Ara són dos quarts de dotze del migdia, en deu minuts.
Seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio
abordant una qüestió d'aquelles que dona gust de parlar-ne
perquè parlem d'espectacle, parlem de música, de teatre...
En definitiva, parlem de festa.
Festa d'artistes, però sobretot festa del públic
perquè és l'autèntic protagonista i no és una frase feta
sinó que és el públic qui decideix realment
de tots els espectacles que han passat per l'escena tarragonina
quins espectacles, quins actors, actrius, directors
són mereixedors del seu reconeixement.
Ens acompanya avui al matí de Tarragona Ràdio Jordi Giramé.
Jordi, bon dia.
Bon dia.
Responsable de la programació del Metropol i del Camp de Mar
perquè recordem que aglutina tots els espectacles
que hem pogut veure al llarg de l'any 2006.
Una gala, li podem dir gala perquè aquesta és la voluntat,
que tindrà molts detalls, moltes sorpreses
i una actuació estel·lar.
Estem parlant del musical més petit que serà la companyia
que s'encarregarà d'amenitzar la festa.
Tenim el Daniel Anglès a l'altre costat del fil telefònic
i en tot cas el saludaríem i el faríem intervenir primer que tot
perquè som conscients que porten un ritme maco,
sobretot pensant en l'espectacle d'aquesta nit.
Daniel, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Gràcies per atendre la nostra trucada
perquè ara em comentava el Jordi que Déu-n'hi do el ritme que porteu.
I mai millor dit, això de ritme no és una broma fàcil,
sinó que és cert, no?
Bon dia, Dani. Has dormit o què?
Bé, dues hores es considera dormir ja.
Arribar-se a ficar al llit ja és dormir, o sigui, sí.
La resposta és sí.
Val, val, val.
Ara estàs despert o estàs parlant en somnis?
Ara estic despertíssim.
Despertíssim, no? Quin remei.
Clar, també és que quan són coses puntuals i esporàdiques,
una cosa que ens agrada molt del teatre
és que és una cosa absolutament efímera,
però hi ha coses que ho són més,
i la gala d'entrega d'uns premis, per exemple,
que ho són més perquè passa una nit, passa una única vegada.
I aleshores treballar per una cosa que saps que només passarà un cop
és una cosa que sempre m'emociona molt,
però que és especialment excitant
i és una cosa que et dona molta energia.
Clar, una nit i així a més hi ha moltes reines per un dia, no?
I aleshores s'ha de mantenir aquesta cosa, aquest ritme.
Feu l'espectacle, però lògicament tot això s'ha d'integrar
amb aquest lliurement de premis.
Sí, i a més a més, buscant una manera, un punt diferent, no?
Jo penso que de premis se'n donen molt sovint.
Penso que mai aconseguirem fer enlloc una cerimònia
d'entrega dels Òscars com la fan els americans.
Això que es cau en un error quan s'intenten reproduir aquest tipus de cerimònies
perquè mai farem el que fan ells,
perquè això s'ho han inventat ells, ho fan millor que ningú,
és sobretot el buscar-li un to, un color, una estètica,
una plàstica una mica diferent, no?
Que tingui un punt de sorpresa.
Penso que el que ha fet que els espectadors decidissin
quins espectacles votaven eren les sorpreses
que s'han anat enduent durant tota la programació de Metropol, no?
I penso que la Gala ha de seguir, ha de ser una sorpresa més,
ha d'intentar estar al nivell dels espectacles
nominats i premiats d'aquesta nit.
De fet, l'espectacle és un espectacle que ha estat premiat
i reconegut anteriorment.
És un espectacle en el que s'aborden clàssics dels musicals,
de Werber, de Schoenberg,
és a dir, peces més que conegudes pel gran públic.
És un musical que teniu rodat, però té l'afegit aquest que comentàvem ara,
d'integrar-ho en una cerimònia de lliurament de premis.
Sí, evidentment. Per tant, les peces, les cançons són les de sempre,
són les mateixes cançons que sempre han format part de l'espectacle,
però que estan integrades i treballades i preparades d'una manera diferent
perquè serveixin al lliurament de premis.
