logo

Arxiu/ARXIU 2007/ENTREVISTES 2007/


Transcribed podcasts: 1324
Time transcribed: 18d 23h 28m 8s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Les 10 del matí i 11 minuts, ara ho dèiem fa moment en el sumari del programa,
volem parlar durant uns minuts del barri de la Floresta
per una iniciativa que ja va arrencar fa uns quants anys,
però que d'alguna manera ara entra en una segona fase
d'introducció de les energies alternatives,
en aquest cas de l'energia solar, en el consum domèstic,
en el consum dels propis veïns del barri de la Floresta.
Ens acompanya aquest matí en directe als estudis de la ràdio
al president de l'Associació de Veïns de la Floresta, l'Antoni Peco,
per que ens expliqui justament com està aquest projecte
que ja va arrencar, ja va néixer fa uns quants anys.
Antoni Peco, bon dia.
Hola, bon dia.
Estem parlant d'una iniciativa, d'una campanya que va començar l'any...
el projecte gairebé l'any 2000, no?
Sí, l'iniciativa de l'Associació de Veïns va sortir l'any 2000
de fer alguna mena de cosa interessant al barri,
que no només surtis a les notícies de l'Associació de Veïns
i la gent del barri per els aspectes reivindicatius,
sinó també per altres aspectes positius
i pensant-pensant allò que fem la puja de idees a la Junta
i va sortir la possibilitat d'anar a estudiar si podem parlar
o fer alguna cosa respecte a energies renovables, energies solar...
I sí, sí, vam contactar amb empreses del sector,
vam fer una mena de petit estudi i vam veure que hi era viable
i es van començar a moure.
I això vol dir que des de l'any 2002, és a dir, aviat farà 5 anys,
hi ha uns quants veïns del barri de la floresta que utilitzen l'energia solar?
Sí, la primera experiència va ser una mica pilot, a veure què tal,
i vam fer una instal·lació per a 48 vivendes
i, bé, doncs, com que funciona bé, ha estat funcionant
i anem pagant el crèdit, que això és important,
i ja que ara ja la tenim quasi assauret.
Què vam demanar per fer la instal·lació?
Doncs ara ens hem atrevit a fer la segona fase,
una segona instal·lació per a 30 vivendes més.
En total, doncs, tindrem al barri 78 vivendes
amb una instal·lació d'energia solar
per a escalfar l'aigua de casa, l'aigua que fem servir cada dia.
Primer parlem del que heu fet
i de com han anat aquesta primera fase,
aquests primers 5 anys, amb 48 veïns, amb 48 habitatges.
Què es va fer pel que fa a la instal·lació
i, en fi, després com els veïns han observat
que el consum es feia justament a través d'energia solar?
Bé, ja en la pròpia instal·lació ja vam comptar
que els veïns havien de ser conscients
de l'aportació d'aigua calenta.
Ahir vam posar un termòmetre,
un termòmetre de l'entrada de l'aigua, diguéssim, no?
Per tant, els veïns ja veuen el dia que surt el sol,
avui poca cosa, perquè avui tenim un mal dia per l'energia solar,
però els dies que surt el sol ja veuen la temperatura de l'aigua,
l'aigua es calenta tot l'any, pràcticament,
durant més irradiació solar hi tenim
i arribem a un consum del 100%,
o sigui, a un rendiment del 100% a partir del mes de març.
A partir del mes de març, la gent,
els calentadors normals típics que tenen a casa,
perquè s'han de mantenir per dies com avui,
doncs els tenen apagats
i a partir del mes de març ho tenen apagats
fins al setembre, octubre, aquest any, inclús novembre,
perquè com que no hi ha hagut dies de fred ni núvols
i pràcticament no plou a Terraona, malauradament,
doncs l'aprofitament solar és molt més alt.
Quina és la valoració que fan aquests 48,
aquestes 48 famílies de la floresta,
de com ha anat això?
Hi ha hagut queixes?
Bé, sempre hi ha algú que esperava una mica més, no?
Tenim en compte que estem parlant d'una instal·lació comunitària,
què vol dir?
