Molt bon dia, des de la Salle hem volgut venir aquí,
efectivament, com comentàveu, per parlar d'aquestes jornades
de divulgació sobre tecnologies en l'edificació.
De fet, hem començat a les 10 del matí,
a les hores d'ara estan duent-se a terme les ponències,
estan fent diferents exposicions,
i són jornades adreçades, com us comentàvem,
sobretot i fonamentalment a parts tècniques
que intervenen en el procés de la construcció d'un habitatge.
És a dir, que hi ha des d'arquitectes, hi ha aparelladors,
hi ha promotors, constructors, hi ha una mica de tot,
per fer una radiografia general del que aquí està passant.
En volem parlar, i per fer-ho, pràcticament hem segrestat
de les taules, de les ponències, la Gemma Batlle,
ella és coordinadora de l'àrea innovació tecnològica en l'edificació.
Gemma Batlle, molt bon dia.
Bon dia.
Quin és l'objectiu d'aquesta jornada de divulgació en tecnologia de l'edificació,
que crec que ja s'ha fet a Barcelona,
i que es farà també a la resta de demarcacions,
a Tarragona avui, però properament també a Girona i Lleida.
Sí, és així, ens estem fent un cicle de jornades
arreu del territori català, per difondre una mica
tots els aspectes de tecnologia en l'edificació
que es poden arribar a aplicar en qualsevol tipologia edificatòria.
I com bé comentava, són jornades que van dirigides
a tot el sector de la construcció,
ja des d'enginyers, d'arquitectes, d'instal·ladors,
i per això entre els ponents també hem comptat,
des de la Secretaria de Telecomunicacions,
els enginyers, els instal·ladors, empreses del sector,
empreses que estan més relacionades amb el sector de la promoció,
i també hem volgut donar la visió als diversos agents
de com estan evolucionant els diversos agents
en aplicar tecnologia i sostenibilitat en l'edificació.
I quina és l'evolució, quina és la percepció que hi ha
en el sector de com estan les coses?
Estem prou preparats per l'arribada, per exemple,
en un futur no gaire llunyada a la pagada analògica?
Queda molt per fer?
Avui dia, per exemple, es promociona molt
la compra d'aparells per poder rebre TNT, l'habitatge,
i en canvi hi ha molts edificis que no estan preparats?
Sí, el tema, per exemple, de la TDT és un tema que s'ha treballat molt
i que diríem que gairebé més de la meitat del territori català
està preparat per rebre TDT, però així com TDT hi ha altres elements
a incorporar, com per exemple el que és l'accés a internet,
la banda ampla, que cada vegada més es considera la quarta utility,
permeteu-me l'anglisisme.
I llavors, doncs, queden molts camins per fer
i per això estem des de l'àrea d'innovació tecnològica de la SAIE,
estructurant una mica com es podria fer
perquè aquest creixement tecnològic de la societat de l'informació
en què estem sigui estructurat i fàcil per l'usuari.
I quin és el camp d'actuació?
Per tant, què s'ha de fer?
Què convé fer?
Què convé canviar?
O quins són els principals escolls que hi ha actualment?
Nosaltres, una de les premisses bàsiques que entenem
és que sobredimensionin les instal·lacions
de cara a facilitar el creixement de les instal·lacions
perquè, com veieu a casa vostra, per exemple,
cada vegada hi ha més cables per totes bandes.
Doncs, si s'hagués dimensionat els conductes,
tots aquests cables passarien per un lloc de forma ordenada,
el que facilitaria tant la instal·lació com el posterior manteniment.
I un exemple com aquest, doncs, extrapolar-ho a altres elements.
És a dir, que actua amb previsió, no?
Sobretot, si un es fa un habitatge en aquests moments,
que tingui en compte que sobredimensioni les conduccions
per tal de, si en un futur ha de posar-hi altres elements
a la instal·lació que puguin tenir cabuda.
Però, a més a més d'això, actua amb previsió també,
i fer preinstal·lacions, tenir-ho en compte,
perquè es té prou en compte.
Els instal·ladors, per exemple, coneixen totes aquestes noves capacitats
que pot oferir un habitatge?
En el cas, per exemple, dels instal·ladors,
nosaltres des de la SAIE com a universitat
estem formant els instal·ladors
perquè és un camp que la gent que està en el sector
s'ha d'anar reciclant conforme les necessitats
de les persones van evolucionant
amb el que els estem formant una mica
amb aquest concepte de llar digital o llar tecnològica.
