Senyor Baulenes, bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per acceptar la nostra invitació.
Reu, un plaer.
El senyor Baulenes acaba de publicar la seva última novel·la,
Ària de servei,
un llibre que ha publicat l'editorial d'Esatino.
S'ha definit de moltes maneres.
Hem trobat definicions de road movie,
de faula contemporània, d'història d'amor.
Com definiria vostè l'autor,
la persona que parita el llibre, la història,
aquesta ària de servei?
Doncs mira, jo diria que és una barreja
de les tres coses que has dit,
perquè responen molt a la idea original que jo tenia.
Fer una faula contemporània,
fer una faula contemporània que vol dir
que ens expliqui una història amb una certa moralitat,
moralitat final.
I sí que en tenia ganes de fer un cop d'ull
a una situació que es repeteix en l'època contemporània,
que és, primer, què es fa un amb la seva vida
en un moment en què els temps estan prou complicats,
ideològicament, però també econòmicament.
És a dir, vivim temps complicats on les referències es perden.
I després, això situar-ho en el marc també de les relacions sentimentals.
És a dir, quina importància tenen, quina incidència tenen.
avui en dia, pràcticament, de vegades, una relació sentimental
et pot permetre, què sé jo, per exemple, llogar un pis
i poder tenir un pis, no?
Vull dir, si ets dos ho pots fer, si ets un no ho pots fer.
Per tant, què vol dir?
Llogar encara, comprant aquest, que és tal com està avui en dia,
llogar més o menys, suposa que tothom s'ho pot arreglar en certa manera,
però comprar-se, vaja, gairebé avui en dia,
o tipoteques amb dos o un sol, no ho pots fer.
Llavors, això què vol dir?
Que les relacions sentimentals són egoistes?
Doncs sí, però és que també sempre ho han estat d'egoistes.
I suposant que siguin egoistes, què?
És molt negatiu?
Doncs no.
O sigui, jo particularment penso que una relació sentimental
que pugui servir com a parèntesi, com a excepció dintre de la teva vida,
que et permeti passar un temps esperant a veure si pots arreglar
allò que de veritat ha de ser el motor de la teva vida, no?
És a dir, que és saber cap on vas, què vols fer.
i si a més a més tens una relació sentimental
que et permet fer-ho d'una manera més lleugera,
doncs millor.
Totes les relacions sentimentals són egoistes.
La història de Morre és l'eix central d'aquesta novel·la.
Ara en continuarem parlant, perquè de fet aquesta novel·la
tanca un cicle, una trilogia, en podríem dir.
Ara ho comentarem més endavant, però m'agradaria, senyor Baulens,
que per posar una mica en situació aquells ullents,
donar una mica el fil argumental a la història de l'Anna,
en aquest cas la protagonista de la història.
Sí.
Mira, és una història
protagonitzada per una dona de 31 anys,
una dona jove, amb força,
que és infermera,
llavors doncs és infermera de professió i de formació,
i ha tingut ja una vivència forta a l'Àfrica,
treballant en una ONG.
S'ha estat tres anys a l'Àfrica,
per tant n'ha vist de tots colors,
ha vist coses que li han agradat,
moltes que no li han agradat,
però arriba un moment que s'encança,
torna a Barcelona, torna a Catalunya,
i en un moment de confusió personal,
diríem,
en una època de transició,
és a dir, deixa la parella,
abans de decidir ben bé què vol fer amb la seva vida,
accepta d'entrar a treballar com a guàrdia de seguretat
en una clínica d'alt estàndig,
de bellesa i estètica.
Llavors, clar, és un salt molt diferent,
però, en fi, que la protagonista,
un salt molt gran, vull dir,
que la protagonista l'assumeix sense molts problemes,
igual que assumeix moltes altres coses,
sense molts problemes,
encara que semblin molt rares.
En aquesta clínica,
ella està a les nits,
és guàrdia de seguretat nocturna,
tota la clínica és per ella a la nit,
és com una mena de gran transatlàntic,
de gran embolcall
que funciona tot sol
enmig de la nit
i ella és la que s'està allà vigilant que no passi res
i allà coneix un pacient
i té una relació amb un pacient misteriós,
un pacient que és molt especial
i aquesta relació sentimental
enmig d'aquest ambient fantasmagòric de la nit
i d'aquesta situació de falta de referències
i aquest moment en què ha de prendre decisions a la vida
fa que la portin a viure aquesta relació sentimental
amb una intensitat, diríem, desacostumada
i que al mateix temps, per exemple, visqui precàriament
perquè està vivint en una autocaravana
aparcada en un àrea de servei.
