...
És la onada del migdia, 9 minuts.
Quim, bon dia, no em facis riure, només començar.
Com pots començar l'espai ballant després del que vam viure del drama?
Què ha dit, drama, la tragèdia, la hecatombe ahir al Camp del Nàstic?
A qui li importa el drama que vam viure ahir al Camp del Nàstic?
Si ho importa tota la setmana, aguantant-se la llàgrima...
Què et passa?
Moments complicats...
Home, però el Nàstic va perdre, però pot remuntar, encara queda molta lliga.
No, no, si a mi al Nàstic se m'han refot tres pitos en aquests moments.
Però què et passa aquí?
No, no, si és que... Escolta, escolta.
Sí?
També n'he tingut i si vols te'ls dic, eh?
Vinga, sí, doncs si no volia, eh, allò que jo tracto millor a tu que el Quim.
Ostres, soc jo.
Ho vas sentir, Quim.
Vas sentir...
És que amb l'Elder es va crear una química especial la setmana passada.
No ho sé, és com més tranquil que tu.
No és tan hiperactiu, no ho sé.
És una tanta gelos.
No, no, no.
Quina cagada.
Jo us estimo igual a tots dos.
No deies això, no deies això.
A tu més encara, perquè et conec de fa més temps.
Quim, per favor, perdona'm.
I després també has d'escoltar això.
Ja veus, eh, tan dur que es fa aquí al futbolí els dilluns i tan xulillo que va, i en el fons és un sentimental, eh?
Jo crec que aquest taita l'has de guardar per dilluns.
Aquest malguarda.
Home, i tant, que li t'he dit, què?
Aquí a la ràdio, però quan vas pels puestos a fer xerrades, eh, et deixes anar.
Molt bé, molt bé, molt bé.
Home, somnis...
Mira, seré bona persona, no et preguntaré com...
Home.
Quim, no soc jo, és algú que m'ha imitat.
Sí.
Jo en altres programes no em dedico a criticar els companys de programa de futbolí.
No, no, no, no.
Jo no vaig sempre anar estic dient...
Quim, ho sabia jo, que tens un caràcter...
No.
Els oients et poden dir que jo no vaig dir res d'això.
No.
Això és algú de la casa, ja saps que hi ha molts imitadors.
T'ho torno a posar?
No, no, però això és algú que m'ha imitat.
No cal, no cal.
A veure, aquí m'ho confesso, sí, ho vaig dir, em vaig veure impressionada pel bon tracte que em dispensava l'Élder.
Ja, ja ho veig, ja.
Tu em tractes malament, em portes souvenirs de gratis, que els robes als avions i no em compres mai res.
Bueno, i són souvenirs, l'important és pensar en el moment.
perquè oblidis aquesta mala experiència.
Està tot el mal fet, està tot el mal absolutament fet.
Fins i tot les famílies discuteixen i després es reconcilien.
Estic realment tocat, jo no sé què portaré de Sòria, realment ara mateix no tinc ganes de portar absolutament res de Sòria.
Mantequilla? No diuen que és bona.
Bueno, vull intentar portar manteca de Sòria, vaja, o vés a saber què.
Va, Quim, perdona'm, què puc fer per tu?
Complicat ara mateix, perquè un viatge en Cona, per veure el nostre en Cona, no el pots pagar, no?
No, home, no.
Bueno, doncs anem a parlar del partit d'ahir.
Bé, del partit no en penso parlar.
Penso parlar de tot el que va passar al voltant del partit.
Em sento molt incòmoda avui a l'espai.
Ja, no, ja ho sé, ja, però bé, és el preu que s'ha de pagar després de dir coses com aquestes...
Per malparlar dels amics, no?
...en antena i per, clar, i per malparlar més.
Tu has de tenir en compte que el Dermoy era una cosa substancial.
Quina vergonya que em faig.
Era una cosa allò d'una setmaneta.
Animes d'aguantar tot l'any.
Perdona, em consta que estaves, no sé què estaves fent aquell dia i que no estaves escoltant la ràdio.
Això t'ho ha dit l'Elder.
Això ho he trobat.
Treball d'investigació, periodisme d'investigació, Jolanda.
És un xivato.
Al contrari, que el Dermoy encara està pensant en no sé quin xai i en quin llop i no sé què, carai, m'està dient tot el matí.
És igual, estic fatal, eh?
