Ja ens acompanya a l'estudiu del matí de Tarragona Ràdio
el coordinador territorial de joventut, Jean-Marc Cegarra.
Senyor Cegarra, hola, molt bon dia.
Molt bon dia a tothom.
Porta ja uns mesos, podríem dir, en aquest nou càrrec, com a tot.
Home, mira, avui justament 1 d'octubre, fa 6 mesos just,
vaig començar l'1 d'abril de manera oficial,
com amb aquest càrrec aquí a Tarragona.
Mitjany, ja és un temps suficient per començar a fer balanç.
Ara, després, parlarem dels diferents projectes que ja en marxa,
de les seves voluntats,
però a nivell personal, quina valoració en fa?
Home, jo, de moment, molt positiva.
És a dir, és un lloc completament nou
i el que he intentat fer des del començament
és conèixer la realitat de joventut des de l'administració
i intentar, doncs, construir ponts de diàleg
amb totes les administracions públiques
i entitats juvenils d'aquí a la Contrada, del Camp de Tarragona.
Si li sembla, parlem d'algunes d'aquestes activitats
que s'estan duent en marxa,
algunes d'aquestes iniciatives, per exemple,
el curs Talla amb els arrollos,
és una iniciativa que du a terme
la Coordinació Territorial de Joventut
amb l'Institut Català de les Dones.
És una iniciativa, crec que ja porta quatre anys en vigor.
Aquest cap de setmana s'ha donat el tret de sortida oficial,
podríem dir, amb la formació dels formadors.
En què consisteix, exactament,
aquest Talla amb els arrollos?
Sí, això va començar el 2004
i, com heu dit molt bé,
no només l'Institut Català de les Dones
i el Departament de Joventut,
sinó, a més a més, també amb el Departament d'Educació.
O sigui, és una cosa conjunta.
El que es va intentar fer,
o s'està intentant fer,
és justament crear, formar uns agents educatius.
Això es prepara unes hores teòriques
amb uns mòduls
que es fan un cop per setmana,
durant un mes i mig.
Hi ha un bloc de 16 hores primer,
arribem fins a les 48 hores,
i després pràctiques a centres educatius.
I el que s'intenta, doncs,
és parlar de tota una sèrie de temes,
perquè gent que no sigui tan gran
que tingui una edat entre els 21 i 30
puguin al mateix temps ser agents formats
que puguin implementar això
als centres educatius o associacions.
En quin format es donen a terme
aquelles sessions a les escoles,
als instituts de la demarcació?
O sigui, la primera, diguéssim,
aquests mòduls, d'alguna manera,
es fa primer tot un apartat teòric
que parla de la socialització genèrica,
l'amor romàntic, queda molt bé dir-ho,
el fenomen de les violències contra les dones,
i llavors, d'alguna manera,
una posició personal davant d'aquest fenomen.
Es fan xerrades, això ho porta
una entitat que es diu Adara,
que prepara aquestes formacions teòriques
amb aquests grups de persones,
que normalment hi ha 20 places,
però cada any ja tenim la sort
que hi ha més gent que ho demanen,
guanyi, són 26.
Fan tot aquest apartat teòric
amb coses molt vives,
buscant temes en concret,
dinàmiques de grup
en què hi ha la part teòrica
en què pots opinar,
i després el més important
és als vuit últimes hores,
és allò in situ,
és a dir, la part que pot ser més interessant
és que han d'anar als centres educatius
a començar a fer xerrades,
acompanyats en tot moment
pels monitors d'Adara i d'altres
que poden acabar de formar-los,
de veure quins són els tics que poden tenir
i si realment arriben amb el jovent
amb aquell missatge.
Un dels objectius principals d'aquest programa
és el que oficialment s'anomena
com prevenir abusions abusives,
doncs conscienciar els joves
de la demarcació,
vaja, de l'existència de la problemàtica
de la violència de gènere,
entre d'altres,
i com es pot combatre.
Tenint en compte experiències
d'anys anteriors,
què és el que expliquen aquests formadors?
Quina és la resposta,
el feedback que els proporcionen els alumnes?
Home, en general,
puc dir que fins ara,
em sembla que en els últims anys,
ja hi ha hagut uns 75 agents implicats.
Ara, amb els 26,
ja podríem parlar que hi haurà 100 persones
que d'alguna manera poden tenir,
entre cometes,
el títol de gent educatiu.
I ells diuen que hi ha una mica de tot.
