Passant 7 minuts, a dos quarts d'onze,
continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Hem seleccionat aquesta cançó, aquesta peça dels Green Day i els U2.
Es diu The Sands Are Coming,
i és una cançó que van gravant homenatge a les víctimes de l'huracà Katrina.
Volem parlar ara d'una exposició, es diu Moments in Time, New Orleans at the Crossroad.
S'inaugurarà aquest dimecres i podríem dir que és el preàmbul
de la 14a edició del festival de Dixi,
que durant tota la setmana de fet ja durant aquest cap de setmana
imbuirà d'aquesta música tan característica la ciutat de Tarragona.
Ens acompanyen avui tres dels fotògrafs que han cedit fotografies per aquesta mostra.
Hi ha en total 15 fotògrafs,
hi ha una setantena d'imatges d'una quinzena de fotògrafs.
Els fotògrafs que ens acompanyen avui són a Marc Sindler.
Marc, buenos días.
Buenos días.
¿Cómo estamos?
Owen Murphy, Owen, buenos días.
Buenos días, sí.
Owen también entiende algo el español.
A Bryce lo tenemos que saludar en inglés.
Bryce, hi.
Good morning.
Good morning.
També ens acompanya avui el Richard White.
El Richard és... Richard, què tal, bon dia?
Buenos días.
El Richard és un artista nord-americà que viu a Tarragona
i ha fet una miqueta de l'enllaç.
I també ens acompanya el periodista Guillermo Solé.
Guillermo, bon dia.
Bon dia.
El Guillermo serà l'encarregat de fer la presentació de l'exposició
i el Guillermo sap molt bé, doncs, coneix bé la ciutat de Nova Orleans
perquè hi va ser l'any passat durant unes setmanes
coincidint, crec, amb actes d'aniversari amb el Mardigràs
amb el Mardigràs, que és el Carnaval.
Primer que tot, Marcos, en què consiste aquesta exposició?
¿Qué podrán ver los zarraconenses que vayan a partir de este miércoles
en los distintos espacios?
Porque esta exposició se va a repartir en distintos espacios de la ciudad.
Bueno, realmente no hemos arreglado eso todavía.
Tenemos que pensar en cómo vamos a dividir el grupo de fotografía que tenemos.
Pero más o menos tenemos un grupo de fotos de 15 personas
que trabajan en el estilo documental
y han pasado varios años documentando la vida y la cultura de Nueva Orleans.
Es una exposición sobre la ciudad de Nueva Orleans,
sobre la gente de Nueva Orleans.
¿Qué es lo que se podrá ver?
Bueno, por ejemplo, hay muchas escenas de la vida de la gente afroamericana de Nueva Orleans.
También hay un grupo de fotos de la gente vietnamita
que vive a l'este de la ciudad de Nueva Orleans.
También hay escenas de qué se trata de la música de la ciudad también.
Y hay un grupo de...
Hay dos fotógrafos que se especializan en hacer retratos de la gente de la ciudad también.
Entonces hay una variedad de la ciudad.
A mi m'agradaria preguntar-li al Bryce,
no sé si el Guillermo o el Richard podrien donar-me un cop de mà,
què és el que li atreu més,
què és el que li agrada més
o què és el que li crida més l'atenció de la ciutat de Nueva Orleans.
What has brought you back to New Orleans?
What's so appealing about New Orleans
that has brought you back after several years?
Well, the depth and vitality of the culture
that goes all the way from the poorest communities
to the richest,
that springs forth on the street every day.
And it inspired me as an artist when I lived there.
And it's what brought me back post-Katrina
to help save people
and made me realize there was so much more to do
to bring the city back
that I decided to come back permanently.
Sí, bueno, es largo.
Ho intentaré recordar.
Ha dit una mica la profunditat
i la vitalitat de la cultura que té Nueva Orleans,
que ve des de les classes més baixes de Nueva Orleans
i que quan ell hi va estar vivint
ja fa anys com a artista
això el va inspirar molt
i que per tant ara després del Katrina
li ha semblat que era una bona excusa
d'alguna manera per tornar
i per contribuir a la recuperació de la ciutat.