D'aquí ve el títol de la novel·la.
Llavors ja tot el món de l'àrea de servei,
la seva vivència a l'àrea de servei,
el fet de viure a l'autocaravana
i al mateix temps el món de luxe total
de la clínica d'estètica
i la seva relació sentimental
amb aquest home misteriós
que no li dona molt a la sensació
de ser una relació que pugui durar molt.
Ha parlat d'una passió desacostumada.
Com ho definiríem?
Com ho podem explicar?
Home, és difícil, no?, valorar això.
Vull dir, però...
Però...
Clar, avui en dia
pot passar de tot en qualsevol moment
i ho pot viure amb molta intensitat
o molt poca.
Avui en dia tot s'admet,
tot és possible
i, a veure,
jo l'únic que vull dir amb aquesta novel·la
és que tot s'ha de relativitzar
i que hem de començar a canviar
els paràmetres mentals
per jutjar la gent
i per jutjar-nos nosaltres mateixos, no?,
perquè a vegades som molt durs
amb nosaltres mateixos.
Potser tot ha canviat,
moltes de les circumstàncies han canviat,
però els paràmetres,
els estereotips
amb els quals ens movem
continuen sent
els mateixos clixés
prefixats fa molts anys.
Hi ha un desencaix
entre aquests dos factors, no?
Sí.
Jo diria que el que passa
és que el món actual
és molt complex i ja està.
Llavors,
hi ha pervivència de models,
però al mateix temps
ens sobrevixeixen de nous,
es barregen,
encaixen, desencaixen...
És a dir,
la moralitat de la faula aquesta
és que...
s'ha de jutjar
d'una manera
no necessàriament negativa
el fet que visquem el dia
perquè vivint el dia
podem viure intensament
moltes circumstàncies,
poden ser sentimentals o no,
però que ens poden ajudar
a continuar endavant
encara que sigui a trossets
i no fent grans projeccions
en el futur, no?
Com és la protagonista,
que la protagonista
ha de solventar la seva vida
mentrestant
està vivint a l'àrea de servei,
però a l'àrea de servei
troba altra gent
que no hauria trobat mai.
Hi ha la gent del restaurant,
la gent de la benzinera,
la gent de la botiga,
són altres mons
que també existeixen,
que estan en paral·lel.
Sona un mòbil,
la pagarem ben ràpidament.
Constantment, però,
sempre ens plantegem
o moltes vegades
per què fem això,
a què ens porta això.
Tenim moltes vegades
de regim per uns patrons mentals,
voluntària o involuntàriament,
fem una planificació
que topa frontalment
amb aquest desig
de viure el dia a dia, no?
Sí, sí, sí, esclar.
El que passa és que,
com deia abans,
cada vegada,
cada dia que passa,
el món és més complicat,
és més complex.
Cada vegada apareixen més coses
que fan que es vagin
acumulant aquests patrons
i que vagin apareixent
nous patrons
i que, per tant,
cada vegada sigui més difícil
de dir o d'admetre,
que et diguin
que un patró
és millor que l'altre,
que un punt de referència,
ni que sigui ideològic
o sentimental,
és millor que l'altre,
que una manera
de fer,
de muntar-te la vida
és millor que l'altre,
o més pràctica
o més productiva.
Llavors,
acabes per anar
reduint els cercles
de coses
que són veritablement
importants a la vida.
Segurament,
els amics,
les relacions sentimentals,
el fet de viure
dia a dia,
en realitat,
el que vol dir
és viure
en les distàncies curtes,
com si diguéssim,
en comptes de viure
en les distàncies llargues.
I això és el que fa
la protagonista,
que contraposa
els seus esquemes,
els seus patrons,
amb els que hi ha
vigents,
però que al mateix temps,
com dic,
estan sent substituïts
d'una manera cada vegada
més ràpida.
En Lluís,
en tomba Olena
es viu al dia a dia
o es qüestiona
cadascuna de les decisions
que pren?
Home,
jo ja fa el mes d'octubre
farà 20 anys
que em dedico
a escriure professionalment,
per tant,
això és una manera clara
de dir-te
que és viure
dia a dia.
Ara també fa 20 anys
que visc dia a dia,
per tant,
és com una mena
de precarietat
continuada,
i sobretot ara
en els últims temps
en què les coses
més o menys
em van millor
i això és gràcies
a la generositat
dels lectors
que fan que pugui
portar aquesta vida.