Parlem del que envoltava ahir tota l'actualitat del Nàstic, perquè del partit ja dic que no penso ni parlar ni molestar-me en parlar del que va passar ahir sobre el terreny de joc,
perquè va ser simplement lamentable.
I parlarem del que envoltava el partit.
Envoltava, per exemple, un esport que segur que t'encanta, la Fórmula 1.
Per mi?
Home, jo avui t'he vist en casc al diari de Tarragona i busquem la velocitat a la plana, ara no la tinc apuntada,
però vaja, a la plana de la patinada, si ho busquem, ve, s'haurà Iolanda García amb una imatge simplement patètica,
amb un jersei lligat a la cintura, el més pur estil col·legial, i amb un casc allà enclastat amb els seus patins en línia, buscant la velocitat.
Vale, d'acord, estem en pau.
Era el casco de Fernando Alonso?
No, no, estem en pau, d'acord, Quim? Ja no ens devem res.
D'acord, ahir hi havia Fórmula 1, per si algunes en van sabantar, i lògicament el Dermoya,
que és una mica el poeta de la redacció d'Esports de Tarragona Ràdio, i l'amic de la Iolanda García, més que un servidor,
explicava això com començava el partit. Aquesta era l'entradeta del Dermoya i rotllo...
Vaja, és que no sé ni com dir-li, escolta.
Volem escoltar la paraula gol, no ho faran sols ni molt menys, la competència és dura,
però amb el dorsal número 1 a l'esquena i tots ben col·locadets,
a partir de les 6 de la tarda a la graella de sortida del circuit de la Budallera espera cantar victòria
i 3 punts més per un conjunt, en aquest cas el Tarragoní,
que comptarà amb el suport d'una massa social que ja escalfa motors.
Que bonic, eh? Que ben enllaçat tot, que bonic.
Estava fatal de la veu avui l'Elder, aquest matí a l'informatiu.
Està fatal, fatal.
Poesia pura, moviment, eh?
El que passava ahir, la Fórmula 1, el futbol, l'enllaçem una mica tot,
i lògicament la gent no es volia perdre a la Fórmula 1 ni al futbol,
volíem fer-ho tot. Com ho fas tot?
1. Et quedes a casa i mires la Fórmula 1 per la tele i escoltaves el futbol per la ràdio,
opció vàlida, totalment, si ho pot fer algú.
Opció 2. Fas com el Javier, un tio desafortunat, un tio malestruc, un tio gafe,
perquè el tio era del Nàstic i de Fernando Alonso,
i passa el que passa en la tarda d'ahir,
és un tio que ahir a la nit segur que no va sopar, segur que va dormir fatal,
i anava al nou estadi així d'equipat.
Ja ho veus, compatible això de seguir els cotxes i la piloteta avui?
Pues claro, la Fórmula 1 tiene sus intermedios,
como se llega a decir en las vueltas que no hacen nada,
hay que ver el futbol como socio y simpatizante del Nàstic,
y la Fórmula 1 como simpatizante de Fernando Alonso.
I deuen haver posat sucre a la benzina.
Simpatizant de Fernando Alonso i soci del Nàstic,
ahir una nit, sí, ahir no era el seu dia,
pobre Javier, no va tenir el seu millor dia de la seva vida segurament,
entre tot pla. Per cert, ell deia això de la Fórmula 1,
hi ha momentos que no passa nada, jo diria més,
és que jo crec que no passa mai res la Fórmula 1 en la vida.
Com que no hi entenc no puc parlar, no puc opinar.
Jo crec que és una cosa pastosa, lenta i avorrida, fins i tot, però vaja.
Però és veritat el que estic sentint? Mira, em comences a caure millor.
Ahir, ahir em vam parlar una bona estona de Fórmula 1,
perquè és veu que això ara interessa a tothom des de fa uns quants anyets,
abans ningú tenia ni idea de qui corria i qui no corria,
però vaja.
I em vam parlar durant tota la retransmissió.
No pensis que vam fer allò al minuto final per veure com anava?
No, no, que va, quan va començar, quan faltaven encara no sé quantes voltes,
un punt, 65, si no crec que ho va malament,
nosaltres ja parlavem de Fórmula 1 i Àngel García,
tot un expert en la matèria, s'atrevia a donar fins i tot consells.