És a dir, curiosament,
de les primeres versions del 2004 fins ara,
l'experiència, almenys,
d'ara i de les persones
que han seguit el procés,
és que la gent és molt més conscient
que existeix una violència
i que no s'ha d'arribar, diguéssim,
a extrems de partir dels 30 o 40 anys,
sinó que això comença molt abans.
Això ja és positiu.
És a dir,
quan es detecta,
la gent, allò que diuen
tallant amb els rotllos,
almenys verbalitza-ho,
es veu que ho diuen abans.
Després,
quan fas la part pràctica,
hi ha de tot,
hi ha gent que és escèptica,
diu, mira,
si algú és violent,
ho serà sempre i no en farem res.
Però, per altra banda,
nosaltres sempre diem,
si per cada persona
o cada víctima que evites,
gràcies a un programa d'aquest,
doncs ja val la pena,
no?,
paga la pena
d'haver engegat aquest procés.
El que sí,
per tant,
és aquesta conscienciació
des dels joves
que hi ha una violència latent,
sí que això ja ho fa en palesa,
i l'altre és que,
d'alguna manera,
es pot arribar,
doncs,
50%,
crec que sí,
50%,
doncs que costa molt,
no?,
de poder-ho evitar.
En qualsevol cas,
és important copsar les opinions
dels joves
en un tema tan candent,
no?,
poques vegades
se'ls demana l'opinió
als joves
sobre temes d'actualitat,
i és important
que a iniciatives com aquesta,
doncs,
els faci partíceps
en primera persona.
Sí,
això estem completament d'acord,
no?,
i que aquesta violència,
que normalment comença a ser verbal,
no?,
entre l'adolescència,
doncs,
que no derivi cap a una violència física,
i això,
almenys,
almenys la majoria de joves
no són conscients
que poden verbalitzar-ho.
L'important és això,
no?,
que no s'ho queden dins
si hi ha qualsevol situació d'abús.
Senyor Segarra,
quantes vegades
al llarg d'aquests sis mesos
que vostè porta al càrrec
li han dit,
li han comentat
que als joves
és un col·lectiu aturat,
que li costa mobilitzar-se,
que és més aviat mandrós,
quantes vegades
li han comentat
totes aquestes coses?
A veure,
pràcticament cada vegada
que em reuneixo
amb diferents agents,
no?,
amb diferents col·lectius,
però,
clar,
allò,
el tòpic depèn,
també,
de la franja d'edat,
no?,
els joves.
Jo,
d'alguna manera,
després d'un estudi
que es va fer
i que s'ha publicat
ara fa tres mesos,
era un estudi seriós
sociòleg,
a través de sociòlegs
sobre la participació juvenil,
el resum és,
o sigui,
podem trencar
el clitxé
establert,
és a dir,
allò que diuen
que els joves
no participen
no és veritat.
Potser el que passa
és que no participen
de,
diguéssim,
dels cànons normals
o els canals normals
que l'establishment,
és a dir,
que els governants,
esperen.
i això fa que sigui més difícil
de controlar.
Però que els joves
opinen,
participen,
volen emancipar-se
com totes les altres generacions,
sí,
però de manera diferent.
Què és el que més els motiva,
doncs,
els joves,
els jovens
per participar,
per estar actius
en la societat?
Això sempre crec
que és una qüestió
individual,
no?,
depèn també
de la teva formació,
inquietuds.
En tot cas,
el que sí que repeteix
pràcticament
el 99%
de els joves
és les ganes
d'emancipar-se.
És a dir,
la formació
és fàcil
d'adquirir
si un vol,
és relativament fàcil,
el que costa més
potser,
a diferència
de la meva generació,
jo ja tinc
una mica més de 40,
és el que diem
l'emancipació
d'habitatge,
de treball digne,
això costa molt més,
és a dir,
fa potser
una generació
o una generació
i mitja,
qualsevol persona
que tingués
un mínim d'estudis
tenia facilitat
per aconseguir
un treball
que estés
d'alguna manera,
que fos digne
i que estés en relació
amb el que havia estudiat.
Avui en dia no,
és a dir,
la majoria de joves
el que han de fer
és,
a part d'una carrera
màster,
no sé què,
ha de continuar
contínuament formant-se
i, bueno,
ho veiem nosaltres
amb la borsa de treball
quan a vegades
entrevistem gent,
però fer una suplència,
que escolta
uns currículums
impressionants
i total,
es presenta
a lo millor
per una feina
que serà
de dos mesos
i això
és potser
crec que el toc
d'atenció
que hem de tenir
els governants
d'ajudar
a emancipar
que es puguin
emancipar
els joves.
O sigui,
diguéssim,
la feina
és una de les coses
i l'altra,
evidentment,
l'habitatge,
que potser
si obrim els diaris
és la gran preocupació
dels joves,
no poder marxar de casa.
El principal,
un dels principals
problemes
és econòmic,
vaja,
això és obvi,
des de la Generalitat
de Catalunya,
des de la Secretaria
de Joventut,
quines accions
s'estan duent a terme,
quines facilitats
gaudeixen els joves
per poder emancipar-se
quan ells esitgin?
Home,
hi ha dues tipus
de línies d'ajut,
un són,
per exemple,
els crèdits d'emancipació
que són més de cara
a la formació,
és a dir,
per estudiar un màster
o un postgrau,
un doctorat,
doncs ja hi ha ajuts
bastant bons.
En qüestió d'habitatge,
clar,
és allò,
jo sempre dic
que som la gota
a l'oceà,
és a dir,
que intentes
mitjançant
la Borsa Jove d'Habitatge
que encara no està
implementada
a tot el territori,
però s'està fent,
evidentment,
però això,
fins que el Departament
de Mediament Habitatge
no s'hi posi
en exiuts,
parlant amb tots
els implicats,
que són,
des de promotores,
des d'ajuntaments,
perquè clar,
no és qüestió,
joventut ja pot fer
grans esforços
per dir,
mira,
potenciem,
doncs,
ajuts per a Borsa de Lloguer
o compres d'habitatge,
però la realitat quina és?
Si hi ha una especulació
o la majoria d'ajuntaments
no tenen sol
urbà públic
per poder construir,
és difícil això,
vull dir que no,
nosaltres el que hem de ser,
crec que jo,
com a Departament
o com a Secretaria de Joventut,
hem de ser la veu
de la consciència
dels departaments
i dels agents
que realment
tenen la responsabilitat
de l'habitatge,
en aquest cas,
Mediament Habitatge,
ens hem d'entendre
forçosament.
Ja no només
amb altres departaments
de la Generalitat,
sinó també amb el govern
estatal.
Aquí és una feina
en què totes les administracions,
de manera,
suposo que el més urgent possible,
haurien de posar fil a l'agulla
per poder presentar
un full de ruta
perquè tothom,
joves i no tenen jo,
estiguin clar
què hem de fer
per accedir
a aquestes ajudes
per aconseguir habitatge.
Home,
una de les coses
capdals
de les línies d'actuació
de la Secretaria de Joventut
actuals
és la presentació
de la llei,
la llei catalana
de polítiques de joventut,
o sigui,
és a dir,
això ja,
just abans de trencar-se
el tripartit,
ja estava al calaix,
s'està revisant
i la intenció justament
és això,
no?,
de just després de Nadal
o per voltants de Nadal
si hi ha,
doncs,
acord parlamentari
amb la majoria
de grups parlamentaris
de presentar
i que s'aprovi.
Què vol dir una llei?
Vol dir un pressupost
i vol dir al mateix temps
el que es busca
és la complicitat
transversal
amb els altres departaments.
Tenim clar
que els joves
o la joventut
necessita una mica de tot,
necessita cultura,
necessita habitatge,
necessita formació,
educació,
necessita diferents coses
que no només
la secretaria de joventut
pot donar,
sinó que ho ha de donar,
com ho heu dit molt bé,
doncs,
del govern en ple
i amb tots els departaments
implicats.
A banda d'aquestes ajudes
concretes a l'habitatge
que hem comentat
ampliament,
aquesta llei,
quins altres aspectes
contemplarà?
Home,
vull dir,
contemplar al mateix temps
doncs,
se suposa
doncs,
unes oficines
d'emancipació juvenil,
allò que abans parlem,
no?,
parlàvem que la majoria
de col·lectius joves
diuen,
ostres,
ens falten llocs
per poder assejar,
ens falten llocs
per poder reunir-nos,
el que s'intentarà,
almenys,
aquest és l'intent,
no?,
vull dir,
em sembla que em consta
que la majoria
de departaments
hi col·laboraran,
és buscar
la finestra única
pels joves,
això,
diguéssim,
és una de les línies
o els objectius
claus
que la secretaria
de joventut
es marca
per aquesta legislatura,
és dir,
que un jove
amb qualsevol problema
que pugui tenir,
que estigui a l'abast
de la secretaria
de joventut,
doncs,
de trobar un lloc,
una finestra oberta
on canalitzar,
doncs,
les seves peticions
i nosaltres,
doncs,
entre bambolines,
fer-ho córrer
a qui calgui,
això seria,
doncs,
l'objectiu bàsic.
Parlem si li sembla
d'accions més concretes
referides principalment
a la ciutat de Tarragona,
quan vostè va accedir
al càrrec,
ja va expressar
gairebé des d'un primer moment
que una de les seves
voluntats
és que a Tarragona,
l'àrea de la ciutat
de Tarragona,
disposés d'un alberg
de joventut.
Aquest projecte
s'ha pogut materialitzar,
ja està en marxa?
No,
està de moment allò
que diuen començant,
no?
És a dir,
hi havia hagut un alberg
que popularment es coneix
com la residència Sant Jordi,
que és una residència universitària,
i l'altre és el complex educatiu,
doncs,
el conegut...
La residència.
Sí,
la laboral,
no?
Li diuen la laboral.
El problema està,
clar,
que allò pertany a educació,
el que sí que podem dir
que hi ha molt bona relació
amb el gerent
que és en Rafael Pérez
i s'està intentant
almenys de moment
pal·liar
les mancances,
és a dir,
si un grup,
em consta,
si un grup qualsevol
necessita per noctar,
doncs,
encara que no sigui
elberg de joventut
adherit a la xarxa,
doncs,
ja hi pot anar
albergar,
però de manera privada.
El que es busca,
doncs,
durant aquest any
que queda
és buscar
ponts de diàleg
per intentar,
doncs,
materialitzar això,
no?
O sigui,
costa perquè,
clar,
he de pensar
que hi ha una sèrie normatives,
hi ha una sèrie
de normes
que fa que
el no pertany
a joventut,
que això és d'educació,
doncs,
és més complicat fer-ho,
però la voluntat hi és,
és a dir,
almenys,
avui en dia,
si mai un grup necessita,
doncs,
per noctar
a Tarragona
i que no sigui un hotel,
doncs,
té la possibilitat
d'anar a l'alberg,
malgrat que no estigui encara
al catàleg de la Generalitat.
Aquest futur alberg
que vostès es se'n buscant
ha de ser necessàriament
aquestes instal·lacions
de la laboral
o es se'n buscant
d'un altre espai?
A veure,
buscar,
ja busquem,
el mal és que
els preus són prohibitius,
no?
Clar,
si diguéssim,
no?
Si potser,
crec que
una de les coses
que ens hem marcat,
no?,
des que estem
en aquest càrrec
és evitar les duplicitats,
és a dir,
a veure si hi ha alguna cosa
com és la laboral
que dona unes condicions
òptimes pel lloc,
per les instal·lacions
que hi ha i tal,
doncs,
crec que abans de construir
el que diem
un xeringuito paral·lel,
el que hem de buscar,
doncs,
totes les persones
que tenim responsabilitats
públiques
és aprofitar el que hi ha.
Per això,
de moment,
en principi,
no s'està buscant res
fora d'aquesta ubicació
perquè,
bueno,
perquè creiem que seria
malbaratar els diners,
no?,
els pocs que tenim.
un altre de les coses,
un altre dels aspectes
que vostè,
doncs,
des que va accedir
al càrrec,
doncs,
està intentant pal·liar
és la manca d'espais
per joves,
ja sigui per assajar música,
ja sigui per fer,
doncs,
obres de teatre,
espais destinats
exclusivament a ells.
S'ha parlat
durant tot aquest temps
en molts espais,
el típic de la xerteres,
la tabacalera,
de tot plegat,
s'ha pogut concretar
alguna cosa,
senyor Sagarra?
A veure,
de moment,
com tot,
són coses que es van fent,
s'estan cuinant,
és a dir,
se n'està parlant,
per tant,
jo encara públicament
aquí no diré cap espai
perquè seria trair,
doncs,
les taules de les meses
de treball que hi ha,
sí,
però que hi ha,
hi ha,
doncs,
contactes bastant forts
per trobar un macrospai
que pugui pal·liar
aquestes necessitats
dels joves,
dels quals no dependria
només d'una administració.
Nosaltres creiem
que la clau de l'èxit
per això
és que hem de sumar esforços,
en aquest cas,
comptem amb la col·laboració
de l'Ajuntament
perquè és el lloc,
no?,
seria que necessitem
que l'Ajuntament hi sigui,
l'altre es pretendrà
també que el Consell Comarcal,
doncs,
digui la seva,
juntament amb la Generalitat.