Doncs no sembla
que el dia a dia,
viure el dia
sigui tan complicat
i que les decisions
que haig d'aprendre
no siguin tan complexes
ni tan difícils,
però sí,
a mi m'agrada
viure el dia a dia
però també comprenc
el que no ho fa.
Les coses
certament bé
si fem un rap
de les seves obres
publicades,
cadascuna van acompanyades
d'un premi
del qual
no tots els escriptors
de casa nostra
poden gaudir
i a més a més
ara,
doncs,
els últims mesos
algunes de les seves obres
han estat traduïdes
en d'altres idiomes,
d'altres estan en projecte.
És un dels autors catalans
més internacionals
en aquests moments.
Com viu aquesta situació?
Home,
doncs la visc amb molta il·lusió
perquè
perquè a més
jo això m'ho plantejo
no tant com una qüestió
particular
sinó que penso
que és una qüestió
que és interessant
per tot el mitjà,
és a dir,
que quan tu entres
en un país
o en un altre lloc
el que estàs fent
és obrir una porta
que darrere teu
pot entrar-hi
doncs
més gent
i per tant
doncs
m'ho miro molt
des del punt de vista
particular
i al mateix temps
de servei
perquè igual que a mi
m'han ajudat
en el seu moment
jo penso que també
ara puc ajudar
i bé
això el que demostra
és que cada vegada més
els autors catalans
en llengua catalana
podem arribar
més lluny
a més a més
sense necessitat
de la intermediació
del castellà
que això és el que passava
fins fa uns anys
però ara
cada vegada més
quan vas pel món
ja no és com abans
que arribaves
i no sabien
de què parlaves
quan parlaves
del català
sinó que ara
sobretot a Europa
a Europa
les grans editorials
tu pots enviar
la teva novel·la
en català
i no et preocupis
que trobaran
algú que els llegeixi
i si els interessa
te la compraran
estem entrant
en una fase
de normalitat
molt interessant
que a més a més
doncs aprofitarem
enguany
amb la Fira de Frankfurt
per remarcar
aquesta normalitat
anys enrere
esclar
havies de passar
pel castellà
perquè les grans editorials
no coneixien
el català
i
si no et traduïen
el castellà
difícilment
podies arribar
al francès
o a l'anglès
vostè esmentat
ara la Fira de Frankfurt
és un esdeveniment
la presència catalana
en aquesta Fira
del qual fa molts anys
que se'n parla
fins i tot
si em permet
ha generat un debat
que fa una mica de mandra
fins i tot
tenint en compte
els extrems
el que s'ha portat
segons el seu paret
quina ha de ser
la presència
de la literatura catalana
a Frankfurt
a Alemanya
bé
és una mica
la que ha definit
ara ja
el director
de
de l'Institut Ramon Llull
no?
s'ha arribat
a una mena
de compromís
que és molt interessant
que és que
la llengua catalana
és a dir
la literatura catalana
és la literatura
feta en llengua catalana
això és evident
i és la que portarà
el pes
de la representativitat
i això
amb això ja n'hi ha prou
perquè
és a dir
no cal tancar-se més
però tampoc no cal
tancar-se
ni molt ni poc
el que interessa
és que la representativitat
sigui
la de la literatura catalana
i això és el que es farà
perquè és que si no
una literatura petiteta
d'un país
sense estat
com és Catalunya
és molt difícil
que
donar-te a conèixer
i les oportunitats
són molt poquetes
perquè
fins i tot
anant com a autor
en llengua catalana
jo mateix
ara
estàvem parlant
de les traduccions
que hi ha
dels meus llibres
vulguis o no
tu vas pel món
com a espanyol
i vulguis
de fet
vostè té
pendent ara
un viatge a Nova York
si no
vaig errat
representant la literatura espanyola
en aquest cas
sí
literatura espanyola
catalana
és clar
és això
però tu hi vas com a espanyol
pel món
llavors sempre has d'explicar
que sí
però no
però clar
és no
castellà
no català
què és el català
sempre
sempre
sempre
s'està fent pedagogia
i per tant
doncs
mentre Catalunya
doncs això
doncs sigui
estigui en la situació política
que està
fires com la de Frankfurt
o situacions com la de Frankfurt
van molt molt bé
per fer
doncs
pedagogia
a gran escala
que és el que interessa
ja per acabar
senyor Bau
Olenes
Woody Allen
difon una pel·lícula
cada any
gairebé arriba sempre
sobre les mateixes dates
la presenta al festival
de Venècia
és una data
que podem ja
assenyalar amb el calendari
vostè publica també
gairebé puntual
com un rellotge
una novel·la
cada dos anys
per què aquesta periodicitat
preestablerta?