I al Gran Premi de Brasil, queden 65 voltes,
es manté Massa, Raikkonen, Alonso, les tres primeres posicions,
setena posició per Hamilton.
Quedant així, qui queda campió del món?
És que jo ja m'he perdut, Tere.
Jo crec que estarien empatats tots dos i davant d'aquest empat...
Doncs el que ha sigut campió en aquestes dues darreres temporades
queda campió en la tercera.
Això ho dius perquè...
Això t'has inventat, no?
És paraula d'anys al d'anys al d'anys al d'anys.
No, no, s'ho inventat, eh?
O sigui, ell és tan tranquil, però clar,
tu ho dius tan convençut que dius, potser sí que és cert.
Aviam, que és convincent l'Àngel, no hi ha dubte.
I que quan hi ha partits com el d'ahir del Nàstic,
doncs mira, com a mínim donar el tema de conversa, també és cert, eh?
És que ahir la Fórmula 1 es va donar més conversa que el partit.
Trobo que sí, jo us vaig estar escoltant una bona estona...
I parlant de Fórmula 1 tota l'estona, no?
Sí, i no sabia realment si a què estàvem jugant.
Quan Raikkonen avança a massa,
perquè massa para per deixar passar Raikkonen,
allò, estratègia d'equip de Fórmula 1, de Fórmula 1.
No, no, sí, sí, de Fórmula 1 estem parlant aquí,
a futbol, l'ha passat a segon terme o tercer.
Raikkonen avança massa perquè massa para, eh?
I direm la rodeta en lloc del futbolí, a l'espai o alguna cosa així.
Sí, més o menys. Raikkonen es fica el primer, o la bugia.
Raikkonen es fica el primer i, per tant, és campió del món.
Hi ha tingut un...
A veure, no sé, ara n'hi ha de pique,
no sé si és pique, en la redacció d'esports
i redacció en general de Tarragona Ràdio,
tècnics, etcètera, perquè aquí hi ha una part molt aloncista,
i hi ha una part que no...
Sóc el que ha citat aloncista.
No, aloncista, aloncista, a favor de Fernando Aloncista.
Hi ha una part que potser no ho som tant.
I què passa?
Quan Raikkonen està guanyant el Mundial, passa això.
Mira, escolta, escolta.
I última volta al Gran Premi de Brasil,
al circuit d'Interlagos.
Raikkonen, que es confirma com campió del món,
continua primer, segona massa,
tercer alonso, Hamilton, setena posició.
S'ho mereix, Aisman, eh?
I, a més, alonso, amb aquest resultat, crec que és tercer.
Tercer, tercer, sí, sí.
Segon seria Hamilton, tercer alonso, amb 109 punts.
I la cara que li queda a Ron Dennis.
I a Sílvia García, què tal?
El patró de McLaren i a Sílvia García.
a Jordi Blanc, perquè no l'hi veig, però ho intueixo.
Jo tampoc, perquè tampoc l'hi veig.
A l'Àlex García, no?, que la estem veient per aquí.
Home, perquè no veus la cara de Quim Pons, eh?
L'home abanderat de Hamilton aquesta temporada.
A abanderat de Hamilton, eh?
Sí.
Bé, Jordi Blanc...
Estava fatal aquest matí, eh?
Estava fatal, no?
Estava fatal.
I Sílvia García em va arribar a enviar el missatge a la nit, eh?
Estic destrozada, no sé.
Bueno, coses d'aquestes així me l'enviar.
És que, clar, Jordi Blanc s'atreveix a dir abanderat a Hamilton
quan, atenció, divendres, el sempre nàstic d'aquesta casa,
Joan Andreu Pérez i un servidor feien aquesta simple reflexió.
Nosaltres, com que tenim un passat zirlandès,
som de la penya Kimi Raikkonen
i esperem que doni la sorpresa
i s'emporti al Campionat del Món
el nostre mai prou valorat.
Kimi Raikkonen, Joan Andreu, ho tenim fotut, eh?
De moment som quarts.
Hem quedat per darrere...
En tot cas, les quatre rodes.
Hem quedat per darrere de massa.
De moment, Lewis Hamilton té el millor temps
i Fernando Alonso el segon,
però bé, jo crec que això ho tenim fet
i la marca del Cabellino rampant
ens acabarem emportant al Mundial de Fórmula 1.
Ja on havia posat sucre a la benzina.