L'huracà Katrina va afectar
a finals del mes d'agost de l'any 2005
durament la ciutat,
va causar uns 1.500 morts,
són les dades oficials,
però sobretot 150.000 desplaçats
i una gran destrucció material.
Fue un punto d'inflexión?
Was it...
Yeah, a turning point.
Was it a turning point for the city,
do you think?
Wait, what was the turning point?
Katrina.
Oh, of course.
it exposed a lot of the problems
to the rest of the world
and to ourselves.
It has thrown everything up in the air.
It is interesting to see how people have responded
both in the city and, you know, nationally, internationally to this.
In New Orleans, what's been fascinating to me is the variety.
People who walk around as if they were zombies,
not really able to cope with the change,
trying to ignore what's happened to the city.
and then you have another group
that is so motivated
to not only bring the city back
to where it was pre-Katrina,
but are addressing problems
that the city had
even before the storm.
So you've got a really motivated population
to really bring back the city
in ways possibly better than it was before.
Bé, he said that yes,
that no could be of another way.
He said that in a certain way
he showed the problems
that there were at the national level
and at the international level,
that what is very interesting
is just the answer that there was.
And he talks about that
at New Orleans,
there is a diversity of reactions,
as there are people who continue
doing their lives,
he said that they seem zombies
as if they didn't want to see
what has happened,
and there are other people
who are very motivated
just for all the contrary,
to try to recover the city
and to achieve that the city
is better than what it was before,
because it was also a city
that had many problems
before the huracan.
Can we talk about it
with the Guillermo,
if it seems to me,
we can talk about it
in Castellano
so that, as you know,
Marcos,
we can understand it.
You were the last year
in the Mar del Gras
at the Carnaval,
it was the first Carnaval
after the effects of Katrina.
How did you live
in New Orleans
that feste?
Well,
de hecho,
there was
there had been a debate
quite intense
about if it was to celebrate
or not.
The Carnaval
in New Orleans
is the most important fiesta
as a woman said.
If you sum up
the Navidades,
Año Nuevo,
Semana Santa,
everything you want,
everything you want,
you sum up,
and together
no llega
the importance
that has the Carnaval.
What happens is that
the Carnaval
has a spirit
of diversification
and of burla
that,
in a context
in which
there have been
many deaths
and above all
there have been
some of the damage
materiales
and more
of the half
of the population
no had returned
in that moment
to the city
and no one
knew if they could
come back.
If they would
do it
and if it was
worth celebrating,
and finally
there were
there were
arguments
of economic
because it was
important
for the city
to come back
to the city
that is basically
turistic
today
at the level
of economic
and therefore
it was
imprescindible
this.
And then
there were
also
there were
arguments
of an
anímico
for the
need
to
start
to
start
to
start
or
to
rebuild
and also
to
demonstrate
the
character
of the
city
that is
just
a
character
alegre
is
a character
that is
very
apegated
to its
traditions
which
would
not
celebrate
the
Mardi Gras
would
have
been
like
if we
had
a
derrote
and
here
what
was
to
demonstrate
that
the
city
was
alive
and
that
is
going
to
ahead
to
see
if
Marcos
are
of
agree
with
what
has
explained
Guillermo
Yes
it was
very
important
to
to
prove
to
the
sobrevive
of the
people
of the
city
that is
the most
important
because
it is
one
part
so
important
of
the
city
and
part
so
important
of
the
spirit
of
the
city
and
it
was
very
important
to
continue
with
this
tradition
because
of
that
.
Owen,
I don't know if you can understand something about what we've been explaining.
What is your contribution to this exhibition?
Yeah, what's your, what pictures do you bring to this exhibition?
My photographs were the immediate aftermath of Katrina in the context of what the exhibit
was about.
We tried to cover many different facets and mine kind of fell into the aftermath and up
to last, the end of last year, so my explorations of the city when I was able to become a photographer again was to document what I saw as a native New Orleanian and so there was photographs from many of the parts of the city that were underwater or destroyed but also photographs that showed the, how the spirit of the city has continued through some of the traditions like the second line,
that we do for people who have passed away and that we, we all lost people and, but in spite of the, the losses, the, the culture is still very strong and the, the second line tradition which many people are familiar with through the, the brass bands are, are, are part of that.
We, we mourn the loss but we also celebrate the life and the spirit that lives in all of us.