Els instal·ladors, per tant, estan formats.
Ara bé, la part, diguéssim, més tècnica,
arquitectes, aparelladors,
són conscients a l'hora de fer els seus projectes
que cal preveure tot això?
En aquest cas, al camp dels arquitectes,
moltes vegades ells tenen la responsabilitat
de totes les coses que hi ha en l'edifici, com sabeu.
I com us imagineu, en un edifici hi ha molts elements,
des de les pròpies estructures,
els propis elements de sostenibilitat, de tecnologia,
amb la qual cosa hi ha moltes coses
i moltes vegades el que solen fer és delegar
amb experts o amb consultors tecnològics
o enginyeries que els assessorin una mica
perquè, si no, el seu dia a dia no podrien arribar a aplicar
i fer-ho d'una forma profunda tots els aspectes.
N'hi ha arquitectes grans que deleguen
i arquitectes petits que ells mateixos
es veuen obligats a reciclar-se en el mercat.
I cada vegada estan tendint cap a diferenciar-se,
no tant són en estètica, sinó també en integrar
elements de tecnologia i sostenibilitat.
Com solucionem l'argument econòmic,
que és un argument important perquè tot això
òbviament encareix el projecte, la construcció
i després si això no repercuteix,
no pot repercutir en el preu final del pis,
l'habitatge, de la casa, de la construcció,
de la promoció, com ho fem això?
Com ho solventem, aquest increment que pot implicar
per exemple, sense anar més lluny,
posar més tuberies, més grans,
més canonades, posar més cables?
Doncs realment el cost,
quan parlem de dissenyar l'edifici
perquè al cap i la fi
tinc certs serveis i funcionalitats
en quant a tecnologia, no incrementa exageradament
el cost.
Podríem estar parlant d'entre un 1 i un 1,5%,
perquè realment sobredimensionar
o deixar més tomes de cables
o preveure certs punts per posar sensors de seguretat
o a més, doncs realment no és una cosa
que incrementi molt el cost
quan estàs fent l'obra.
Una vegada feta l'obra,
llavors ja estem parlant d'un cost econòmic major,
però un pack bàsic de tecnologia
en l'edificació se'n pot anar
per una vivenda de 100 metres quadrats
sobre els 3.000 euros, més o menys,
amb una cosa mitjana.
Llavors hi pot haver coses més econòmiques
i coses més cares,
però més o menys és un exemple de mercat.
Aquest any es parla molt del codi tècnic
de l'edificació,
m'imagino que hi ha aquestes qüestions
que ja les preveu aquest codi,
d'obligat, per cert, compliment, recordem-ho,
i que a més a més també implica,
crec que és un 10% aproximadament
d'encariment de l'habitatge
per posar sistemes sostenibles,
sistemes com ara d'energia solar
per a l'escofa d'aigua calenta sanitària,
també reutilització d'aigua,
això encara una mica evolucionat,
però hi hau preu també alguns d'aquests aspectes,
no el codi tècnic?
Sí, la veritat és que el codi tècnic,
com ja comentaves,
no és un decret de mínims,
sinó que és força exigent en alguns aspectes,
i ha sigut una gran revolució normativa
en el sector de la construcció.
El codi tècnic, sobretot,
regula més aspectes de la part de sostenibilitat
en l'edificació,
i tot el tema d'energia,
que ja és d'obligat compliment,
és un aspecte que s'ha tingut molt en compte
per tal d'aprofitar al màxim
l'energia solar, per exemple.
Quin d'horitzó tenim
per a que tot això que estem parlant
sigui operatiu?
És a dir, quan tindrem, creieu vosaltres,
des de la vostra experiència,
més a més organitzant aquestes jornades,
tindrem habitatges
amb totes aquestes innovacions tecnològiques,
TDT, però també altres sistemes,
la DSL,
el fet d'interactuar també
a través de diferents mitjans,
com per exemple,
estar a un centre del sofà
i amb el televisor poder interactuar
i demanar coses, no?
Fer gestions a través de l'administració,
també a través de la DSL.
Actualment, com sabeu,
una mica s'està ralentitzant
el sector de les promocions,
triguen més a vendre's,
i les grans promotores
ja estan començant a tirar del carro
per dir d'una forma,
per tal d'aplicar tecnologia
o certs elements de sostenibilitat
com a elements diferenciadors del mercat,
amb el qual ens podem trobar ja avui en dia
diverses promocions
que ofereixen certs elements de tecnologia
com ara seguretat,
accés a internet,
TDT o diversos aspectes ja incorporats,
així com altres elements de sostenibilitat,
sobretot el tema d'eficiència energètica.
