Tres minutets i serà un quart d'una del migdia.
Continuarem endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Com havíem anunciat, ara volem dedicar uns minuts
a parlar de la figura de la tecleta.
Segurament és una figura que potser molts de vostès
no tenen del tot present, però si els expliquem
que serà la futura companya del Maginet,
ara de ben segur que ja saben de què va aquesta història.
Ens acompanyen avui a l'estudio de Tarragona Ràdio
l'Anna Molar, responsable del Club Maginet.
Anna, què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia.
També ens acompanya la Roser Marquès.
Roser, hola, molt bon dia.
Bon dia.
La Roser és la dissenyadora, la persona que un bon dia
va posar-li forma, va posar-li cara a aquesta tecleta.
Hem convidat l'Anna i la Roser, perquè si han donat un cop
d'ull al programa, veure'n que demà a la Rambla Nova,
a l'alçada del Teatre Metropol, més o menys demà,
a dos quarts de vuit, hi ha un acte de presentació
dels treballs de la tecleta.
Es fa com una primera prepresentació, podríem dir, Anna,
d'aquesta història.
Prepresentació, perquè tota la gent que ha confiat en nosaltres
i que ha posat els seus diners també, amb les samarretes,
i això veigui que realment hi ha un fruit d'aquests diners
i que hi ha un fruit d'aquest treball.
Perquè, clar, a veure, nosaltres vam començar,
la Roser va venir a veure'ns per primera vegada fa tres anys.
Llavors va ser quan ho vam començar a endegar tot.
Clar, fa tres anys que un senyor es va comprar una samarrata
i ara, aquells, què n'han fet?
I llavors per això, per això vam fer amb aquesta festa,
perquè tothom pugui gaudir de la festa
i a més a més veure que alguna cosa fem.
Demà, però, encara no es podrà veure aquesta figura del Capgrós.
La presentació serà quan toca a les festes de Santa Tecla,
al migdans del mes de setembre,
i la seva primera aparició pública ja en dansa,
podríem dir, crec que serà ja en el marc de l'arrencada dels gegants.
Exacte.
O sigui, ara es podran veure les fotos de l'escultora,
que és l'Àngels Cantos, treballant amb el...
O sigui, farem una miqueta d'allò de mirar una miqueta
com si m'oïssim per un foradet,
i després, no, el dia 16 de setembre hi haurà la presentació,
i el dia 21, el dia de l'arrencada dels gegants,
ja sortiran tots dos.
Comentava ara l'Anna que la Roser es va venir a veure ara fa 3 anys,
però el personatge de la Tacleta, exactament quan neix?
Roser, perquè crec que farà una miqueta més, no?
Ens hem de remuntar a la dècada dels 90.
Sí, sí, en 1996 va néixer.
O la campanya Tarragona Neta.
Sí, sí, que assassinava l'Agustí Mallol,
juntament amb Fomentos i Contrates,
i llavors, a mi, me van trucar,
un amic, i me van encomanar, ell no ho podia fer,
i me van encomanar aquest treball.
Et van encarregar, crear un personatge per a aquesta campanya,
o et van encarregar allà directament la...
Escolta'm, busquem algú que es digui Tacleta,
busquem la companya del Maginet.
d'Maginet, una nena que fos dolça,
i bueno, i així va ser, i així es va quedar tot.
Fins l'any, fa 3 anys,
que llavors, al motiu d'una exposició que vaig fer,
dels petits de Regulins de Desfressa,
vaig pensar, bueno,
a veure si podia fer el Maginet,
si no ho podia fer,
els vaig demanar permís,
si podia venir al Capgrós allà a l'ennegració,
doncs me van dir que sí,
i dic, bueno, a veure,
per què no ho posem en marxa?
El Capgrós que tenia a ser l'any 96,
l'any següent tenia de ser el Capgrós,
però bueno, coses que passen.
Coses que passen, això ja.