So my photographs sort of tended to deal with that topic, but Manor decidedly opposed Katrina photographs.
Sí, ell ha explicat que l'exposició, tal com ja s'havia comentat, intenta reflectir diferents aspectes de la ciutat.
En el seu cas, les seves fotografies es concentren en l'endemà, diguem-ne, de l'huracà, en els mesos posteriors a l'huracà.
I per tant, a més ha comentat una cosa interessant, diu, quan vaig poder tornar a fer de fotògraf, per tant, intuïixo que va ser, ell ha comentat que és nascut a New Orlean i que vivia allà, per tant, va ser un dels afectats directament i damnificats.
Diu que, per tant, hi ha moltes fotografies, per exemple, això de zones inundades o de zones afectades, però que al mateix temps ha intentat reflectir el que comentàvem, aquest ressorgiment de la ciutat en aspectes culturals o en aspectes com el Second Line,
que és una tradició d'allà, que és la banda musical que acompanya els enterraments, i que és una tradició curiosa perquè l'enterrament, per tant, reflecteix la tristor d'aquella persona que se n'ha anat,
però al mateix temps, a través d'una música, que és una música alegre, intenta reflectir l'alegria de la vida que continua,
i que, d'alguna manera, és el que ell ha volgut també reflectir en les seves fotografies, la tristor de les morts que hi ha hagut, del fet que tothom ha perdut coneguts,
però l'alegria que la vida continua i que cal tirar endavant.
Com era un dia normal a New Orleans a la presa de l'huracà?
¿Ambra de Katrina?
Ja, ok.
Well, that's a very difficult and complicated question to give a complete answer to,
but there has been, in the way I am experiencing New Orleans right now,
the people who want to be there, who choose to be in New Orleans,
have come together in a way that really didn't exist quite the same way.
The New Orleans Photo Alliance is an example of what I'm talking about,
in the sense that a group of photographers have created an organization to help promote the photography that we all do there.
But we're one part of many groups that have come together to help each other advance their own respective causes,
new homes.
That's another issue right now.
We lost a lot of homes in New Orleans, and it's been a major issue for many people who want to return.
So we have groups like the Habitat for Humanity, which have come into New Orleans and are helping build new homes,
build better, stronger homes.
There's been an incredible number of volunteers who have come into New Orleans from all around the country and the world
to help in any way that they can.
Most of them are involved with the housing issue, helping as best possible to try to rehabilitate the existing houses that are worth saving.
But many houses are being torn down that really aren't salvageable.
But it's not an easy place to live right now, even though there's many celebrations that continue,
like Mardi Gras, the New Orleans Jazz and Heritage Festival, the various festivals that we have.
The social issues haven't really gone away.
But, you know, we're rebuilding the school system there in a way that's better than before.
Before, it was really abysmal.
It was pathetic, the education system.
But that's being rebuilt in a new way that really hasn't been done in the United States before.
a whole shift to the charter school system as opposed to a public school system.
Can you do a little pause because you will translate it?
I won't be able to...
Sorry.
No, bueno, ha comentat que potser el més destacat és com la gent que ha escollit tornar a viure a New Orleans.
D'alguna manera s'està ajudant els uns als altres en l'Ajuntat.
Diu que una bona mostra seria l'exposició que ara arriba a Tarragona.
Són 15 fotògrafs, que avui ja tenim representats 3 però en total són 15 fotògrafs.
Que per tant és un projecte conjunt d'una sèrie de fotògrafs que han decidit ajuntar-se justament per això,
per tenir més força i per poder col·laborar.
I que això s'està donant a tots els nivells pràcticament.
Comentava que per exemple un dels grans problemes que hi ha ara mateix és el problema de l'habitatge
perquè pràcticament una gran quantitat de cases van quedar destruïdes o malmeses.
S'està treballant per reconstruir o rehabilitar aquelles que es poden reaprofitar però que en molts casos no.
i que per tant és un dels problemes que fa que molta gent vol tornar però no té un lloc on tornar,
no hi ha cases, com si diguéssim.
També comentava la gran quantitat de voluntaris de tots els Estats Units i també internacionals que han arribat per ajudar.
També en part de les escoles.
