Mosaic Tarragoní és un títol prou eloquent
i que ens deixa obertes moltes expectatives,
moltes portes a saber i esbrinar què hi ha darrere d'aquest títol.
L'Esbardanceira de Tarragona presentarà el proper dissabte
la Sala August del Parau Firal i de Congressos
al Festival Commemoratiu del seu 25è aniversari.
Una producció nova és aquest Mosaic Tarragoní.
I quan diem nova, se'ns pot omplir la boca perquè tot és nou.
És nova la música, el vestuari, els textos, les danses, absolutament tot.
Els que no són nous, tot i que segurament hi ha hagut alguna incorporació,
són els integrants, fidels, uns més veterans,
altres més joves de l'Esbardanceira de Tarragona,
que no és que celebri el 25è aniversari de la seva creació,
sinó refundació, perquè recordem que és una entitat
de les veteranes a la nostra ciutat.
Ens acompanya aquí a l'estudi, Joan Carles Gil.
Bon dia, Joan Carles.
Ell és un dels creadors de la coreografia i del muntatge.
I a l'altre costat del fil telefònic, Salvador Fa.
Bon dia, Salvador.
Hola, bon dia.
Ens han dit que estàs una miqueta encostipat, no?,
amb aquests flets que...
Bé, uns vuit dies de llit amb gris...
Ai, ai, ai. Per aquí hi passen tots, no?, tard o d'hora?
En penso que sí.
Molt bé, Salvador.
Escolta, jo deia, amb veterans i altres que s'incorporen,
quantes generacions podeu estar a l'Esbard?
Perquè jo ara veig el Joan Carles, que és jove, i entre el Joan Carles i tu segur
que hi ha una altra generació, i per sota del Joan Carles una altra.
Sí, bé, l'Esbard no té límits d'edat, o sigui que des dels sis anys que poden
començar ballar fins que plàguen del tot, o sigui que no hi ha problema, per això, eh?
A veure, com que tenim el Salvador al telèfon, a veure si podem portar una mica ordenadament
aquesta conversa i que en contesteu tots dos.
En principi, si em permets, li preguntaria al Joan Carles Salvador,
el fet d'aquest espectacle, Mosaica Tarragoní,
fa molt de temps que esteu treballant en aquest espectacle.
Jo deia, és tot nou, i és que realment tot és nou.
És que és tot, tot nou. A veure, això és d'una...
Bé, la idea original és del Salvador, que ell tenia aquesta espineta
de fer tota una estrena d'un festival amb músiques, coreografies i vestuari tot nou,
i ell ja porta molt més temps treballant-ho, però des que vam iniciar
el tema de la composició de les melodies i tot això, potser fa més de dos anys.
Més de dos anys, després entrarem en els detalls de la posta en escena.
Salvador, una idea de fa temps i que volia tenir com a fil conductor
la ciutat de Tarragona, i que ja des del principi també es volia afegir
la poesia, el text, el que és l'espectacle.
Sí, bé, la idea va ser que doncs havia de fer alguna cosa.
Bueno, jo, de fet, em sembla que a la meva edat ja havia de plegar del tot.
Això ho dius sempre, però no t'hi pots estar, i no m'estranya.
No, no, no m'han deixat.
Ja, ja.
Si hem de dir la veritat del tot, el principal motiu ha sigut
que en poc temps m'han fet fill per l'edat de Tarragona,
em van donar la creu de Sant Jordi, i vaig creure que em quedava per fer alguna cosa,
perquè jo ja em havia despedit com a curiògraf amb l'espectacle Fent Festa
que vam presentar fa 4 o 5 anys.
O sigui, la meva idea era plegar amb allò.
Però després, bueno, va vindre totes aquestes coses,
i llavors, a més a més, com que vaig tenir la gran sort
de que la meva filla assumís la direcció artística de les bars,
i el Joan Carles, el mestratge de danses i tot això,
vaig tindre molta col·laboració.
O sigui, veritablement, ha sigut molt fàcil per mi
tirar endavant això, perquè quasi, quasi que es pot dir
que m'ho han fet tot ells.
