Passen pràcticament 5 minuts a dos quarts d'onze del matí.
Hem parlat durant uns minuts d'obres,
de projectes urbanístics i d'obres en definitiva
que s'estan fent aquests dies a la ciutat de Tarragona
i ara en volem fer una mirada enrere
i parlar d'una obra que es va realitzar ara fa 50 anys.
La Universitat Laboral de Tarragona ha celebrat,
de fet està celebrant el seu 50è aniversari
perquè s'inaugurava el mes de novembre de l'any 1956.
Per tant, el novembre del 2006 va començar aquesta celebració
dels 50 anys de l'antiga Universitat Laboral de Tarragona.
Una celebració que tindrà el punt culminant aquest pròxim cap de setmana,
concretament diumenge,
i que volem comentar avui d'una banda
amb el gerent del complex educatiu de Tarragona, el senyor Rafael Pérez.
Senyor Pérez, bon dia.
Hola, bon dia.
I també amb un arquitecte tècnic,
que és autor d'un llibre que acaba d'aparèixer,
que s'acaba de publicar,
que es titula precisament la laboral de Tarragona,
fonaments i construcció.
Parlem de l'arquitecte tècnic Josep Maria Boqueras.
Josep Maria, també bon dia.
Bon dia.
Comencem parlant una mica de la celebració,
de la commemoració.
Ja s'han fet algunes activitats,
però, senyor Pérez, aquest cap de setmana,
el diumenge, concretament serà el dia fort, no?
Sí.
Evidentment, el complex educatiu,
la Universitat Laboral,
considera que el seu principal patrimoni
són les persones que ja han passat,
i a ells està adreçada aquesta jornada del dia 29,
amb molt de carinyo per part de l'organització
i pel que estem veient també,
molt de carinyo per part dels participants.
És a dir, és una jornada adreçada a exalumnes, bàsicament.
Efectivament, exalumnes.
I què faran?
Què han previst?
Doncs està previst, d'una banda,
obrir les portes del complex educatiu,
de la laboral,
a totes les persones que han estat exalumnes.
Vindran, estaran totes les instal·lacions obertes,
perquè puguin recrear una mica aquelles malifetes,
aquelles trastades,
i aquells bons moments d'estudi també
que van fer quan érem petits.
I després, tota una sèrie d'activitats
que mostren una mica què és avui en dia Tarragona,
com per exemple és l'actuació de la legió sèptima gèmina,
una activitat també de Castells,
les barandansaire...
És a dir, mostrar una mica què és Tarragona avui en dia
per a les persones que venen de fora,
i que són moltes,
les que van estudiar aquí al complex.
Tot això s'aniran fent en diferents actes al llarg del matí.
Després hi haurà alguna part més institucional.
També hi ha un dinar, crec, no?
Efectivament.
A les 11 a dos quarts de 12
hi ha un acte institucional
per rememorar aquells moments
i per parlar també del futur,
en el sentit de què és el que ens espera
i què és el que pot oferir encara el complex educatiu,
la Universitat Laboral,
al món de l'ensenyament a Tarragona i a Catalunya.
I d'altra banda, a les dues,
hi ha un dinar de germanor
entre totes les persones que s'hi han apuntat.
Quantes persones, ara que diu de persones apuntades,
quantes persones calculen
que poden aplegar-se aquest diumenge a la laboral?
Confirmades, ja feta la reserva, etcètera,
hi ha 1.300 persones.
1.300 persones?
1.300.
I estem parlant d'antics alumnes.
Molts d'ells, de les primeres promocions,
persones que a la pàgina web del 50 aniversari
han deixat un missatge al llibre de visites
i amb un caixoc de la primera promoció,
d'aquells que ens rentàvem encara
amb unes bidons de les paletes
perquè encara no estava acabada.
I un altre que recorda amb aquest
i tant recordes com van fer aquella sardinada.
Es nota que hi havia moltes ganes
per part de moltes persones d'hi participar.
Ha estat difícil contactar amb tanta gent
o realment a la laboral sempre han tingut
durant aquests 50 anys un gran seguiment,
un gran arxiu de contactes dels alumnes?
L'arxiu existia, l'arxiu bàsic de les fitxes,
el que passa és que mai penses
que ha d'arribar el 50 aniversari.