Doncs que els acumuladors de l'aigua calenta que tenim
per als 48 veïns,
estan dividis en dues fases, en dues parts,
són 24 i 24,
doncs, clar, aquests acumuladors són limitats,
són acumuladors de 2.000 llitres,
un de 1.000,
o sigui, 2 de 1.000 en cada part del bloc
i, clar, primer escalfem 1.000 llitres d'aigua
i en aquesta època d'ara, per exemple, el gener, febrer,
doncs, clar, escalfem 1.000 llitres d'aigua només,
no els 2.000.
Això vol dir, doncs, que és més limitat,
no hi ha aigua per tothom, tot el que volen.
Bé, doncs, alguna gent esperava una mica més,
que això ja era, bueno, doncs,
que podria ser, doncs,
oblidar-se d'altres sistemes alternatius
i la veritat és que no és així, no?
Vull dir,
voler arribar al 100% tot l'any
és, gairebé, impossible o molt costós.
Llavors, bé, com que ho van fer limitat
i ho van fer també expressament, no?
Perquè, clar, el fet que sigui una instal·lació comunitària,
només hi ha un comptador d'aigua, diguéssim,
per tot l'edifici,
vol dir que cadascú pot gastar la que vulgui.
Però, clar, si ho limitem,
i, escolta, mira, hem fet un càlcul per 30 llitres
per persona i dia.
Això vol dir, doncs, que si un se banya
i omple la banyera, que són 100 llitres o 100 i pico,
està agafant l'aigua d'altre, no?
Vull dir, que no dona per tot el que vulguis.
S'ha de fer un consum racional de l'aigua.
De totes maneres, i malgrat aquestes queixes,
l'associació de veïns que vau impulsar en el seu moment
tota aquesta iniciativa,
quina valoració feu de les coses que s'han fet
en aquests cinc anys?
Home, doncs, nosaltres estem molt contents,
si no, no que si no hem enllicat la seva fase, evidentment.
Estem contents, sobretot, perquè això
ha conscienciat bastant
l'ús de les agencias alternatives al barri.
I, de fet, també n'hem fet divulgació,
ajudats per a nosaltres, també,
dels mitjans de comunicació,
sinó també fem alguna intervenció a la universitat,
en algunes jornades que es fan d'energies renovables,
expliquem la nostra experiència,
tenim visites a la instal·lació
d'estudiants, d'instituts,
i vull dir que fem una divulgació,
que això és una segona part també interessant,
de l'energia solar
com una alternativa
a les energies convencionals,
sobretot aquestes que fan,
bueno, les que venen del petroli.
i aquesta segona part, doncs, estem bastant contents,
perquè inclús el fet que surti d'una iniciativa
que sigui veïnal,
perquè tampoc és gaire normal,
entre cometes,
i això sí que és, bueno,
que s'estranya una mica,
doncs que no hi hagi iniciatives d'aquest tipus,
no?,
a nivell molt particular,
alguna casa aïllada,
ara la normativa t'obliga
a posar-ho,
però fins ara, doncs,
o eren institucions,
càmpings, hotels,
i poc més, no?,
i algun xalet, com diu.
d'una iniciativa d'aquest tipus,
de gaire veïnal,
de gaire comunitari,
d'una comunitat de veïns
que expliquin això,
doncs la veritat és que
es tranya una mica
i ha estat una mica més
aquesta la notícia.
De fet, la normativa,
ara que deia això,
Antoni Peco,
a partir d'ara obliga justament,
doncs,
a construccions noves,
a determinades coses,
però, clar,
aquí estem parlant d'edificis
relativament antics.
El barri de la floresta
ja fa 30 anys?
Sí, 30 anys.
De les 69,
les primeres vivendes,
vull dir que estem parlant ja
de 30 anys ben bé.
Per tant,
és un tema que s'està aplicant
sobre edificis antics ja,
o relativament antics.
Clar,
això també comporta
unes petites entrebancs
o algunes petites dificultats tècniques,
no?
El pes dels acumuladors,
s'han de repartir el pes
perquè no sigui una càrrega
excessiva al bloc,
no el dels panells solars,
que els panells solars
pràcticament no pesen,
no és molt poc pes,
però els acumuladors,
sí,
llavors has d'anar,
doncs,
tenir en compte el pes
i tot això,
i no carrega gaire
l'estructura de l'edifici
perquè si no també
doncs podria ser afectada.
