Les 10 del matí, pràcticament 12 minuts,
amb aquest dia esplèndid, com dèiem, amb un bon sol,
amb un cel completament blau.
Nosaltres ens disposem a fer aquesta quarta hora del programa
des de l'exterior, des de la plaça de l'Escorxador,
davant del rectorat de la Universitat Rovira i Virgili,
al costat també de l'església de Sant Llorenç,
on aquest diumenge s'inaugurava el nou centre cívic
de la part alta de Tarragona,
que forma part del conjunt d'obres que s'han fet en aquella zona
i que suposaran també d'aquí un temps
l'obertura del nou pàrquing de Jaume I.
En fi, parlarem de la part alta en general,
de totes les actuacions que s'han fet i del futur de la part alta,
pel tema de la lli de barris, parlarem del carrer Comte,
tot això amb diferents convidats, amb diferents protagonistes,
en aquesta quarta hora que faran possible
des del control tècnic a la unitat mòbil Joan Maria Bertran
i des dels micròfons Jordi Sorinyac, al que ja saludem.
Jordi, bon dia.
Hola, molt bon dia, Ricard.
Doncs, efectivament, estem aquí instal·lats just davant de l'antic escorxador,
just davant de l'edifici que llotja des de ja fa uns anys
el rectorat de la Universitat de Rovira i Villarugili,
a sota nostre hi tenim el pàrquing soterrat,
el pàrquing de Jaume I,
un equipament que s'inaugurarà a estar previst d'aquí pocs mesos.
I, vaja, a escassos metres tenim el nou centre cívic de la part alta,
aquest equipament que ells va inaugurar aquest diumenge al migdia.
Parlarem d'aquests equipaments, parlarem també de diferents qüestions d'actualitat
que afecten la part alta i per parlar d'aquestes coses,
d'una banda, tenim dos convidats.
Saludem en primer lloc el portaveu de l'equip de govern, el senyor Joan Aregio.
Senyor Aregio, hola, molt bon dia.
Hola, bon dia.
També ens acompanya el president de l'associació de veïns de la part alta,
senyor Francesc Díez.
Senyor Díez, benvingut.
Bon dia a tothom.
Els agrada com ha quedat aquesta plaça, senyor Díez?
Jo tinc problemes.
No és un problema de dir m'agrada la plaça, els bancs estan molt bé, els llums també.
El problema és que s'ha perdut una oportunitat que des de baix es pogués veure,
des de baix em refereixo al carrer inferior,
es pogués veure ja el que és aquesta obra arquitectònica,
que és del Josep Maria Pujol, dels finals ja del modernisme,
i que té verdaderia importància i està molt ben restaurada
i has de pujar aquí dalt per poder-ho veure.
Però bé, què farem?
Abans en el temps de la tertúlia, no sé si un tertúli també feia en referència
a aquesta qüestió, senyor Aregio, que em pensa de fet que, per exemple,
des de l'església senyorens, aquestes crítiques que diuen que s'ha malgastat
una oportunitat per poder contemplar més àmpliament aquest monument, aquest edifici.
Bé, home, i respecto a totes les opinions, i especialment les estètiques,
a mi personalment m'agrada, m'agrada com ha quedat la plaça,
m'agrada com ha quedat l'entorn, i crec que, a més, per l'altre costat,
crec que tenim dret com a ciutadans i com a generació,
fins i tot, si vol vostè, a intervenir damunt de les coses
i a modificar-les si creiem que s'obtenen guanys, no?
I jo considero que també era necessari fer un aparcament a la part alta.
Per altre costat, també la part alta és conegut que té la possibilitat d'espais que té, no?
I, per tant, em sembla que s'ha trobat una solució que, evidentment,
és molt millor que la que tenia abans.
És molt millor, fins i tot, que la que podia en un moment determinat
haver-se plantejat, que era la construcció en un lateral d'aquesta plaça
d'algun equipament destinat a la universitat.
Per tant, home, jo el que convido la gent és que vingui i ovegui, no?
I a partir d'aquí, insisteixo, soc molt respectuós amb les opinions estètiques de tothom.