I quan es va acostar el moment
hi va haver unes persones,
l'Arturo Benítez, el Ramon Palau,
que van fer un treball molt acurat
d'agafar totes les fitxes que hi havia
i passar-les a un programa informàtic
amb el qual després hem pogut
intentar localitzar aquestes persones.
El sistema de fitxes
abarcava unes 14.000 persones.
S'ha enviat la carta de comunicació
a aquestes 14.000 persones.
A alguns els hi ha arribat,
a d'altres s'han canviat tantes vegades d'ubicació
que ja ha estat impossible.
Però fins i tot les persones
ens deixen algun missatge
dient, però com és possible
que m'hagués trobat si m'he canviat
cinc vegades de domicili?
La veritat és que ha sigut una tasca difícil
però molt reconfortadora.
És a dir, imagino que fa mesos
que hi ha gent que ha hagut de treballar
buscant justament
i seguint el recorregut de molts d'aquests alumnes.
Des de començaments del 2006.
Déu n'hi do.
És a dir, fa més d'un any.
Sí.
Aquest és el primer acte,
la primera gran festa de celebració
i el 50 aniversari s'han fet altres activitats.
El dia 8 de novembre
es va fer un acte oficial d'inauguració.
Vam inaugurar una placa commemorativa.
Va haver també un acte oficial.
Després s'han fet unes visites
obertes al complex educatiu
per les persones que volguessin
conèixer-lo per dintre
amb la col·laboració del Col·legi Oficial
d'Arquitectes de Tarragona.
I a més a més,
hi ha hagut la publicació
d'una banda d'un llibre
que es va editar
sobre la construcció
del complex educatiu,
de la laboral,
i un altre,
el llibre del company
que es va presentar l'altre dia
i que també és un honor
que hagi coincidit
amb aquestes dades.
Ara en parlarem del llibre.
Hi ha més previsions d'actes
o amb la festa de diumenge
d'alguna manera
ja culmina tot?
La previsió és que encara
es puguin fer
algunes jornades obertes
de cara a les persones
que per qualsevol raó
no hagin pogut assistir
a aquesta jornada.
Es va triar la data
del dia 29
que agafava el pont
precisament perquè hi hagués
moltes persones
que poden vivir fora de Tarragona,
que són els primers
que hi van venir
i que poguessin tenir
aquesta opció.
Sabem també
que moltes persones
precisament de les nostres contrades
han agafat aquests dies
per marxar
i pensem que no seria just
el no tenir l'oportunitat
també que aquestes persones
puguin tenir
la seva jornada
de portes obertes.
Llavors, una mica més endavant,
per les persones
dels nostres voltants,
farem una altra jornada
de portes obertes.
Està previst també
fer unes activitats teatrals
adreçades a la ciutat de Tarragona.
La laboral
sempre ha estat molt vinculada
al desenvolupament
de la ciutat de Tarragona
i és una manera
d'agrair també
tota aquesta relació mixta
que hi ha hagut.
Finalment,
està previst també
pels treballadors actuals
del complex educatiu
fer un altre acte
ja diguem-ne
com a agraïment també
perquè hi ha hagut
moltes persones
que s'han volcat
en la celebració
d'aquest 50 aniversari
i que penso
que se'ls ha d'agrair.
Com dèiem,
coincidint amb aquest 50 aniversari
s'han fet
algunes publicacions.
Una, la més recent,
és la de Josep Maria Boqueres.
El llibre es titula
a la laboral de Tarragona
a fonaments i construcció.
Josep Maria,
primer que res,
per què?
Per què impulses?
Per què vols
i fas finalment
aquest llibre?
A veure,
en primer lloc,
jo com molt de gent sap,
jo hi he estat
professor de secundària
i dic hi he estat
perquè recentment
m'he jubilat anticipadament.
Llavors,
vaig estar 11 anys
donant classes
al centre
a l'IES Pere Martell.