Estem, per tant, ja actualment
caminant en aquest sentit.
Hi ha una altra part important,
que és la part que li toca a l'administració,
tant ajuntaments com generalitat,
en fi, les diferents administracions.
Això, de manera, si et sembla,
Gemma, podíem preguntar-li,
ara està a les jornades,
però podem gastar un segonet encara que sigui,
i preguntar-li al responsable,
que és avui aquí per part del govern català,
que és el secretari de Telecomunicacions
i Societat de la Informació de la Generalitat,
Jordi Bosch.
En qualsevol cas, Gemma Batllà,
gràcies per explicar-nos aquesta introducció
sobre aquestes jornades de divulgació tècnica
en l'edificació que es fa avui a Tarragona,
i data per Girona i Lleida?
Per Lleida és dimarts vinent, 6 de març,
i per Girona és el següent dimarts, 13 de març.
Gemma, gràcies.
Moltes gràcies.
Podem parlar també amb un dels exponents
d'aquesta activitat,
que també l'hem fet sortir en una soneta.
Ell és responsable d'una empresa
que parla del nou concepte de televisió
que ens costa la llar digital.
Volem parlar amb José Luis Arranze.
Què tal, com estem?
Buenos días, encantado.
Què empresa representa aquí, concretament,
aquestes jornades?
Schneider Electric, espanyola.
I a què s'ha de dir aquesta empresa?
Pues esta empresa es una empresa fabricante
de material elèctrico en general.
Lo que ocurre es que ahora mismo
hemos abierto una nueva división,
que es la división de servicios, proyectos y sistemas.
en la que está integrada Building Automation,
es decir, la automatización de edificios
según el nuevo código técnico de la edificación
y las exigencias que ahora mismo tenemos
en el plano de la sostenibilidad.
Què vamos a poder hacer desde nuestra...
¿A dónde estar?
Què nos facilitan esta empresa?
La idea es que, más que facilitarnos,
que hagamos un uso racional de la energía eléctrica
y además de que nuestro hogar sea muchísimo más confortable.
Es decir, que hagamos un uso de la energía eléctrica correcto,
que nuestro edificio o nuestro hogar
tenga todas las ventajas de lo que es la automatización,
pero en particular siempre pensando en que la energía
que no gastemos, que no utilicemos,
va a ser menos bióxido de carbono,
que va a ir a la atmósfera y, por lo tanto,
estamos ayudando a que se conserve el planeta,
que solamente lo tenemos en préstamo
para darlo a nuestros hijos en buenas condiciones.
Estamos avanzando todavía en este camino.
¿Hay mucho por hacer?
Hay muchísimo por hacer.
Hay muchísimo por hacer.
Lo que pasa es que cuanto más nos ayude
la administración y la nueva legislación,
más rápido iremos en ello.
Y sobre todo en que las personas,
todos nos concienciemos de que esto es el único camino.
José Luis, muchas gracias.
De nada, encantado.
También podemos hablar con el secretario de Telecomunicación
y Sociedad de la Información, Jordi Bosch,
que también ha sacrastrado prácticamente estas jornadas.
Jordi Bosch, buen día.
Hola, buen día.
¿Cómo está la situación?
Porque aquí se en hablará, seguramente,
en estas jornadas técnicas sobre la edificación,
del Codi Técnic, precisamente, de la edificación.
¿A qué grau de cumplimiento se tenen
en el que porta en marxa?
En aquests moments, la información que disposemos
és que un 85% de les llars de Catalunya
compleixen la normativa respecte a infraestructures comunes
de telecomunicacions,
la qual cosa és un xifre molt important,
tot i que encara ens queda un 15% de vivendes
que no ho compleixen.
¿Quiénes zones?
Hi ha algunes zones especialment delicades
pel que fa, per exemple, l'accés a la DSL,
si parlem en termes més concrets?
L'accés a la DSL normalment poques vegades
té a veure si la edificació està preparada o no,
perquè la DSL normalment es rep per parell de coure
i totes les llars de Catalunya
tenen en aquests moments els parells de coure.
És més un problema de si la central telefònica
en aquest cas pot donar o no pot donar el servei.