Clar, Salvador, tenies la Maria del Claustre,
i el Joan Carles, molt bé, el que és la creació coreogràfica
i muntatge fet, però necessitem música,
necessitem textos.
Com es fa aquest viatge?
Em vaig posar en contacte amb l'amica Agustí Corigau,
que és un gran compositor de Barcelona,
i, bueno, va acceptar de fer-me d'aquestes músiques,
que totalment són noves,
i jo em vaig desplaçar a Barcelona diferents vegades,
vaig parlar amb ell, vaig explicar la idea
de què és el que hi volia ballar,
i llavors ell va crear aquestes músiques.
O sigui, jo vaig donar la idea de què és el que hi voldria fer,
llavors ell va crear les músiques,
i llavors el Joan Carles i la Maria del Claustre
han sigut els qui han posat la part de dansa.
Doncs parlem d'aquesta part de dansa
i aquesta altra part que ve a ser com un itinerari,
o justament com diu el seu títol,
un musei que aplega moments, espais, sentiments
que provoca la pròpia ciutat, no?
Sí, bueno, la idea és un recorregut,
com veieu, per els diferents punts de Tarragona,
que tothom pot relacionar,
i hem intentat que cada dansa tingui la seva...
O sigui, que vegis la dansa i te recordi aquell espai, no?
Hem intentat també que cada dansa tingui el seu punt característic, no?
Que no és fàcil, perquè mira que li dones de tons,
però bueno, al final van sortint les coses,
i jo crec que hem aconseguit el que volíem, no?
No sé si es pot millorar.
Jo no diré que sigui fàcil per a vosaltres,
però...
Per a la gent que no tenim ni idea,
crear una dansa partint no de zero,
sinó d'una tècnica, un aprenentatge,
però que sigui una dansa nova,
jo trobo que és una cosa tan complexa.
És complicat.
És com fer una partituda, com fer una novel·la.
Sí, bueno, a veure...
Parteixes de les paraules en el cas de la novel·la,
però clar, vas a fer una novel·la original.
Comences amb el que ha dit el Salvador, no?
Ell donant una idea de què vol,
de la dansa, el compositor,
dient-li que vull que sigui més lenta,
més amb un galó,
més un tipus cèrculer,
més un tipus...
Llavors, amb aquella música,
el que fas és un recompte
el que t'ha de durar i repartir-t'ho.
busques, és buscar uns punts
que s'adiguin a aquesta dansa,
que intentar que això és...
Per mi és el que més...
Personalment, el que més ha costat, no?
Intentar que cap dansa de les que hem fet
te recordi A, no?
Això és complicat, no?
De fer una dansa que no te recordi A,
aquella o aquella altra, no?
Però es manté una miqueta el que és la dinàmica
i l'esperit de l'Esbar, d'en Saire, de Tarragona,
la línia més tradicional en el bon sentit, no?
Sí, sí, sí.
Això sí que no s'han sortit.
Jo crec que amb això hem treballat, no?
A veure, nosaltres tenim un estil
més tirant al tradicional que al contemporani
i hem volgut mantenir, evidentment.
A veure, és el que fem, no?
I és el que ens agrada
i el que més sabem fer, no?
I segurament Salvador és el que espera
el públic de vosaltres, no?
Home, jo crec que sí.
Clar, perquè n'hem de dir, home,
un espectacle nou però que no surti
de la línia a la qual ens té acostumats
l'Esbar d'en Saire de Tarragona.
Bueno, aquesta vegada ens sortim una miqueta...
Una miqueta del Tiesto, no?
Sí, perquè es fa...
El que fem és una dansa catalana-catalana.
Bueno, és catalana perquè es fa...
Els punts són de dansa catalana,
els ballers són catalans,
la idea és tot de català,
però, doncs, es fa marxa, per dir-ho,
doncs, marxa d'aquelles bolangers,
quadrilles i totes aquelles danses
que ja són tan conegudes, no?
Marxa una miqueta.