Llavors,
coincidint,
quan va ser els 40 anys
jo estava com a professor allà
i llavors,
com al centre
que jo estava,
el Pere Martell,
una de les feixelles
era arts gràfiques
i llavors cada any
arribant a Sant Jordi
doncs es publicava,
diguéssim,
jo diria més que llibres,
uns supuscles
perquè els originals
són de 25-30 folis
i llavors jo l'any
ja el 96,
96,
curs acadèmic 96-97,
vaig publicar ja
una primera aproximació
a la laboral.
però aquesta publicació
tenia un caràcter inter,
és a dir,
que únicament va ser,
per dir-ho d'alguna manera,
de consum inter
del centre
i tot el complex educatiu.
I llavors,
esclar,
llavors jo tenia
l'obligació moral
que aquest aperitiu,
aquesta introducció
sobre una aproximació
de quan se va fer la laboral
perquè, esclar,
la laboral va començar a fer-se,
es va inaugurar,
tal com ha dit el Rafael Pérez,
el 8 de novembre del 56,
va ser,
quan es va aixecar
les aules,
es van obrir
i es va fer
la inauguració oficial.
Però, esclar,
des de l'any 52-53
va ser quan es va començar
el projecte
i llavors jo creia
que era obligat
que també tot l'entorn
del camp de Tarragona,
etcètera,
també conegués una miqueta
la publicació aquesta
i llavors,
amb l'editorial Silva
i sobretot
amb el recolzament,
amb el qual agraeixo jo vivament
al meu col·legi professional,
hem adirat aquest llibre
que consta
bàsicament
de quatre parts,
no?
Què expliques
en el llibre?
Sí, aquest llibre
jo inclús
li dic
que és com una mica
de miscel·lània
perquè hi ha
una primera part
que parla de l'obra,
o sigui,
de la construcció,
amb els seus antecedents,
del projecte
i de la construcció.
Hem de pensar
que és
degut
a tres arquitectes
que són
el Manuel Sierra Nava,
l'Antonio de la Vega Martínez
i el Luis Peral Buesa
que van ser arquitectes
que eren, diguéssim,
que el Ministeri
amb el seu moment
perquè, esclar,
vull dir,
remuntar-nos a la laboral
és tot a l'esperit
estrictament franquista
i, sobretot,
amb el lideratge
del José Antonio
Girón de Velasco
que ja el 25 d'abril
de l'any 50
a Sevilla
va anunciar
la creació
d'aquestes universitats
laborals
per apropar
a l'ensenyament
sobretot
el que abans eren
les oficialies
i maestries industrials
a tota una classe obrera,
no?
Era des de l'òptica
del Ministeri
que el Girón de Velasco
que era el ministre
de Sindicats
i del Treball.
Per tant,
expliques la història...
Una miqueta la història.
Com es crea...
Com es crea
i, esclar,
perquè no va ser únicament
la laboral de Tarragona,
tots recordem que hi ha
la de Zamora,
la de Sevilla,
la de Gijón,
la d'Albacete,
etcètera, no?
Llavors,
va ser una sorpresa
relativament
per cobrir tota l'àrea
nord-est d'Espanya,
doncs,
ubicar-la a Tarragona,
no?
Llavors,
ja...
I per això,
aquest subtítol
de la laboral de Tarragona
fonaments i construcció,
els fonaments
també tenen
els fonaments ideològics,
amb la qual
també en aquest llibre
hi ha un apartat
escrit per Riccardo Zafrilla,
que va estar aquí
com a educador
molts anys
i ara està
a la Universitat Laboral
d'Albacete,
amb la qual
ell també
amb aquesta altra publicació
de l'any 97
també em va...
també em va aportar
i jo vaig creure
que també era
molt interessant
tornar-la a reproduir
tota una aproximació històrica
perquè aquest senyor
ha fet la tesis doctoral
sobre el tema
aquest de les laborals,
Universidades Laborales
un proyecto educativo
falangista
para el mundo obrero
1955-1978
aproximación histórica,
no?
Llavors, diguéssim,
aquesta és una primera part
del llibre, no?
de contingut
des del punt de vista
ideològic
i des del punt de vista
de la memòria,
és a dir,
reprodueixo
la memòria
dels arquitectes.
Quan he dit
aquests arquitectes
també hem de citar
perquè jo crec
que és obligat
citar
la direcció d'obra
del Antonio Pujol Civil,
que va ser l'arquitecte
que tenien
a peu d'obra
diguéssim
pel dia a dia,
i després també
van intervindre
altres companys
parelladors
que la majoria,
esclar,
estem parlant
de l'any 50-55,
la majoria
ja han mort.
després hi ha una altra part
que jo crec
que també és molt interessant
perquè demostra
tot el que ha significat
la laboral
i que llavors
l'hem titulat
com un apartat
que li diem taula
que és
tot un apleg
de les activitats
tant des del punt de vista
de jornades acadèmiques
com concursos,
com concursos
m'en refereixo
entre competicions
a vegades
que hi havia
entre centres escolars
tant des del punt de vista
acadèmic
com des del punt de vista
escolar.
Després també
tota una sèrie
d'exposicions
que han tingut lloc
com també
jornades tècniques
i també articles d'opinió
que no hi ha
com un buidat
de tota l'hemeroteca
que té la laboral
hi ha gerència
des de l'any 57
fins a l'any 1993
de tota
les activitats
que han tingut lloc
en el context
de la laboral
el qual
es demostra
tota la repercussió
que ha tingut
aquest centre acadèmic
amb el nostre envoltant.
I després hi ha
dos apartats
diguéssim
que li hem dit
un recull d'imatges
que són fotos
de l'època
de quan s'estaven construint
fins que es veu
algun cavall
amb la seva tartana
portant els bidons
d'aigua
etcètera
i fent les reses
i estructura
sobretot la del menjador
que és l'edifici
més emblemàtic
de tot el centre educatiu
i després també
hi ha una altra part
dintre d'aquesta
de recull d'imatges
antigues
que és
també una reproducció
del llibre
de
de firmes
el llibre d'honor
de qualsevol institució
amb el qual
hi ha signatures
des del Franco
com el príncipe
de Juan Carlos
com va estar
com el Blas Pinyar
com el pare
de l'actual
alcalde de Tarraón
el Rafael Nadal
quan era senador
també
el Pep Riera
del Suc
també diu
el primer diputado
comunista
que pone los pies
en este centro
no sé què
esclar
estem parlant
de l'any 79
llavors això també
amb algunes fotos
de l'època
doncs també
és una altra part
i al final
que jo crec
que és una altra novetat
és tot un conjunt
d'imatges
de fotografies
amb color
d'en Margas
que és
el que
també
hem titulat
aquest apartat
com flashback actual
llavors
hi ha una sèrie
de fotografies
totes en color
moltes artístiques
que també
complementen
diguéssim
una mica
hi ha una visió
de futur
del laboral
hi ha les imatges
del passat
dels inicis
i les actuals
hem volgut
esclar
que és la que
també reflecteix
la portada
de l'edifici
jo crec
més emblemàtic
des del punt
de vista arquitectònic
Josep Maria Boqueres
què representa
en aquell moment
els anys 50
la construcció
de la laboral
a veure
aquesta laboral
a diferència d'altres
perquè esclar
quan se va encarregar
per part del ministeri
els tres arquitectes
cada arquitecte
feien coses diferents
un va fer tot
el tema del menjador
cuina
un altre va fer
tots els internats
i un altre va fer
tots els tallers
tant els tallers generals
com els dels gràfics
i llavors
únicament
hi va haver un arquitecte
que era el Peral
que era el més gran
perquè tots eren
de 30 anys
i aquest tenia ja uns 50 anys
doncs aquest únicament
que se'n va anar
a Bèlgica
al centre educatiu
de Charlie Roy
i allà va agafar
algunes idees
des del punt
de vista
d'aportació
per tot el concepte
diguéssim
arquitectònic
urbanístic
perquè a diferència
d'altres universitats
aquesta
i això ho diuen
els arquitectes
inclús amb la publicació
que s'ha presentat
el 8 de novembre
del Col·legi d'Arquitectes
doncs ells ho diuen molt bé
que és una ciutat
perquè esclar
estava concebut
que els estudiants
la majoria
en aquell moment
eren tots interns
tots
i la majoria
també
llavors
al matí s'aixecaven
tenien que anar al menjador
esmorzar
després anaven una altra vegada
a buscar els estris
per anar a les classes
i llavors tenien
al matí
les classes
d'assinatures comuns
llavors menjar
llavors tornaven a sortir
i entrar
i llavors després
anaven a les tardes
als tallers
a les pràctiques
i tot això
per si ploés
o com allà a l'època
de cara a la calor
doncs hi havia tota una sèrie
de passadissos
que tot això
es conserva
o que sigui
per si plovia
o el que sigui
per tant
el concepte
i la gran aportació
d'aquest centre escolar
és la idea
i després
amb una arquitectura
jo crec molt funcional
i utilitzant materials
doncs
molt de casa nostra
com és el ferro
el vidre
la fusta
i el coure
i el formigó
per descomptat
i dit
per als arquitectes
perquè el doctor
té la iglesia
que segurament sigui
jo crec que és una joia
de l'arquitectura escolar
catalana
i un dels edificis
més emblemàtics
que inclús tenim
la ciutat de Tarragona
o sigui
si féssim un rang
dels edificis de Tarragona
ja no em poso
a l'època romana
però ja me'n vaig
des del modernisme
des del 1880
jo diria que aquest edifici
per el que significa
doncs
jo crec que estaria
dintre dels 10-12 primers
i aquesta és
el gran
el gran què
el futur d'això
que aquesta seria
una altra història
quin futur
li espera
la laboral
ara li podem preguntar
no sé si té resposta clara
el gerent del complex educatiu
perquè és evident
que en els últims anys
s'ha aparegut de tant en tant
la pregunta
de molts terraunins
de dir
què fem
què passarà
amb la laboral
amb el complex educatiu
de Tarragona
el gerent actual
té resposta
una resposta definitiva
trobo que és molt difícil
de poder
de poder avançar
perquè
sempre dependrà
del que siguem capaços
de fer entre tots
i de programar
per aquest centre
en altres llocs
com és per exemple
Gijón
s'ha fet un pla director
s'ha
posat
l'antiga universitat laboral
dintre del que és
el marc urbà
i ha acabat
aquest dubte
i aquest constant debat
de què passarà
o què no passarà
trobo que aquí
hem de fer el mateix
s'han de reunir
o ens hem de reunir
tots els elements
que formem part
tant de la ciutat
com fonamentalment
dels serveis educatius
i a partir d'aquest moment
veure què és el que es vol fer
penso
com comentava el company
que és una
una instal·lació
única a Catalunya
penso que
compleix encara
una tasca social
molt important
penso que no s'hauria de perdre
i aquest és
el meu punt de vista
perquè
amb el poc dèl·lents
que porto
porto des del juliol
crec que he arribat
a estimar
precisament
aquest complex educatiu
té moltes possibilitats
jo espero
que sapiguem
donar-li
un ús
adequat
quants alumnes
i professors
ara mateix
al complex educatiu?
doncs aproximadament
d'alumnes hi ha uns 2.000
i com a professors
són uns 200
creu que és
desconeguda
per una part important
de la ciutadania
de Tarragona?
de Tarragona sí
però sobretot
i el que és potser
més dur
és que és
desconeguda
100 quilòmetres
més amunt
a Barcelona
no es té
una consciència clara
de totes les possibilitats
que pot oferir
el complex educatiu
l'opinió de Josep Maria Boquera
sobre el futur
de la laboral
a veure
ara si li estima
a l'hemeroteca
a veure
per exemple
quan jo estava
ja donant classes
o sigui
jo vaig estar
des del 91-99
seguit
i dos anys abans
doncs
l'alcalde de Tarragona
el Joan Miquel Nadal
doncs hi havia
manifestacions
conforme això
es plegava
o el que sigui
però en canvi
jo crec que això
ja ha passat
s'havia parlat
de tancar-la definitivament
d'un teresiat
fins i tot
el problema
el problema laboral
l'ubicació
si la miréssim
des d'un helicòpter
des del cel
doncs veuríem
que està tot rodejada
del port
de Tarragona
que cada vegada
està agafant terrenys
i comprant
perquè abans
la laboral
tenia accés directe
a la platja
i això ja fa temps
que està tancat
i està ballat
o el que sigui
i després ja
per l'altre costat
la petroquímica
que també necessita terrenys
bé
llavors
sí que és cert
que ara últimament
això no se'n parla
jo crec que l'última paraula
i sempre la tindrà
la ciutat de Tarragona
per la raó
que per molt
que des de la conselleria
d'ensenyament
que és de qui depèn
o el que sigui
doncs decidissin
alguna altra cosa
esclar
doncs
hi ha d'haver un permís
que ha de passar
per la llicència
d'obres de l'Ajuntament
però jo crec
tal com ha dit
el Rafael Pérez
jo crec que
és una instal·lació
que estan
jo crec
infrautilitzades
perquè esclar
ara mateix
a l'internat
a l'internat
que hi ha
unes 250-300
persones
és una mica típic
per quina
per què dir que és atípic
perquè el divendres
al migdia
la gent dina
i després ja
fins al dilluns
no torna
perquè esclar
també ara
la realitat
és que la majoria
estan al voltant
de 40-55 quilòmetres
de casa
i llavors té
un altre ús
però després
a l'estiu
queda tancat
per les vacances
de Nadal
i Setmana Santa
queda tancat
com qualsevol
centre escolar
i en canvi
per la infraestructura
que té
doncs
es podríem fer
cursos de postgrau
màsters
cursos d'estiu
etcètera
instal·lacions esportives
ara sembla
que el rugbi
de Tarragona
doncs
estan allà
utilitzant
aquell recinte
i com
competitiu
però després
també tenim
un altre
equipament
com és el teatre
un teatre
que hi caben
1.200 persones
i que
home
sí que diries
però jo recordo
jo recordo
que el putxil
dels millors teatres
que es veig aquí a Tarragona
va haver una setmana
estic parlant dels anys
74-75
que va vindre
la Núria Espera
amb Germa
va vindre
la quadra
de Quejío
va vindre el José María Rodero
va vindre el Marcillac
va haver una setmana
tot això
sempre
sota el lideratge
de l'Arturo Benítez
que és encara
el que porta
el grup de teatre
Luis Vives
allà de la laboral
i llavors
aquest teatre
s'hauria d'acondicionar
d'acord amb les normatives
legals
d'espectacles
actuals
però tampoc
no és tan lluny
de Tarragona
vull dir
a part que molta gent
quan ve aquí a Tarragona
al Camp de Mar
a l'estiu
a veure teatre
el que sigui
doncs ve de les comarques
el que sigui
i allà
per temes d'aparcament
no hi ha res
no hi ha cap problema
per tant
hi ha unes instal·lacions
doncs que jo crec
que encara
es poden
tindre molt durs
perquè ara sí
que hi ha aquestes
dos mil i pico persones
cada dia
dos mil cincentes
però fa quatre dies
quan encara estava
a la enginyeria
doncs érem cinc mil persones
allà
visquent
entre professors
personal administratiu
personal de manteniment
que també hi ha molt
el de la cuina
el del tema
també dels internats
i així
per tant
jo crec
que jo crec
que no té
que desaparèixer
ara s'ha de buscar
els usos
i per molt que quini
com un oasis
enmig del
del port
i de la petroquímica
perquè el futur
d'un país
per on passa
per la indústria
o per l'educació
esclar
jo crec que passa
primer per l'educació
per la formació
perquè per molt
que hi hagi indústria
però si no hi ha gent
preparada
no serveix per res
per tant
primer hem de preparar gent
i aquest és el tema
en fi
el debat
sobre el present
i el futur
de la laboral
segur que serà un bon moment
per parlar-ne i per incidir-hi
en la jornada
del proper diumenge
que com comentàvem
al principi de l'entrevista
s'entrarà
als actes
del 50 aniversari
de la universitat laboral
amb aquesta trobada
d'exalumnes
més de 1.300
més de 1.400 persones
ja confirmades
en les activitats
del proper diumenge
en fi
ho deixem aquí
senyor Rafael Pérez
en gerent del complex educatiu
moltes gràcies
i que vagi molt bé
la festa
i les activitats
de diumenge
moltes gràcies a vosaltres
i gràcies també
a Josep Maria Boqueras
arquitecte tècnic
i autor d'aquest llibre
que s'acaba de publicar
i que per tant
tot i que hagi passat
Sant Jordi
aquest no és un llibre
expressament per comprar
el dia Sant Jordi
sinó que es pot comprar
sempre que es vulgui
és la laboral de Tarragona
fonaments i construcció
publicat per Editorial Silva
Josep Maria també
moltes gràcies
i felicitats per la feina
moltes gràcies
gràcies
i que vagi molt bé
bon dia
gràcies