No, no, no va tenir sucre a la benzina
i Raikkonen, que era el nostre home,
es va acabar emportant al Mundial de Fórmula 1,
tot i que hem de dir que és un esport,
la veritat, tampoc no és que ens acabi d'apassionar, però...
Jo saps què em passa?
Que no tinc ni idea.
Jo em vaig quedar amb el malaurat Niki Lauda
i des d'aleshores ja no...
No, malaurat, malaurat no, eh?
Bueno, es va fer allò a la cara
que li vam ficar a cara d'un lloc del cos cap a la cara
perquè es va cremar.
Expliquem-ho bé, perquè no és malaurat.
Ja a partir d'aquell moment jo ja no...
Es va cremar, però home, ja està, res més.
Malaurat, Aterton Sena, per exemple.
Que sí, home, però va tenir un accident.
Ai, Quim, de veritat.
Després vols que t'apreciï mínimament.
Home, és que sona malament, sona malament.
Més temes d'ahir.
Més enllà de la Fórmula 1,
hi havia un espectacle...
Bueno, no, espectacle, no.
Hi havia alguna cosa en un camp de futbol
i nosaltres...
Hi ha un tema que comença a fer una mica de grima, eh?
Jo ho dic des d'aquí, també.
Si la Fórmula 1 també fa grima, molta,
i sobretot des que hi ha aquest pilot
que ens agòbia una mica a tots,
també hi ha un tema que tampoc no ens acaba d'agradar.
És el tema de pancartes.
Saps? S'ha posat molt de moda
agafar un llençol, escriure quatre lletres
i fotre una pancarta.
És la moda.
Sense cap creativitat, ni gust.
No, home, no, no, aviam.
Creativitat entenen.
Això s'ha de defensar, eh?
Vull dir, creativitat entenen.
Però...
On està la pancarta aquella de la penya...
Jo què sé, Garrofer.
O de la penya Iolanda García.
On està aquella pancarta, no?
Doncs no, ara hi ha pancartes
on s'envia missatges a la gent.
Què dius?
Sí, sí, mira.
Ahir, per exemple, era l'aniversari d'una noia.
I el més lògic què seria?
Posar una pancarta de felicitats
i el nom de la noia.
No, no, no, no, no.
La pancarta fica això, mira, mira.
Ara jo no la té posada,
però avui la Melanie, que fa 17 anys,
té un desig, Melanie, en primer lloc, felicitats.
Gràcies.
A què venia aquesta pancarta de
avui és el meu aniversari?
Clar, clar, és que fot una pancarta dient
avui és el meu aniversari.
Però això és el que fas tu
quan és el teu aniversari
i ningú et felicita a la ràdio,
dir-ho tot el dia perquè et felicité.
No calia això tampoc.
Home, Quim, perdona,
però tu no pots estar criticant altres persones
que fan el que tu ja fas.
Però no cal ficar una pancarta al camp
perquè tothom vegi que avui és el seu aniversari.
Ara, el partit d'ahir és sensacional.
Parlàveu de tot, menys de futbol, és increïble.
No us hem quedat aquí amb el tema pancartes.
El d'Hermolla, que tenia el dia Poeta, jo ho hem dit,
va continuar llegint altres pancartes
que hi havia al camp
i ja ho veuràs, com de creatives no ho són massa
i, vaja, jo t'ho dic, potser massa reiteratives i tot.
Vos sos una gran persona, vos sos un gran futbolista,
la segona fe de Eres Grande
i la del Rubén, la que no ens volia desbatllar,
té com a títol
Estamos orgullosos de ti por tu constancia,
dedicación y esfuerzo, Rubén Pérez.
Déu-n'hi-do, quina cagada.
Això és el que deia el d'Hermolla,
va llegint pancartes.
Molt poètic el Jordi Blanc.
Sí, sí, Jordi Blanc té una poesia espectacular.
On som ara?
No, no, ara som, mira, això,
que és que tenia ganes de tornar-ho a sentir.
Mira, escolta'm.
Vinga, avui, ens de Tarragona Ràdio.
Aquí sentiu sempre el bon deport del gimnàstic de Tarragona
i, sobretot, la província,
heu de vindre a veure tot el nàstic.
Perquè si vosaltres veniu,
el nàstic tirarà per amunt l'altra vegada a primera divisió.
Que bonic, tenia ganes de tornar-ho a sentir, ho necessitava.
