D'aquí 5 minuts seran 3 quarts d'11 del matí.
Seguim en directe al matí de Tarragona Ràdio.
Deixem enrere la pàgina política que avui hem convertit
durant uns minuts amb el president del Parlament de Catalunya.
Ara girem pàgina i parlem d'una altra qüestió.
Volem parlar del barri de Sant Salvador
i de temes relacionats amb el món de l'educació.
Els centres educatius de Sant Salvador
realitzaran durant aquest primer trimestre de l'any
un programa setmanal de ràdio aquí, a Tarragona Ràdio.
Es tracta d'una iniciativa que forma part
del Pla d'Entorn del Barri.
Avui en volem parlar amb alguns dels seus protagonistes,
alguns dels seus promotors.
Ens acompanya el senyor Albert Pallarès,
que és coordinador del Pla d'Entorn.
Senyor Pallarès, bon dia.
Hola, bon dia.
I ens acompanyen dos professors,
un de l'institut i una professora
del Col·legi Públic de Sant Salvador.
El professor de l'institut és Josep Maria Calvet.
Josep Maria, bon dia.
Bon dia.
I la professora del col·legi és Maria Antonia Caçador.
Bon dia, Maria Antonia.
Bon dia.
Comencem primer parlant i situant els oients
en el que és el Pla d'Entorn,
perquè aquest és un pla en el que s'està treballant
a Sant Salvador ja des de fa temps, no, senyor Pallarès?
Sí, en guany és el tercer any, ja.
I val la pena situar de què estem parlant.
Bé, el Pla d'Entorn és un acord
entre l'Ajuntament de Tarragona
i el Departament de la Generalitat,
el Departament d'Educació,
per impulsar activitats a nivell dels centres del barri.
Llavors, precisament aquesta actuació,
aquesta col·laboració entre els dos centres
és un dels objectius que perseguíem,
que els centres col·laboren,
i també que l'activitat dels centres
s'alligui molt a la vida del barri
i que es faci una activitat dirigida a tots els veïns.
El Pla s'aplica a Sant Salvador
per les característiques,
per unes característiques especials
que pugui tenir la població del barri o no?
Bé, es va començar amb el Sant Salvador
perquè ja existien uns precedents de treball conjunt
i es va semblar que era un lloc fàcil
per començar-ho a fer,
però la idea és ampliar-ho a les altres zones de la ciutat.
Fa tres anys, o aquest és el tercer any que s'està aplicant,
quines altres coses s'han anat fent
en aquests primers mesos d'aplicació?
Bé, moltes activitats,
moltes d'elles dirigides als mateixos centres,
a col·laborar amb els centres,
a facilitar més recursos als centres,
també de cara al barri,
de cara a fer un treball conjunt
amb les entitats i les associacions del barri,
i la veritat és que hem tingut molt bona acollida fins ara.
Estem satisfets, doncs?
Molt, molt bé.
Perquè l'objectiu general és,
a part, evidentment, d'agrupar la feina
i de coordinar feines dels propis instituts,
relacionar-se amb l'entorn justament del barri,
de la societat?
L'objectiu és que la societat
se faci responsable de l'educació.
És a dir, d'alguna manera,
l'educació no és solament cosa dels centres educatius,
sinó que és dels centres,
de les famílies i de la mateixa societat.
En el marc d'aquest pla,
és quan neix la idea de fer un programa de ràdio.
Com neix, en Josep Maria?
La idea de dir,
anem a fer un programa de ràdio escolar
amb els alumnes de l'institut i del col·legi.
Bé, el món de la ràdio és un món màgic
i a vegades desconegut per la meïnada
i pels joves,
i doncs va semblar que tenia uns grans valors educatius.
Per una banda, per conèixer la ràdio,
però per una banda més perquè és un llenguatge,
i amb aquest llenguatge,
doncs, ells podien practicar
i practicar l'expressió oral, evidentment.
I una cosa que l'Albert sempre remarca,
vull dir, que els plans d'entorn,
vull dir, el que ajuden és a la catalanització.
Per això s'han agafat una mica
els barris on hi ha més vencances.
Sí, perquè suposo que és un barri
on tant l'institut com el col·legi
tenen una població immigrant prou considerable, no, Maria Antònia?
Sí, la veritat és que sí.
Llavors, el que es tracta és que els alumnes nouvinguts
es sentin el més aviat possible acollits
dintre del barri, dintre de l'escola
i en tot el seu entorn.
D'això es tracta.
Josep Maria, quantes, perdó, no quantes escoles,
quantes classes, quants cursos,
com heu organitzat la preparació del programa?
Bé, primer vam començar,
la primera idea vam dir, bé, podríem,
i vam fer els contactes
que vam ser molt ben acollits aquí a Tarragona Ràdio.
Primer pensàvem fer 4 o 5 programes,
és a dir, un mensual,
i al final ens hem anat engrescant
i al final faríem 10 programes
i que començaríem a partir de la setmana que ve
i tot el segon trimestre.
I aleshores el que fem és col·laborar,
per una banda, al col·legi de primària i a l'institut.
I el que hem fet,
lògicament tots els alumnes no poden venir aquí a la ràdio,
sinó que el que fem és un grup.
I cada setmana hi haurà un grup,
a vegades de primer, de segon, de tercer, de quart,
quan són de l'institut,
i a primària també faran alguns programes.
I els alumnes, aleshores, prèviament,
han treballat un tema,
ells han escollit un tema
i l'han treballat prèviament a l'aula.
Molt bé.
Aleshores, un cop vam plantejar aquesta idea,
hi ha un grup que fa un crèdit variable de ràdio
i sobretot ho intensifiquem,
la preparació amb aquests alumnes,
però hem obert a tot el centre.
Aleshores han triat el tema,
a partir del tema ho han estat elaborant,
i vindran aquí a la ràdio una representació.
Lògicament, intentarem fer-ho el millor possible
i, per tant, no és arribar aquí i començar a xerrar,
jo que ho tenim escrit,
ho practiquem a la classe,
practiquem el que deia abans, l'expressió oral.
En el cas del col·legi de primària,
Maria Antònia, es fa el mateix sistema?
També preparar-ho prèviament a l'aula
per després venir aquí als estudis a la ràdio?
Sí. A més a més, hem intentat que...
Intentem, perquè ho comencem ara,
i ara ho començarem a treballar
i començarem a preparar-ho,
però la idea és que tots participin
en la mesura del possible,
cadascú amb el que pot fer,
que entre tots busquin la informació que necessiten,
que entre tots ho redactin
i, llavors, entre tots treure el fil conductor
i, llavors, evidentment,
la representació que vindrà aquí serà mínima,
però que tots sentin que hi han col·laborat
i que hi han participat
i que vegin que és un projecte de tots.
Això és molt important.
Perquè en el cas del col·legi
estem parlant de nens i nenes de quines edats?
Estem parlant de cinquè i sisè,
de 10 a 12 anys.
Per tant, són més petits
i, evidentment, la forma de treballar
també serà diferent.
Nosaltres havíem plantejat,
dintre de la temàtica,
introduir un conte,
perquè ells hi estan molt familiaritzats,
i, llavors, com que una de les finalitats
és que treballin l'expressió oral,
doncs que ells mateixos elaboren un conte
els servirà moltíssim
perquè cadascú posi el seu granet de sorra
i, llavors, el podem treballar a la classe,
el podem representar a la classe.
És a dir, abans de venir aquí
podem fer molta feina prèvia
en la que tots hi col·laborin.
En el cas de l'institut,
dels alumnes de l'institut,
que ja han triat els alumnes
una sèrie de temes?
Sí, bé, ho vam plantejar...
Bé, primer vam començar triant
a veure quin podia ser el nom
que li diríem al programa.
I, aleshores, bé, van sortir moltes coses,
de coses relacionades a Sant Salvador,
però, al final, diguem-li,
va sortir, diria, un títol
que ens entusiasma una mica,
que és obrim una finestra al món
que, diguem-ne, això ho engloba tot.
És a dir, estem a Sant Salvador,
però anem a fer una visió oberta.
I, aleshores, a partir d'aquest títol,
diguem-ne, ho portaré al programa,
doncs començarem aquesta setmana
parlant de Mèxic,
perquè tenen veïns, gent, amics,
i, aleshores, el que fem és aprofundir una mica,
doncs, o fer una pinzellada, si volem,
doncs, a Mèxic.