Tenint en compte que potenciem el fet que som una companyia
que fa espectacles de teatre musical i que el que fem avui és un musical,
i en els musicals normalment s'hi canta més que no pas s'hi parla
i això serà un dels fills conductors de la gala.
I el fet també que sempre com a companyia, com a musical més petit,
el que hem buscat és trencar una mica aquesta separació tan gran
que hi ha de vegades amb els musicals entre el públic i l'espectacle.
Aquesta cosa del gran format, del gran Broadway,
de l'orquestra dels ballarins i aquesta cosa tan gran a l'escenari
i el públic a la butaca que se sent com petit
davant de la magnificència de l'espectacle.
Nosaltres com a companyia sempre hem buscat posar públic i intèrprets
al mateix nivell, deixar els intèrprets el més despullats possibles
de tot menys de roba, que aquí encara no hi hem entrat mai.
Bé, és qüestió de temps, si cal.
Escolta, si ho exigeix el guió, com deien abans, no?
I despullar també el teatre i veure una mica les entranyes, no?
De com són les coses i pensar que les coses es poden veure
des de llocs diferents als que estem acostumats a veure-les.
Una visió molt intel·ligent del món de l'espectacle i del teatre
i això és el que ha fet que estigueu on sou ara, no?
I que el públic us consideri com us consideren aquests moments.
Sí, no sé, intel·ligent o no...
A tu què has de dir, no?
No, no, però és el que deies, ja és veritat.
Escolta, nosaltres no farem el lliurament d'Òscars de Hollywood
perquè no som ells.
No.
Vull dir, hem de fer la nostra festa amb els nostres recursos
i amb qualitat, que es pot fer perfectament, no?
Jo crec que sí, jo crec que sí.
Doncs et deixarem perquè sabem i insistim que tens feina, Daniel.
A veure si pots allò, arrencar un parell d'horetes per fer la migdiada
i aquesta nit frescos com a roses, eh?
Perfecte.
Al teatre per aquest lliurament.
Moltíssimes gràcies, Daniel, per atendre la nostra trucada en directe.
Molta sort.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-siau, bon dia.
Déu-n'hi-do, i és veritat, eh?
El musical més petit sempre triomfan.
Sí.
Perquè tenen molt clar el que volen fer, eh?
No fan el que fan altres, no fan imitacions,
no reprodueixen esquemes d'altres.
Saben crear el seu propi gènere, no?
Sí, jo crec que una mica ells van aparèixer en el panorama català
fa uns 10 anys, en una sala molt petiteta,
i van ser una autèntica revolució, no?
En un país que no tenim tradició de musicals, afortunadament...
Que agrada molt, el musical.
Que agrada molt, i afortunadament hi ha companyies
que s'hi han introduït des de fa temps
i ho fan en molta categoria, com el de Goy de Gom
i com molta altra gent.
Però ells ho feien des d'una òptica,
com diu el títol de la companyia, no?
El musical més petit, és a dir,
buscar molt aquesta proximitat entre el cantant i l'espectador.
I això fa que gaudeixis molt, tan sols amb un piano
i un bon cantant, actor, que ho faci realment bé,
amb uns estàndards de la història dels musicals,
com és aquest cas, no?
Que hi ha cançons dels Miserables, del Fantasma de l'Òpera, de Cats...
Per tant, són melodies que d'alguna manera o altra...
I una aposta en escena molt fina, molt refinada, molt elegant.
Exactament, i això la gent que aquest vespre tingui la sort
d'assistir a la gala ho veurà, no?
Una cosa molt refinadeta, molt polideta,
molt treballadeta, molt neta, molt neta.
I és el que deia, són una de les característiques.
El musical no es parla, es canta.
Per tant, aquesta serà potser una de les notes diferents
de la gala d'enguany.
Jo aprofitaria per dir, de totes maneres,
que el musical més petit no tan sols se centra
amb l'estona, amb el gruix de lliurament de premis
a dins de la sala,
sinó que, com bé sabeu, la festa de l'espectacle
que té és un component més global.