La importància de les ICTs és fonamental,
perquè a la mesura que les ICTs es compleixin
i a la mesura que les ICTs,
que són les infraestructures comunes de telecomunicacions,
per tant, quina infraestructura ha de portar incorporada
a la vivenda quan es construeix
en termes de telecomunicacions,
de la mateixa manera que poden tenir les canonades d'aigua
o les de gas o les de llum,
perquè ens entenguem una mica del que estem parlant,
doncs això és molt important.
I és molt important també la previsió de futur que puguem fer,
és a dir, què necessitaran les vivendes en els propers anys,
perquè cada any es construeixen vivendes noves a Catalunya
i a la mesura que aquestes vivendes estiguin preparades
per afrontar les tecnologies de futur,
doncs quan vulguem tenir a casa un nou servei de telecomunicacions,
no haurà de fer regates per tota la casa,
la instal·lació ja estarà feta.
Per tant, és molt important que per aquí els promotors,
els col·legis professionals,
els professionals de les telecomunicacions,
comencien a treballar des d'avui
amb força per preparar les vivendes del futur a Catalunya.
El que vas a dir no és un esforç que sigui econòmicament parlant molt gran,
és a dir, estem parlant al cap i al fet de posar canonades a toveries més grans,
preparant una mica l'instal·lació per instal·lacions de cables...
Bé, hi ha aquí una normativa vigent que s'ha de complir
i no estem parlant d'un preu molt gran.
Imagini's vostè si a casa seva hagués de passar les canonades de l'aigua
un cop la casa ja està construïda.
Per tant, estem parlant en el moment de la construcció,
que és quan el cost de la casa submergeix els costos adicionals
que pugui costar totes aquestes instal·lacions.
És quan s'ha de fer terme tota aquesta actuació.
No estem parlant de grans quantitats de niers.
Parlaven que possiblement preparar una vivenda
pugui costar sobre els 500-600 euros
per la recepció de les tecnologies a la informació correctament.
Si parlem concretament del TTT, i ja acabo,
perquè sé que té feina, del TTT concretament,
quin és el panorama que hi ha actualment?
Perquè es venen molts receptors de la televisió digital terrestre
i hi ha instal·lacions que no estan ni de bon tros preparades.
Fixi's, la TTT és un bon exemple.
L'any 96 es va incloure en les infraestructures comuns
de telecomunicacions el tema de la televisió digital.
Si no haguéssim fet això, avui moltes de les vivendes
que hi ha a Catalunya, és a dir, totes les després del 96,
no estarien preparades per rebre la TTT.
En aquests moments és cert que la televisió digital
comença ja a ser un tema important,
molta gent està comprensada de codificadors,
en moltes cases s'han de fer la preinstal·lació
i preparar les vivendes perquè puguin rebre la TTT,
però bé, i hem de seguir treballant,
no és una situació de crisi.
La pagada analògica encara ens queda en un parell o tres d'anys,
i a partir d'aquí el que ens hem d'assegurar
és que a través dels instal·ladors,
a través dels col·legis professionals,
els fan les tasques necessàries
perquè aquesta migració al digital
sigui el més tranquil·la i calmada possible.
Jordi, gràcies.
A partir d'anys de Tarragona Ràdio,
el deixem que té feina.
Gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres. Bon dia.
Continuen aquestes jornades aquí a la Salle,
a l'àrea de Sassalades.
De fet, han començat a les 10 del matí
i en part de diferents qüestions relacionades,
per exemple, amb la llar digital,
ara ens hem de parlar,
i també de la comunitat digital,
de les ciutats digitals, fins i tot.
Han parlat també d'altres qüestions,
com a la situació actual del marc regulador
d'aquest allar digital,
és a dir, què viu la llei
al voltant d'aquestes innovacions tecnològiques
de les que hem parlat.
A banda del secretari de Telecomunicacions
i Societat de la Informació,
també han intervingut altres components.
Podíem parlar amb un d'ells,
José Luis Rance,
que és d'aquesta empresa que es diu Schneider
i que s'adica a fabricar aquests components
de tecnologia per poder instal·lar les llars.
Però també altres ponències,
com per exemple les que han parlat
del present i el futur de la tecnologia
i la sostenibilitat en l'edificació,
un aspecte que contempla
com en sentit també el codi tècnic de l'edificació.
Són jornades que, com deia,
hem començat a les de la matí
i finalitzaran al voltant de les dues del migdia.
I això és tot des d'aquí,
des de la Salle.
Fins ara, bon dia.