Diumenge al migdia es va inaugurar, com dèiem oficialment, el centre cívic,
aquest equipament d'uns 500 metres quadrats,
amb diferents naus, amb diferents sales al seu interior,
un equipament que entrarà en funcionament al llarg dels propers dies.
va ser una inauguració en què l'associació de veïns senyor Diez
va fer sentir la seva protesta.
No els agrada?
No, a veure, no hi vàrem participar, evidentment,
i tampoc, a veure, ens sembla bé.
A nosaltres ens sembla que tenim el mateix dret
que pot tindre qualsevol ciutadà de qualsevol barri
en tindre un edifici digne i en determinada prestància.
Aleshores, tindre una cosa soterrada com a centre cívic no ens satisfà.
Aquesta és la realitat.
A banda dels problemes que hi puguin haver,
de ventilació, renovacions d'aire,
o manca de ventilació directa a l'exterior,
d'evacuació, etcètera,
que això suposo que quan es posin,
quan se'ls doni la llicència que se'n diu de...
la llicència d'establiment,
suposo que es deurà resoldre,
quan l'Ajuntament faci això, faci aquest tràmit,
que suposo que el deurà fer,
igual com en qualsevol altre establiment privat.
Vostès diumenge repartien uns tríptics
en què parlaven de l'associació de centres cívics soterrats,
amb un to marcadament irònic,
i també reclamaven,
van fer pública, normalment, la seva reclamació,
que aquest equipament es podria,
o s'hauria d'haver traslladat a la zona d'edat
de l'antic mercat del fòrum.
Sí, és que nosaltres reivindiquem recuperar
l'antic mercat del fòrum
com a element que ja va ser centre cívic.
Aleshores, allò és un edifici,
és un edifici que ho podem ocupar.
En aquests moments està ocupat,
està ocupat per l'Institut de Recerca
de l'Arqueologia Clàssica,
que és una instal·lació importantíssima, no ho dubto,
però que d'una manera o altra,
quan el museu que es diu que anirà cap a la teva calera,
marxa cap allà,
suposem que aquest centre també anirà cap a la teva calera,
i aleshores seria un moment de poder-ho recuperar.
Això ja va ser un centre cívic
i fora bo que tornés a ser-ho.
Senyor Ege, és un búnquer,
no és un búnquer aquest centre cívic actual de la part alta?
És la millor ubicació?
Miri, tornaríem a estar amb el que estàvem parlant.
A veure, l'Ajuntament no ha fet res més
que complir un compromís que tenia firmat
amb l'associació de veïns de la part alta,
que era la construcció del centre cívic
i la construcció aquí.
No podem estar, nosaltres, com a administració,
no podem estar contínuament canviant de criteri
en funció de les opinions dels que venen després
dels que hi havia abans,
sobretot quan les coses, a més a més, estan a mig fer.
Una altra cosa de la que diu el senyor Díaz
és una altra història, és a dir,
plantejaments de futur,
els plantejaments de futur poden ser molts i variats,
perquè tots els espais poden tindre
una utilització determinada
i bona i positiva
i sempre poden servir per alguna cosa.
El que passa és que també és cert
que, per exemple, el plantejament que fa ell,
que és un plantejament que pot ser perfectament estudiat,
és un plantejament que és un plantejament a mig termini,
i a mig termini, doncs, bé,
doncs vol dir una sèrie d'anys
i nosaltres teníem uns compromisos signats
amb l'associació de veïns
i el que hem fet ha sigut complir-los.
I per l'altre costat,
doncs em sembla que quan s'entra dintre
i es diambula per dins o es transita per dins,
es veu que l'espai,
jo crec que té unes característiques força positives.
Amb els metres quadrats,
doncs, això que són 500 metres quadrats,
ara no sabria dir exactament a l'antic mercat
quants metres quadrats són de planta,
però, vaja, no tinc la sensació
que siguin molts més.
Una altra cosa és que sigui una estructura d'edifici diferent
i tal, que és evident que és una estructura d'edifici diferent,
però insisteixo, en el meu cas,
el que està parlant ell és a mig termini
i nosaltres creiem que,
i així també ho va creure l'associació de veïns
en el seu moment,
que es podia fer una obra ara
i aprofitar-la ara,
i aquest és el motiu pel que ho hem fet.
Per a què servirà aquest centre cívic?
A veure, jo voldria fer una aclaració amb això.
Per part, a banda de la greuja que suposa
pels veïns, no?
Vull dir, no tindre un edifici
de la mateixa categoria o dignitat
que tenen la resta de barris que es fan.
Que jo no estic dient que en 500 metres quadrats
n'hi hagi poc, n'hi hagi molt,
en falti on s'obri.
És com els poses aquests 500 metres quadrats,
si els poses soterrats,
els poses en un edifici d'una determinada prestància,
com tots els altres barris tenen.
És que, a més a més,
tota aquesta instal·lació ara de pàrquing
obliga i força amb una cosa,
que és que el desig nostre
és que fos solament per a Vianants
la part alta,
i en aquests moments aquí hi haurà
600 vehicles, quan això funcioni,
que hauran d'entrar pel portal de Sant Antoni
i hauran de sortir pel portal del Roser.
Això ja és inevitable per a la pàrquing,
si no ho haurem properament.
Això és inevitable.
Per tant, trinca tots els esquemes
que normalment tots els centres històrics tenen,
que són zones de Vianants
i amb circulació restringida
pels veïns del propi barri
i per ambulàncies, etc.,
tots els serveis d'urgències
que hi puguin haver, per descomptat.
Això ja trenca aquesta dinàmica, no?
I clar, al trencar aquesta dinàmica,
llavors ja hi ha la circulació
perquè la part alta és molt difícil
de tot això de controlar-ho.
Aquest és un problema que nosaltres veiem.
si aquest pàrquing
s'hagués adaptant més en el terreny,
seguint la pendent del terreny,
amb un escalonat,
però seguint més la pendent del terreny,
no portant-ho fins al final
i aleshores fer tota una estramada d'escales.
I a més a més s'hagués trobat una solució
per passar per sota muralla,
que crec que es va mirar,
però se'ls va dir que no,
als arqueòlegs o qui sigui,
s'hagués trobat una solució.
Des del passeig d'exèrcits,
entrada i sortida,
des del passeig d'exèrcits,
no hi havia cap inconvenient,
estava bé, vull dir,
es complien dues condicions,
no forçàvem la circulació per dintre de la part alta
i a més a més, vull dir,
ho adaptàvem més en el terreny.
No fèiem un impacte,
no provocavam un impacte, oi?
Bé, això no ha sigut així,
aquesta és la queixa,
no perquè hi hagi un pàrquing,
el que condiciona aquest pàrquing
ha condicionat dues coses.
Una, les alçades,
per buscar el màxim número de rendiment de places,
que s'ha pujat a l'alçada,
i dos, obliga la circulació.
Quan s'està...
A veure, perdoni,
pel canvi de terció,
que diuen,
estava parlant del centre cívic.
Eh?
Sí, tornem a parlar.
És que també he parlat del centre cívic.
No, ja, ja, ja,
però és que jo estava parlant del centre cívic.
Però heu vingut a parlar també
les conseqüències del pàrquing.
Sí, però les conseqüències del pàrquing,
senyor Díaz,
primer de tot,
i per mi, eh?,
i principal,
i a més sap que,
per sort,
no ha sigut amb vostè sol,
sinó amb vostè
i amb altres persones
de la seva junta.
Jo li he fet les meves reflexions
sobre la circulació a la part alta,
i li he fet les meves reflexions
de que ningú,
ni els veïns tampoc,
ningú,
ni els veïns tampoc,
ni vostès tampoc,
avui per avui,
estan amb la mentalitat,
amb la mentalitat del que vostè està proposant.
Perquè jo també he defensat moltes vegades
que no s'ha d'inventar res,
quan hi ha coses en altres llocs que funcionen,
el que s'ha de fer és copiar.
i se sap molt perfectament
quin és el tractament
de les parts altes,
dels casc antics,
en molts llocs d'Europa,
en molts llocs d'Espanya,
digui-li com vostè vulgui.
Avui per avui,
aquesta mentalitat,
i crec, insisteixo,
com que jo ho hem parlat vostè i jo,
amb la presència d'altres persones,
hem estat tots d'acord
amb que aquesta mentalitat
hi hem d'arribar de mica en mica,
perquè em dono la sensació
que és la creença majoritària
de la gent d'aquí de la part alta.
Dit això, insisteixo,
home, tot es pot veure
l'ampolla mig buida,
tot es pot veure l'ampolla mig plena.
Jo crec que aquest és un equipament
important i que pot tindre
la seva utilitat
en l'entorn,
i una utilitat molt important.
Avui, jutjar-lo,
home, crec que és una mica
arriscat, entre altres coses,
perquè no hem vist encara
el seu funcionament.
però això és com també
vostè sap que sobre el tema
aquest de l'aparcament
i totes aquestes coses
ho hem comentat moltes vegades
perquè és una preocupació
que lògicament tenen els veïns
i de la circulació també
i que és evident
que també té l'Ajuntament.
Però també és cert
que la part alta
és de les zones
que té més pàrquings
que l'envolten.
Que l'envolten.
Més pàrquings que l'envolten.
Però també és cert
que aquests pàrquings
ja estan gairebé plens,
ja no només per a residents,
sinó també per la gran quantitat
de turistes i visitants
que aquí venen.
Sí, però escolti vostè,
si té tota la raó
féssim més pàrquings
que l'envolten
també estarien plens.
Els pàrquings sempre estan plens
i a més tu pots envoltar
una zona de pàrquings
fins a un límit,
el límit que et dóna
el terreny per fer-ho.
Encara hi ha possibilitats.
Sí, escolti,
hi ha possibilitats.
Vostè sap que es va proposar
fer un pàrquing
al passeig de Sant Antoni.
Potser s'ha de tornar
a considerar,
s'ha de veure les possibilitats.
i vol dir que ho hem de reconsiderar
i deuen haver-hi també
canvis d'opinió
al voltant d'això.
No, a veure, el passeig de Sant Antoni.
Sí, perquè en el seu moment,
amb això,
vull dir,
primer va quedar desert,
és evident que va quedar desert.
Això s'ho t'ho anava a dir.
Això, punt número 1
i principal.
Però hi van haver-hi forces polítiques
que van votar en contra.
O no?
Sí, sí, potser.
Ah, aleshores s'ha de reconsiderar.
Jo no dic que no,
però també estarà d'acord amb mi
amb que el terreny
que en aquests moments
ens va quedant
per seguir dotant d'equipaments
d'aquestes característiques
al tombant de la Peralta.
Se'ns va acabant.
Però encara no hi ha.
Deixi'ns posar,
tancar una mica
aquest capítol
sobre el pàrquing.
Ja tindrem temps
quan s'inauguri
de parlar
de les possibles problemàtiques,
si és que es produeixen o no.
Només per concretar,
vostès diumenge
comentaven que
la data prevista
per la inauguració
podria ser finalment
després de molts retards
a mitjans del mes d'abril.
Podria ser aquesta data
finalment, senyor Regió?
Podria ser, sí.
No és descavallat pensant-ho.
Hi haurà un aspecte bo
quan s'inauguri
si és que aconseguim
que s'acabi el caos
de circulació
que hi ha per la Peralta.
Doncs...
Serà, diríem,
el més bo que hi pot haver,
que ens pot passar.
Esperem que
durant la primavera
quan s'inauguri
aquest equipament
veurem com canvia
la circulació
realment complicada
a la zona de la Peralta.
Canviem d'equació,
si us sembla,
parlem de la llei de Barris.
Finalment,
l'Ajuntament,
després d'un procés
no exemp de polèmica
una altra vegada,
va escollir
que presentaria
la candidatura
de la part alta
en aquesta nova convocatoria
de la llei de Barris
i ara des de l'Associació
de Veïns,
senyor Diez,
s'ha obert un procés
participatiu
perquè tots els veïns
del barri,
doncs,
hi diguin la seva
i aportin el màxim
nombre d'idees possible,
no?
Com funciona aquest procés?
Sí,
està en un procés
ara obert
i ja es va obrir
una oficina
de 5 a 7 de la tarda
per agafar
propostes
que es puguin fer
els veïns
o les associacions,
qui vulgui.
Això està obert
i estarà obert fins al 16 de març,
que és el dia
que es tancaria
a l'empresa que ho té
tancaria les propostes
perquè aleshores
ja ha de començar
a treballar
amb la confecció
de debò
amb tota la informació
que haurà tingut,
no?
La part de diagnosi
i la part de propostes.
Faltarà després
la valoració del tema
o quins temes
hi poden entrar
en base sobretot
a les puntuacions
perquè hem d'anar
allò que es diu
de cara a barraca.
O sigui,
aconseguir
el màxim
de punts possibles
perquè
a la primera de canvi
hi ha
el pla de barris
ens el donin,
ens el faci
nostra
la Generalitat.
Què n'esperen vostès
de la llei de barris
si és que finalment
la Generalitat
els la concedim?
Amb la llei de barris
nosaltres hem de reconèixer
el gir
que va fer
l'Ajuntament
i això ho valorem
i ho valorem
evidentment
positivament.
Semblava
que ho tindríem
molt difícil
i hi ha
de punt d'entrada
per part de l'Ajuntament
però en cert moment
l'Ajuntament valora
les possibilitats
i se m'ha de donar compte
que la part alta
tenia possibilitats
de poder sortir.
estava millor
en puntuació
per lo tant
això és positiu
100%.
A partir d'aquí
què farem?
Què hi veiem?
Bé,
nosaltres hi veiem
que la part alta
tindrà una injecció
molt grossa
d'inversió
que en realitat
és el que li faria falta.
Sí,
és una cosa
que jo faig
dic
si a camp clar
està pressupostats
els treballs
amb 15 milions d'euros
i aleshores
es desenvoluparà
en 5 anys
4 més 1
que s'ha demanat
de pròrrogues
5 anys
vol dir que hi haurà
una inversió
de 3 milions d'euros
a l'any.
Imagini's vostè
3 milions d'euros
a l'any
aquí
a la part alta
el que pot suposar
això
aquesta injecció
durant 5 anys
si és que tinguéssim
un pressupost
com el de
ens sortís
un pressupost
de necessitats
i la Generalitat
ens ho acceptés
evidentment.
Ara fem anar
una mica
al compte de la letxera
i al compte de la letxera
passarà el que passi
però bueno
de moment
tenim la llibertat
de fer-ho.
Què no espera
l'Ajuntament
senyor Reggio
d'aquesta convocatòria
de la llei de barris?
Primer
que el que s'espera
evidentment
és que es pot doblar
l'esforç inversor
de l'Ajuntament
pot ser doblat
perquè doncs
la Generalitat
hi posa
la mateixa quantitat
de diners
que hi puguis posar tu.
Per tant
això pot ser
una injecció
a la hora
de desenvolupar
projectes
important.
Jo discrepo
només d'una cosa
amb la que ha dit
el senyor Díaz
jo crec que l'Ajuntament
no
potser no s'ha sapigut
explicar prou bé
que també és una possibilitat
jo crec que l'Ajuntament
no ha fet cap
jo no tinc la sensació
per el que ja he viscut
que l'Ajuntament
hagi fet cap gira especial.
L'Ajuntament
sempre va dir
que fins que no sortís
la convocatòria
era molt difícil
fer una valoració
i quan va sortir
la convocatòria
vam fer una valoració
de dues coses
que teníem damunt
de la taula.
També
també vull deixar
palès una cosa
és molt possible
que si la part alta
l'haguessin presentat
l'any passat
o l'altre
no hagués entrat.
On la part alta
en aquest estudi previ
ha tret 41 punts
el casc antic de Tortosa
en va treure 63.
El barri del Calma de Reus
em va treure 50 i pico.
A ser en parlant
d'aquella via zona
que estava molt pitjor
que la part alta.
de deteriorament
on la part alta
té la puntuació
que ha tret
llocs d'aquests
ho dic perquè són propers
i el casc antic de Valls
em va treure
no sé quants
bastants més
que la part alta.
Per tant
en aquests moments
hem tingut
primer
hem fet la valoració
dels dos llocs
que teníem damunt
de la taula
però després
hem tingut
una altra
de llonses
que és que ja
es porten
3 anys
de llei de barri
si no recordo malament
i n'han entrat
30 i pico.
Clar, això ja en descarta
30 i pico
que evidentment
tindrien més punts
que la part alta.
Per tant
home, jo crec que això
també és important
d'explicar
perquè si no
i per què l'han presentat
aquest any
no la van presentar
l'any passat
o per què no la van presentar
el primer any
entre moltes altres coses
perquè jo crec que també
hi ha una certa tendència
a dir que la part alta
està de determinada manera
quan objectivament
jo crec que n'està
d'una altra.
També vull dir una cosa
la part alta
en el tema
de la llei de barris
el que no entra
a la llei de barris
és arreglar habitatges.
No, no, això
està clar
perquè les bases
ho determinen així.
Sí, sí, està claríssim
però crec que...
Ah, però va bé
remarcar-ho perquè hi ha gent
que es confonta.
Està claríssim.
Crec que és bo
dir-ho
perquè crec
que un dels factors
del deteriorament
d'alguns carrers
i d'algunes zones
de la part alta
són més els propis habitatges
que la situació
diríem
de l'espai públic.
Evidentment
el senyor Francesc Díaz
que en sap molt
d'aquestes coses
sap que una cosa
va molt lligada a l'altra
que la recuperació
moltes vegades
de l'espai públic
comporta
a mig termini
la lenta
però recuperació
de la part privada.
La plaça de la Font
és un exemple.
La plaça de la Font
és un exemple
però també estarà vostè
d'acord amb mi
en què hi ha
molta deixades
per part de propietaris
o potser
propietats complexes
des del punt de vista
de nombre de propietaris
i tal
hi ha molta deixades
en el tema dels habitatges
i aquí també voldria deixar clar
que és un tema
en què la llei de barris
no hi entrarà
ara això sí
de manera indirecta
pot afavorir
com ha passat
amb altres llocs
de la part alta
on la plaça del Fòrum
plaça de la Font
carrer Santana
plaça del Rei
pot ajudar
a que després
d'aquesta inversió pública
comenci lentament
a aparèixer
la inversió privada
però crec que també
s'ha de deixar clar
perquè ningú es faci
a lo millor
cap d'ells
que no toquen
sí
a veure
ja estic d'acord
ara parlem
de lo primer
nosaltres vam treure
aquesta impressió
i per tant
el barri
es va posicionar
a favor
que es fes
el pla de barris
d'entrar
al pla de barris
i vam treure
aquesta situació
quan vam llegir
a la premsa
la primera de canvi
abans que es convoqués
perquè la part alta
pogués entrar
a la llei de barris
s'havia de modificar
la llei
s'havia de canviar
la llei
i això ho va dir
el senyor Espósito
evidentment
suposo
aleshores
li recullo
el que vostè diu
la senyora Espósito
ho hauria de dir
ella per si
doncs sense representar
més coses
com també va dir
que al carrer Major
hi havia molta llum
i que el sistema
de transports públics
estava perfecte
i que això
no ens donava
permeti'm
permeti'm una cosa
també vostè va dir
que ja teníem presa
la decisió
i que no seria la part alta
sí clar
escolti'm una cosa
jo crec
escolti'm una cosa
és que te'l convenien
les coses
és que venia per aquí
bueno
aquesta pot ser
la seva sensació
que jo no li discutiré
la seva sensació
el que li dic
és que l'Ajuntament
més d'una vegada
i més de dos
va dir
escolti
quan surti la convocatòria
valorarem
i això també es va dir
per carta
que es va dirigir a vostès
també ho vaig dir
jo personalment
a vostès
la primera vegada
que ens vam veure
escolti
ho valorarem
i també els hi vaig dir
el per què
jo personalment
aquesta vegada
jo personalment
l'any passat
i l'anterior
havia defensat
que no es podia presentar
la part alta
perquè sabia perfectament
amb els
diríem
amb els contrincats
que podia tenir
la part alta
i després els números
que els hi vaig donar
de tots els casc antics
que van entrar
a la llei de barris
els hi vaig donar a vostès
el barem de números
era molt difícil
que entés la part alta
perquè la part alta
no competeix només
amb els barris de Tarragona
quan ho presentem
a la Generalitat
competirà
amb llocs de tot Catalunya
i ja està
i era una mica
el tema
és que jo no vull
conflicte de coses
que han passat
i ha passat
i ja està
jo ja he dit
jo els proposo
no reprendre
una política
que ja se cometa
d'ampliment
el més important
és que ara
el procés
de participació
ciutadana
siguem entre tots
de fer-ho
el millor possible
els projectes
que presentem
siguin atractius
i puntuin
però no només
siguin atractius
perquè la Generalitat
ens doni dors
sinó
siguin atractius
per la part alta
perquè tinguin
funcionalitat
i serveixin
per la zona
jo els proposo
per acabar
aquests minuts
de conversa
perquè el temps
se'ns està tirant
a sobre
i també volem parlar
amb alguns dels veïns
del carrer Comte
que ja ens acompanyen
en aquesta plaça
de l'Escorxador
quan passen
5 minuts
de dos quarts
parlem del pla
d'actuació
que van signar
l'Associació de Veïns
i l'Ajuntament
ara fa un any
aproximadament
un pla
que actuava
en diferents matèries
com trànsit
seguretat
neteja
quin balanç
en fa un any
després
de la seva entrada
en vigor
des de l'Associació
d'Ajuntament
això va signar
l'anterior
junta
el novembre
del 2005
posava una sèrie
de coses
molt interessants
sobretot
s'espendia molt
amb la circulació
a l'apartalte
amb el carnet
o amb la targeta
aquesta de resident
etc.
i a més a més
anem a dir
expectava
que hi hauria
una parella
de guàrdies urbans
matí i tarda
a l'apartalte fixa
a semblança
dels bobis
anglesos
diríem que
fora potser
un dels primers
assajos
que es faria
d'un model
de polsia
o de guàrdia urbana
que fora bo
qui fos
i aleshores
hi havia un altre tema
que aquest ha sigut
llàstima
perquè el notem
a faltar ara
que era el tedi
o sigui
que era el compromís
de realitzar
tot un estudi
de tots els edificis
o immobles
era un xaqueig
era passar una ITV
de tots els edificis
amb la qual
agafaves informació
de si estaven ocupats
o no estaven ocupats
si eren habitables
o no eren habitables
quanta gent hi vivia
quines característiques
tenia aquesta gent
si les instal·lacions
eren correctes
o no eren correctes
etc.
això fins ara
no s'ha fet
potser perquè també
l'oficina local
de l'habitatge
encara no s'ha posat
en funcionament
i era
l'element
que havia de cuidar
i fer el seguiment
del tedi
i clar
això no s'ha pogut fer
però bueno
vull dir
això ho notem a faltar ara
perquè ara ens donaria
molt de suport
en moltes coses
quan per exemple
sapiguer els habitatges
que no estan
no estan plens
el que passa
perquè no estan plens
per si les cases
estan molt malament
o estan molt malament
no perquè es pugui treure diners
per les cases
o sigui
a veure
per les cases
només es pot treure
si tenen 4 o més plantes
i tenen la possibilitat
de posar un ascensor
aleshores
aleshores sí que el pla de barris
ho preveu
aquestes accions
com preveu accions
de si no tenen encara
dotació d'aigua potable
que se'ls faci arribar
o que la dotació d'aigua potable
per exemple
sigui
dintre dels paràmetres
de
això
de sostenibilitat
que aquest element
de sostenibilitat
és un element
també
que premia
d'una manera o altra
en punts
el pla de barris
el decret
senyor Reggio
com es valora
des de l'Ajuntament
a l'acompliment
d'aquests acords?
Els acords
eren
eren amplis
imagines si eren amplis
que fins i tot
hi havia el centre cívic d'aquí
però
jo el que
en aquests moments
diríem
tinc més la banya
ficada
perquè crec que és molt important
és en que puguem
començar
ràpidament
les obres
que són aquí baix
precisament aquí
a baix de les escales
les obres
de l'oficina local
de l'habitatge
bàsicament
perquè aquesta oficina
tal com estava plantejada
pretén ser una mica
l'oficina única
única
de matèria
d'habitatge
de tot tipus
de qüestions
entre l'Ajuntament
i també la Generalitat
amb la que tenim
una sèrie de
però formes de conveni
perquè totes les gestions
es puguin fer des d'aquí
i evidentment
una de les tasques
que tindrà encomanada
l'oficina local
de l'habitatge
és fer
aquesta sonificació
de la part alta
i començar a treballar
persones
des del punt de vista
de tot allò
que tingui a veure
amb els interiors
dels habitatges
jo crec
que
ens ha quedat deserta
la primera adjudicació
de les obres
però espero que ara
puguem fer allà un procediment
negociat
i per tant
puguem fer
començar les obres
amb molta rapidesa
les altres coses
de les que es parlava
home
jo crec que
que lentament
ha anat millorant
ha anat millorant
jo crec que
en la zona
jo crec que ha millorat
ha millorat
ha millorat
l'aparcament
almenys és la sensació
que jo tinc
en alguns determinats carrers
també és veritat
que els divendres
i els dissabtes
sobretot
la part alta
diríem
té molta pressió
té molta pressió
de visitants
això és una evidència
i aquí suposo
que en el seu moment
jugarà un paper
fonamental
aquest aparcament
on estem
però després
a veure
com amb tot
el balanç
de les coses
a nosaltres
també ens agradaria
anar més de pressa
del que anem
les obres
algunes de les obres
que hi havien compromeses
s'estan fent
en aquests moments
en alguns carrers
ara s'hi iniciaran
altres
com és el carrer
de l'Escó
que si no recordo malament
que és el que tocava
aquest any
i Talavera
i bé
doncs
a tots ens agradaria
diríem
que la vareta màgica
fessis així
i es prodigessin
els resultats
en l'acte
però
la part alta
com tots els llocs
és una part viva
on viu gent
on a vegades
tampoc es pot anar
diríem
perquè ens entenguem allò
posant multes
indiscriminadament
s'ha d'anar
intentant també
fer entendre
a la gent
i moltes vegades
amb els que venen
de fora de la part alta
no amb els que viuen
a la part alta
s'ha de fer entendre
a la gent
que és en benefici
de tots
que el seu comportament
amb vehicles
amb aparcaments
amb deixar les coses
a vegades al cotxe
a qualsevol lloc
a qualsevol racó
doncs els hauria de fer entendre
que això no va en benefici
de ningú
jo he vist
les estadístiques
de la Guàrdia Urbana
tots aquests mesos
i jo sé
que han tingut
diríem
bastanta més madura
de la que tenien
aquí a la part alta
no?
Ara
que al final
la millor fórmula
de totes
no seria
que la Guàrdia Urbana
tindria
mà dura
sinó que la gent
entengués
que el seu comportament
cívic
en tots els aspectes
és en benefici
de tots
aquesta seria
la fórmula màgica
no?
Ho hem de deixar aquí
manquant 5 minuts
per 3 quarts
d'onze
senyor Francesc Díez
president de l'associació
de veïns
de la part alta
moltes gràcies
per acompanyar-nos
han quedat clares
crec quines són
les opinions
de la seva entitat
respecte a diferents
qüestions d'actualitat
que afecten
el seu barri
el senyor Reggio
no l'acomiadem
perquè es quedarà aquí
uns minuts
tots conversant
amb els veïns
del carrer Comte
fem una mínima pausa
per la publicitat
i tot seguit
continuem
amb aquests minuts
especials
des de la plaça
de l'Escorxador