I llavors, doncs sí,
i mira, a partir d'allavors,
doncs que va començar a posar-ho en marxa.
Com s'imaginava,
quan a la Roser Marquès li van encarregar,
crear un company pel Maginet,
la Tacleta,
com tenies clar que havia de ser?
Bueno, clar, clar,
vaig fer dos dibuixos,
uns que era més com ha imaginat,
com té el que tenim,
el Capgrós, com si diguéssim,
i l'altre, doncs la meva creació,
i la veritat és que van escollir la meva,
i llavors ja ho vaig aportar,
i bueno, ho vaig fer allí,
i després al cap de dos o tres anys
també va sortir un vídeo
pel pacte de progrés
que feien el 6è aniversari,
i allí sortien, doncs,
entre dibuixos animats,
que havia fet jo,
que no havia fet mai,
i fotos que ho va fer un altre noi,
començava pel balcó del Mediterrani,
i llavors acabava per la catedral
tirant globus.
I aquesta figura d'aquesta tacleta
de l'any 1996
s'assembla molt
a la que podrem veure en aquest Capgrós,
o ha patit algun canvi
al llarg dels anys,
doncs la Roser se l'imaginava
en un primer moment
d'una manera determinada,
i ara, 10 anys després,
doncs dius, escolta'm,
canviem això, canviem allò altre.
Bueno, és que llavors jo,
a través del meu cosí,
que és el que tenia
que feia el Capgrós,
que és el Gesson,
doncs,
voldria aquest dibuixet
transformar-la en figureta,
i vam fer una figureta així.
Ell me'l va plantejar,
però ell volia que fos meva,
així que hi va marxar,
sinó que em deia,
mira, el cabell podia treballar
d'aquesta manera,
i tu te la panyes sola.
I hi va sortir una tacleta,
que m'agradar molt,
i la vam presentar també
en l'exposició aquesta que havia fet.
Inclús hi va haver uns senyors
que em van vindre a veure si
si la podien comprar.
I va dir, no,
és peça única,
si encara la farà més,
però potser sí,
no ho sé.
Llavors se va conservar això,
i jo a l'Anna,
a l'Àngel dels Cantos,
li vaig donar els dibuixos,
li vaig donar les fotos
de l'escultureta aquesta,
que fan les tres dimensions,
i llavors,
a partir d'aquí,
què ja fes?
La boca,
claro,
ja podia,
ja tenia de canviar alguna cosa,
perquè la boca meva està en cara,
la seva oberta,
i això canvia molt.
els refletes,
pugen...
Comentam aquest detall,
que per exemple,
la boca s'ha d'obrir,
perquè és el lloc
per on veuen els portants
els capgrossos,
el dibuix,
la boca d'aquesta nena
està tancada,
i aquí les obrir,
i això obliga a fer
alguna modificació.
I claro,
també la figureta
era 26 centímetros,
comptant,
tota sincera,
de peus a cap.
Clar,
aquí,
aquella cara és petiteta,
hi ha poc detall,
aquí,
pues claro,
ara són les dimensions
d'un capgrossos,
és grossa.
És gran.
I fa,
va,
fa respecte,
encara que simpàtica.
I llavors,
pues,
he anat anant jo i ella,
també amb l'Àngel
i la seva filla,
que serà la Blanca,
que serà la portadora,
pues allí per mirar-li,
que li capigués bé i tot,
i em anar dient,
pues això no m'agrada,
perquè s'assembli més a la meva,
si toquem això,
si toquem allò,
i estem així.
Quines iniciatives
heu dut a terme
des del Club Magineta
anar per,
vaja,
per finançar
la construcció
d'aquest capgrossos,
perquè és una empresa
llarga,
complicada
i cara,
per què negar-ho?
Exacte.
No,
el que vam fer,
hem anat fent,
per exemple,
bueno,
vam,
la Rosens va fer uns dibuixos
i va fer unes samarretes
i llavors,
durant dos anys,
hem tret dos models,
diguéssim,
i després també
l'Ajuntament
com a subvenció
ens va deixar
la barra
dels focs
i un any
durant els cinc dies
dels focs
vam portar la barra
i tots els diners
que treus
llavors són
per les teves activitats
i llavors
ho vam demanar
expressament
pel capgrossos
de la tecleta.
I després
la Roser
que fa làmines,
ninos...
Bueno,
en l'exposició
que ella
va fer uns ninos
de roba
que dic,
bueno,
jo el material,
els centres de material
el vaig agafar,
el de més ja no,
vaig fer onze ninots
pues,
tamany natural de nens,
tots amb les samarretes
que cada any jo anava
replegant les samarretes,
petitetes,
de les festes,
quatre de les festes
i pensava
les posaré per allà
i després se me'n va
córrer i fer
els ninots.
Llavors,
doncs,
d'onze
no vaig vendre sis.
Aquests diners
durant els de les làmines
van ser per les samarretes
primeres.
És allò,
el compte de la llatera,
no?
Sí, sí, sí.
Amb el primer...
Perquè vam dir,
bueno,
les que havíem fet
pels desbocates
a la platja,
bueno,
i si després
no venem samarretes,
se van guardar
i vam invertir aquests.
El segon dia
la de un o dos
ja no n'hi havia,
això és veritat.
El primer any
va anar molt bé.
El segon,
doncs,
la cosa ja
no va anar tan bé.
Van sobrar samarretes.
Hi havia molta quantitat
de samarretes
a les festes i tot.
I llavors,
doncs,
clar,
al quedar així
vam mirar
a veure quals diners teníem.
O sigui,
el cabroso
el tenia de fer
el meu cosí,
va morir.
Llavors,
doncs,
bueno,
ja havia anat seguint
la trajectòria
de l'Àngels Cantos
i si li diem,
a veure quan vol
i a veure si en tenim prou.
I justet, justet,
però era com si ho haguéssim fet
a mirar.
Com a fames comptades.
Sí, sí,
a mireta.
Heu cobert
de les festes.
I ell ho va agafar
amb molta il·lusió.
Us feia il·lusió,
Anna,
que el Maginet
tingui un company?
El necessitava,
el Maginet,
un company?
Jo crec que sí,
que tots els nens
necessiten una mica,
que sí.
A veure,
un nen de set anys,
com és el Maginet,
que no tingués una amigueta
per jugar,
era com una mica trist,
no?
I llavors,
que un nen de set anys
necessita una companya
per jugar
i llavors ens vam dir,
bé,
llavors fem una tecleta.
Arrel també d'això
de la campanya aquesta
de Medi Ambient,
a més,
la tecleta era
amb aquell vídeo
del pacte de progès,
tot era com a molt dolça
i molt,
s'avenien molt.
Llavors vam decidir,
doncs va,
tirem endavant.
Ja feia temps,
no?
En el moment
en què es va crear
el personatge
que vosaltres
ja teníeu en ment
que tard o d'hora
aquest dibuix
s'havia de materialitzar
i l'Heminet també,
la tecleta també
havia d'acompanyar
el Maginet
al seguíssim popular.
Sí,
a veure,
amb la campanya
de Medi Ambient,
el que diu la Roser,
ens vam proposar
de fer el capgras,
bueno,
aquelles coses que passen,
que sí,
que no,
que no,
que sí,
que al final
són d'aquelles coses
que es queden
com en l'aire,
no?
Després,
el que suposo
que necessitàvem
una miqueta
era el revulsiu,
no?
La cosa va quedar
així
i llavors
quan va venir la Roser
ens va dir,
mira,
jo soc la dibuixant,
no?
de moral,
necessites una primera empenta.
L'empenteta,
no?
En lloc de dir,
vinga,
va,
som-hi,
posem-se a la feina
i així va ser.
Creieu,
Anna Roser,
que aquest nou personatge,
el de la tecleta,
perquè sí,
ha tingut algunes aparicions,
però tampoc no ha estat
un personatge tan present
en la vida tarragonina
ni de bon tros
com el Maginet,
és lògic.
Creieu,
però,
que a partir de l'existència
d'aquest capgros
doncs pot arribar
a convertir-se
en un personatge
tan popular
i tan estimat,
fins i tot,
com el Maginet?
Jo crec que sí,
perquè,
a més a més,
saps què passa?
Jo,
bueno,
inclús la Roser també ha estat
a l'arrencada dels gegants,
no?
Ens ha acompanyat
aquests dos anys.
Sí.
Veus que els nens
s'identifiquen molt
amb el Maginet
perquè ja els nens
no tenen
la noció històrica,
diguéssim,
del Maginet,
no?
Això és un fenomen,
ara en podem parlar,
però és un fenomen estrany
i afortunadament estrany
perquè la gent d'avui en dia
no ha viscut
el personatge
del Maginet
a la ràdio
ni sent tan present
a la ciutat
com en d'altres èpoques,
no?
I en canvi
continua agradant.
Exacte,
perquè jo crec
que els nens
s'identifiquen,
és un nen
que va a l'escola
com ells,
no?
tu vas allí
i veus que el nen
porta la bata
igual que jo
quan vaig a l'escola,
porta la seva motxilla
com igual que jo
que vaig a l'escola
i jo crec que això
fa que els nens
s'identifiquin amb ell,
per això et dic
que jo penso
que la tecleta també,
perquè també
és una nena
i al canvi
a la fi
és una nena
que és un capgros
que se'l veuran
molt proper.
Però a més
aquesta,
vaja,
tenim aquí
alguna de les làmines,
alguna de les imatges,
és una d'aquestes nenes
dolces, eh?
Exacte,
li hem buscat
moaca
i dolceta.
O jo molt coqueta
amb el seu pentinat,
el seu llacet,
el seu vestit
de llarga,
ratlles.
Exacte,
el vestit
serà més aviat
una bateta,
no?
I llavors,
bueno,
la bata ha d'anar a l'escola,
però a més
és que li hem buscat
coqueta i dolceta,
vingui guapa,
home,
no puguem demanar
a buscar
el cas de pobra Maginet.
També creu la...
Això que deies tu
d'involcar-te,
jo l'any passat,
bueno,
ella no va poder vindre,
però va ser
la Rambla Vella,
que va ser
una avalanxa de nens,
que es va quedar així,
i una idea,
i tu quin curs fas?
Això me va quedar,
dic,
on?
O sigui,
un dels nens
preguntant
a l'imagineta.
Tu quin curs fas?
I creus tu també,
Roser,
que aquest personatge
de la tecleta
també pot coquallar
entre la gent?
O la figura
de l'imagineta
està massa consolidada
com perquè algú
pugui fer-li ombra?
Home,
pels pares
sempre serà el imaginet,
jo crec que,
però pels nens,
doncs,
és que és una mica això.
Aniria molt bé,
sí.
Jo m'atineria
més enrere,
fins i tot,
els avis,
els avis que són
els que han viscut
realment
el que és el imaginet,
les campanyes
del senyor Terrassa,
tota la...
Ja tenen
aquella cosa,
aquella estimació
al imaginet.
Això ho han anat
transmetent,
evidentment,
es transmet,
però a banda,
ja els nens,
els nens d'avui en dia
ja no els arriba tant,
potser,
aquestes campanyes
benèfiques i tot.
Per això et comentava
que,
amb el temps en què
la societat ha canviat molt,
en què avui els nens
segurament s'interessen més
per un altre tipus
de dibuixos animats,
un altre tipus de personatges,
va molt més a l'ordinador,
per exemple,
que no pas al dibuix tradicional,
que és
formidablement estrany,
i per donar-li la insistència,
en què hagi perdurat
la bona salut del imaginet.
A veure,
ja et dic,
hi ha les dues vessants,
la identificació d'un nen,
que és un nen de Tarragona,
que al cap i a la fi
va a l'escola
igual que jo,
igual que puc anar jo
a qualsevol escola de Tarragona,
i després,
també la vessant,
que vulguis que no,
això també hi fa molt.
A veure,
el imaginet,
aquests avis,
quan veuen el imaginet,
et diuen,
mira, mira,
mira el imaginet.
I li expliquen la història,
i llavors els nens...
que això també fa,
que fa que te'l sentis
de Tarragona,
no?
La colla pot créixer?
El imaginet,
que ara tindrà la companya,
la tacleta,
pot tenir més amics
en el cap de l'Anna,
de la Roser,
Barrineu,
una classe més gran,
o...?
A veure,
hi ha propostes,
i no són de la Roser,
ni...
A veure,
hi ha alguna proposta...
Deixa'm estirar-te de la llengua,
va.
Hi ha alguna proposta,
però és que està molt embastada,
i tampoc no hem acabat
d'aclarir res.
Hi ha alguna proposta
de fer-li una altra amiga?
Una altra amiga?
Una altra amiga,
escolta'm,
aquest xiquet ens està sortint,
que tots són nenes.
Una altra amiga?
Una altra amiga.
Però vaja,
a llarg termini.
Ah, molt llarg termini,
de moment...
A veure...
Això no ho sabia.
Primer si està per la Roser.
Llavors,
doncs,
és molt a llarg termini,
perquè,
ja et dic,
hem tingut una conversa,
no?
Amb una persona
que també fa escultura
i això aquí a Tarragona
i que li faria...
I que s'ha inventat un personatge
i ens ha vingut a buscar.
Per això,
perquè en l'imaginari
del Maginet
tampoc no hi ha més...
No.
No hi ha més companys.
No, realment.
És que,
a veure,
tampoc no...
El Maginet,
els personatges que tenia,
eren la majoria
persones grans.
perquè quan...
Diguéssim,
en l'època de Radio Tarragona
i això,
hi havia el mestre,
els tiets,
el...
Però eren gent,
tot gent gran
i el Maginet
era ell sol.
O sigui,
històricament
no hi ha una...
ni companys ni companyes,
però això pot tindre els amics
que vulgui.
No, no,
no,
que també és saber barrejar
un personatge històric
i cada mica a mica,
doncs, mira,
la Tacleta va néixer
a mitjans dels anys 90
i si apareix algú més,
bé,
si no també,
però si apareix algú més,
doncs, mira,
als ple segle XXI
li apareixerà un nou amic
a l'Maginet.
Perfecte,
escolta'm,
tots els problemes
siguin com aquest.
I tant.
Doncs demà a partir
de dos quarts de vuit del vespre
a la Rambla
podrem fer-nos una mica
una idea
de com serà aquesta Tacleta
i la presentació
al setembre.
Digues,
i tant.
Demà
també tindrem a la venda
les samarretes,
vull dir que si algú
no l'ha comprat
encara tindrà l'oportunitat
de comprar-la,
d'acabar de col·laborar.
Són dies en què
ens hem d'anar equipant, eh?
Avui s'ha posat a la venda
la samarreta de les festes.
I demà la de la Tacleta.
I demà la de la Tacleta.
O sigui,
que a partir d'ara
no tenim cap excusa
per no anar uniformats.
Exacte.
Anna Mola,
Rosa Marquès,
moltes gràcies
per acompanyar-nos.
Felicitats per la iniciativa
i si us sembla,
el mes de setembre,
ja quan s'apropi
més la presentació oficial
d'aquest Capgròs,
en tornem a parlar.
Convidem també
l'Àngels Cantos,
bona amiga d'aquesta casa
i vaja,
parlem dels últims detalls
d'aquesta Tacleta.
Molt bé.
A rebeure,
molt bon dia.
Vinga,
moltes gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.