Com dèiem,
durant aquests 5 anys
hi ha hagut 48 veïns,
48 habitatges
del barri La Floresta
que han aplicat aquest sistema
i ara entrem en la segona fase
que seran 30 més.
30 més.
I aquests com ha anat això?
S'han apuntat voluntàriament?
Sí, evidentment.
l'associació de vincenat al darrere
gairebé per obligació o no?
No,
obligant no s'obliga ningú,
evidentment.
No,
aquesta vegada el que hem fet
és,
en comptes de fer dos escales
i tota la comunitat sencera,
per tal que,
a veure,
tenim una limitació
a la Sedevins,
la Sedevins
hem de demanar un crèdit
per dur a terme
l'instal·lació
i nosaltres
no tenim patrimoni
per avalar un crèdit.
Llavors,
hem d'anar a buscar
institucions,
el primer va ser
a l'Institut Català de Finances
de la Generalitat.
Aquesta segona vegada
ha estat
l'Institut de Crèdit Oficial
de l'Estat espanyol.
Bé,
com que no tenim patrimoni
ni res que hipoteca,
doncs hem de fer crèdits
d'aquesta manera.
I això també ens dona
una mica de risc.
No podem,
vinga,
tirar-nos,
demanar que hi ha dit aquí
en nom de la Sedevins
i després que,
a veure,
en principi,
la primera fase ha funcionat
i estem gairebé a punt
d'acabar de pagar
i bé, no?
Vull dir,
no hem tingut problemes.
però aquesta segona vegada
dic,
bueno,
tampoc s'embolicarem aquí
la manta,
la cabeza,
com ho diu bé,
i tirarem.
I llavors el que hem fet
és,
en comptes de fer
grans instal·lacions,
hem fet en quatre blocs,
l'hem dividit en quatre blocs,
en quatre escales.
Vam posar uns papers,
allò,
interessats,
una mica d'explicació
a les juntes de les escales
i un paper
que us vulgui apuntar,
no?
I els hem agrupat
en cinc vivendes,
grups de cinc vivendes
i grups de deu.
I han sortit,
doncs són dos grups
de cinc vivendes
i dos grups de deu vivendes.
S'ha apuntat a un paperet
que havia penjat al portal
i a partir d'aquí
doncs hem començat.
I tot això com funciona?
Doncs a partir d'aquí
que han de fer els,
què fan els veïns?
Sobretot pel tema
de finançament
i pel tema
d'instal·lacions
a les escales.
Mira,
els veïns no han de fer res
pràcticament.
Obrim la porta
quan vinc l'instal·lador
i s'encarrega
tot de la sòdia de veïns.
Hem demanat
tots els crèdits,
tots els ajuts,
hem de buscar el projecte,
l'instal·lador,
tot ho hem fet
les escales de veïns,
fenya,
a més a més
de la que ja fem,
d'activitats
i de reivindicar
i d'anar buscant millores.
Doncs a més a més
hem fet aquesta fenya
també.
I els veïns
no res,
l'únic que fan
és ver l'instal·lador,
fa un forat
a la paret de la cuina
que traspassa a l'exterior
i allí connecta
el tub que baixa
del terrat,
en aquest cas,
l'aigua calenta
que ja ve de l'acomplador
que també està en el terrat,
connecta l'aigua calenta
que ve de dalt
a l'entrada
del calentador
que té a casa normal.
Vull dir que
no ha de fer ni obres
ni ha de fer res,
un forat,
un forat que passi
la paret i ja està.
I llavors
el propi veïn
doncs ja
com que té un termòmetro
també per veure
a quina temperatura
li ve l'aigua de dalt,
doncs ja ell mateix
si no ve lo suficientment calent
com el de Sitja
doncs encena
el seu escalfador normal
que té,
el de gas o elèctric
el que tingui
i si ja li ve bé
doncs el deixa apagat
i no ha que fer
ni més tubos
ni res.
I l'experiència diu
que hi ha un descens
del consum?
L'experiència diu
que clar
és difícil mesurar
perquè
com que és un comptador
comunitari
és difícil de dir
qui gasta més
i qui gasta menys,
no?
L'experiència diu
doncs que
si no es tira de veta
si no s'obre la xeta
i es deixa rejar
allò, vinga
doncs
l'aigua dura
per tots
i al 100%
i
quan comencen
a queixar-se
que escolta
que això no dura
que s'acaba aviat
i tal
doncs fem una campanyeta
fem un 4 paperets
allà al portal
racionalitzant
el consum de l'aigua
posar
els reguladors
de caudal
els grifos
que siguin termostàtics
vull dir
suggerències
per tal
d'estalviar aigua
no?
i bé
i torna
torna
és com un cicle
fins a una temporada
doncs tot va bé
Dèiem que
o dèieu que
s'entreven uns crèdits
en aquest cas
a l'Institut de Crèdit Oficial
compteu de totes maneres
el projecte
compta amb el suport econòmic
d'institucions
o realment és una iniciativa
que en fi
l'associació de veïns
ha hagut d'assumir
en solitari?
No, no
comptem primer
amb el Departament de Medi Ambient
de l'Ajuntament
que és el que més s'aporta
diguéssim
i la Fundació Terraconexia
que ens ha ajudat molt
al tema de buscar instal·ladors
o amb el tema
d'omplir paperassa
perquè és increïble
la quantitat de papers
que hem d'omplir
i també hem demanat
en crèdit
a la Generalitat de Catalunya
i a l'Institut de Diversificació
del Ministeri de Foment
i tots ens han respost
bastant bé
i en principi
sempre
arribem fins a gaire
un 70%
de subvencionat
del cost total
de la instal·lació
i la resta
és el que hem fet
el crèdit
el 30%
restant
és un crèdit
Ara seran
78 famílies
a la floresta
això vol dir
bàsicament
un 20%
del barri
perquè estem parlant
d'uns 450
habitatges
que té el barri
Aquesta experiència
és única a Catalunya
pel que sabeu vosaltres
o a Espanya
perquè un barri
a més
amb una certa antiguitat
que apliqui
l'energia solar
d'aquesta manera

no tenim constància
de cap barri
ni cap nucli
de població
que tingui
una experiència
d'aquest tipus
Com he dit
ara un barri nou
de nova construcció
sí que tindrà
el 100%
el 80%
o si s'ha fet nova
l'instal·lació
doncs ara
per exemple
a Barcelona
que ja fa un parell d'anys
que ja està
instaurat
el sistema
aquest com a obligatori
doncs
sí que potser
hi haurà
més
més percentatge
però
però
en un tractant
de les condicions
nostres
un barri
ja construït
de fa 30 anys
i de blocs
de pisos
que no són
cases unifamiliars
doncs
és una experiència
única
i inclús
me'n recordo
quan vam vindre
els de l'IDAE
a fer la certificació
a fer-ho l'estal·lació
perquè no s'ho acaben
de creure
i es va sorprendre molt
i es van felicitar
i tal
per l'iniciativa
i bueno
de fet
la segona vegada
que li hem demanat ajut
ens ho han donat
cap problema
i no és exportable
aquest model
a altres barris
o no s'ho han demanat
o s'han preguntat
des d'altres barris
de Tarragona
o d'altres ciutats
de Catalunya
com ho feu
ahir mateix
vaig estar reunit
amb el president
de la granja
el Cristóbal Castro
i bueno
preguntant-me també
com
com l'havien fet
com tenien que fer-lo
i bueno
ja li vaig dir
que tant de bo
fos
fos extensible
a tota la zona
de la ciutat
crec que Tarragona
amb el sol que tenim
és que és increïble
que no es fomenti més
però clar
aquí ja potser
hauria d'intervenir
més l'administració
i escolta
ja tenim una experiència
veient que funciona
doncs
agafem nosaltres
les riendes del carro
i comencem a fer
aquest tipus d'ajuts
i d'instal·lacions
i si hem d'esperar
l'iniciativa
o bé
d'una sort de veïns
o en particular
doncs
sempre anirem
molt enrere
de totes maneres
l'experiència
de la floresta
d'Unida
és molt interessant
i a més a més
ara entra
en aquesta segona fase
que farà
que això
que 88 famílies
puguin
aprofitar
i molt
l'energia
solar
Antoni Peco
president de l'Associació
de Vents de la Floresta
moltes gràcies
per explicar-nos
aquesta
segona fase
de la campanya
de la iniciativa
i en fi
que vagi molt bé
que sigui tot un èxit
i felicitats
per la iniciativa
moltes gràcies a vosaltres
adeu-siau
bon dia