Sí, no, no, que vinguin, que vinguin,
perquè si no és que no tira, eh?
No tira ni...
Tornar a sentir això, com a mínim,
tombla un mig a les piles en un dilluns gris,
complicat i d'aquests que...
Ganes de parlar de futbol no en tenim.
De l'atisme potser sí,
però de futbol no, perquè de l'atisme...
Com a mínim, podries haver-me portat un guió,
perquè, aviam, jo ja vaig a Pinyó fixa, no?
De futbolia, el partidet,
avui que t'ha sortit del guió habitual
o de l'esquema habitual del programa,
perquè val a dir que aquí treballem en aquest espai
i ens agui jo, com és d'esperar,
i no estàs parlant de futbol, jo estic despistada.
Ara parlem de l'atisme.
Àngel García, ahir, abans de venir a fer la retransmissió,
tenia ganes de córrer una estona
i se'n va anar a córrer.
Vam cometre un petit error.
A on?
No ho sé, lluny, a Mollerussa, crec.
No ho portàvem ni guionat
i ens fa passar el que ens fa passar.
M'has de preguntar res, avui?
Què m'ha de preguntar?
Home, ostres, no ho sé, eh?
A veure, l'Àngel aquest matí ha estat corrent
una marató a Mollerussa.
No, mitja marató.
Ah, mitja marató, avui.
No corren les maratons senceres.
Sí, també les corro, també, però avui no tocava.
Vale, vale.
I què, com has quedat?
Bé, com sempre, a la meva línia.
Molt bé.
Per què no diu?
A veure si t'arrenques tu, quina posició ha quedat,
perquè jo no he aconseguit encara.
Estic aquí, per l'altre, estic aquí més fresc que una rosa
i apunen totes les ganes del món, com ha de fer el comentari.
Bé, a la meva línia, no va dir la posició en cap moment, eh?
A veure, si hagués quedat el primer, ho hagués dit.
Ho hagués dit, i el segon, segurament també.
De fet, et vaig a dir més.
Si hagués quedat entre els 50 primers, segurament ho hagués dit.
Sí, però és que a la de Mollerussa hi participa molta gent, ja t'ho dic jo.
És una mitja marató d'aquestes, gairebé com el Gran Premi de Brasil.
Però tu per què hi has de menys tenir les proves
que no tenen a veure amb el futbol i les coses mediàtiques?
A veure.
És igual.
He preparat un resum en 30 segons del partit,
perquè he pensat que jo no parlaré, però que em parlin ells,
que són els que van jugar i tal, i si et sembla, ho escutem.
30 segons, eh?
Així va un resumir el partit.
Aquest espai d'avui, que és mi.
Bueno, el partit d'avui ha sigut malo, ha sigut malíssim.
La verdad es que hemos estado mal.
No sé, llevamos semanas quizá apáticos.
Yo hoy, pues, está claro que ha sido el peor partió en casa.
No, no me ha quedado nada bien importancia, ya te digo.
Yo estoy content en lo que estoy fent
y en la gente que me ayuda y ya está.
Y seguramente, bueno, yo como máximo responsable,
la máxima responsabilidad es mía
y seguramente el que peor he estado ha sido yo.
Y eso hay que reconocerlo.
Que quizás salimos poco mentalizados.
Aquest era el resum del partit.
Quim, ja ha començat la Lliga Vaticana?
No, no, no, encara no.
Però quan comença la Lliga Vaticana?
Que la seguirem amb les ganes que la vam seguir l'any passat.
Som de les poques emisores...
La vam deixar a meitat de la final.
Aquesta casa és de les poques emisores del món que segueix la Lliga Vaticana.
Fé el parlant-te.
Sí, senyor.
I resultats, classificació, alineacions, tot.
A més, tenim els nostres equips favorits i tot.
Estem fent una travessa.
A veure si la podem introduir entre la gent de la ràdio.
Anem sembrats amb el tema equip Vaticà.
No amb la Lliga Vaticana, sinó amb el nostre equip de la sèrie C.
Recordeu aquell equip que estem seguint apassionats a la Lliga italiana, Lliga C1, que el tenim, vaja, el tenim a tal de tot.
21 punts, líder en solitari, el nostre ancona de la Lliga C1, el grup B.