Sí
home
preestablerta
o sigui
puntual com un rellotge
sí
sí
no
però la raó
hi ha diverses raons
però
n'hi ha de que són d'ordre tècnic
si jo tinc
com he dit abans
el menys privilegi
de poder dedicar-me
només a escriure
això fa que tinc moltes hores
hi ha llavors
doncs una novel·la
que
tot i que jo faig novel·les
que requereixen
molta documentació
és a dir
que passo molts dies
i molts mesos
documentant-me
estudiant
repassant
buscant
tot i amb això
que és molt de temps
jo faig una novel·la
amb dos anys
igual que una altra
la fa en quatre anys
perquè
no té les mateixes hores
que jo
és a dir
que diríem
sempre és relatiu
és a dir la qüestió
per exemple
hi ha molts escriptors
que són professors
d'universitat
o que són periodistes
o que són periodistes
o
clar
les hores
han d'escriure
en temps lliure
per tant
en dos anys
jo faig el mateix
que una altra
fa en quatre anys
és a dir
no és que jo treballi
més ràpid
sinó que
són les mateixes hores
exactament les mateixes
però hi ha sobretot
una altra qüestió
i això és una cosa
que en els últims anys
m'ha passat
i que m'agrada molt
viure-la
i és que
el fet d'aquesta
periodicitat
remarca
l'aspecte
jo diria
artesanal
de la meva feina
que a mi m'agrada molt
és a dir
en la meva feina
m'agrada fer novel·les
jo faig novel·les
amb molta imaginació
molta ficció
molt d'argument
m'agrada la novel·la
amb acció
però
tot i amb això
tot i amb això
la feina que comporta
fer la novel·la
per respecte
a l'espectador
ai perdó
l'espectador
al lector
tot i que hi ha
tota la qüestió
d'ambientació
tota la qüestió
d'acció
tota la qüestió
de documentació
tu
per respecte al lector
saps que
aquesta
aquesta manera
de fer artesana
que és el que deia
pot semblar
molt
molt poc
no glamurosa
però molt poc
o sigui
no sé com dir-te
molt poc creativa
però no és veritat
és a dir
hi ha tanta creació
tanta inspiració
com pugui ser
d'una altra manera
però al mateix temps
hi ha l'aspecte artesanal
que fa que
per difícil que sigui
la novel·la
tu treballis artesanalment
i puguis oferir
aquesta novel·la
cada dos anys
i tu li estàs dient
al lector
que no es preocupi
aquest lector
que és el que et permet
de fer-ho
perquè és el que et dona
el coixí de vendes
una mena de repte
doncs
és un repte absolut
però per respecte
al lector
i llavors dius
molt bé
doncs jo
per respecte a tu
i també per respecte a mi
per més que sigui
més difícil
més complicat
jo cada dos anys
intentaré donar-te la novel·la
sense que això
signifiqui
menys ambició literària
menys creativitat
menys inspiració
és a dir
tota la imaginació
tot
tot
és a dir
tota la frescor
i això és un repte
que a mi
m'estimula
m'estimula moltíssim
és a dir
que no
em resum
i
he de dir
que no em sento malament
pel fet de
de dir que jo
escric artesanalment
no em sento malament
i a més
em sento
que enganyo
que no enganyo
el lector
però a més a més
jo dic
atenció
tu no et preocupis
que encara que jo faci una novel·la
cada dos anys
això no vol dir
que les faci
com una màquina
etc
no no
vol dir que és el temps
que jo necessito
a part que jo a vegades
en un any i mig
en tinc prou
que passa que després
doncs passa mitjany
abans la publiques o no
a mi m'agrada molt
treballar així
aquesta és la veritat
l'últim repte
l'últim fruit
d'aquest treball
de dos anys
és aquesta novel·la
ària de servei
que s'acaba de publicar
recentment
senyor Lluís Anton Baulenas
gràcies novament
per acompanyar-nos
que passi un bon Sant Jordi
que el tenim aquí
a la cantonada
i esperem que aquest llibre
sigui tot un èxit
de brició
moltes gràcies
i una salutació ben cordial
a tots els oients
a veure bon dia
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies