè tot allò que li passa, no?
I la mare, això és estrany que la mare denuncie la filla.
Bé, en principi, bé, sempre hi ha unes edats
que estan molt més receptius.
A nivell de comprensió, clar, hi ha la vessant cognitiva
de la comprensió interna de la part sobre la virginitat.
A primer, el que és la virginitat, ni ho saben ni...
I el valor que tradicionalment s'hauria donat
i com puja la canalla avui en dia amb la importància que té
no és la mateixa, lògicament.
Exacte. Aleshores, jo penso que cada grup agafa una parcel·la
del que és la història en si i se la fa seva
segons el seu creixement i la seva capacitat de comprensió.
I punt.
Coneixien la història, grans trets, o eren desconeixedors?
Bastant desconeixedors.
Ja que sí.
I n'hi ha algun... Avui ha sortit un nano molt maco,
molt interessant, el Jordi.
Jordi, hola, Jordi.
Que precisament m'ha donat a conèixer un final diferent,
que ell coneixia, i també hi havia diferents martiris.
Vull dir que, clar, les fonts són moltes i molt variables.
Si a casa han parlat i tenen afició per aquest tema,
t'han preguntat alguna cosa més que t'hagi cridat l'atenció?
O algun comentari que t'hagin fet que t'hagin dit,
invita'ls?
Sí, bueno, el tema de la mare, que com és que la mare...
Això de la mare a les xiquetes, segurament, no?
Sobretot.
Què feien Sant Pau i Tegles, si eren amics...
Si eren nòvios, algun potser preguntava, no s'han atrevita tant.
No, tant no, perquè el concepte és que són amics, precisament.
Precisament poden anar junts perquè només són amics.
Bueno, la cova on vivia Tegles, si encara hi és...
Diferents coses d'aquesta mena, sí.
Com és que es quedava fora, el braç, no?
Quan l'anaven a buscar els mercenaris.
Bueno, cosetes interessants i és divertit.
A més, des de l'Avesant, cada edat té un registre diferent, per tant.
Clar.
Els dubtes són diferents, també.
Al final, totes les santes tenen una vida molt similar, no?
Sí.
Gairebé totes tenen la mateixa evolució,
sent la mateixa amb la fi...
És el principi.
O sigui, l'origen acostuma a ser diferent.
Cada una ve d'un estat social diferent,
o d'una posició, o d'on sigui, d'una família.
I aquí és on comença realment ja la descoberta
del tema de la creença, de la fe.
I a partir d'aquí, més o menys, després el registre és el mateix.
Estaràs tota la setmana per les escoles a Tarragona
fent aquestes narracions?
Exacte.
Sí, tota la setmana, cada dia.
I això no deixa de ser una interpretació.
I com a interpretació, com li pot passar a una actriu,
cada dia és el mateix, però és diferent.
Absolutament diferent.
Per tu també és molt estimulant, això, no?
Sí, sí.
Depèn del públic, depèn de l'atenció que hi hagi.
Exacte.
Depèn de l'espai, de com et responguin la canalla,
si s'impliquen directament, si ho fem interactiu,
o estan més receptius.
Sí, cada dia és diferent, evidentment.
Quantes històries no deus saber tu, Jordina?
No ho sé, ara tenim aquí a l'estat dels llibres d'aquí al costat
i m'estava tornant boja.
Moltes.
Estàs mirant, que si l'altre dia vaig veure un que està molt bonic,
que és aquell de les donzelles, de Vila Seca, tot això.
Moltes històries, moltes.
Déu-n'hi-do.
Ja en tenim moltes aquí a Catalunya.
Està plegat, està ple a rebussar,
si te'n vas a cada una de les comarques territorialment,
evidentment hi ha moltes que tenen els mateixos fils conductors
i que envien precisament això, els noms, els espais,
i on hi ha el mar, doncs a l'altra banda passa en un estany
o si passa el de la muntanya, a l'altra li passa en un penya-segat.
O sigui, la qüestió és que si hi han de tirar algú pel barranc,
a interior el tiren des d'un penya-segat
i a la costa el tiren, doncs mira, des de...
De totes maneres, malgrat el tema dels mitjans de comunicació i tot plegat,
probablement no s'acabi això de la tradició oral.
No sé jo, i potser dic una barbaritat,
si d'aquí dos, tres, quatre, cinc, sis dècades,
el que ara anomenem llegendes urbanes,
esdevenen relats de tradició oral, no?
D'aquests, probablement.
Si hi ha divulgació.
Si hi ha divulgació.
Home, ara, aquella clàssic, jo des de petita que ho sentia,
de la famosa carretera que hi havia una senyora que sortia
i t'aturava perquè no tinguessis un accident,
vols dir que això no ha esdevingut, hi ha una llegenda...
Ja ho és.
...que ja ho és i que es pot explicar ben adornada
per una bona narradora, com ara tu?
Jo no n'ho explico cap, però sí que n'hi sentides moltes.
Però que probablement n'hi hagi més contemporànies?
És més ni sentit que venen de l'Uruguai,
que venen d'aquí a Catalunya mateix,
que venen de diferents espais d'Europa,
o sigui, què hi és a tot arreu.
És una font inesgotable.
Sí, no s'acaba mai.
No s'acabarà, aquí, per exemple,
aquesta nit hi ha la Conte Clada, també,
que hi ha totes les sessions de contes.
Aquí a Tarragona fa uns quants anys vam descobrir
tots plegats el filó dels narradors dels ConteContes
i t'asseguro, Jordina, que a l'hivern,
per les festes, pel festival d'estiu,
es posa l'espai on es tria pels narradors de contes
de públic adult, que no cap ni una agulla.
Per tant, tu també vindràs, no?
Doncs ja veuràs que no ens ho acabem,
que ens encanta que ens expliquin històries
de la Santa, o d'algunes que no siguin tan santes,
que també ens agraden, no cal tanta santa edat tampoc.
Per tant, jo crec que tenim tots plegats el futur
assegurat en qüestió de llegendes i rondalles.
Gràcies per venir aquí.
A vosaltres.
Per dedicar-nos una estoneta del teu temps
i que tinguis molt d'èxit.
A quina escola vas, demà?
Demà anem a Sagrat Cor.
Al Sagrat Cor, molt rebre.
Al Sagrat Cor.
Doncs que es preparin, eh?
Que es preparin els alumnes del Sagrat Cor.
Gràcies, Jordina.
Gràcies.
Adéu-siau.