Repsol IPF amb la Setmana Santa de Tarragona.
Reial i venerable congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist.
Nosaltres el que volem manifestar, o que la congregació de la Sang se sent especialment interessada,
és en continuar present en aquesta Tarragona que sent dintre seu aquest encant d'aquesta setmana
i que, malgrat els canvis que ens oferten allà dels segles i del temps, no produeix mai el seu origen.
Un origen que jo penso que és romà i cristià i que és una essència molt noble del seu esperit.
Potser, en aquesta setmana gran, les germanes i congregacions han de continuar estimant i agrandint aquestes tradicions
i en definitiva són tradicions d'un poble que vol manifestar el seu caràcter
i que la setmana s'havien de seguir sent això, el que comentava.
Ordre, silenci, pregària, segons la manera de ser i l'alternar de cada un.
Carles Batxes és el vicepresident de la congregació de la Sang.
Actualment són uns 800 confrares sense comptar a les senyores de la soledat.
La seu de la congregació és a l'església de Santa Maria de Nazaret,
i la Casa Contigua, coneguda com Casa de la Sang.
La congregació organitza la processó del Sant Enterrament.
Malgrat que les dues germandats, la sang i la soledat,
estan vinculades per la seva trajectòria, mantenen juntes el govern pròpies.
Això els permet certa independència.
Les tractarem, per tant, per separat.
Avui parlarem de la reial i venerable congregació
de la puríssima sang de Nostre Senyor Jesucrist.
Els orígens.
Els espartaners i esparters de la ciutat s'agramearen el 1545.
Entre les finalitats de la congregació hi havia acompanyar el Sant Cris,
socórrer els pobres, els empersonats i assistir als reus de mort.
La congregació de la sang neix de l'esperit del poble,
un esperit del poble que sortia del poble
i que tenia unes fites molt importants, sentimentals i espirituals.
Es produeix com a fruit de les organitzacions gremials,
dels diversos oficis i professions.
En aquest cas és el gremi dels espartaners i els esparters,
encara no s'havien agrameat,
i l'any 1545 sol·liciten al cabit de la catedral agramear-se
i fundant la congregació de la Polícia de la Sang de Nostres Unions Jesucrits.
Els congregants de la Sang porten vesta completament negra,
en sinyell de cuir també negre com el capús o cucurulla i els guants.
Els aspirants abasteixen túnica blanca amb punys de doble amplada,
maneguins i guants blancs, estola i cíngols vermells
i gorguera blanca amb cinta vermella.
La vesta de la congregació, hi ha dues vestes,
la vesta dels aspirants, que és una vesta blanca
amb un peto de color granatós
i la golilla també és blanca amb la ratlla granatosa
igual que el peto.
I després hi ha la vesta de congregant, diguéssim,
que és totalment negra, amb la medalla de la Sang platejada.
La medalla dels congregants és platejada
amb les cinc anàfres en forma de creu de Sant Andreu,
en un escut ovalat dins d'un altre de pell de toro alemany
amb florons barrocs i corona d'infant.
Els aspirants tenen com a medalla
un escut en forma de rectangle,
també amb les cinc anàfres vermelles en forma de creu
sota una columna en una corona d'espines.
Els penitents no congregants
aporten cosit al pit l'escut de la Sang.
L'escut dels aspirants és un escut on hi ha les cinc llagues
i al damunt la corona d'espines,
ja que l'advocació del pas que aporten els aspirants
és la fregel·lació.
Per tant, hi ha una corona d'espines
entrepassada per un flagel
que figura al moment de la fregel·lació.
I l'escut de la Sang és un escut acabat amb una corona
per el fet de reial de la cofredia
i té les cinc llagues en vermell
damunt de l'escut platejat.
Els misteris
El Sant Cris és la figura principal de la possessor
i una de les imatges més venerades pels tarragonins.
L'actual talla data de 1940
i a sobre del canongí Salvador Martorell.
La creu porta el rètol de la lingua
amb la inscripció Jesús de Nazaret, rei dels jueus.
També en hebreu, grec i llatí.
Els aspirants acompanyen el pas la flagel·lació.
L'actual de l'artista en postí Innocensi Soriano
data de 1948
i consta de cinc figures.
Jesús, en primer terme,
envoltat per tres torturadors, nus de tors.
Tanca el grup unsentorió de gest autoritari.
El pas és estirat per deu congregants.
El 1961, el mateix escultor enllesteix el nou Cris dels Penitents.
La imatge presenta Jesús de fallita pel pes de la creu.
Desfila enmig dels penitents amb improperis
i s'empesa per sis congregants en cucurulla.
Els primers anys de la congregació
teníem encarregat el pas d'elecció homo
que posteriorment va passar a la germandat del seu nom.
Però sempre hem vingut la imatge titular
del Sant Cris de la Sang de Benet Baró fins l'any 1936,
que és quan se va cremar.