Per tant, ja avanço, amb el permís del Dani,
perquè ell m'ha bastat parlant,
que el públic, realment aquesta sorpresa
que vol el musical més petit, que sigui aquesta gala,
aquesta sorpresa ja començarà a tan bon punt
l'espectador arribi al teatre, recollir les seves imitacions
o vingui a accedir al teatre.
Per tant, avisem que les sorpreses del musical més petit
comença no a les 9 quan comença pròpia la gala,
sinó a partir de dos quarts de 9
quan la gent comença a arribar al teatre
i sabeu que llavors hi ha el lliurament de premis,
8 premis, que llavors us podem repassar, si et sembla,
i que al final hi ha aquesta mena de píleg,
però que també forma part important d'aquesta festa de l'espectacle,
que és la trobada entre tots els agents
que componen el sector artístic a la nostra ciutat
durant l'any, aquesta trobada al Jardí del Teatre,
que tenim una gran sort de tenir un teatre que disposi d'aquest espai,
fent un piscolabis i compartint,
i per tant compartint, sempre ho diem,
compartint croqueta amb aquell actor que et mires tant
i que t'ha proporcionat moments d'emoció i de sorpresa
en algun moment de la temporada passada,
amb aquella companyia, amb aquell cantant, el que sigui,
i amb els periodistes, a més a més,
que també segueixen la gala, amb els abonats,
que són els espectadors fidels,
amb els quals també de manera especial aquesta gala,
d'aquesta gala també forma part una mica,
o la dediquem a ells, els espectadors generals,
en fi, és un moment de trobada, ja diria que molt bonic,
molt informal, molt casolà,
però a la vegada sempre intentem que aquesta festa,
que tingui un to.
Clar, perquè també a qui assisteix li agrada,
que sigui una nit diferent.
Clar, que tingui un to, eh?
Sense arribar, com deia el Dani,
a voler imitar el model Òscar.
No, perquè cadascú té el seu entorn.
Escolta una cosa,
podem dir allò que em comentaves abans,
ara que parlaves això de la croqueta i l'actor famós i tot plegat,
podem dir-ho o això no es pot dir?
No sé què et fas referència, però...
Home, que en principi sembla que no hi haurà cap absència.
Exacte, sí, sí, sí que ho podem dir.
Dels premiats i premiades,
perquè, clar, lògicament són actors i actrius,
realitzadors, directors, molt enfeinats, afortunadament,
i en moltes ocasions han enviat una adhesió
i aquelles coses que es fan, però no han pogut estar presents.
En aquesta ocasió tots hi estaran.
Doncs sí, en aquesta gala hi haurà tots els premiats.
No, home, perquè això s'ha de dir aquesta nit.
A recollir els premis.
Quins no els direm, però sí que els que han guanyat
hi seran tots.
I, com deies, és un fet a destacar.
Sempre, i això és important destacar-ho,
en principi són uns premis que tothom reconeix molt,
vull dir, de fet, és la dotzena edició,
ja han tingut una certa trajectòria
i els artistes valoren aquest to,
que són uns premis absolutament populars,
que els dona el públic, no els dona la crítica especialitzada,
ho valoren moltíssim,
valoren moltíssim, perquè mal està el dir-ho,
però sempre se'n van amb un cert bon record de Tarragona,
sigui el Metropol, el Camp de Mar,
que són espais molt diferents o molt únics,
i la veritat és que amb els anys
es crea un seguit de complicitats
amb alguns actors,
amb algunes companyies,
molt important,
que això fa que sempre tinguin interès a venir.
A vegades, malauradament, és impossible,
perquè, evidentment, si algú té un rodatge d'una pel·lícula,
a no sé on,
és impossible que es desplaci,
o si algú està de gira, no sé on,
és impossible,
però,
si encara que hi hagi dificultats,
hi ha la mínima possibilitat,
accedeixen com és aquests anys,
enguany,
vull dir que hi ha gent que fa un autèntic esforç
per estar aquí
i per poder reconèixer
o per poder agrair personalment el premi
a la Gira de Tarragona.
Per tant, aquells que els agrada el món dels famosos,
de l'escena i del cinema i del teatre,
doncs aquesta pot ser la seva nit de glòria.
Si tenen la invitació que han hagut de fer-se amb ella prèviament,
perquè recordem que l'entrada és gratuïta,
és oberta a tothom,
però prèviament s'han hagut d'espavilar
per recollir la invitació,
que ja no en deuen quedar,
i m'imagino.
No en queden,
de totes maneres,
sé que,
a vegades,
quan s'ha d'acabar d'ajustar,
la gent que confirma o deixa de confirmar avui,
a partir de les 6 de la tarda,
si hi ha algú que no en té,
pot provar
d'adreçar-se a les taquilles del Teatre Metropol
a partir de les 6 de la tarda,
i si hi ha alguna entrada
que ha quedat deslliurada per algú que havia confirmat
i a última hora ha dit que no podia venir,
o qualsevol cosa,
doncs es podrà fer amb aquesta entrada,
i realment jo crec que valdrà molt la pena.
Tu creus que en 8 minuts
podem repassar els espectacles
que opren els premis?
Ho intentem?
Ho podem intentar.
Ho podem intentar, no?
Millor espectacle infantil,
perquè, clar,
aquí no només estem parlant
d'aquells grans espectacles
que han girat per tot Catalunya,
per tot l'estat,
parlem també de teatre infantil,
que a vegades queda una mica amagat,
cada cop menys,
afortunadament,
i hem tingut grans espectacles aquí a Tarragona.
Sí, i de fet,
aprofito per dir que es lliga
amb aquest canvi de línia
o canvi de línia de programació
que des de fa ja un any i mig o així
hem iniciat,
una mica conscients
que a la ciutat de Tarragona
s'ofereixen molt bons espectacles infantils,
però d'un format determinat.
El Metropol és un espai escènic
amb totes les condicions
i, per tant,
és un espai que pot oferir
espectacles que no poden oferir
altres espais de la ciutat.
Llavors, per tant,
hem fet espectacles de mitjà gran format
i espectacles també molt especials.
I jo crec que això el públic
ho està començant a veure,
hem canviat el dia i l'hora de programació,
ho fem els dissabtes
a partir de les 7 de la tarda,
i creiem que la resposta del públic
està responent a aquesta nova línia de programació.
Per tant,
quan ara diem el millor espectacle infantil,
bé, tenim les aventures extraordinàries
d'en Massa Gran,
del Teatre Nacional de Catalunya,
un espectacle molt gran,
teatral, molt gran,
la lliència del cas Canueces,
de pantalla interactiva
i el ballet Carmen Roche,
també un espectacle molt gran,
que necessitava unes grans projeccions,
que realment eren unes animacions
molt fantasioses
i molt ben aconseguides.
La Ventafocs,
aquest ja era un espectacle...
Era diferent, no?
Era diferent,
podia haver estat ja també
en un espectacle més reduït,
però també tenia...
és del Teatre Nú
i tenia el suport
del Teatre Nacional de Catalunya,
això vol dir que si tens un suport
i ajuda a la producció,
t'hi pots dedicar més,
pots fer una escenografia més determinada
i tot plegat.
I un mar d'il·lusions
del Cisra Lluí
que es va poder veure
a la Santa Tecla passada,
que aprofito per dir
que no tan sols són espectacles
de programació estable
de Teatre Metropol
i Festival de Ciutat de Tarragona,
sinó també els que es desenvolupen
durant la Festa de Sant Magí
o la Festa de Santa Tecla.
De dansa la cosa està molt...
és complicat
perquè ha vingut el milloret
que s'havia fet, no?
I de fet Tarragona,
jo recordo que va ser també
l'estatj de la companyia de Sol Picó,
avui, que...
Déu-n'hi-do, eh?
Sí.
Jo crec que també està bé
aquests premis,
que en el fons algú diu
per què els fem?
Bueno, els vam començar perquè...
No és per recordar tot el que ha passat per aquí, també.
Exactament, no?
Perquè a més a més
amb un art que és molt efímer
i a més a més amb una societat
que a vegades ho comentem
que tot passa tant de pressa,
tant de pressa,
i home, és bo de tant en tant
fer aquesta mirada retrospectiva
per recordar aquells bons moments
que hem passat al llarg d'una temporada.
I al final te n'adones
que, bueno,
han vingut grans espectacles, no?
Durant un any.
Han vingut el Seja La Berta,
amb la companyia Seja La Berta,
a Zopardi,
amb un programa doble,
Psepsa,
Más Vienes Regando Flores,
que era aquella peça
amb música cubana,
amb músics cubans en directe,
una mica molt diferent
de la primera coreografia,
però que va fer
les delices del públic
i a més el públic
estava al teatre pràcticament ple
i va funcionar moltíssim
aquesta combinació
no tan sols a Tarragona,
sinó a tot arreu.
La Esmeralda de Notre Dame
i Sentir Flamenco
de la companyia Danza Matices,
que està dirigida
pel Francis Núñez,
que és un noi tarragoní
que ha fet la seva carrera
molt a Andalusia,
i molt ben considerat,
recordo com en parla amb ell,
i Déu-n'hi-do.
Sí, molt ben considerat
i hi ha gent que li té,
el José Antonio,
per exemple,
que ara està
en el Ballet Nacional d'Espanya,
l'ha cridat
per anar a ballar
amb el Ballet Nacional d'Espanya
i seguint una mica
amb la línia
que nosaltres tenim sempre
d'ajudar els artistes locals
amb les seves produccions,
aquest és un exemple
i en veurem
algun altre
amb alguna altra categoria,
que també hi ha
en els nominats
i perquè així
s'ho ha decidit
els abonats,
que hi hagi
alguns d'aquests
elements més locals.
També tenim
Viaje al Sur
del Ballet Flamenco d'Andalusia,
l'antiga
companya andaluza de danza,
dirigida per la Cristina Ollos,
que vam poder veure
al Festival d'Estiu
de l'any passat,
i la Prima de Chita,
que va ser l'espectacle
que es va prestrenar a Tarragona
també dins
al Festival d'Estiu
a càrrec de la companya
Sol Picó.
D'espectacle de música
molt variat, eh?
Molt variat
i tenim,
veus,
aquí en aquesta categoria
tenim dues produccions locals,
el Rèquem de Mozart,
que vam fer
en el Festival d'Estiu
a càrrec de l'Orquestra Camerata XXI,
el Cor Ciutat de Tarragona
i la Coral de l'ORB,
un gran espectacle
amb un resultat artístic
molt bo,
i el Piu el Nome,
que és aquesta producció
de Drama Nou
a partir de l'òpera
d'Antonio Caldara,
la primera òpera
que es va representar
a Catalunya.
Coetani de Mosa,
també.
Sí,
un encàrrec
de l'Arxiduc Carles d'Àustria,
un regal de l'Arxiduc
a la seva Moller,
i que per tant
es va poder recuperar
perquè després de la seva estrena
no s'havia tornat a representar
perquè la partitura
estava,
ara no sé en quin arxiu,
a Brussel·les,
un periple
bastant interessant
i això ho va recuperar
Drama Nou,
dirigit pel Josep Maria Mestres
i que també va tenir
molt bons resultats.
I llavors dos,
en tot cas,
noms més consagrats.
Un,
els PETs fan teatre
amb aquest espectacle
acústic per teatre.
Magnífic.
Magnífic.
Vull dir,
que hi coincideixo
un espectacle molt ajustat.
Jo crec que els PETs
han arribat
amb maduresa artística
molt interessant,
molt important
i que a distància curta
lluny dels grans estadis
o lluny d'aquesta cosa
més popular
funcionava moltíssim
i podies apreciar
tots els matisos
que tenen un grapat,
totes les cançons
que ara ja tenen
un bon grapat de cançons
absolutament molt bones.
I el I
de Lluís Llach,
aquest espectacle
amb el qual
Lluís Llach
s'ha acomiadat
més o menys
definitivament
dels escenaris.
Quan entrem a
millor escenografia,
interpretació femenina,
masculina,
direcció teatral
i millor espectacle
ja es comencen a repetir
els noms,
lògicament,
com és habitual.
A millor escenografia,
Llu,
La Cabra,
Teatro de Lúcio,
Sílvia,
i Otelo.
I el millor
interpretació femenina,
Marta Angelat
per La Cabra,
Engels Guanyolons
per Paradís,
Carme Sansa
per Celebració Festen,
Clara Segura
per la Felicitat,
millor interpretació masculina,
Ferran Renyer per U,
aquesta recreació
que ell feia
del Xarri Rivel,
el Josep Maria Pou
per La Cabra,
Pere Arquilloé per Otelo,
Llu Soler per El Compte Arnau.
El millor direcció teatral,
Josep Maria Pou
per La Cabra,
Joan Pasqual per Records,
un altre dels elements
tarragonins,
Joan Font per U,
Carlota Sobirós per Otelo,
i de millor espectacle de teatre,
tornem a repetir
amb La Cabra,
Paradís,
de Jordi Galceren
i Estrem Miralles,
U i El Mikado
de De Guanyagom
que vam poder veure
al Festival d'Estiu
de l'any passat.
Per tant,
veieu que són nominats
d'espectacles
importants,
espectacles que han fet
i disfrutar molt.
No tindrem a l'Emma Vilarassau
en aquesta ocasió,
que és una habitual
del Metrufol, no?
Sí, és una habitual.
També és veritat
que hi ha actors
que enganxen molt
amb el públic.
És lògic
i que afortunadament
tenen contractes,
fan teatre
i això fa que siguin
sovint als escenaris.
Sí,
que passa que la temporada passada
l'Emma Vilarassau
no ha fet cap espectacle,
no ha vingut a Taregora.
No, no,
ja vindrà allà
quan acabi la sèrie televisiva.
Suposem que sí,
suposem que sí.
això és...
Bé,
escolta,
no ens semblarem
als Òscars
però hi ha també especulacions
i tothom dona molts punts
a la de la cabra
o qui és, Sílvia.
Entre altres coses
perquè ha estat
de les obres
que han tingut
més bona crítica
del públic,
de la pròpia crítica,
de la professió,
com una obra revelació,
com una obra
autènticament revolucionària
en el sentit
d'ara del teatre, no?
Sí, sí, sí,
amb aquesta obra
d'Edward Albi
La sort ja està llançada
fent una traducció lliure
de l'Alia Hactaés,
però vaja,
no podem dir res,
però...
Bueno, no sé,
home, jo diria...
El públic, eh,
que és qui vota,
recordem que això són premis
que dona el públic, eh?
No, i a més a més
en el cas de la cabra
també ha guanyat els premis mags,
millor director,
en fi,
ha guanyat diversos premis,
no?,
aquest espectacle,
està fent temporada actual
a Madrid
amb set funcions diàries,
fa una gira
absolutament
gran
de 100 o 200 localitats
en què la cabra
es podrà veure
arreu de l'estat espanyol.
De totes maneres,
a veure,
el públic s'obrirà
i pot haver coses
més provisibles
i poden haver autèntiques sorpreses,
per tant,
aquest vespre
es discernirà.
Bé,
el públic és qui vota
i el públic és qui gaudirà
d'aquest gran espectacle,
lliurement dels premis
i retrobament
de totes les persones
a mans del teatre
des del punt de vista professional
o ja sigui com a espectadors
i naturalment
amb aquesta representació
especial per a la nit
del musical més petit.
Jordi Giramé,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i bé,
com que arriba l'estiu,
d'aquí no res
ens tornarem a retrobar
tot parlant d'altres espectacles
els que vindran.
Gràcies.
Doncs molt bé,
un plaer,
gràcies.
Adéu-siau,
bon dia.