És buscar,
amb aquestes oficines
d'emancipació juvenil,
la proposta,
a la llarga,
serà,
doncs,
buscar un model
de gestió compartida,
vull dir que,
i això és importantíssim,
no?,
que hi siguin
les tres institucions,
això nosaltres
ho creiem així
i crec que tirarà endavant,
el que passa
que costarà
posar fil a l'agulla
però sí,
hi ha converses
bastant avançades
en aquest tema.
I quan parlem d'un espai
per a joves,
què ens referim?
Què s'hi podrà fer
en aquest espai?
Bueno,
de moment,
encara,
com dic,
està tot en estat embrionari,
això va acompanyat
dintre la mateixa llei,
no?,
que sortiria
de Polítiques de Joventut,
però perquè ens entenguem,
la intenció
o és,
l'objectiu ha de ser
una finestra oberta,
és a dir,
un jove té alguna inquietud
qualsevol,
doncs,
que la pugui anar
aquella finestra oberta,
ja sigui per formació,
per habitatge,
problemes de salut,
etcètera,
d'alguna manera canalitzar-ho
i al mateix temps
que aquells llocs
tinguin uns espais
per a fer formació no arreglada,
doncs,
espais per a fer cursos,
tallers,
al mateix temps també,
doncs,
la intenció seria
que hi hagués uns llocs
de reunió,
més petits i més grans,
perquè no tenir
aquella gent,
aquells joves
que tenen inquietuds
i que no tenen una seu pròpia
que puguin anar allà
i dir,
mira, escolta,
necessito,
doncs,
reunir-me,
no?,
i al mateix temps,
doncs,
també lligar-ho
amb bucs d'assaig
en què totes les manifestacions
d'alguna manera
d'inquietuds artístiques
també les pugui
plasmar allà,
això, clar,
parlem de llocs
que necessiten
bastants metros quadrats,
però aquest seria el model,
no?,
s'està posant fil a l'agulla
i s'ha demanat,
doncs,
amb gent entès,
amb tècnics
que facin ara informes
de quins serien,
doncs,
els espais ideals,
o sigui,
en existeixen alguns,
no?,
tens la Farga,
tens també a Hospitalet,
tens a Manresa,
tens en alguns llocs a Girona
que tenen aquests llocs compartits,
no?,
que normalment la majoria
són també de propietat municipal,
el que s'ha de fer aquí
és unir esforços
i crear això
a nivell nacional,
no?
És vostè optimista,
creu que al llarg
d'aquesta legislatura,
en aquests tres propers anys,
doncs,
es podrà posar fil a l'agulla
en aquesta equació?
És que, no,
és que si no me'n vaig cap a casa,
és a dir,
si no ho aconseguim malament rai,
no, a veure,
bromes a part,
és a dir,
jo crec que el pas fonamental
per començar a parlar seriosament
és que s'aprovi una llei,
una llei
i al mateix temps,
evidentment,
que està en el Parlament.
Si s'aconsegueix això,
com dins la llei
ja hi ha aquesta implementació,
aquest desplegament,
doncs,
d'oficines d'emancipació juvenils,
d'alguna manera,
joventut entra a primera divisió,
és a dir,
hi ha una llei que l'empara,
hi ha uns pressupostos
que l'acompanyen,
l'únic que s'ha de fer,
crec jo,
és evitar duplicitats
i veure la complicitat,
ja he dit,
sobretot amb ajuntaments
i consells comarcals.
Si hi ha la llei,
d'alguna manera,
en fases i tal,
jo crec que tendirem cap aquí
perquè la majoria de llocs
han quedat petits,
o sigui,
ens hem adonat
que dels últims quatre anys,
doncs,
aquelles petites iniciatives
que tenen els ajuntaments
en petits llocs
per als joves,
ha quedat petit,
o sigui,
tothom busca més espais,
per tant,
suposo que és el moment propici
per buscar la complicitat
entre les diferents administracions.
Sonor Jean-Marc Segarra,
coordinador territorial
de Joventut a Tarragona,
moltes gràcies
per acompanyar-nos avui
al matí de Tarragona Ràdio
i, si li sembla,
seré molt pendents
d'aquestes qüestions
que d'avui en queden a l'aire
i que s'han de concretar
al llarg dels propers mesos.
Doncs,
moltes gràcies per l'invitació
i esperem,
d'aquí uns mes,
poder dir,
mira,
allò que vam parlar
la primera vegada
ja comencen a...
Doncs ja hem trobat
una ubicació,
llavors ja ho vindríem
a explicar aquí.
A reveure,
molt bon dia.
A vosaltres,
bon dia.