I tenim ara el Sant Cris de Salvador Martorell
que es va beneir l'any 1940.
Els altres dos passos de la congregació
que també han seguit la tònica des del segle VI de la seva fundació
són el pas de la fregel·lació,
que és obra d'Innocentia i Soriano Montagut,
que representa la fregel·lació de Jesús,
on hi ha cinc figures monumentals de metre 80
i després tenim el Cris dels Penitents,
que també és obra de Soriano Montagut,
que és el que acompanya els penitents,
que és un Cris caigut amb la creu al coll.
Penitents i improperis.
La presència de les penitents amb improperis
és tan antiga com la mateixa processó.
Cedits originalment pel capítol catedral
són actualment propietat de la congregació
i sumen un total de 214.
Els improperis s'atorguen mitjançant petició
i posterior sorteig, si s'escau.
El seguici dels penitents l'obra
la creu de la passió,
també coneguda com creu dels penitents.
L'actual data de 1940.
Un dels elements més identificatius
de la processó de Tarragona són els improperis,
que estan estetament vinculats a la història de la congregació
surten des del mateix inici
de la primera processó, l'any 1550.
Els obren la creu de la passió,
o més coneguda per creu dels improperis,
que és el primer atribut,
i la seva antiguedat és molt gran,
si bé es pensa que sobre el 1720 ja existia.
Els improperis són tots els atributs de la passió
i l'otorgament es fa per petició prèvia
i posterior sorteig, si cal,
amb el nombre de peticions.
Els armats
La cuart romana està documentada com a propietat de la sang
des de 1758.
Actualment són 32 armats,
6 tavals,
un trompeta
i el capità Manalles.
Porten vestits nous des de 1986.
El pit,
una armadura per la defensa
i cuirassa metàl·lica
amb relleu d'una àliga
que sosté a les urpes
un fill de llams.
Van coberts
amb casc metàl·lic
de crinera vermella.
Porten mitges blanques
i van calçats amb sandàlies.
La llança dels armats
no és la javelina curta,
sinó la llarga.
També depenen
de la congregació de sang.
El de la sang,
els armats
o la cua romana
cobre la processa del sant d'enterrament
i fa la guàrdia d'honor
al dijous sant.
Aquesta cerimònia
és novedosa,
és de fa uns 25 anys
aproximadament,
perquè abans no existia
i és una cerimònia
que s'escalcula
al monument
al dijous sant
dintre de l'església de Nazaret.
En quant al divendres sant,
la missió dels armats
és fer en primer lloc
la recollida dels passos
que acompanyen
tots els passos
de les cofredies
que venen convidades
al procés del sant d'enterrament
i després
en cancel·lar
aquesta processó
fins al moment
que arriba
a la plaça del rei
i després
retornen
per dintre de la processó
fins a recollir
la imatge
de Sant Crist de la Sang
i acompanyar-la
a la seva arribada
a la plaça del rei.
La recollida
es fa en plena rambla
i penso que
constitueix
una escena
de gran simbolisme
i d'emoció
per tots els tarragonins.
L'escut dels armats
té gravat al centre
un feix de llams.
El llam
és l'arma
en la qual Júpiter
el pare dels déus
en el panteor romà
fulminava els homes
des del cel.
El capità Manalles
vesteix una mena
d'armilla vermella
amb vius haurats
a sobre una cuirassa
metàl·lica.
La crinera
del seu casc
és blanca
i l'escut hexagonal.
Porta un estandard
amb l'inscripció
el senat
i el poble romà
presidit
per una àliga
sobre una corona
de llúria.
Els actes
La congregació
organitza
la processó
del Sant Enterrament
que des de l'any
1550
se celebra
el divendres sant.
També organitza
dos viacrucis
el diumenge
de Rams
a la tarda
i el de la matinada
a divendres sant
després del sermó
de passió
més conegut
per sermó
de la bufetada.
Aquesta viacrucis
surt de la catedral
a les 6 del matí
sent l'acte
amb més participació
després de la processó.
La congregació
de la sang
a part de la processó
pròpiament
que és l'acte
central
de la setmana
de Santa Tarragonina
organitza
dos viacrucis
un
el diumenge
de Rams
que és el que
de alguna manera
obre els viacrucis
de la setmana
santa
se celebra
des de l'any
1927
i que passa
des dels anys
40
per les muralles
de la ciutat
i acaba
a la catedral.
I l'altre viacrucis
que és un viacrucis
eminentment
participatiu
que és el del divendres sant
a les 6 del matí
que comença
a la catedral
després del sermó
de passió
anomenat adicionalment
de la bufetada
i que recorre
tots els corres
del casc antic
fins a acabar
a la plaça del rei.
Repsol IPF
amb la Setmana Santa
de Tarragona
Setmana Santa Tarragonina
Festa tradicional
d'interès nacional
i que ésIN
a la plaça del ret dona
un bíblis
i que és terminant
ve آl
i que ésң
les magical