I, a més a més, portarem a l'estudi,
doncs, o un veí que tenen,
que fa molts anys que viu aquí,
ens explicarà una mica les seves vivències.
I, al mateix temps,
si abans a primària parlaven
que s'inventen un conte,
el que hem buscat és un conte
en cada programa, més o menys, ancestral,
i, aleshores, el que fem és el radiarem
entre tots.
Bé, llavors, el programa durarà mitja hora,
lògicament, ara estem escurçant,
perquè, d'entrada,
en tenim preparat molt més temps,
perquè el temps és limitat
i el temps és hort.
Un programa, una mitja hora,
que, per cert, es podrà escoltar
a partir de la setmana vinent
en dos horaris que després recordarem.
fent menció tant al que deia la Maria Antonia Casado
com el Josep Maria Calvet,
els dos professors,
s'inciseix molt en el tema
de millorar l'expressió oral.
Això, Maria Antonia, per què?
Perquè justament els nens i nenes
en aquesta època,
en aquest període d'aprenentatge,
és una de les mancances principals?
Jo crec que sí, jo crec que sí.
Tant si són autòctons del país
o venen d'alguna altra part
o venen d'un país estranger,
la realitat és que ens trobem
amb classes molt diverses
i amb alumnes molt diversos.
Llavors, el que es tracta
és de millorar-ho molt en aquest aspecte
perquè, primer,
en molts no és la llengua materna,
el català.
Llavors, el català per ells
és la llengua de l'escola,
moltes vegades,
i no la llengua que utilitzen
amb els pares,
que utilitzen amb els amics
o que utilitzen en el mateix barri.
Llavors,
és una manera
de fer atractiva
l'expressió oral,
que no sigui només
el que fem dintre de l'aula,
sinó que,
a través de l'expressió oral,
descobrir
que parlar en català
també et permet
moltes activitats,
igual que parlar en castellà,
igual que parlar amb l'idioma
que ells parlin.
És a dir,
no estar prioritzant
un per damunt de l'altre,
però que el vegin
com un idioma més
amb el que no només
estan a l'escola,
sinó amb el que poden fer
moltes altres activitats.
A les aules del col·legi,
quantes nacionalitats,
és a dir,
quantes procedències
podem trobar
d'alumnes
d'Albert i Sant Salvador?
Doncs,
depèn de les classes,
evidentment,
però perfectament
quatre o cinc.
Perfectament
quatre o cinc nacionalitats.
I a l'institut també,
Josep Maria?
També, semblant.
Depèn de classes
una mica ràfegues,
però també.
La convivència,
que tal,
en el dia a dia,
Maria Antònia,
al col·legi?
Quan són crius
nens i nenes tan petits?
Hi ha de tot,
hi ha de tot.
Jo sempre dic el mateix
i és que em sembla
que és veritat.
A veure,
independentment
d'on vingui cadascú,
cada nen és un món.
I hi ha nens
que són molt macos,
i hi ha nens
que no són tant,
hi ha nens
que provoquen més conflictes,
hi ha nens
que provoquen menys.
Tot depèn
de com és la persona,
independentment
d'on sigui.
Tot depèn
de com és la persona.
El que passa
és que de vegades
quan hi ha
una majoria
d'un país,
hi ha una certa tendència
a haver-hi més conflictes
perquè s'agrupen,
se fan grups,
sense voler se fan grups.
Llavors,
el dia a dia,
el tracte dintre de l'aula,
el tractar com a companys,
jo crec que és el que fa
que les coses funcionin
quan han de funcionar.
Però cada nen
és un món
i cada persona
és com és
i jo crec que
la convivència
va en funció
de com és el nen.
I a l'institut?
Que ja els nens
han crescut
i ja són
més aviat adolescents?
Bé,
jo diria que
el que insinuava ella,
a vegades
aquests grups
que ells fan,
no dir la paraula
onguetos,
però sí que
tenen més facilitats,
s'entenen més,
doncs van fent
com a grupets
i alguna vegada
es produeix
algun conflicte.