Sí, i per exemple, exacte, com s'està reconstruint tot el sistema escolar
i aprofitant això, aprofitant entre comentes l'oportunitat per reconstruir-lo de forma millor.
Ell ha dit que el sistema escolar d'abans era patètic i que ara s'està intentant fer un sistema molt més modern i molt més adequat.
M'agradaria que li preguntessis a Bryce si creu que el seu paper, com el d'altres mitjans de comunicació,
ha estat important per denunciar aquesta situació i criticar l'administració federal, l'administració del govern Bush,
perquè ràpidament es van poder adonar que la seva intervenció segurament no havia estat tan bona o tan ràpida com que ha estat desitjable.
Do you think that the photographers and the journalists and the media in general have been important
to make people understand what's happening there and to show people what's happening there
and also to in some way denounce about the politicians and about the government not being able to deal with this situation?
Well, I'm grateful to the media for keeping New Orleans in the public's eye for as long as they have post-Katrina.
I was living in New York City before and I was grateful to see, for instance,
the New York Times would have something every single day until today on some aspect of what's going on there
with plenty of criticism headed Bush's way, but also keeping the face of New Orleans' crisis in front of the public.
So I'm grateful.
Ell diu que sí, que està agraït als mitjans de comunicació per haver estat capaços de mantenir el problema, diguem-ne, visible.
Sí, ha posat l'exemple del New York Times que cada dia publicava una...
que fins avui en dia cada dia continua publicant algun aspecte d'aquesta crisi,
diu, amb força càrrega crítica contra el govern,
però que sobretot és això, el mantenir, el...
l'aconseguir que aquest tema no quedi oblidat d'alguna manera, no?
Estàs d'acord amb aquest debat, Marcos?
Existió de veritat aquest debat sobre si l'actuació de l'administració Bush fó l'adequada o no?
Sí, és un gran problema.
i gràcies a Déu que hem tingut l'ajuda de tanta gent que va arribar a la ciutat
per ajudar-nos voluntàriament.
I és important saber que el huracà Katrina destruïu com el 80% de la ciutat.
El 80% de la ciutat.
Guillermo, tu quan vas estar d'on vas viure algunes escenes en què revelaven, no?,
a tot això que estàvem parlant, no?
Algun moment clau en què deixava d'entreveure que l'administració del govern de Washington
no havia estat la més adequada, potser.
Sí, a veure, allà la sensació que tenia la gent era d'haver estat abandonada, no?
Hi havia un sentiment que, a més, Nova Orleans és una ciutat molt única en el context dels Estats Units,
molt diferent, i que fins i tot hi havia gent que pensava que d'alguna manera
no se'ls havia tractat com a americans de primera, no?,
sinó que se'ls havia tractat com a americans de segona.
I, a més, aquestes sensacions, que són subjectives, es veien, diguem-ne, reflectides
en què realment la gestió de la crisi va ser, objectivament parlant, bastant nefasta,
i després, per exemple, hi va haver un moment en què, davant les protestes
i les demandes de la gent de Nova Orleans, en un discurs, no sé en quin context,
el president Bush havia dit que la gent d'aquella part del món haurien d'entendre
que el fet que es referís a una ciutat nord-americana com aquella part del món,
per la gent de Nova Orleans va ser, o sigui, era una frase que la tenien marcada a foc,
a mi me la va dir molta gent, no?, com que reflectia d'alguna manera el menyspreu
i la sensació que allò era una altra part del món, no?
Doncs amb aquestes reflexions acabem, hem de posar el punt final.
Bryce, Owen, Marc, thank you very much, gràcies per acompanyar-nos,
i recordem que a partir d'aquest dimecres, a dos quarts de buit,
es podrà veure aquesta exposició repartida en diferents espais de la ciutat,
a la Galeria Pepascó de la Part Alta, al Cafè Museu, també a la Part Alta,
al vestíbul del Teatre Metropol, en tres espais diferents es podrà veure aquesta mostra,
i gràcies també al Guillermo per aquesta doble funció de testimoni i de traductor.
La confiança fa fàcil dir-ho.
I moltíssimes gràcies per a vostès, per el seu apollo i interès en la nostra ciutat
i la cultura de la nostra ciutat.
Thank you very much, Marc.
Gràcies per haver-nos.
Gràcies.