I, vaja, aquesta setmana no hem pogut passar de l'empat amb el Galipoli, un potentíssim equip, d'aquesta Lliga C1.
I, vaja, un 2 a 2...
No sé de què m'està parlant.
Un 2 a 2 interessant.
Som líders, som líders.
I, Holanda, tu queda amb això.
Som líders.
Lliga C1, el grup B, l'encona és líder en 21 punts.
I, tant, de vegades tampoc sé exactament del que parlo i sé el que em preocupa.
Te rezar mucho, te rezar mucho, te rezar mucho, te rezar mucho, bàsicament.
Perdona, aquí, si això fos un examen i jo hagués de contestar alguna pregunta del que has dit avui, ho sento,
però, tret de l'ofensa personal, de la qual et perdono, no sabria què dir.
Ja, m'ho imagino.
Més coses de futbol internacional, dels nostres equips que tenim repartits pel món i dels nostres jugadors preferits,
com pot ser el cas de l'ERTA de Berlín.
Saps qui juga, no, l'ERTA de Berlín?
No.
No tens ni idea qui juga, no? Ja, m'ho imaginava.
L'ERTA de Berlín i juga Tobias Gran.
Ah, sí.
El nostre gran, Tobias Gran, que va jugar de titular aquesta setmana contra el Werder Bremen a la Lliga Alemanya.
no massa sort, eh?
Va perdre l'ERTA 3-2.
Tobias Gran va veure més una targeta groga al minut 44,
va jugar 85 minuts fins que va substituït per Mineiro, un jugador brasilè.
I vaja, que l'ERTA ara mateix...
Mineiro?
Mineiro, és un brasilè que tenen allí i que va substituir el Tobias Gran.
Per cert, que parlant del Brasil, Gilberto,
arrencat el vol de l'Internacional de Porto Alegre,
que està en plena crisi, han guanyat 3-0 aquesta setmana.
Ell no ha marcat, ho fa Fernandau, que és el capità, i el vol d'aquest equip.
Per el seu equip, escoltar.
Sí, i l'Internacional ja és un zè classificat a la Lliga Brasilera,
no hi ha hagut jornada a Portugal,
per tant, Macu Kula ens mantenia amb aquell 0-0 amb el Vítoria Setúbal,
i amb 4 gols com a segon màxim golejador de la Lliga Portuguesa,
el nostre altre heroi, com és Macu Kula,
que va marcar un gol amb la selecció de Portugal, i l'Holanda.
Espectacular.
El de Hermó ja té la pantalla, la foto gran de Macu Kula.
Ai, ara aniré a veure, perquè hem de marxar, broma fàcil,
com marxem, amb tren, amb carro...
Què teniu aquest vespre al sempre nàstic?
Tenim l'habit Àngel Abram de convidat, el Flaco Abram, l'argentí,
que passarà pel sempre nàstic, i amb ell intentarem parlar
de tot el que li passa al gimnàstic de Tarragona,
i parlarem també amb el temps de tertúlia,
amb el Jordi Filgueira, habitual de cada dilluns,
amb el Vicenç Amigó, exjugador del nàstic,
ja representant de jugadors,
i amb el company de TV3, l'expareja,
que estarà també en aquesta tertúlia, intentant analitzar
què li passa al nàstic? Si va millor o pitjor que el Rodalies,
i que la Renfe, i que a DIF, i tot això,
perquè ara mateix jo crec que hi ha un embús més gran
en el mig del camp del nàstic, que el que s'ha fet avui
a les carreteres de tot Catalunya per culpa dels...
Hauríem d'anar amb una cinta mètrica, no ho sé exactament.
Mira, un tren de vapor, potser amb aquests encara ens en sortiríem.
Uns i altres, eh?
Jo crec que necessitem una...
Vinga, va, perquè ets tu, eh?
Amics per sempre, com los Manolos...
Però serà vigues que he passat una setmana molt dolenta, eh?
No, home, no, va, i veuràs quin regal més maco et faré per Nadal.
Mira, això és l'únic que m'il·lusionarà.
Vinga, va, i dilluns que ve em portes un souvenir.
I no en faràs res si és dels agafats als avions o als hotels, d'acord?
No, no, si anem amb cotxe.
Li puc fotre alguna cosa a Jordi Blanc?
Que vulgui.
No, no sé.
Adéu, Quim, gràcies.
Adéu, bon dia.
Gràcies.