A vegades,
per coses,
hi ha una xispa,
que pot ser jugant a futbol
o alguna cosa,
però bé,
jo crec que és el treball
diari constant
i estar a l'aula
perquè no estan
separats,
sinó que, bé,
quan un arriba nou
va a l'aula d'acollida
i està a la temporada,
un temps
i unes hores,
però l'altre
s'integra a la classe
normalment.
Bé,
jo diria que
el treball educatiu
és aquí,
intentar integrar
i que no hi hagi
diferències
i conflictes.
Els centres educatius,
com dèiem,
el col·legi de primària
i l'Institut de Sant Salvador
protagonitzaran
a partir de la setmana
que ve aquest espai,
obrim una finestra al món,
els alumnes vindran
els dissabtes
a gravar el programa
als Estudis de Tarragona Ràdio
i s'emetrà
els dimecres
a dos quarts de 4 de la tarda
i els diumenges
a dos quarts de 12 del migdia.
Tot això,
com dèiem,
a partir de la setmana vinent,
és a dir,
a partir del dimecres 17
i a partir del diumenge
21 de gener.
Per acabar,
una última curiositat,
amb els espais
enregistrats i fets
aquí a la ràdio,
després,
els portareu a classe,
els comentareu,
els analitzareu
amb els propis alumnes,
què fareu?
Sí,
realment,
com que aquí ve
una representació
i ser preparat,
doncs els sentirem a classe,
per una banda,
i intentarem,
doncs,
millorar-ho,
de cara a que això,
diguem-li,
és una cosa
que comencem aquest any
i ens agradaria
que pogués tenir
una continuïtat
i estendre-ho,
doncs,
al llarg dels anys.
El fet de venir a la ràdio,
que els alumnes sàpiguen
que això que estan fent
sortirà per la ràdio,
crea una certa expectativa
entre els nens?
I tant que sí.
Els ajuda a que participin?
I tant que sí.
A més a més,
és que gravar-ho
i després passar-ho
amb ells tots junts
perquè puguin comentar
i els fa molta gràcia,
home,
jo crec que això
és una gran part
de la gràcia
que té tot això.
Evidentment que sí.
A més,
és un mitjà molt desconegut,
i per ells moltíssim,
més que la televisió,
llavors poder visitar
uns estudis
i després saber
que els companys
estan allà gravant
o que s'han posat
els auriculars,
que s'han posat
davant d'un micro,
ui, per ells això
és tot un món.
Després poder-ho sentir
és fantàstic,
jo crec que...
Vamos,
és la gràcia que té.
Sí,
he dit que és una màgia,
però al mateix temps
jo m'he trobat,
potser perquè són més grans
i comencen a tenir vergonya,
que estan com una mica
espantats.
Nerviosos.
Nerviosos,
vull dir,
tinc un home,
no passa res,
a més a més si ens equivoquem,
vull dir,
tenim uns tècnics
que ho podrem repetir,
vull dir,
aquí és la gràcia
de no fer-ho en directe,
però bé,
jo crec que és,
diria la paraula,
és la màgia.
Doncs aquesta màgia
pels alumnes de Sant Salvador
i també pels sovients
a la ràdio
es podran sentir,
com dèiem,
a partir de dimecres
de la setmana vinent,
durant deu setmanes consecutives,
durant aquest primer trimestre
del 2007.
Una idea impulsada
per la gent de Sant Salvador
i en el marc del Pla d'Entorn del Barri
en el que s'està treballant
des de ja fa tres anys.
Josep Maria Calvet,
Maria Antonia Caçador,
Albert Pallarés,
moltes gràcies
per venir aquest matí en directe
als Estudis de Tarragona Ràdio
i en fi,
que vagi molt bé l'experiència,
que sigui tot un èxit.
Bé,
jo que,
gràcies,
jo que vull agriir,
en nom de tots,
vull dir,
l'acollida que hem trobat,
el mes de setembre i octubre
ho vam plantejar,
hem anat posant fil a l'agulla
fins a fer realitat
el que fem avui
i a partir de demà
i a tot aquest primer trimestre.
Doncs que vagi molt bé,
a tots plegats.
Gràcies i bon dia.
Fins la propera.
Gràcies.
Bon dia.