Pel que fa al vestuari,
és una part molt important
perquè el renoveu al 100%.
Sí, és tot nou, és tot nou.
Bueno, comentàvem abans, no?
Sí, sí.
Que hem aprofitat per fer
tot un vestuari de català.
Ja et dic, és que ahir comentàvem,
ahir justament,
amb les...
Estan fent els últims retocs, no?,
encara de vestuari,
i és que fa més d'un any
que es va començar a cosir
per aquest festival, no?
Llavors, ara, bueno,
aquestes últimes setmanes
ja hem estat provant,
perquè s'ha fet també tot el vestuari
a mida de cadascú,
una finllada increïble.
De quants vestits
podem estar parlant, aproximadament?
Aproximadament, eh?
Jo que sé,
jo sí que hi ha quatre barres
allà plenes.
Tu només veus roba, sí.
Aquests últims dies
només s'aprovaven roba,
però, bueno,
no hi ha massa canvis de vestuari,
perquè hem fet
un més vestit català,
un més madornet,
i després uns característics
d'alguns valls, no?
Però el que sí és molt...
Hem anat molt al detall, no?
Molt estudiat de cada època
que volem representar, no?
I molt a mida,
i és això,
i fets a mida de cadascú,
que és el que potser porta
una miqueta més de feina, no?
Em val a dir que està basat a...
o que inclou poemes
de Carles Cepero,
que és el president de...
El pare.
El pare.
El pare, exacte,
de les barres d'en Saire,
amb la qual cosa,
doncs, també té aquest punt emotiu, no?
Sí, sí, clar.
Es va anar molt bé,
perquè, a més,
té un llibre de poemes
dedicat a Tarragona,
i, doncs,
d'allí hem estret
totes els poemes
que ens acompanyaran a les danses.
S'estrenen balladors i balladores
per aquest espectacle?
No.
nous, nous,
em sembla que hi ha dos balladores,
però, bueno,
tots els demés,
més o menys,
estem els de sempre,
estem els que van entre últims,
col·laboració del juvenil,
molt important.
Salvador Fa,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos,
enhorabona,
per la feina feta.
Gràcies a vosaltres.
I a millorar-se, eh?,
d'aquesta grip?
Bé, suposo que el dissabte
ja estaré bé.
Ah, per dissabte?
Ja ha d'estar allí.
Per dissabte estupendo, eh?
Gràcies, Salvador,
un abraçadar.
Bona tarda, adeu.
Fins aviat,
Joan Carles,
Gil,
el mateix que li diem al Salvador,
moltíssimes gràcies per venir
i enhorabona
a tots els que heu fet possible
tirar endavant aquest espectacle.
Abans ho dèiem,
en micro,
en Carles,
les persones,
diguem que no es guanyen la vida
fent aquestes coses
i donen un nivell
absolutament professional.
El públic és molt dur,
eh?,
amb vosaltres.
Us posen el llistó molt alt
i, per tant,
teniu una obligació
d'estar sempre
fent-ho, doncs,
com si us guanyéssiu la vida.
Home, és que, clar,
és que posa't a...
Clar, la situació nostra
és que si tens una gent
que confia en la feina aquesta,
tu la fas perquè t'agrada
i intentes fer-la
el millor possible, no?
Però darrere hi ha un munt de gent
que està vist ara, no?
Entres i coses a ella, no?
Que està confiant en una feina
que has fet.
Llavors,
és una responsabilitat
que tu has assumit
i has de complir.
Però val a dir
que el vostre públic
és exigent
però també és agraït.
És agraït.
Eh, doncs,
aplaudeixen molt i...
No tenim cap queix.
Molt bé, Joan Carles,
enhorabona de veritat
a tots,
que tot surti
com heu calculat
que segur que sortirà.
Estem nerviosos
i és normal,
però, bueno,
és bon nervisisme.
Tu diràs, eh?
Fa estar més atent.
Això sempre, eh?
Una miqueta d'atenció
és boníssim
perquè les coses surtin bé.
Moltíssimes gràcies,
bon dia.
Adéu-siau.
Gràcies.